Inicio /
Cronología del diseño indígena de Mallorca
734 hechos de la historia de los oficios y la arquitectura de Mallorca, de la prehistoria a hoy.
- Prehistoria (III milenio a. C. en adelante) — cerámica a mano (urdida) y cocida en hoguera. En época talayótica se añade caliza molida al barro (hasta casi la mitad del volumen) y no se pasa de 850-900 °C (Coll Conesa 2020). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- Prehistoria — improntas de palma trenzada en yacimientos de la isla. La tradición oral le atribuye origen islámico; la técnica se parece a la cestería norteafricana. Obra de palma: llata i garballó →
- Prehistoria — Joan Roig (Caramella, 2006) plantea un posible origen talayótico por la abundancia de arcilla y de cerámica en los yacimientos del término. Hipótesis. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- Desde c. 1500 a. C. — hallazgos de época talayótica (fuente divulgativa). Fona →
- 901 — «aixata» en un documento del Arxiu de la Corona d'Aragó (DCVB). Aixada i xapeta (aixadell) →
- 901 — «destrale» en un documento del Arxiu de la Corona d'Aragó (DCVB, s.v. aixada). Destral i picassó →
- Madina Mayurqa (s. X-XIII) — alfares intramuros en Palma (calle Botons, Santa Clara, Desbrull). Loza verde y negra exportada; cuencos mallorquines insertos en San Piero a Grado (Pisa, s. XI). De esta época vienen las palabras alfàbia (al-habiya), gerra (garrah), cadaf, caduf. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- Época islámica (s. X-XIII) — red de qanats, síquies y safareigs en la Serra (Consorci Serra de Tramuntana). Safareig →
- S. X — documentado en Cataluña, Italia, Castilla y Francia. Cant de la Sibil·la →
- 1055 — primera cita del DCVB (Cataluña). Escó →
- 1069 — ferradura aún significa herraje de mueble («archa una cum ferradura», DCVB). Ferradura →
- 1069 — «morter uno» en un documento citado por el DCVB. Morter i maça →
- 1129 — «unum cub et una tonna» (DCVB). Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
- 1168 — «IIII garbes de ciuada» (DCVB). Garba, garbera i vencís →
- c. 1181 — primera cita fechada de bressol (DCVB, no mallorquina). Bres (bressol) →
- Tras 1229 — repertorio catalán con colonos de varias procedencias. Se organiza el Gremi d'Ollers, Gerrers i Teulers (cofradía de la Santíssima Trinitat, sala cerca del convento del Socors). Junta rectora documentada desde el s. XVI. Inca tuvo cofradía propia hacia 1580 y hasta 31 hornos (Coll Conesa 2020). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- 1229-1348. — Paraires y tejedores del sur de Francia y Cataluña llegan con la repoblación y traen el oficio (Deyà Bauzà, 2007). Flassades i mantes de llana →
- Siglo XIII (1229 en adelante) — se organiza el Gremi d'Ollers, Gerrers i Teulers (ver oficio). Torn de gerrer →
- 1249 — primera cita documental de un llaüt en Mallorca. Vela llatina i mestres d'aixa →
- 1249 — «hodre d'oli, bot o barral» (DCVB). Barral →
- 1249 — «quintal de estores» en la Leuda de Cotlliure (DCVB). Estora →
- 1249 — primera cita documental de un llaüt en Mallorca. Llaüt (com a objecte) →
- 1249 — «sàrria d'angiles o de peix salat» en la Leuda de Cotlliure (DCVB). Sàrria i sarrió →
- Finales s. XIII — aportaciones de Ramon Llull a la destilación (según la fuente). Alambiners i herbes de Mallorca →
- S. XIII — Jaume I, Crònica: «calafatauen ab estopa tot allò que podien». Eines de calafat →
- 1258 (leyenda) — donación de Pere d'Urgell que habría originado el mercado. Dijous Bo (Inca) →
- 1285 — «LX quarteres de forment» del obispo de Mallorca (BSAL, DCVB). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- 1285 — «cent quarteres e II barceles d'ordi» (DCVB). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- 1287 — primeras citas de cofins (para azúcar) en la Leuda de Perpinyà (DCVB). Cofí i esportí →
- 1288 — «carrega de fusta de bast» en un documento (DCVB). Guarniments: collera, bast i aubardà →
- 1289 — norma sobre mercers que llevan ropa a vender (ámbito catalán). Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
- 1298 — «tots los ferrers, manescalchs e argenters» en un mismo documento (DCVB). Ferradors i manescals →
- 1299 — «una anclusa et uns mancles», documento citado en el DCVB. Enclusa i manxa →
- 1299 — prohibido «metre bagots ni venema podrida en les portadores» (DCVB). Portadora →
- 1299 — prohibición de revender «sàrries ni senayles» (DCVB). Sàrria i sarrió →
- 1299 — un documento prohíbe a los revendedores comprar «sàrries ni senayles» (DCVB). Senalla →
- 1301 — Jaume II declara Inca vila (inicio probable de ferias). Dijous Bo (Inca) →
- 1306 — privilegio del mercadal (mercado semanal) de Jaume II (fuente divulgativa). Fira de Sineu →
- c. 1307 — «sis archas, un arquibanch» (DCVB). Arquibanc →
- 1307 — «sis archas, un arquibanch» en un inventario citado por el DCVB. Cadira de bova i banc →
- 1307 — «unum perol» en un inventario citado por el DCVB. Olla, cassola i perol →
- 1309 — «Bn. Buffiyl guixer per IV portals», documento publicado en el BSAL. Guixers i emblanquinadors →
- 1309 — «arquibanchs e caixes del rebost», documento del BSAL (DCVB). Arquibanc →
