Inici /

Cronologia del disseny indígena de Mallorca

734 fets de la història dels oficis i l'arquitectura de Mallorca, de la prehistòria a avui.

Prehistòria (III mil·lenni a. C. d'ara endavant) — ceràmica a mà (ordida) i cuita en foguera. En època talayótica s'afegeix calcària mòlta al fang (fins a gairebé la meitat del volum) i no es passa de 850-900 °C (Coll Conesa 2020). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
Prehistòria — empremtes de palma trenada en jaciments de l'illa. La tradició oral li atribueix origen islàmic; la tècnica s'assembla a la cistelleria nord-africana. Obra de palma: llata i garballó →
Prehistòria — Joan Roig (Caramella, 2006) planteja un possible origen talayótico per l'abundància d'argila i de ceràmica en els jaciments del terme. Hipòtesi. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
Des de c. 1500 a. C. — troballes d'època talayótica (font divulgativa). Fona →
901 — «aixata» en un document del Arxiu de la Corona d'Aragó (DCVB). Aixada i xapeta (aixadell) →
901 — «destrale» en un document del Arxiu de la Corona d'Aragó (DCVB, #s.v. aixada). Destral i picassó →
Madina Mayurqa (#s. X-XIII) — terrisseries intramurs a Palma (carrer Botons, Santa Clara, Desbrull). Pisa verda i negra exportada; bols mallorquins inserits en San Piero a Grau (Pisa, #s. XI). D'aquesta època vénen les paraules alfàbia (al-habiya), gerra (garrah), cadaf, caduf. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
Època islàmica (#s. X-XIII) — xarxa de qanats, síquies i safareigs a la Serra (Consorci Serra de Tramuntana). Safareig →
#S. X — documentat a Catalunya, Itàlia, Castella i França. Cant de la Sibil·la →
1055 — primera cita del DCVB (Catalunya). Escó →
1069 — ferradura encara significa ferratge de moble («archa una cum ferradura», DCVB). Ferradura →
1069 — «morter un» en un document citat pel DCVB. Morter i maça →
1129 — «unum cub et una tonna» (DCVB). Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
1168 — «IIII garbes de ciuada» (DCVB). Garba, garbera i vencís →
c. 1181 — primera cita datada de bressol (DCVB, no mallorquina). Bres (bressol) →
Després de 1229 — repertori català amb colons de diverses procedències. S'organitza el Gremi d'Ollers, Gerrers i Teulers (confraria de la Santíssima Trinitat, sala prop del convent del Socors). Junta rectora documentada des del #s. XVI. Inca va tenir confraria pròpia cap a 1580 i fins a 31 forns (Coll Conesa 2020). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
1229-1348. — Paraires i teixidors del sud de França i Catalunya arriben amb la repoblació i porten l'ofici (Deyà Bauzà, 2007). Flassades i mantes de llana →
Segle XIII (1229 d'ara endavant) — s'organitza el Gremi d'Ollers, Gerrers i Teulers (veure ofici). Torn de gerrer →
1249 — primera cita documental d'un llaüt a Mallorca. Vela llatina i mestres d'aixa →
1249 — «hodre d'oli, bot o barral» (DCVB). Barral →
1249 — «quintal d'estors» en la Leuda de Cotlliure (DCVB). Estora →
1249 — primera cita documental d'un llaüt a Mallorca. Llaüt (com a objecte) →
1249 — «sàrria d'angiles o de peix salat» en la Leuda de Cotlliure (DCVB). Sàrria i sarrió →
Finals #s. XIII — aportacions de Ramon Llull a la destil·lació (segons la font). Alambiners i herbes de Mallorca →
#S. XIII — Jaume I, Crònica: «calafatauen ab estopa tot allò que podien». Eines de calafat →
1258 (llegenda) — donació de Pere d'Urgell que hauria originat el mercat. Dijous Bo (Inca) →
1285 — «LX quarteres de forment» del bisbe de Mallorca (BSAL, DCVB). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
1285 — «cent quarteres i II barceles d'ordi» (DCVB). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
1287 — primeres cites de cofins (per a sucre) en la Leuda de Perpinyà (DCVB). Cofí i esportí →
1288 — «carrega d'fusta de bast» en un document (DCVB). Guarniments: collera, bast i aubardà →
1289 — norma sobre mercers que porten roba a vendre (àmbit català). Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
1298 — «tots els ferrers, manescalchs e argenters» en un mateix document (DCVB). Ferradors i manescals →
1299 — «una anclusa et uns mancles», document citat en el DCVB. Enclusa i manxa →
1299 — prohibit «metre bagots ni venema podrida en els portadors» (DCVB). Portadora →
1299 — prohibició de revendre «sàrries ni senayles» (DCVB). Sàrria i sarrió →
1299 — un document prohibeix als revenedors comprar «sàrries ni senayles» (DCVB). Senalla →
1301 — Jaume II declara Inca vila (inici probable de fires). Dijous Bo (Inca) →
1306 — privilegi del mercadal ** (mercat setmanal) de Jaume II (font divulgativa). Fira de Sineu →
c. 1307 — «sis archas, un arquibanch» (DCVB). Arquibanc →
1307 — «sis archas, un arquibanch» en un inventari citat pel DCVB. Cadira de bova i banc →
1307 — «unum perol» en un inventari citat pel DCVB. Olla, cassola i perol →
1309 — «Bn. Buffiyl guixer per IV portals», document publicat en el BSAL. Guixers i emblanquinadors →
1309 — «arquibanchs e caixes del rebost», document del BSAL (DCVB). Arquibanc →
1309 — «arquibanchs e caixes del rebost», document del BSAL (DCVB). Caixa de núvia →
1309 — «III currioles X diners» (Boll. Lul., DCVB). Corriola i politja →
1310 — el bolig (bolitx) ja regulat en documents (DCVB). Gànguil i xarxes →
1312 — campana gòtica Na Tèrcia de la Seu (es va trencar; la seva refundició o venda en 1991-1993 té versions contradictòries). Campaners i fonedors de campanes →
1312 — fundació del col·legi de sastres i calceters a l'església de Santa Margalida. Sastres i calceters →
1315. — Ordinament dels tintorers de Mallorca i capítols sobre els teixidors de llana. Flassades i mantes de llana →
1315 — ordinacions més antigues conegudes; un dels col·legis més antics de l'illa. Mateix any: document d'un «vaig moldre draper». Paraires i draperia →
1316 — «per gerras e per cadufs», document mallorquí (Bordoy, Història de Felanitx, DCVB). Poal i cadufos →
1318 — data més acceptada de la fira, sense document conservat. Historiadors proposen també 1306, 1319, 1346 i 1366. Fira de Sineu →
1322 — ordenança sobre la qualitat de les espardenyes (DCVB). Espardenyes →
1325-1328 — Ramon Muntaner: la flota catalana canta goigs de Sant Pere. Goigs →
1331 — «una serra arborera» (serra gran de troncs), Capmany. Serres d'fusta: serra de cadastre i verduc →
1342 — patrona santa Praxedis; a final de segle, sant Bartomeu. Paraires i draperia →
1343 — un document cita a Joan Mascum, joglar de cornamusa de Mallorca. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
1343 — Joan Mascum, joglar de cornamusa de Mallorca. Xeremies →
1343 — primer ball documentat, les teringues, a Llucmajor. Ball de bot i gloses →
1346 — «prendre rates ab loses» (BSAL, DCVB). Llosa (parany de pedra) →
Finals #s. XIV — primer text en el Llibre Vermell de Montserrat. Goigs →
#S. XIV — consueta mallorquina amb el ritual. Vestit i espasa de la Sibil·la →
#S. XIV — una consueta mallorquina descriu el ritual; còdex trobat en 1908 en el convent de la Concepció. Cant de la Sibil·la →
#S. XIV — màxima esplendor dels cossiers en el Corpus. Cossiers de Montuïri →
1353 — ministrers mallorquins toquen en la cort de Pere IV a Tortosa. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
1358 — el rei mana fer «una gàbie de ferre» per a tancar a l'infant de Mallorca (BSAL, DCVB). Gàbia enganadora →
1363 / 1409 — arquibancs d'avet i de pi (DCVB). Arquibanc →
1365 — primeres referències documentals a la festa a sa Pobla. Sant Antoni de sa Pobla →
1366 — confirmació de Pere IV: el privilegi original es va perdre en el regnat de Sanç (1311-1324). Fira de Sineu →
1369 — pagament a cinc joglars per cants improvisats a València (Pere el Cerimoniós): primera referència de la tradició d'improvisar. Ball de bot i gloses →
1373 — «una caxa ab sa clau et payn» (DCVB). Caixa de núvia →
1373 — «En la cambra un scriptori» (DCVB). Escriptori i arquella →
1373 — «dues pasteres de pasturar d'escalfa valor» (doc., DCVB). Pastera i pala de forn →
1374-1375 — palangrers en documents de Barcelona (DCVB). Palangre →
1375 — «romana o calastó e quintars» (doc. de Barcelona, DCVB). Romana →
1379 — retaule de la seva capella en Santa Creu, de Llorenç Torquella i Pere Marçol. Paraires i draperia →
1381 — document de batre i picar guix en una casa (àmbit català). Guixers i emblanquinadors →
1381 — es prohibeix la seva activitat dins de la ciutat per l'olor i el soroll. Tintorers →
1383 — doc. sobre el consell de «parayres, texidors et tintorers que facen draps» (DCVB). Tintorers →
1386 — «exetes... per els canons de l'aygua» (BSAL, DCVB): aixetes de la xarxa d'aigua de Palma. Aixeta (xeta) →
1387 — ordenança sobre l'aprest de draps. Paraires i draperia →
1388 — «vuyt alfabias buydes» en un document del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (DCVB). Alfàbia, gerra i gerricó →
1388 — «Unum cossi cum suo scanno» (un cossi amb el seu banc), document del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (DCVB). Cossi i bugada →
1388 — «unum cup magnum cum viginti congrenys et suo follador» (BSAL, DCVB): cup de fusta amb vint cèrcols. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
1388 — «unam gubiam» en un inventari publicat en el BSAL (DCVB, #s.v. gúbia). Eines de fuster →
1388 — «Duos parpals ferri» en un document publicat en el BSAL (DCVB, #s.v. parpal). Eines de marger →
1388 — «duas taujanes opperandi» en un inventari publicat en el BSAL (DCVB, #s.v. paleta). Eines de picapedrer →
1388 — «quatuor formatgeras» (DCVB). Formatgera →
1388 — «duas olles coleras», document publicat en el BSAL (DCVB). Olla, cassola i perol →
1388 — «duas portadores clausas» i «quinque pària portadors» en documents del BSAL (DCVB): caixes de transport a Mallorca. Portadora →
1388 — «romana e piló, stimat tot per dues dobles» (BSAL, DCVB): en un inventari mallorquí. Romana →
1388 — «duas serras parvas» (BSAL). Serres d'fusta: serra de cadastre i verduc →
1393 — «els nanses ab què prenen peix» (doc., DCVB). Nansa →
