Jou i llaurada mallorquina

Què és

• Llaurada: instrument per a remoure i girar la terra abans de sembrar. Una peça porta la rella (reixa) i una altra, la llança a la qual es junyeix l'animal.
• Jou: jou; manté units i equilibrats els dos animals d'un parell que tiren de l'arada o del carro.

Com és

Jou mallorquí (DCVB):

• És jou de camelles: dos pals (camelles) estrenyen a cada costat el coixí que protegeix el coll de l'animal, units per una corda (juntera). És l'únic tipus usat a Balears.
• Tret mallorquí: gran curvatura del cos del jou. Obliga a fer-ho en tres peces: els dos caps de jou (extrems) i el llombrígol (centre).
• Jou d'una bístia (Mall.): peça molt corbada en V invertida, amb dues camelles i anses, per a un sol animal.

Llaurada mallorquina (DCVB):

• Parts bàsiques: rella (reixa), dental (sosté la reixa), esteva (mànec) amb el seu agafador, i la perxa/va espigolar on tiren els animals.
• A Mallorca i Menorca, una de les tres parts principals està feta de dues peces afegides.
• Llaurada amb braços (Manacor), llaurada de gàbia (Santa Margalida), llaurada de foc (Mancor): arades d'un sol animal.
• Llaurada de llaurar vinya (Mall.): amb els braços desviats de l'eix, per a llaurar al costat dels ceps sense que l'animal les fregui.
• Llaurada si més no (Manacor): amb caixó de fusta, per a obrir les séquies de l'hort.
• En l'arada de ferro, els trinxets són les dues fulles laterals que tallen l'herba (Manacor). Veure trinxet.

Com és fa

• Fusta: fuster (a Menorca, l'ofici específic de arader). Reixa de ferro: ferrer (ferro forjat).
• Coixí i collera: baster. Veure guarniments.

Com s'usa

Maneres de portar l'arada (DCVB, Mall.):

• llaurada plana: reixa molt horitzontal, entra poc.
• llaurada capdavantera / carnissera: reixa molt clavada.
• llaurada plena: llaurar amb força, les dues orelleras remouen terra nova.
• fer ventrada: solcs desiguals, un ample i un altre estret.
• Estació: tardor (sembra) i labors de vinya i ametller (per verificar calendari).

Vocabulari

• arada: arada.
• rella: reixa.
• dental: peça que sosté la reixa.
• esteva: mancera.
• orelleres: orelleres que obren el solc.
• jou: jou.
• caps de jou / llombrígol: extrems / centre del jou mallorquí.
• camelles: pals que subjecten el coixí.
• juntera: corda que uneix les camelles.
• parell: parella d'animals de tir.
• «Passar l'arada davant els bous»: començar la casa per la teulada (Mall., Men.).
• «Arada llarga i llaurador granat»: refrany mallorquí.

Història

• Segle XIII: Llull: «més val el ferre en l'aradre que l'aur en la caxa».
• 1395-1409: inventaris citen «aradre ab sa rella».
• Primer quart del #s. XX: Alcover i Moll recullen forma i nomenclatura dels jous de tot el domini lingüístic, «a temps» abans que desapareguin.
• Substitució per l'arada de ferro i el tractor: (dates a Mallorca, per verificar).
• El jou continua viu en arquitectura: les bigues horitzontals de sínies i molins de vent també es diuen jou (Mall.).

On veure'n

• Museu de Mallorca, secció etnològica (Muro).
• Finques i cases de possessió.

Per què és disseny

• Corba per resistència: el jou corbat de tres peces reparteix l'esforç i es repara per parts.
• Variants per cultiu: arada de vinya, de séquia, d'un animal.
• Eina de fusta local + poc ferro: mínim metall on fa falta.

Per al projecte

• Dibuix tècnic d'un jou mallorquí (caps de jou + llombrígol) com a peça gràfica.
• Pregunta: quin disseny agrícola actual hereta la lògica de la «llaurada de llaurar vinya»?

Fonts

• dcvb.iec.cat/results.asp?Word=jou
• dcvb.iec.cat/results.asp?Word=arada
• dcvb.iec.cat/results.asp?Word=collar
• dcvb.iec.cat/results.asp?Word=trinxet

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →