Què és
Baldufa. Peça de fusta en forma de pera amb una punta de ferro. S'enrotlla una corda, es llança amb força al sòl i gira sobre la punta (DCVB). A Mallorca, baldufa nomena també una eina de trepar de corda i un eix cònic de premses i torns: la mateixa forma, un altre treball.
Com és
- Joguina: cos de fusta torneada en pera; punta de ferro a baix; a dalt un cap o coll on comença la corda (cordellina). Noms de les parts: làmina del DCVB (per verificar noms mallorquins concrets).
- Baldufa de foradar (Barc., Mall.): peça de fusta esferoidal o en pera travessada per un eix vertical; a dalt, un cordill lligat a un travesser horitzontal; a baix, la broca. S'usa encara entre adobacossis per a foradar ceràmica (DCVB).
- Baldufa de premsa: peça cònica que gira dins d'un dau (dau) en l'eix de la premsa: «per adobar el dau i la baldufa de la premsa», 1817 (DCVB).
Com és fa
Tornejat en fusta dura i punta de ferro clavada. Ofici del torner [](../oficios-y-materiales/torners.md), que la llista entre les seves peces. Abans, també feta a casa.
Com s'usa
- Gest: s'enrotlla la corda des de la punta cap amunt, se subjecta l'extrem entre els dits, es llança de dalt a baix i es tira de la corda. La baldufa balla.
- Qualitat del gir (vocabulari mallorquí, DCVB): si gira fina i sense oscil·lar i fa pessigolles a la mà, fa rèi (Artà); si gira aspra, te carros o carretells (Sóller); si es va lligar malament i gira torta, fa bossa (Artà).
- Joc del rotlo: llançar-la dins d'un cercle pintat en el sòl; la que queda dins rep cops de les altres. La baldufa vella que rep els cops és la baldufa dels pois (Mall.).
Vocabulari
- baldufa / boldufa (Manacor) / baldrufa (Petra, Vilafranca): baldufa; variants de pronunciació.
- ballar: girar la baldufa.
- fer rèi: girar fina i suau (Artà).
- tenir carros / carretells: girar aspra (Sóller).
- fer bossa: girar malament per estar mal lligada (Artà).
- baldufa dels pois: baldufa vella que rep els cops (Mall.).
- pois: cops amb la punta d'una altra baldufa.
- «Ara balla sa baldufa»: «ara s'està fent» (Mall.).
- «Fer trucs i baldufes»: fer el que un vol (Mall.).
Història
- Etimologia: de l'àrab ẖudrūfa, joguina que gira veloç fent soroll, contaminat per ball (DCVB).
- 1817: «dau i la baldufa de la premsa» (Aguiló, DCVB).
- Segle XIX: «més satisfet qu'un nin amb sa baldufa» (Marian Aguiló, Poesies, DCVB).
- Segle XX: joguina de carrer fins als anys 1970-80 (per verificar); avui, de taller i fira.
On veure'n
- Museu de Mallorca, secció etnològica (Muro) (peça per verificar).
- Torners i botigues de joguina de fusta de l'illa (per verificar qui les tornea avui).
Per què és disseny
- Energia emmagatzemada en una corda: el braç càrrega, la corda transmet, la forma gira.
- Una forma, tres treballs: joguina, trepant i coixinet comparteixen la geometria de la pera amb punta.
- Vocabulari de qualitat: els nens mallorquins tenien paraules per a avaluar el gir (fa rèi, te carros): control de qualitat fet llenguatge.
Per al projecte
- Peça: baldufa d'olivera d'un torner mallorquí amb la làmina de vocabulari de gir.
- Taller infantil de rotlo amb baldufes torneadas a l'illa.
- Recuperar la baldufa de foradar amb un adobacossis (si queda algun).
Preguntes freqüents
Què és Baldufa?
Baldufa. Peça de fusta en forma de pera amb una punta de ferro. S'enrotlla una corda, es llança amb força al sòl i gira sobre la punta (DCVB). A Mallorca…
Quines paraules pròpies té Baldufa?
Algunes paraules: baldufa / boldufa (Manacor) / baldrufa (Petra, Vilafranca), baldufa dels pois, ballar, fer bossa, fer rèi, pois, tenir carros / carretells, «Ara balla sa baldufa».
Fonts
Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.