1395 — «senra per fer bugada a la roba de casa», document del BSAL (DCVB). Cossi i bugada →
1395 — «una fornal e manxes» per a un taller d'alquímia, document publicat en el BSAL (DCVB, #s.v. fornal). Enclusa i manxa →
1395-1409 — inventaris citen «aradre ab sa rella». Jou i llaurada mallorquina →
1396 — «mitja cortera de aram... mitja cortera de fust» a Sóller (Hist. Sóller, DCVB). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
1397 — «Bn. Janer, calderer quondam», document mallorquí publicat en el BSAL (DCVB). Calderers i courers →
1398 — «j siti de boua dolent» (un seient de bova gastat), document citat pel DCVB. Cadira de bova i banc →
1398 — lloc assignat per a encallar els llaüts de palangre (Mostassaf, DCVB). Llaüt (com a objecte) →
1398 — a Mallorca s'assigna lloc per a encallar «els lauts dels bolentins i palangres» (BSAL, cit. DCVB). Palangre →
1399 — un document mallorquí regula a "els corders qui filaran fil de ballesta per fer cordons" (DCVB, citant el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, IX, 242). Prova que l'ofici estava organitzat a la Ciutat de Mallorca medieval. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
c. 1400 — «ferint de la pedra en l'esclavó, devallaria el foch en la escha» (Sermons de sant Vicent Ferrer, DCVB). Esca i encenalls →
1403 — el rei demana a Sicília «sobressaoes» entre altres viandes (DCVB): primera cita de la paraula. Omplidor i estris de matances →
1403 — «mola de fust per repessar» (Aguiló, DCVB). Roda d'esmolar (mola) →
1404 — «al tambor e al flaviol» en un document d'entrada real (DCVB). Flabiol i tamborí (tamborino) →
1405 — «la cisterna que allí tenen els picapedrers de Mallorca», document del BSAL (DCVB). Eines de picapedrer →
1405-1410 — «una pala de ferre», «una pala de fust» en inventaris (DCVB). Pastera i pala de forn →
1405, 1484, 1565 — cites datades de tinell (DCVB). Tinell →
1406 — Martí I demana pedra de Santanyí per al seu palau a Barcelona. Marès i picapedrers →
1406 — Martí I demana pedra de Santanyí per al seu palau de Barcelona (veure ofici). Eines de picapedrer →
1407 — «cent formatges de Mallorques» enviats a un convent (DCVB): el formatge mallorquí ja s'exporta. Formatgera →
1410 — «en el fareig la corriola» (DCVB). Corriola i politja →
1410 — «un cove de canyes plen de cànyem» (doc., DCVB). Cove (covo) i paner →
1410 — «uneixes graelles» en un inventari citat pel DCVB. Foganya i estris del foc →
1410 — inventari amb «un morter de coure ab sa mà de coure» i «dos mortés de pedra marbre» (Alòs, DCVB). Morter i maça →
1410 — inventari amb «dues moles... la mola jussana, la mola sobirana, la tremuja» (doc. català). Tremuja i moles (eines del moliner) →
1412 — «una librela gran de melica» (DCVB, doc. de Santa Coloma de Queralt). Ribella i ribell →
1413 — «dues tasores de tondre bestiar» (Aguiló, DCVB). Estisores de tondre →
1414, 1577 — canterer en arxius catalans (DCVB), no mallorquins. Gerrer →
1414 — «un morter de terra, item dos mortés de fust» (DCVB): fang i fusta conviuen. Morter i maça →
1415 — alambins amb cobertes de plom i cassoles de coure (València). Alambí →
1415 — dos rotllos de estopa per a reparar una caravel·la (doc. València). Eines de calafat →
1417 — «dues escodes e dues pichs de ferro per ho vaig moldre», document del BSAL (DCVB, #s.v. escoda). Eines de marger →
1420 — primeres ordinacions conegudes. Blanquers i assaonadors →
1424 — primer gegant documentat en el Corpus (Barcelona, Goliat); la tradició passa aviat a València i Mallorca. Caparrots i gegants →
1427 — «una formatgera de cabell blanc» (Aguiló, DCVB). Formatgera →
1428 — «que de deu en deu bèsties degen portar un picarol» (Mostassaf, DCVB): obligació legal. Esquella i picarol →
1429 — «una ona e una cassola e dues topins, tot de terra» (DCVB). Olla, cassola i perol →
1431 — «quatre sàrias oldanes, dues d'espart e dues de palma» (DCVB). Sàrria i sarrió →
1432 — «ribot gros» en un document citat per Aguiló (DCVB). Eines de fuster →
1434 — «alfabia fes olor de tenor de LX quartans d'oli» (BSAL, citat en el DCVB). Alfàbia, gerra i gerricó →
1434 — «un cortí ab sércols de ferre» (BSAL, DCVB). Bóta congrenyada i quartí →
1434 — a Barcelona es distingeixen caixers i cofrers (Viquipèdia). Caixa de núvia →
1434 — «un paner de verduchs» en un document publicat en el BSAL (DCVB). Cove (covo) i paner →
1434 — «una garba de quatre ganiuets» (BSAL, DCVB): garba també com a «manoll» d'objectes. Garba, garbera i vencís →
1434 — «dos poals de fust garnit de ferro» (BSAL, DCVB). Poal i cadufos →
1436 — Jacme Asbert, calderer i tabaler, nomenat tabaler de la ciutat (àmbit català). Calderers i courers →
1437 — primeres ordenances conegudes. Sastres i calceters →
1441 — ordenances més antigues de la confraria de boters de Mallorca. Patró sant Joan Baptista, a Sant Joan de Malta. Boters →
1441 — col·legi de moliners perfectament organitzat (aigua i vent junts); patró sant Bernat, en La Real; sala en el carrer del Pes de la Farina. Moliners →
1441 — confraria de boters a Mallorca. Bóta i eines de boter →
1443 — «hun quanter d'aram» en un document citat pel DCVB. Càntir i botilla →
1445 — nou patró, sant Francesc. Sastres i calceters →
1446 — queixes de coralers catalans «pescants en els mars de Barberia» (àmbit català). Coralers →
1449 — pagament «de sonar el flouiol et la tembor» (Igualada, DCVB). Flabiol i tamborí (tamborino) →
1449 — «ferros de rampins» en un document valencià (DCVB). Forca, rampí i ganxo →
#s. XV. — La pañería és la indústria exportadora de l'illa: draps a canvi de blat. A Sóller hi ha molins drapers. Flassades i mantes de llana →
#S. XV — relació amb les batalles de moros i cristians convertides en desfilada. Cavallets de Felanitx →
1455 — «una bóta de oliuera buyda congrenyada de quatre congrenys» (BSAL, DCVB). Bóta congrenyada i quartí →
1456 — ordenança que esmenta a «tots e sengles stanyés» (DCVB, àmbit català). Llauners i estanyers →
1456 — Hospital General; la imatge es lliga a ell des de l'inici. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
1460 — «una pastera bona... ab sos petges e cobertor» (DCVB). Pastera i pala de forn →
1461 — «una pala de traspalar blat» (DCVB, doc. de Santa Coloma de Queralt; dada catalana). Pala de ventar i barraca d'era →
1467 — «una segueta o fitora de ferre» (doc., DCVB). Fitora i pesca a l'encesa →
1467 — «dos tallants manegats per fer pedres de bombarda» (Aguiló, DCVB): tallant de picapedrer. Podadora i tallant →
1467 — «tres strops de remolar per redrissar rems» (doc., DCVB). Rems (i escàlems) →
1472 — el col·legi d'esparters es funda compartit amb els sellers. Basters i selleters →
1476 — primeres ordinacions conegudes; patró sant Marçal (festa el 30 de juny en Sant Felip Neri). Forners →
1481 — citades entre les obres de cuir subjectes a impost. Avarques (varques) →
1483 — fundació del col·legi de barreters; patrona la Puresa de Maria (capella de Ramon Llull, Sant Francesc). Capellers i barreters →
1485-1527 — grexonera de coure, ferro i fang en inventaris catalans (DCVB). Greixonera →
1486 — capítols dels drapaires de llana de Mallorca: es triarà «un stanyer» que farà els segells i les boles de plom per a marcar els draps. Llauners i estanyers →
1489 — primeres ordinacions conegudes. Barbers i cirurgians →
1489 — document sobre pintar «çamarretes i caraces» de condemnats (DCVB): la carassa ja era un ofici de pintura. Carassers i dimonis →
1490 — «un gayato per anar a romiatges» (DCVB). Gaiato →
1490 — «un porgador de porgar lenties» (Vic). Garbell, porgador i sedàs →
1491 — inventari de la possessió de Gabriel Cerdà (Santa Margalida): arquibancs amb dos o tres caixes en diverses habitacions (Barceló Crespí i Cassanyes, BSAL 73, 2017). Arquibanc →
1491 — «vuyt cadires plagadisses», escambells i una «cadireta de bóta» en una possessió de Santa Margalida (BSAL 2017). Cadira de bova i banc →
1491 — «vuyt cadires plagadisses» i un llit de repòs en l'inventari de Gabriel Cerdà, possessió de Santa Margalida (BSAL 2017). Cadira de repòs i llit de repòs →
1491 — caixes i arquibancs en l'inventari d'una possessió de Santa Margalida (BSAL 2017). Caixa de núvia →
1491 — «nou parells d'escudelles de Màlica» guardades en un arquibanc, no en prestatges (BSAL 2017). Escudeller →
1491 — possessió de Gabriel Cerdà (Santa Margalida): llits encaixats entre arquibancs i llit de repòs (BSAL 2017). Llit →
1491 — inventari de la possessió de Gabriel Cerdà (BSAL 2017). Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
1491 — «una pastera de fust gran» i un banc llarg en el rebost de la cova de la possessió de Gabriel Cerdà, Santa Margalida (BSAL 2017). Pastera i pala de forn →
1491 — «dos taules llargues ab llurs petjes», «una taula plagadissa», «taula redona vella» en la cuina (BSAL 2017). Taula i bufet →
1491 — «un tinell bo» a la sala de la possessió de Gabriel Cerdà, Santa Margalida (BSAL 2017). Tinell →
1493 — «quatre gerres de terra per tenir olives» (BSAL, DCVB). Alfàbia, gerra i gerricó →
1493 — «caxa ferrada buyda per tenir el pa», document del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (DCVB): la caixa com a moble de guardar a Mallorca. Caixa de núvia →
1493 — «dos paners per donar pa als morts» (BSAL, cit. DCVB). Cove (covo) i paner →
1493 — inventari amb tres sedassos: de truges i de seda (BSAL). Garbell, porgador i sedàs →
1496 — primeres ordinacions conegudes; patró sant Antoni de Pàdua. Traginers i carreters →
1499 — fundació del col·legi de fusters (obra grossa i obra quina); patró sant Josep. Mestres de carros i roders →
1502 — «Sobrazades» en un vocabulari català-alemany (DCVB). Omplidor i estris de matances →
1505 — «dos carratels de oli» (BSAL, DCVB). Barral →
1514 — prohibició de pescar amb xàvega, bolitx i altres arts en certes zones (BSAL, DCVB). Gànguil i xarxes →
1517 — els capellers se separen; patró sant Jaume. Capellers i barreters →
1517 — «cociols per donar de beure a la mula» (BSCC, DCVB). Cossiol →
1517 — «un trill vell guarnit de pedres» (Aguiló, DCVB): trill de taula. Carretó de batre (trill) →
1518 — llistat de «forns menors» de la ciutat (apèndix de Garí Pallicer). Forners →
1521 — «un quartí de vaig veure» (Bordoy, Hist. Felanitx, DCVB). Bóta congrenyada i quartí →
1523 — cuxals com a peça d'armadura (DCVB): el nom passa de la guerra al camp. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
1523, 1564, 1711 — altres cites datades (DCVB; la de 1711, Aguiló). Escó →
1523 — «una pastera ab sa granera e rasora» (DCVB). Graneres i graneretes →
1523 — «un morral de mula» (inventari, DCVB). Morral →
1523 — «una bassina gran de aram ab trespeus» (DCVB, #s.v. trespeus). Ribella i ribell →
3/9/1523 — acta notarial: la relíquia, portada per Manuel Suriavisqui (ardiaca de Rodas), queda en la Seu per una tempesta, en plena epidèmia. La tradició diu que la pesta va remetre. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
1527 — primers cultius de seda documentats a Sóller. Velluters i seda →
1541 — una altra data local per al patronatge (per verificar). Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
1543 — ordinacions més antigues conservades del col·legi de ferrers de Mallorca (el més antic, #s. XIII; un incendi va destruir les anteriors). Patró sant Eloi. Ferradors i manescals →
1543 — la fira agrícola de tardor, oficialment per primera vegada; en dijous perquè era el dia de mercat. Dijous Bo (Inca) →
1544 — cossiers en 15 pobles (Rullan). Vestit de cossier i de la Dama →
1544 — cossiers en el Corpus de 15 pobles (Rullan). Cossiers d'Alaró →
1544 — document (Rullan, Història de Sóller): cossiers en 15 pobles de l'illa, sobretot per al Corpus. Cossiers de Montuïri →
1545 — ordenances més antigues conegudes del col·legi de basters i sellers; patró sant Bernadí, a Sant Francesc. Basters i selleters →
1546 — «tres puals de aram» (inventari, DCVB). Poal i cadufos →
1546 — «una gibrella gran envernissada» (Alòs, citat en el DCVB). Ribella i ribell →
1546 — «dues liures de fil de canyissos» (DCVB). Sequer i canyissos →
1547-1548 — el mestre Thomàs Armengual talla el retaule major de Santa Eulària (Palma) (estudi de Joan #M. Palou). Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
Inicio #s. XVI — patró sant Cristòfol, en Santa Fe (abans, el misteri de Santa Fe). Blanquers i assaonadors →
#s. XVI. — S'adopta la "nova pañería" i creix la indústria rural. Inca té gremi propi de paraires en 1590. Flassades i mantes de llana →
#s. XVI — les peces més antigues conegudes estan en el Museu Etnològic de Muro. Després hi ha un buit: no es coneix producció fins al #s. XIX (Llaura Balears 2018). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
#S. XVI — primeres fulles impreses; les més antigues conservades, del #s. XVII. Goigs →
#S. XVI — documentada la paraula cossier. Cossiers d'Algaida, Pollença, Inca i altres →
30-31/5/1550 — atac dels corsaris de Dragut (data segons fonts). Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
1551 — «dos parells de cardes, els vnes emborradors, els altres emprimadores» (doc. català). Cardes i tisores d'abaixar →
1552 — «valia la cortera del forment a Mallorca 50 sous i no es'n trobava» (BSAL, DCVB): any de fam. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
1554 — primera documentació de la processó de la Sang. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
1555 — ús de la escoda en una obra de Sóller, citat en la Història de Sóller (DCVB). Eines de marger →
11/5/1561 — atac pirata a Sóller i victòria local. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
Des de 1562 — se celebra cada any. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
1564 — la confraria de la Sang l'organitza per a recollir almoina per a l'Hospital. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
1566 — col·legi propi a Inca (santa Llúcia, sant Cosme i sant Damià). Sastres i calceters →
1568 — «En Janer deus esporgar els arbres qui perden la fulla» (Aguiló, DCVB). Empelt i navalla d'empeltar →
1572-1575 — prohibició i restauració. Vestit i espasa de la Sibil·la →
1572 — el bisbe Diego Arnedo el prohibeix. 1575: el capítol el restaura. Cant de la Sibil·la →
1575 — «la nança o barbol fet de vímens» (Onofre Pou, Thesaurus puerilis, DCVB). Nansa →
1576 — el llibreter Gabriel Guasp fongui la impremta. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
1576 — fundació per Gabriel Guasp. Xilografies de la Impremta Guasp →
1578 — el valencià Miquel Magraner rep subvenció del Gran i General Consell per a ensenyar la torçada. Velluters i seda →
Cap a 1580 — Inca té confraria pròpia i fins a 31 forns (Coll Conesa 2020). Torn de gerrer →
1582 — esgotades les argiles urbanes, els mestres de Palma demanen explotar la terra de Xorrigo. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
1587 — «Ell els coneixerà [els ovelles] encara que'ls ajen leuat el senall» (doc., DCVB; no mallorquí). Senyal de bestiar →
1589-1596 — se segreguen els paraires d'Artà (1589), Inca (1590), Manacor i Pollença (1596). Paraires i draperia →
1590 — multa «per no tenir pejellats dues cortins» (Hist. Sóller, DCVB): mesures verificades. Bóta congrenyada i quartí →
1591 — el català Pere Pau Gallard, subvencionat pels Jurats, instal·la telers de vellut. Velluters i seda →
1592 — N'Aloi, la major de la Seu (uns 4.632 kg), fosa per Miquel Alomar i Joan Benet Bonnín. Campaners i fonedors de campanes →
1594 — «un morter de coure ab sa masse», Capbrevacions de Mallorca (DCVB, #s.v. maça). Morter i maça →
1596 — doc. de Sóller sobre «tots els qui tenen alambins». Alambiners i herbes de Mallorca →
1596 — els boters d'Inca se separen i formen confraria amb fusters i picapedrers. Boters →
1596 — Sóller regula a «tots els qui tenen alambins». Alambí →
1603 — convent de Sant Agustí, vincle amb la festa. Cavallets de Felanitx →
1603 — convent agustí de Felanitx, origen probable (Rosselló Vaquer). Sant Joan Pelós de Felanitx →
1606 — «corral o pleta de moltons» (Aguiló, DCVB). Gaiato →
1609 — «A la sala 8 cadires de repòs» (DCVB; font catalana). Cadira de repòs i llit de repòs →
1609 i 1645 — «bufet de noguer» en arxius catalans (DCVB). Taula i bufet →
1610 — document de Sóller sobre safareigs per a recollir l'oli perdut de les tafonas (DCVB). Premsa de biga (biga de tafona) →
1610 — a Sóller es construeixen safareigs en la plaça per a recollir l'oli perdut de les síquies de les tafonas (Hist. Sóller, DCVB). Safareig →
1611 — es constitueix el col·legi de velluters; patró sant Bonaventura. Velluters i seda →
1614 — escriptori de noguera «a tall de Barcelona» (Inv. Bertran, DCVB). Escriptori i arquella →
1617 — Agustí: el criador ha de saber «el ofici de seller i menescal». Ferradors i manescals →
1617 — fra Miquel Agustí descriu l'alambí en els seus Secrets d'Agricultura. Alambí →
1622 — data de la premsa conservada. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
1624 — «una escudella de llet d'ametlla» per al pare predicador del convent de Sant Francesc de Paula de Palma (IV Jornades de Marratxí). Escudelles i plats de Pòrtol →
1629 — «un joch de ball de cossis de 8 minyons» (DCVB). Cossi i bugada →
1633 — els moliners de la Part Forana se segreguen (Santíssim Sagrament). Moliners →
1634 — col·legi propi de moliners de vent de Manacor. Moliners →
1636 — els moliners de vent de Palma se separen; patró sant Llorenç (església del Socors). Moliners →
1641 — «tafoners» en un document de Sóller (DCVB). Premsa de biga (biga de tafona) →
1642 — N'Antònia (uns 1.243 kg), de Rafel Gener. Campaners i fonedors de campanes →
1643 — documentat el crit «Visca Sant Antoni!» en acabar Completis. Sant Antoni de sa Pobla →
1648 — documentat el col·legi propi dels traginers d'oli, diferent del de mesuradors d'oli. Traginers i carreters →
Mediats #s. XVII — tres premses i unes 600 matrius. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
Segona meitat del #s. XVII. — Després de la pesta de 1652 cau l'exportació. La pañería es reorienta a un consum menys exigent: creix la producció de flassades (Deyà Bauzà, 1998 i 2007). Flassades i mantes de llana →
1650 — moliners d'aigua de Sóller, col·legi propi. Moliners →
#s. XVII — el brodat sobre jarritas es documenta des d'aquest segle, segons #G. Rosselló Bordoy (citat per Coll Conesa 2020). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
1664 / 1684 / final #s. XVII — Llucmajor, Felanitx, Sóller. Paraires i draperia →
#s. XVII. — Ja es documenta la catalufa, un altre teixit amb tenyit en reserva (ressenya de Flàmules, Datatèxtil). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
#s. XVII — palau. Portella (hotel, Palma) →
Mediats #s. XVII — unes 600 matrius i tres premses. Xilografies de la Impremta Guasp →
#S. XVII — primeres notícies en els Llibres dels Pòlisses i de Determinacions. Cossiers de Manacor →
#S. XVII — tradició terrissaire de Sa Cabaneta (fonts divulgatives). Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
1650 — data atribuïda al Davallament de Pollença (font divulgativa; per verificar). Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
1652 — "una estora de bova" en un document de Sóller (DCVB): la enea ja era material domèstic. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
1652 — "una estora de bova" en un document de Sóller (DCVB): estores de enea a la casa mallorquina. Espart i cistelleria →
1652 — «una estora de bova» en un document de Sóller (DCVB). Cadira de bova i banc →
1652 — «una estora de bova» en un document de Sóller (DCVB). Estora →
1655 — preus fixats per a gerres de mesura, mitjenseres, bastardes i de taula (BSAL, DCVB). Alfàbia, gerra i gerricó →
1662 — «tres cantis e un va segellar tot de terra» (DCVB). Càntir i botilla →
1666 — nou intent de prohibició (bisbe Manjarrés d'Heredia); sobreviu. Cant de la Sibil·la →
1671 — el clavari de Manacor paga tela, cotó i llaços per als cavalls cotoners dels nois de Felanitx. Cavallet (cavall cotoner) →
1671 — el clavari de Manacor paga «roba per a arreglar els cavalls cotoners i cotó i llaços» per als nois de Felanitx. Cavallets de Felanitx →
1684 — moliners de vent de Llucmajor, Montuïri i Felanitx. Moliners →
1685 — col·legi dels torcedors de seda. Velluters i seda →
1689 — el gremi de velluters es divideix entre xuetes («velluters del carrer») i cristians de natura. Velluters i seda →
1692 — una pragmàtica prohibeix teles d'or i plata, puntes i brodats en «rebocillos o mantellines» (BSAL, citat en DCVB). Rebosillo i mocador →
1697 — activitat documentada de Can Frasquet (carrer d'Orfila, Palma), confiteria de la família Casasayas durant més d'un segle; reconvertida en restaurant (2015). Confiters i pastissers →
1700 — fundació de Can Joan de s'Aigo, xocolateria i gelateria. Xocolaters →
1703 — «el bestiar ha d'estar en el sestador» (arx. de Felanitx, DCVB). Gaiato →
1713 — mor Melchior Guasp; la seva vídua, Joana Nadal, dirigeix el negoci fins a 1750. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
1713 — «gerrers, sabaters, marxandos, venedors de llegums» en la Història de Sóller. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
1714 — obra revisada «per picapedrers», BSAL (DCVB). Eines de picapedrer →
c. 1715 — pintures de Dardanone en Can Vivot. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
1719 — forn a Palma (origen que reivindica Gordiola). Vidre bufat →
1724 — «esportins» en un inventari (doc. de Fulleda, DCVB). Cofí i esportí →
1727 — «tomà tota la olive del Teix» (Hist. Sóller, DCVB): el verb ja en documents. Prendre garroves i ametles (canya de prendre) →
1727 — una tempesta «tomà tota la olive del Teix» a Sóller (Hist. Sóller, DCVB): l'olivar com a riquesa en joc. Trull de tafona →
Anys 1740 — la calaixera entra en el dot de les cases catalanes acomodades (Viquipèdia). Calaixera →
1741 — neix a Valldemossa Antoni Isern (#m. 1828); fills Antoni (1771-1842) i Josep (Pou, 2016). Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
Finals #s. XVIII — 177 alambins a Mallorca; 780.000 litres d'aiguardent, 60% per a consum illenc. Alambiners i herbes de Mallorca →
Brodat culte (Edat mitjana-#s. XVIII). — Ofici d'homes (brodadors), per a l'Església i les classes altes. Fils d'or, plata i seda. Tècniques citades per Llabrés i Vallespir (1981): brocat llistat, vergat, pampolat, morisc, pissanesc. Juan (1976) només coneix dues brodadores dones d'aquesta època (Melis Gomila). Brodats i calats →
#s. XVIII. — Valorat en corts europees (illesbalears.travel). Brodats i calats →
#s. XVIII-XIX — desapareixen els gremis com a entitats autònomes (Llabrés 1977). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
#s. XVIII. — La llana perd pes enfront del lli i el cànem: en 1784, 107 teixidors de llana amb 121 telers en la Part Forana. Flassades i mantes de llana →
Principis del #s. XVIII. — Primeres referències documentals a teles de "flàmules" o "llengües" (catàleg Flàmules. Els teles de llengües a Mallorca, 2009). Teixit car, de cases acomodades. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
Finals #s. XVIII — 177 alambins a Mallorca. Alambí →
#S. XVIII — Nàpols estandarditza grandària i caps de fang. Betlem →
c. 1750 — «canterano de noguer ab perfils blancs d'us», doc. citat per Aguiló (DCVB). Canterano →
Finals #s. XVIII — colla de dimonis documentada a sa Pobla. Careta i vestit de dimoni →
#S. XVIII — dimoni a Manacor lligat a la dansa de Sant Joan; passa a Sant Antoni a la fi del #s. XIX. Careta i vestit de dimoni →
1750 / 1920-1950 — Els Calderers, casa de c. 1750 moblada sobretot en 1920-1950. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
Abans del #s. XVIII — hipòtesi minoica, púnica o àrab, sense prova. Siurell →
Ss. XVIII-XIX — lectura prudent: adaptació local d'un xiulet forà (Coll Conesa, 2020). Siurell →
#S. XVIII — en el Llibre de Sentències de l'Assumpta. Ballaven el 15 d'agost i Sant Jaume. Cossiers de Manacor →
#S. XVIII — el dimoni apareix documentat a Manacor, lligat a la dansa de Sant Joan; el seu pas a Sant Antoni se situa a la fi del #s. XIX, després de les prohibicions d'aquestes figures en el Corpus (estudi recollit per Alcúdia, 2011). Sant Antoni de Manacor →
1561-#s. XVIII — plets amb els frares antonians per a mantenir la imatge del sant en la parròquia. Sant Antoni de sa Pobla →
Finals #s. XVIII — documentada la colla de dimonis. Sant Antoni de sa Pobla →
1a meitat #s. XVIII — balla amb els boters (toneleros), confraria de sant Joan Bautista, «amb guitarra i violí» (Gabriel Llompart). Sant Joan Pelós de Felanitx →
1757 — despesa de 20 sous per un vestit de Sant Joan Pelós (Felanitx). Vestit de Sant Joan Pelós →
1757 — primer document: despesa de 20 sous per a un vestit. Sant Joan Pelós de Felanitx →
1762 i 1821 — cites d'Aguiló en el DCVB. Cornucòpia i mirall →
1764 — «un gàngill d'Alger» arriba a Mallorca amb 47 bous (BSAL, DCVB): gànguil com a barca. Gànguil i xarxes →
1764 — «30 pipes de oli... a boca de saferex» (BSAL, DCVB). Safareig →
1769 — Na Maria Concepció (uns 670 kg), de Joan Cardell i Rabassa. Campaners i fonedors de campanes →
1772 — lliure exportació de figues seques (Pons). Escala de figueraler →
1772 — lliure exportació de figa seca (Pons). Sequer i canyissos →
1774 — «garlopas d'fusta guarnides de ferro» (DCVB). Eines de fuster →
1780 — fundació de la Escola de Cirurgia a l'Hospital General: la cirurgia se separa de l'ofici. Barbers i cirurgians →
1780 — «Ganapè fet de quatre cadires de Barcelona», doc. mallorquí citat per Aguiló (DCVB). Canapè →
1784 — «sis cavallets, una dama i un dimoni que els segueix» (Felanitx). Careta i vestit de dimoni →
1784 — sis cavallets, una dama i un dimoni. Cavallet (cavall cotoner) →
1784 — carta: sis cavallets, una dama i un dimoni darrere. Cavallets de Felanitx →
1787-1867 — els viatgers il·lustrats i l'Arxiduc descriuen la cistelleria de palma com a indústria domèstica principal de Llevant (veure obra-de-palma-llata). Espart i cistelleria →
1787 — José Vargas Ponce cita cistells i "obres de meravella" de palma a Pollença, i escombres exportades a Marsella. Obra de palma: llata i garballó →
1787 — José Vargas Ponce escriu que de les obres de palma «en escombres es treu molta per a Marsella» (BOIB 101/2026). Graneres i graneretes →
1789 — Jerónimo de Berard: a Capdepera treballen la palma fins i tot els nens. Obra de palma: llata i garballó →
1791 — Sáñez Reguart: pescadors que havien arrendat la almadrava de Mallorca la porten al País Valencià (localització probable, cap Blanc; per verificar). Almadrava →
1792 — beatificació i primeres festes. Carro triomfal de la Beata →
1792 — beatificació; comencen les festes en diversos pobles. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
Des de 1792 (almenys) — desfilada de Palma; després de la Festa de l'Estendard, la festa civil més antiga conservada a l'illa. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
c. 1801-1808 — Jovellanos, pres a Valldemossa i Bellver, encarrega mobles als Isern. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
c. 1801-1808 — Jovellanos, pres a Mallorca, encarrega una «taula de fustes embotides» (Pou, 2016). Taula i bufet →
c. 1802-1805 — mobiliari Isern per a la Cartoixa de Valldemossa. Cadiram de la Seu i moble d'església →
c. 1802-1805 — mobiliari per a la Cartoixa de Valldemossa. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
1806 o 1809 — arriba a Palma l'escultor-ebenista català Adrià Ferran i Vallès (data segons font); taller de 22 operaris (Sotheby's). Moltes atribucions a Ferran són populars (Pou). Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
1808-1814 — la Guerra del Francès porta formes andaluses (bolero, fandango). Ball de bot i gloses →
1817 — «dau i la baldufa de la premsa» (Aguiló, DCVB). Baldufa →
1817 — el gremi de fusters ingressa 2.277 lliures, el 11è de la ciutat (Pou, 2016). Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
1818-1824 — el Diari Balear anuncia a Palma cadires, butaques de caoba i «llit sofà» (Pou, 2016). Canapè →
1818 — cita de Montblanc (DCVB). Cornucòpia i mirall →
1818-1824 — anuncis de mobles de caoba usats en el Diari Balear (Pou, 2016). Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
1821 — primera documentació a Montuïri. Cossiers de Montuïri →
1824 — el Diari Balear anuncia a Palma «un canterano de caoba amb llit» (Pou, 2016). Canterano →
1835 — l'Església els manté fins a la desamortització. 1881: s'encarrega el Ajuntament. Cavallets de Felanitx →
1841 — George Sand ho esmenta en Un hiver à Majorque. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
#s. XIX. — Les germanes Gilart Jiménez (Felanitx) broden per a Isabel II (estudi d'Elvira González, LOOP). 1860: es funda a Palma la casa de brodats Bonet (Joan Pons, amb Manuel Bonet Codina), primera a comercialitzar el brodat mallorquí (Puig, 2006). Brodats i calats →
#s. XIX — segons l'Arxiduc Lluís Salvador (Die Balearen, 1869-1891) i registres mercantils: terrisseries a Calvià (1), Campanet (1), Marratxí (6), Pollença (2), Selva (1), Manacor (5) i Felanitx (6), més 34 tejares. Palma conserva 17 terrisseries intramurs cap a 1860; el carrer Gerreria té obradors fins als anys setanta. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
#s. XIX. — Fàbriques de llana. Can Fortuny (Esporles, 1866) teixia moltes mantes; Teixits Vicens (Pollença, 1854) va començar com a taller de llana. Flassades i mantes de llana →
#s. XIX — sis terrisseries a Felanitx (Coll Conesa 2020). Sagues: Soler, Bennàssar, Capó. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
Finals #s. XIX - meitat #s. XX — 21 teuleries i tallers treballen la gerreta; s'embeni com souvenir a viatgers. Hi ha un mapa de la seva ubicació (estudi municipal 2018). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
#s. XIX. — El cotó i el teler abarateixen la tela: passa a la classe mitjana (cortines, roba de llit, mantelería). Neixen els tallers actuals: Vicens (1854, va començar amb llana), Riera (1896), Bujosa (1949). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
#S. XIX — surten del Corpus a festes i carnestoltes. Caparrots i gegants →
Mediats #s. XIX — desapareix el carro de roda plena (DCVB). Carro mallorquí →
1850 — el viatger Henry Christmas compara als ebenistes mallorquins amb els de París i Londres (Pou, 2016). Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
#S. XIX — Joan Cortada veu els d'Alaró en blau, verd, morat i groc: la paleta canvia. Vestit de cossier i de la Dama →
#S. XIX — el Arxiduc recull balls i músiques en Die Balearen (fitxa). Ball de bot i gloses →
#S. XIX — es transcriuen les versions actuals. Cant de la Sibil·la →
Mediats #s. XIX — el governador demana que ballin per als ducs de Montpensier. Cavallets de Felanitx →
#S. XIX — el Arxiduc els descriu en Die Balearen; Joan Cortada els veu amb colors clars: blau, verd, morat, groc. Cossiers d'Alaró →
Mediats #s. XIX — referències contínues en la Obreria; finals #s. XIX, en premsa. Sant Joan Pelós de Felanitx →
#S. XIX — desapareixen els gremis en les processons. #S. XX: neixen les confraries actuals. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
1852 — Gaspar Monroig dibuixa el cossi bugader encastat en la cuina del convent de Sencelles (Coll Conesa 2020). Cossi i bugada →
1855 — forma actual de la festa. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
1860 — la família Capó (Macià Capó) regala una gerreta a Isabel II; segons diverses fonts es conserva en el Victòria & Albert Museum (peça concreta per verificar en el catàleg del V&A). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
1860 — 12.789 ha de figueral a Mallorca; 1965: 20.009 ha; 1996: 8.361 ha (Pons). Escala de figueraler →
1866-1869 — exportacions per duana: Palma 50.000 kg (1869), Alcúdia 41.800 kg i Andratx 28.900 kg (1866). Obra de palma: llata i garballó →
1866-1869 — exportació d'obra de palma per les duanes de Palma, Alcúdia i Andratx (BOIB 101/2026). Senalla →
1867 — l'Arxiduc Lluís Salvador (Die Balearen) descriu l'ofici: "a Capdepera gairebé tothom es dedica a això". Reuneix una col·lecció per al seu museu de Son Moragues. Obra de palma: llata i garballó →
1867 — el Arxiduc descriu l'obra de palma de Capdepera en Die Balearen; veure Die Balearen. Capell de palma (capell de pauma) →
1869-1891 — l'Arxiduc Lluís Salvador cita la producció de la saga Capó. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
1869-1891 — l'Arxiduc, en Die Balearen, descriu sèries avui perdudes com els consols (Coll Conesa 2020). Càntir i botilla →
1871 — gegants de cartó amb els cavallets de Felanitx (Arxiduc). Caparrots i gegants →
1871 — el Arxiduc publica balls i músiques en Die Balearen, amb una comparsa de gegants de «descomunal cap de cartó». Cavallets de Felanitx →
1872 — El Corbatí, bomboneria del centre de Palma (catàleg d'emblemàtics). Xocolaters →
1875 — arriba el tren a Inca; el calçat del Raiguer sali més ràpid cap al port de Palma (Museu del Calçat). Espardenyes i calçat (Inca) →
c. 1875 — el traginer gabellí Joan Moll (Gargori) col·loca cofes i senallets a Barcelona. 1888: Capdepera envia obra a l'Exposició Universal de Barcelona. Obra de palma: llata i garballó →
1875 — arriba el tren a Inca; el calçat surt més ràpid cap al port de Palma (Museu del Calçat). Eines de sabater →
1890 — els germans Heusch funden a París una societat de perles artificials. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
Cap a 1891 — l'Arxiduc dibuixa alfàbies i gerres entre la ceràmica mallorquina. Alfàbia, gerra i gerricó →
Cap a 1891 — l'Arxiduc dibuixa cossis entre la ceràmica mallorquina. Cossi i bugada →
1892 — sindicat La Igualtat (Palma); 1898 Centri de Mestres Sabaters de Palma. Aquest any el comerç exterior cau un 66%. Espardenyes i calçat (Inca) →
1895 — Jules Verne, Clovis Dardentor: els viatgers tornen al vaixell carregats de ensaïmadas. Ensaïmada →
1898 — obre la Sombrereria Casa Julià, avui en el catàleg d'establiments emblemàtics de Palma (fitxa 94, 2021). Capellers i barreters →
1899 — cooperativa La Protectora (Capdepera), després La Palmera, amb carros i vaixells propis per a exportar. Obra de palma: llata i garballó →
Cap a 1900 — època de major activitat, si s'ha de jutjar pel nombre de forns inventariats. Calciners i forns de calç →
Cap a 1900 — unes 20 manufactures en Pòrtol; avui queda al voltant d'una dotzena de tallers (segons fonts turístiques). Olla, cassola i perol →
Cap a 1900 — unes 20 manufactures en Pòrtol (Mallorca Magazin 2019). Torn de gerrer →
c. 1901-1902 — s'instal·len a Mallorca (Palma i Manacor; dates discrepen). Perles de Manacor (perla d'imitació) →
1901 — Joan Rosselló de Son Forteza, relat Els cossiers d'Alaró. Cossiers d'Alaró →
1903 — desfilada de carruatges a Palma (font divulgativa). Carro triomfal de la Beata →
1903 — desfilada de carruatges a Palma segons una altra font (les dates poden #referir a coses diferents; per verificar). Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
1904-1914 — en la reforma de Gaudí es desmunta el retaule major barroc de la Seu (Vilallonga, 2014). Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
Des de 1904 — Gaudí trasllada el cor del centre de la nau a la Capella Major; es perden seients. Cadiram de la Seu i moble d'església →
c. 1909-1910 — mecanització a Llucmajor. 1915: les exportacions per Palma es multipliquen per dotze (Primera Guerra Mundial). 1920: Reial decret que prohibeix exportar calçat. Espardenyes i calçat (Inca) →
1915 — IEPISA. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
1915, 1924, 1925 — es construeixen les barques de bous Rafael, Balear i Sant Isidre. Vela llatina i mestres d'aixa →
1920-1925 — el transport públic a motor substitueix als cotxes de cavalls. Carro mallorquí →
1920-1940 — Josep Pons i Frau fotografia la bugada en el cossi (Coll Conesa 2020). Cossi i bugada →
1920-1960 — declivi. Ball de bot i gloses →
1922 — estudi de l'ovella mallorquina en la revista Agricultura (esquileo dues vegades a l'any). Estisores de tondre →
1922 — estudi de l'ovella mallorquina: llet per a formatge i brossat. Formatgera →
1925 — Esparteria Beltran (Palma); 1940 Ca'n Toni Blancos (Inca). Espart i cistelleria →
1925-1940 — grups de recuperació: Aturat de Valldemossa (1925), Tall de Vermadors (1927), Aires de Muntanya (c. 1930), Aires Mallorquins (1940). Ball de bot i gloses →
1926 — obre el taller Segura a Sa Pobla. Joieria tradicional i botons mallorquins →
1926 — el mestre d'aixa Antoni Ferrer construeix a Palma el llaüt Mare Nostrum. Vela llatina i mestres d'aixa →
1926 — obre la forja de Eines Mallorquins (Sineu), tres generacions. Aixada i xapeta (aixadell) →
1926 → avui — es continua forjant a Sineu. Càvec →
1926 → avui — la forja de Sineu continua fent destrals i martells de pedra. Destral i picassó →
1926 — obre el taller familiar que avui és Eines Mallorquins (Sineu), tres generacions. Enclusa i manxa →
1926 — llaüt Mare Nostrum, d'Antoni Ferrer (Palma). Llaüt (com a objecte) →
1927. — Premsa d'Artà recorda que els seus teixidors havien estat famosos (drap i mescles) i que l'ofici gairebé havia desaparegut. Flassades i mantes de llana →
1933 — Gabriel Huguet fongui Huguet en Campos. Durant el boom turístic continua fent bigues i voltes de ciment; participa en la construcció de Can Lis i Ca Feliç de Jørn Utzon. Rajoles hidràuliques →
1936 d'ara endavant — fàbriques de Palma, Binissalem i Inca declaren sabata trenada. 1950-1980: indústria del trenat de pell (pell trenada) a Inca, amb treball a domicili de dones a Sant Joan, Maria de la Salut, Algaida, Búger, Pina, Montuïri, Selva, Mancor… Fires a Bolonya, Düsseldorf i París. 2006: tanca Matrema, l'última gran fàbrica de trenat. Espardenyes i calçat (Inca) →
1938 — el calçat és el 40,89% del valor de producció fabril de Balears. Espardenyes i calçat (Inca) →
1940 — Josep Planas fongui el seu negoci fotogràfic a Palma. Casa Planas (arxiu d'imatge i turisme, Palma) →
c. 1940 — predicador P. Rafael Ginard Bauçà, organista P. Miquel Caldentey. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
1943-1992 — interromputs. Recuperats gràcies a l'estudi de Francesc Vallcaneras, Els cossiers d'Alaró. Cossiers d'Alaró →
1944 — El patró de pesca de Mallorca (Oliver): 150 caladors. Almadrava →
1944 — 225 tallers; 1955: més de 300; 1977: 551 tallers i 1.754 treballadors (Gran Enciclopèdia Catalana; xifres via extracto, per verificar). Indústria del moble de Manacor →
1945 — llaüt Alzina (Cala Ratjada); BIC en 2008. Llaüt (com a objecte) →
1947 — Pere Bennàsar Montserrat fongui Ceràmiques Mallorca a Felanitx. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
1947 — Pere Bennàsar Montserrat fongui Ceràmiques Mallorca. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
Primera meitat del #s. XX: brodat a màquina. — Empresaris catalans obren tallers a Sant Llorenç des Cardassar (el primer, de Manufactures Miró, en la primera dècada del #s. XX; en 1924 consta amb 15 màquines; tanca en 1968). A Santa Maria del Camí es brodava a mà i entra la màquina cap a 1935. Brodats i calats →
Anys 1950 — arriben els bussos amb escafandre autònom. Coralers →
Anys 1950 — màxim desenvolupament, empès pel primer turisme (Magdalena Palmer). Després, les dones passen a altres treballs i la transmissió es talla. Obra de palma: llata i garballó →
#s. XX. — Martí Vicenç Alemany (Pollença, 1926) renova colors i composicions sense perdre el caràcter del teixit. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
c. 1950 — Elisabet Amengual, «Madò Bet», modela en Sa Cabaneta; origen del taller Ca Madò Bet. Siurells →
Principis #s. XX — pastors i missatges de Mallorca encara les porten (DCVB). Avarques (varques) →
Anys 1950 — l'obra de palma creix amb el primer turisme. Capell de palma (capell de pauma) →
#S. XX — es creen les confraries penitencials actuals després de la desaparició dels gremis en el #s. XIX. Capirot i vesta de confrare →
Anys 1950-1970 — el ball de bot es refugia en agrupacions folklòriques (per verificar). Castanyetes →
Mediats #s. XX — queden a Felanitx, Artà i Pollença. Cavallet (cavall cotoner) →
Antiguitat → #s. XX — eina bàsica de la sega a mà. Falç i falçó →
Anys 1950-1960 (per verificar) — les recol·lectores eliminen garbes i garberes. Garba, garbera i vencís →
Principis #s. XX — a Mallorca només les dones que conserven el vestit pagès antic continuen portant gipó (DCVB). Gipó i vestit de pagès →
Primer quart del #s. XX — Alcover i Moll recullen forma i nomenclatura dels jous de tot el domini lingüístic, «a temps» abans que desapareguin. Jou i llaurada mallorquina →
Anys 1950 — màxim de producció pel turisme; senalletes amb brodats de colors. Senalla →
c. 1950 — Madò Bet modela en Sa Cabaneta; origen de Ca Madò Bet. Siurell →
Anys 1950-1960 (per verificar) — les trilladores i recol·lectores substitueixen al carretó. Carretó de batre (trill) →
Principis #s. XX — el DCVB la descriu com a instrument «molt primitiu» que encara usa la pagesia de Mallorca però que «tendeix a desaparèixer». Ximbomba →
Mediats #s. XX — només queden cavallets a Felanitx, Artà i Pollença. Cavallets de Felanitx →
Mediats #s. XX — Sant Joan Pelós només sobreviu a Pollença i Felanitx (Consell Assessor, BOIB 32/2015). Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
Mediats #s. XX — Artà és un dels tres pobles que conservaven cavallets (amb Felanitx i Pollença), segons el Consell Assessor (BOIB 32/2015). Sant Antoni d'Artà →
1952 — Toni Bosch Mas (Esporles) ho deixa per a #fer picapedrer. Carboners i sitges →
1952 — patent de la «perla orgànica». Perles de Manacor (perla d'imitació) →
1952 — caparrots de sa Pobla. Caparrots i gegants →
1952 — entren els caparrots (7 figures; 11 a l'any següent), per iniciativa del secretari del Ajuntament. Representen models de moda de l'època. Sant Antoni de sa Pobla →
1956 — descripció en El convent de Sant Bonaventura de Llucmajor (coord. Salvador Cabot). Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
1957 — la mare fongui la signatura. Isabel Guarch →
1958 — tancament; part dels fons es venen. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
1958 — dimonis actuals de sa Pobla. Careta i vestit de dimoni →
1958 — tancament. Xilografies de la Impremta Guasp →
1958 — dimonis actuals. Sant Antoni de sa Pobla →
Anys 1960 — amb el tractor cau la demanda. Basters i selleters →
Anys 1960 — "unes 2.000 fàbriques i tallers" a Inca segons Modaes (xifra per verificar; barreja tallers mínims). Espardenyes i calçat (Inca) →
1960 — la col·lecció s'instal·la en la Cartoixa de Valldemossa. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
Anys 1960 — el tractor retira el carro. Mestres de carros i roders →
Anys 1960 — els pagesos són els últims usuaris; tractor i turisme els retiren. Carro mallorquí →
1960 — la col·lecció passa a la Cartoixa de Valldemossa. Xilografies de la Impremta Guasp →
1962-1965 — el Museu de Muro munta una casa mallorquina amb cuina i dormitori. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
1965 — intent mallorquí de patentar la avarca; la família Servera (Menorca) ajuda a parar-ho. Avarques (varques) →
1966 — Festa d'Interès Turístic (Estat). Sant Antoni de sa Pobla →
1967-1969 — dos o tres anys sense sortir. Sant Joan Pelós de Felanitx →
1968 — última sitja documentada a Escorca. Carboners i sitges →
1968 — Majorica Heusch. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
1969 — Rosselló Bordoy, «La ceràmica d'aplicacions de Felanitx i els seus precedents» (Congrés Nacional d'Arts i Costums Populars, Zaragoza; monografia en TMM 7). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
1970 — Baltasar Coll recorda als de Pòrtol i Sa Cabaneta portant plats i olles a la fira de Llucmajor. Escudelles i plats de Pòrtol →
1970 — Baltasar Coll recorda en Memòria acolorida d'uneixes fires als de Pòrtol i Sa Cabaneta arribant a la fira de Llucmajor carregats de plats, olles, greixoneres, cassolins i ribells (citat en les IV Jornades de Marratxí). Greixonera →
1970 — Baltasar Coll recorda als de Pòrtol i Sa Cabaneta venent ribells en la fira de Llucmajor (IV Jornades de Marratxí). Ribella i ribell →
1971-1973 — Utzon construeix Can Lis amb marès local (veure `../disseny-contemporaneo/can-lis-utzon.md`). Marès i picapedrers →
1973 o 1975 — trasllat a Algaida (les fonts discrepen). Vidre bufat →
1973 — neix a Palma. Joan Pere Català Roig →
1974 — primera trobada de colles a Montuïri (Antoni Artigues i OCB); unes 20 colles, les poques que quedaven. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
1974-1994 — les trobades de colles (Montuïri, Sa Pobla) revitalitzen la parella. Flabiol i tamborí (tamborino) →
1974 — primera trobada de colles a Montuïri (unes 20 colles). Xeremies →
1975 — neix la colla Calatrava (Palma). Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
1975 — Maruja i Paco Mira obren tendeixi-taller en el Port de Sóller (cinturons, bosses, sandàlies, barrets). Porqueres (sabates de feina) →
1977 — Juan Llabrés descriu «l'agonia» de la indústria. Marratxí compra el molí que serà Museu del Fang. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
1977-1990 — boom de grups (Obra Cultural Balear, Escola de Música i Danses de Mallorca, 1980). Música Nostra i Sis Som omplen les ballades públiques. Ball de bot i gloses →
1978 — mor Andreu Capó Mestres (1898-1978), últim artesà de la gerreta; amb ell es perd la producció tradicional. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
c. 1980 — Bartomeu Frau (Sóller) comença a construir xeremies; documental de la productora Wilma amb ell al torn. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
c. 1980 — Bartomeu Frau (Sóller) tornea xeremies; un documental el grava al torn. Torners (torn d'fusta) →
Des dels 1980 — revival popular de les ballades en les places (per verificar data). Castanyetes →
1981 — Manacor recupera el vestit sense cascavells per testimoniatge oral. Vestit de cossier i de la Dama →
Guerra Civil-1981 — interromputs; recuperats en 1981. Cossiers de Manacor →
1982 — Toni Artigues, Xeremiers. Manual de xeremies, flabiol i tamborí. 1989: Artigues i Joan Morey, obra sobre repertori i construcció. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
1982 — premio Museu Europeu de l'Any per a Muro; des de 2019, inventari i sales desmuntades. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
1982 — jornades en l'Ermita de la Victòria (Alcúdia): manifest per les ballades públiques. Ball de bot i gloses →
1983 — neix a Palma. Joan Aguiló →
1983 — Caparrots Minyons. 1998: Grif i Dimonis d'Albopàs. 2003: Clamater. Sant Antoni de sa Pobla →
1984-1985 — primera Fira del Fang (data exacta per verificar; la XXXVI va ser en 2020). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
1986 — BSAL publica un inventari de ferros del Museu de Mallorca. Ferro forjat →
1986 — el BSAL publica un inventari de ferros del Museu de Mallorca (veure ofici). Enclusa i manxa →
1988 — primeres colles de correfoc a Mallorca. Careta i vestit de dimoni →
1989 — Gabriel Valero, «Forns de calç i calciners» (Elements de la societat pre-turística mallorquina). Calciners i forns de calç →
1989 — Gabriel Valero, «Sitges i carboners». Carboners i sitges →
1991 — l'actual Dimoni Gros de Manacor encarna la figura (el portador porta 40 anys en la colla, 2024). Carassers i dimonis →
1991 — la mateixa persona porta el Dimoni Gros des d'aquest any (Última Hora, 2024). Sant Antoni de Manacor →
1992 — Casa Julià recupera el disseny i la fabricació de barrets mallorquins (segons premsa 2026; per verificar). Capellers i barreters →
1992 — Decret 27/1992 regula la caça del gris amb el sistema tradicional de coll (citat en el Reglament 1/2012). Coll de tords i filats →
1992 — Federació de Música i Ball Mallorquí. 1996: se separa Defesta. Ball de bot i gloses →
1992 — Joan Miralles, Cossiers de Montuïri (lletres i música). Cossiers de Montuïri →
fins a 1993 — residència i després museu de Torrents Lladó. Portella (hotel, Palma) →
1994 — primera Trobada de Xeremiers i Fira de Lutiers de Sa Pobla (finals de novembre). Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
1994 — entra en la Escola d'Art de Palma. Joan Pere Català Roig →
1994 — primera Trobada de Xeremiers i Fira de Lutiers de Sa Pobla. Xeremies →
1995 — #G. Ordinas, Els forns de calç a Santa Maria. Calciners i forns de calç →
c. 1995 — escasseja el pneumàtic apte. Avarques (varques) →
c. 1995 — el proveïdor de porqueres el deixa; quedaven pocs fabricadors a l'illa. Els Mira assumeixen la producció. Porqueres (sabates de feina) →
1996 — denominació específica; després IGP. Ensaïmada →
1998 — el Balear (Palma, 1924) és BIC. 2008: el llaüt Alzina (Cala Ratjada, 1945) és BIC. Vela llatina i mestres d'aixa →
Anys 2000 — Rafel Moll (Sa Pobla) comença a construir per la demanda de les escoles de música. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
Anys 2000 — Rafel Moll (Sa Pobla) aprèn «d'un torner veí» i comença a construir xeremies i flabiols. Torners (torn d'fusta) →
2000 — Joana Borràs desfila en Cibeles amb altres dissenyadors mallorquins (Última Hora; per verificar que és la mateixa persona). Feel Mallorca (Joana Borràs) →
2000 — el Consell de Menorca crea el distintiu «Avarca, producte de Menorca». Avarques (varques) →
Anys 2000 — les escoles de música multipliquen els xeremiers. Xeremies →
2001 — recuperació de la tradició a les Balears. Fona →
2002 — reglament de la Denominació Geogràfica Herbes de Mallorca. Alambiners i herbes de Mallorca →
2002 — obre el Museu del Fang. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
2002 — Amics del Museu Marítim llancen «La Nau» per a salvar barques del desballestament. Vela llatina i mestres d'aixa →
2002 — 524 empreses de moble a Balears, la majoria a Manacor (El Temps). Indústria del moble de Manacor →
24/4/2003 — el Consell declara BIC el pessebre napolità del Palau March (#BOE 4/6/2003). Betlem →
2003-2009 — de 5.725 a 4.111 treballadors (per verificar font). Indústria del moble de Manacor →
2004 — Pere J. Brunet publica un estat de la catalogació de construccions de pedra en sec i camins (Estudis d'Història Agrària, 17). Pedra en sec (margers) →
2005 — trobada d'escoles de Sóller. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
2005 — la filla pren l'adreça creativa (segons la web; un directori diu «fa uns trenta anys»: per verificar). Isabel Guarch →
2005 — #CD de la Fundació Museu Cosme Bauçà, Cavallets. Sant Joan Pelós. Sant Joan Pelós de Felanitx →
2006 — la Llei balear de caça la reconeix com a mètode tradicional, selectiu i no massiu (Reglament 1/2012). Coll de tords i filats →
2006 — es funda la Associació d'Ollers de Pòrtol (segons seemallorca). Torn de gerrer →
2006 — tesi doctoral sobre la xilografia a Mallorca a través de la Impremta Guasp (#BOE). Xilografies de la Impremta Guasp →
2006 — torna el dimoni. Cossiers de Manacor →
c. 2007 (calculat) — arriba a Mallorca amb 16 anys. Adriane Escarfullery →
2008 — llicenciat en Belles arts (Barcelona). Joan Aguiló →
2008 — els cossiers decideixen sortir vestits també el 15 d'agost. Cossiers de Montuïri →
2009. — Exposició i catàleg Flàmules (Casal Solleric, Palma; edició IDI). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
2009 — comença a vendre els seus dissenys com Antic Mallorca. Antic Mallorca (Araceli Iranzo) →
2009 — Oliver entra en el IBAVI. IBAVI i Carles Oliver →
2010 — Sánchez-Cuenca, El Marès. Marès i picapedrers →
2010 — fundació. 2 Micos (Nicoletta Mantoan i Alejandro Dumon) →
2010 — inventari de 782 barques, 733 de vela llatina. Llaüt (com a objecte) →
2010 — #UNESCO. Vestit i espasa de la Sibil·la →
2010 — el Ajuntament demana la declaració. Cossiers d'Alaró →
2011 — Tramuntana, Patrimoni Mundial (paisatge cultural). Pedra en sec (margers) →
2011 — compra el local (antic bar) que serà Open Studio 79. Tatiana Marieta / Open Studio 79 →
2011 — la Serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial com a paisatge cultural. Eines de marger →
2012 — BSAL classifica els botons de la col·lecció Forteza. Joieria tradicional i botons mallorquins →
2012 — Premi Poraxa (Portocolom). IBAVI i Carles Oliver →
2012-2020 — dirigeix l'escola de ceràmica de Marratxí (municipi de Pòrtol). Joan Pere Català Roig →
2012-2013 — restauració del cadiram (grupcpar #UIB). Cadiram de la Seu i moble d'església →
2012 — el Reglament 1/2012 del Consell de Mallorca demana actualitzar el decret de 1992. Coll de tords i filats →
2012 — Premi Ramon Llull. Cossiers de Montuïri →
2012 — la Capta va sortir de la casa donis Trull del obrer Pere Pep Gil (Última Hora). Sant Antoni d'Artà →
2013 — Marcote comença amb la llana (feltre, mercats). Llanatura →
2014 — convocatòria documentada en el BOIB. Premis Artesania de Mallorca (Consell de Mallorca) →
2015 — el Saló Nàutic de Palma premia a la Escola de Mestres d'Aixa del Consell. Vela llatina i mestres d'aixa →
2015 — menció honorífica Europan 13 Palma. Aulets arquitectes →
2015 — Marina Planas crea el centre; 2016, assumeix tot l'arxiu. Casa Planas (arxiu d'imatge i turisme, Palma) →
2015 — acabada. Casa Marés (Twobo arquitectura) →
2015 — Fornalutx recorre contra la prohibició. Correbou de Fornalutx →
2016 — neix el Gremi de Margers. Pedra en sec (margers) →
2016 — Premi Alzina del GOV. Aulets arquitectes →
2016 — primera edició del Festival Saladina. Joan Aguiló →
2016 — Pur Hotel. OHLAB →
2016 — primera edició, amb suport del Ajuntament de Palma (Cultura). Setfonts — Setmana del Disseny Gràfic i de la Tipografia de Palma →
2016 — Kortmann s'instal·la a Palma. Studio Jaia (Anna Lena Kortmann) →
2016 — Laus de Plata per la marca Són Moragues. StudioRoses (Rafa Roses) →
2016 — obre estudi. Tonia Fuster / Studio Illes →
2016 — declaració. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
2017 — Ca Na Toneta (Caimari). 2 Micos (Nicoletta Mantoan i Alejandro Dumon) →
2017 — primer premi del concurs de la escoleta de Llubí; seleccionats Premi BigMat '17. Aulets arquitectes →
2017 — projecte. Casa Fly (BEEF architekti) →
2017 — arrenquen les residències internacionals. Casa Planas (arxiu d'imatge i turisme, Palma) →
Maig 2017 — s'anuncia que no se celebrarà per no acreditar 100 anys de tradició. Correbou de Fornalutx →
Setembre 2017 — se celebra en forma reduïda. Correbou de Fornalutx →
2018-2019 — TFG de Joan Lluís Cañellas (#UIB) amb 13 entrevistes a carboners. Carboners i sitges →
2018 — Decret 21/2018 del Govern: principis generals de la pesca del coral vermell en aigües interiors de Balears; les estadístiques mostren sobreexplotació (captures fins a un 75% menors al Mediterrani en 40 anys). Coralers →
2018 — el museu reobre com Museu del Calçat i de la Indústria. 2025: exposició "Trenar" (4.947 visitants). Espardenyes i calçat (Inca) →
2018 — nou article del BSAL sobre joieria balear. Joieria tradicional i botons mallorquins →
2018 — estudi municipal de dos anys i exposició a la Casa de Cultura: més de 500 peces reunides, 40 exposades; tretze artistes la reinterpreten (Miquel Barceló, Lin Utzon, Andreu Maimó, Jaume Roig, Maria Ramis, Xisca i Pere Bennàssar, entre altres) i la dissenyadora Maggie Adrover. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
Nov. 2018 — #UNESCO inscriu l'art de la pedra seca (8 països: Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa). Pedra en sec (margers) →
2018-2019 — Baus i Rotlo. 2 Micos (Nicoletta Mantoan i Alejandro Dumon) →
2018 — amb Ses Madones i dues artesanes més, comença a donar tallers de llata. Antic Mallorca (Araceli Iranzo) →
2018 — premi especial «Peter Davey» (AR Emerging Architecture); or «Millors Arquitectes 19» per l'estació enològica. Aulets arquitectes →
2018 — Premi FAD (Formentera). IBAVI i Carles Oliver →
2018 — carta d'artesana (hiladora i tintorera). Llanatura →
2018 — perfil en neo2. Tonia Fuster / Studio Illes →
2018 — #UNESCO inscriu l'art de la pedra en sec (candidatura multinacional). Eines de marger →
2018 — reobre el Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca. Eines de sabater →
2018 — el Ajuntament modera el «700 aniversari» pel dubte. Fira de Sineu →
2018 — el pi es parteix gairebé per la meitat en plantar-lo; dos ferits. Es fixa altura màxima de 20 #m. Pi de Sant Antoni de Pollença →
2019 — el Consell de Mallorca la reconeix com a col·lecció museogràfica. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
2019 — estudi de Garí Bibiloni i Morey Tous (#UIB). Fusta d'olivera →
2019 — «Una reinterpretació de la gerreta felanitxera», Museu Can Prunera (Sóller), 23 obres de 13 artistes. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
2019 — Made in Mallorca a Londres. 2 Micos (Nicoletta Mantoan i Alejandro Dumon) →
2019 — Regal 97 acabat. IBAVI i Carles Oliver →
2019 — Made in Mallorca. Joan Pere Català Roig →
2019 — crea un premi obert a la moda internacional (FashionUnited). Mallorca Design Day →
2019 — Can Bordoy (quatre anys d'obra). OHLAB →
2019 — amb el col·lectiu Made in Mallorca en Aba Art Lab (Palma) i London Design Fair. Paparkone (Roberto Paparcone) →
2019 — acabada. Casa MM (Salvà Ortín Arquitectes) →
2019 — tercera edició, en la #UIB. Setfonts — Setmana del Disseny Gràfic i de la Tipografia de Palma →
2019 — aparador a la botiga de Es Baluard (25 mar.–30 set.), programa «Disseny i Innovació als Illes Balears»; amb Made in Mallorca en Aba Art Lab i London Design Fair. Tonia Fuster / Studio Illes →
2019 — reconeguda com a col·lecció museogràfica pel Consell de Mallorca. Xilografies de la Impremta Guasp →
2019 — se celebra de matinada. Correbou de Fornalutx →
2019 — la cistella ja no porta gall viu. Pi de Sant Antoni de Pollença →
2020 — concurs de creditors (uns 280 empleats, 100 a Manacor). Perles de Manacor (perla d'imitació) →
Lectura prudent (Coll Conesa 2020) — totes les hipòtesis es basen en semblances; el raonable és situar el siurell actual en els ss. XVIII-XIX, com a adaptació local d'un xiulet forà. Siurells →
2020 — Bernat Oliver Font, Els mestres d'aixa de Mallorca. Vela llatina i mestres d'aixa →
2020 — acabada (fotos de Tomeu Canyellas). Casa Fly (BEEF architekti) →
2020 — com a presidenta de l'Associació de Moda de Mallorca parla pel sector en la pandèmia. Feel Mallorca (Joana Borràs) →
2020 — funden Llanatura en el confinament. Llanatura →
2020 — inici d'obra. 48 habitatges en Magaluf (LLOC arquitectes) →
2020 — inici d'obra. Living in Llimi (Peris+Toral) →
2020 — primera trobada (Ciutat de Mèxic, just abans de la pandèmia, segons Parmar). XTANT (trobada de tèxtils patrimonials, Palma) →
2021-2022 — Pere Llofriu inventaria Puigpunyent, Calvià i Palma (BSAL 2022). Calciners i forns de calç →
2021 — tesi de Catalina Salvà sobre pedreres com a paisatge. Marès i picapedrers →
2021 — compra per Majolaperla. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
Agost 2021 — Manifestació Representativa del PCI d'Espanya (#BOE). Vidre bufat →
2021 — obre L'Escola Artesana (Llubí). Antic Mallorca (Araceli Iranzo) →
2021 — obertura de Can Ferrereta (fotos d'arxiu de Barbara Vidal en les seves parets). Bastidas Arquitectura →
c. 2021 — Finca Serena. Bastidas Arquitectura →
2021-2022 — publicada en Designboom, Metalocus, The Pla, Architonic. Casa Fly (BEEF architekti) →
2021 — entren en la Fundació Es Garrover; premi Dóna Artesana de Mallorca a Marcote. Llanatura →
2021 — publicada en Afàsia; també en Arquitectura Viva, Yatzer, Dwell. Casa Marés (Twobo arquitectura) →
2021 — primera edició a Palma. XTANT (trobada de tèxtils patrimonials, Palma) →
2021 — peça del mes del Museu Marítim de Mallorca. Caixa de mariner →
2022 — el toc manual de campanes a Espanya, inscrit per la #UNESCO (per verificar abast a Mallorca). Campaners i fonedors de campanes →
2022-2024 — recerca sobre el siurell inquer (Jornades d'Estudis Locals d'Inca 2024): la producció d'Inca gairebé ha desaparegut. Siurells →
2022 — BIC Immaterial de la vela llatina. Vela llatina i mestres d'aixa →
2022 — fitxa en la guia Homo Faber. Antic Mallorca (Araceli Iranzo) →
2022 — Escoleta de Llubí, Premi d'Arquitectura de Mallorca 2020-2022 (COAIB) i finalista Premis CSCAE. Aulets arquitectes →
2022 — The Brand Identity publica Periple (31/08/2022). Enrique Presa →
2022 — AR Emerging Architecture Award al IBAVI i Oliver per l'ús sistèmic d'arenisca local. IBAVI i Carles Oliver →
2022 — se suma Elisabeth Colom (disseny i direcció d'art). Llanatura →
2022 — lliurament. 48 habitatges en Magaluf (LLOC arquitectes) →
2022 — taller-showroom més gran en Pere Garau; comença a fer classes. Studio Jaia (Anna Lena Kortmann) →
2022 — acabada. Ca n'Uli (Vicenç Mulet) →
2022 — la vela llatina i els seus oficis, BICIM (BOIB 57, 30/4/2022). Eines de calafat →
2022 — Campins recupera la fabricació a Consell. Escala de figueraler →
2022 — Palma cedeix un terreny a la federació. Fona →
2022 — BIC Immaterial de la vela llatina. Llaüt (com a objecte) →
2022 — BIC Immaterial de la vela llatina i els seus oficis, que inclou la fusteria de ribera (BOIB). Rems (i escàlems) →
Desembre 2023 — #UNESCO inscriu el vidre bufat (candidatura de 6 països). Vidre bufat →
2023 — «Manifest de Mallorca pel vidre» (GE-IIC). Vidre bufat →
2023 — Premi Moda de Mallorca per Camia de Mallorca. Feel Mallorca (Joana Borràs) →
2023 (set.) — presenta Foners. Isabel Guarch →
2023 — seleccionats en els Premis FAD (fusta i ceràmica local). 48 habitatges en Magaluf (LLOC arquitectes) →
febr. 2023 — finalista de Hyères. Marc Sanz Pey →
oct. 2023 — final en Vila Noailles (va guanyar el belga Igor Dieryck). Marc Sanz Pey →
2023 — finalistes FAD interiorisme (Santacilia). OHLAB →
2023 — Premi de Promoció Artesana (5.000 €) per Sa Gerreta. Paparkone (Roberto Paparcone) →
2023 — acabat. Living in Llimi (Peris+Toral) →
2023-2025 — X, XI i XII edicions; des de 2025 la gala se celebra en Es Baluard. Premis Artesania de Mallorca (Consell de Mallorca) →
c. 2023 — comencen com a projecte paral·lel. Resmes →
2023 — accèssit Premis Artesania de Mallorca (X edició). Tatiana Marieta / Open Studio 79 →
2023 — seleccionada en els Premis FAD. Ca n'Uli (Vicenç Mulet) →
2023 — frau de ensaïmadas industrials congelades, fetes fora de Balears, venudes com a artesanes en aeroports. Ensaïmada →
2023 — primera dona sota el vestit d'un dimoni petit (Magdalena Pérez). Sant Antoni de Manacor →
2024. — LOOP Brodats (ADR Balears) uneix brodadores i dissenyadores; tanca amb Sobre els brodats de Mallorca (Elvira González). Brodats i calats →
2024 — 12 olleries i comerços de Marratxí, Emblemàtics Balears. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
2024 — el Consell incoa el Mare Nostrum com Bé Catalogat. Vela llatina i mestres d'aixa →
2024 (febr.) — View Mallorca la inclou entre els estudis de mobiliari artesanal de l'illa. Amarar →
2024 (ag.) — publicació en Yanko Design. Escola, any d'estudis i premis: per verificar. Llum Catalina (Antoni Martorell Pascual) →
c. 2024 — premi arquia/pròxima (IX Festival Fundació Arquia). 48 habitatges en Magaluf (LLOC arquitectes) →
2024 (març) — jornada LOOP del IDI amb hotelers (Xarxa d'Hotels Sostenibles, FEHM). LOOP Disseny i Circularitat (IDI / ADR Balears) →
2024 (nov.) — Tocar fusta (Pollença) i LOOP Brodats (Inca), ja baix ADR Balears. LOOP Disseny i Circularitat (IDI / ADR Balears) →
juny 2024 — padrí de la promoció 2020-2024 de les EAS de Catalunya. Marc Sanz Pey →
2024 — nominat als premis EUmies (Mies van der Rohe) 2024 (shortlist segons Guiding Architects; per verificar fase); visita «Out & About» del COAIB amb el IBAVI. Publicat en Dezeen (maig 2024). Living in Llimi (Peris+Toral) →
2024 — obre com a hotel (Wallpaper*, març 2024). Portella (hotel, Palma) →
2024–2026 — perfil en Homo Faber; Monocle la inclou entre els tres estudis que fan de Palma «un enclavament de disseny» (2026). Studio Jaia (Anna Lena Kortmann) →
2024 — Laus de Bronze per l'embalatge de SONMO. StudioRoses (Rafa Roses) →
2024 — View Mallorca la presenta com a fundadora de Studio Illes. Tonia Fuster / Studio Illes →
2024 — tesi doctoral de Nicolau Cañellas, Carruatges a Balears (#UIB), amb testimoniatges d'unes 80 persones. Carro mallorquí →
2024 — el Consell forma a 55 persones en un any; 24 en la Escola de Margers de Raixa (Última Hora, 2025). Eines de marger →
2024 — les olleries de Marratxí reben el distintiu Emblemàtics Balears. Greixonera →
2024 — a la venda des de 68 € (Majorca Daily Bulletin). Jaume, fill de Maruja, pensa continuar el taller. Porqueres (sabates de feina) →
2024 — Inca conserva una sola siurellera (Jornades d'Estudis Locals d'Inca). Siurell →
2024 — el Consell anuncia que les beneïdes de Muro seran protegides (Última Hora). Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
2024 — el Consell anuncia la protecció de les tres festes en un sol expedient. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
2025 — el Consell de Mallorca dóna el premi honorífic a la trajectòria artesana a Pep Toni Ferrà Ferrà, "cordador de cadires i llatrer" (Paumes i Brins, Establiments). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
2025 — el Consell anuncia un inventari d'elements etnològics de la Tramuntana (comença per fonts, escars i possessions). Calciners i forns de calç →
Maig 2025 — 1r Festival d'Embarcacions Tradicionals en Portocolom (26 barques). Vela llatina i mestres d'aixa →
2025 — primera edició (Es Baluard + Consell). Al gener de 2025 es va anunciar per a Fitur. Biennal B (Es Baluard + Consell de Mallorca) →
2025 (mar.) — mor la fundadora; el taller continua (per verificar qui el porta). Carmen Oropesa →
2025 — perfil en «The Mallorcans» (TUI / Majorca Daily Bulletin). Joan Aguiló →
2025 — tancament. Llanatura →
2025 — V edició «Intel·ligència Artesanal». Mallorca Design Day →
2025-2026 — llançament del segell i primera selecció (per verificar data oficial). Moda Artesana de Mallorca (segell del Consell) →
2025 — Premi Disseny i Innovació Artesana, XII Premis Artesania de Mallorca (gala en Es Baluard). Paparkone (Roberto Paparcone) →
2025 — acabat. 30+8 habitatges Josep Togores (Vivas Arquitectos) →
2025 — sisena edició a Palma. XTANT (trobada de tèxtils patrimonials, Palma) →
2025 — premi honorífic del Consell a la trajectòria de Pep Toni Ferrà Ferrà, cordador de cadires i llatrer (Establiments). Cadira de bova i banc →
2025 — exposició «Trenar» sobre el trenat de pell (9 maig - 2 novembre). Eines de sabater →
2025 — BOIB publica la junta de la Federació Balear de Tir de Fona (pres. Jaime Darder, 2024-2028). Fona →
2025 — la Beata fixa el vestit d'home i de dóna com a «vestimenta bàsica» per a la processó. Gipó i vestit de pagès →
2025 — la Beata de Santa Margalida fixa el vestit de dóna: volant o rebosillo, gipó, faldilla i espardenyes. Rebosillo i mocador →
2025 — primer Dia de la Pesta, impulsat per confraries. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
2026 — demostració "Llatra i cordat de cadires a la fresca" a Algaida (23 de juliol). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
2026 — Miguel Gabriel Garí Pallicer publica El gremi de forners a la ciutat de Palma (segles XV-XVII). Forners →
2026 — incoació de l'expedient BIC Immaterial (Comissió Insular de Patrimoni, 28/07/2026). Obra de palma: llata i garballó →
2026-2027 — primer certificat professional de pedra en sec a Balears. Pedra en sec (margers) →
2026 — reposicionament com a marca de luxe i noves botigues. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
21/04/2026. — El Consell de Mallorca declara la tècnica BIC Immaterial. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
2026 — 2monos × dHUB. 2 Micos (Nicoletta Mantoan i Alejandro Dumon) →
2026 — Monocle ho destaca entre els tres estudis de mobiliari de Palma; encàrrec de OHLAB per a Terreny Barri. Adriane Escarfullery →
2026 — segona edició ampliada amb els ajuntaments de Palma i Marratxí. Biennal B (Es Baluard + Consell de Mallorca) →
2026 — Premi OBEL al «model balear d'habitatge social» (Cris Ballester i Carles Oliver, 2019-2023). IBAVI i Carles Oliver →
2026 — De la terra al Cel. Joan Pere Català Roig →
2026 — campanya amb ambaixadores i ITB Berlín. Moda Artesana de Mallorca (segell del Consell) →
2026 — Monocle els inclou en el seu guia de compres de Palma i en el reportatge sobre estudis de mobiliari de la ciutat. Resmes →
2026 — The Brand Identity publica el projecte Terreny Barri Hotel. StudioRoses (Rafa Roses) →
2026 — entre els vuit projectes de Mallorca candidats als Premis d'Arquitectura Espanyola 2026 (CSCAE). 30+8 habitatges Josep Togores (Vivas Arquitectos) →
2026 — aliança amb LOV. Foundation; sister event YATRA en Kutch (l'Índia) en 2027. XTANT (trobada de tèxtils patrimonials, Palma) →
2026 — demostració «Llatra i cordat de cadires a la fresca» a Algaida (23 de juliol). Cadira de bova i banc →
2026 — incoat el BIC Immaterial de l'obra de palma (BOIB 101/2026). Capell de palma (capell de pauma) →
2026 — el Consell incoa el BIC Immaterial de l'obra de palma, que inclou graneres i graneretes (28/07/2026). Graneres i graneretes →
2026 — incoació del BIC Immaterial de l'obra de palma (BOIB 101/2026). Senalla →
2026 — l'expedient BIC de l'obra de palma ho cita entre els objectes del patrimoni (ventadors, graneres, senalles…). Ventador i ventall de palma →
27/1/2026 — la Comissió Insular de Patrimoni Històric incoa l'expedient BICIM (BOIB 20/2026). Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
2/7/2026 — informació pública de dos mesos (BOIB 83). Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
2/8/2026 — última edició registrada. Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
2026 — corona Joan Rebassa (nascut 2008), tercer menor seguit; el pi es va trencar en tres parts. Pi de Sant Antoni de Pollença →
2026 — els dimonis fan el recorregut sense ballar davant el Ajuntament, en senyal de dol. Sant Antoni de Manacor →