- 1309 — «arquibanchs e caixes del rebost», documento del BSAL (DCVB). Caixa de núvia →
- 1309 — «III currioles X diners» (Boll. Lul., DCVB). Corriola i politja →
- 1310 — el bolig (bolitx) ya regulado en documentos (DCVB). Gànguil i xarxes →
- 1312 — campana gótica Na Tèrcia de la Seu (se rompió; su refundición o venta en 1991-1993 tiene versiones contradictorias). Campaners i fonedors de campanes →
- 1312 — fundación del col·legi de sastres y calceters en la iglesia de Santa Margalida. Sastres i calceters →
- 1315. — Ordinament dels tintorers de Mallorca y capítulos sobre los tejedores de lana. Flassades i mantes de llana →
- 1315 — ordinacions más antiguas conocidas; uno de los col·legis más antiguos de la isla. Mismo año: documento de un «molí draper». Paraires i draperia →
- 1316 — «per gerras e per cadufs», documento mallorquín (Bordoy, Història de Felanitx, DCVB). Poal i cadufos →
- 1318 — fecha más aceptada de la feria, sin documento conservado. Historiadores proponen también 1306, 1319, 1346 y 1366. Fira de Sineu →
- 1322 — ordenanza sobre la calidad de las espardenyes (DCVB). Espardenyes →
- 1325-1328 — Ramon Muntaner: la flota catalana canta goigs de Sant Pere. Goigs →
- 1331 — «una serra arborera» (sierra grande de troncos), Capmany. Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
- 1342 — patrona santa Praxedis; a final de siglo, sant Bartomeu. Paraires i draperia →
- 1343 — un documento cita a Joan Mascum, juglar de cornamusa de Mallorca. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- 1343 — Joan Mascum, juglar de cornamusa de Mallorca. Xeremies →
- 1343 — primer baile documentado, las teringues, en Llucmajor. Ball de bot i gloses →
- 1346 — «prendre rates ab loses» (BSAL, DCVB). Llosa (trampa de pedra) →
- Finales s. XIV — primer texto en el Llibre Vermell de Montserrat. Goigs →
- S. XIV — consueta mallorquina con el ritual. Vestit i espasa de la Sibil·la →
- S. XIV — una consueta mallorquina describe el ritual; códice hallado en 1908 en el convent de la Concepció. Cant de la Sibil·la →
- S. XIV — máximo esplendor de los cossiers en el Corpus. Cossiers de Montuïri →
- 1353 — ministrers mallorquines tocan en la corte de Pedro IV en Tortosa. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- 1358 — el rey manda hacer «una gàbie de ferre» para encerrar al infante de Mallorca (BSAL, DCVB). Gàbia enganadora →
- 1363 / 1409 — arquibancs de abeto y de pino (DCVB). Arquibanc →
- 1365 — primeras referencias documentales a la fiesta en sa Pobla. Sant Antoni de sa Pobla →
- 1366 — confirmación de Pere IV: el privilegio original se perdió en el reinado de Sanç (1311-1324). Fira de Sineu →
- 1369 — pago a cinco joglars por cantos improvisados en Valencia (Pere el Cerimoniós): primera referencia de la tradición de improvisar. Ball de bot i gloses →
- 1373 — «una caxa ab sa clau et payn» (DCVB). Caixa de núvia →
- 1373 — «En la cambra un scriptori» (DCVB). Escriptori i arquilla →
- 1373 — «dues pasteres de pastar de pocha valor» (doc., DCVB). Pastera i pala de forn →
- 1374-1375 — palangrers en documentos de Barcelona (DCVB). Palangre →
- 1375 — «romana o calastó e quintars» (doc. de Barcelona, DCVB). Romana →
- 1379 — retablo de su capilla en Santa Creu, de Llorenç Torquella y Pere Marçol. Paraires i draperia →
- 1381 — documento de batir y picar yeso en una casa (ámbito catalán). Guixers i emblanquinadors →
- 1381 — se prohíbe su actividad dentro de la ciudad por el olor y el ruido. Tintorers →
- 1383 — doc. sobre el consejo de «parayres, texidors et tintorers que facen draps» (DCVB). Tintorers →
- 1386 — «exetes... per los canons de l'aygua» (BSAL, DCVB): grifos de la red de agua de Palma. Aixeta (xeta) →
- 1387 — ordenanza sobre el apresto de paños. Paraires i draperia →
- 1388 — «vuyt alfabias buydes» en un documento del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (DCVB). Alfàbia, gerra i gerricó →
- 1388 — «Unum cossi cum suo scanno» (un cossi con su banco), documento del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (DCVB). Cossi i bugada →
- 1388 — «unum cup magnum cum viginti congrenys et suo follador» (BSAL, DCVB): cup de madera con veinte aros. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
- 1388 — «unam gubiam» en un inventario publicado en el BSAL (DCVB, s.v. gúbia). Eines de fuster →
- 1388 — «Duos parpals ferri» en un documento publicado en el BSAL (DCVB, s.v. parpal). Eines de marger →
- 1388 — «duas paletas opperandi» en un inventario publicado en el BSAL (DCVB, s.v. paleta). Eines de picapedrer →
- 1388 — «quatuor formatgeras» (DCVB). Formatgera →
- 1388 — «duas ollas coleras», documento publicado en el BSAL (DCVB). Olla, cassola i perol →
- 1388 — «duas portadoras clausas» y «quinque paria portadores» en documentos del BSAL (DCVB): cajas de transporte en Mallorca. Portadora →
- 1388 — «romana e piló, stimat tot per dues dobles» (BSAL, DCVB): en un inventario mallorquín. Romana →
- 1388 — «duas serras parvas» (BSAL). Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
- 1393 — «les nanses ab què prenen peix» (doc., DCVB). Nansa →
- 1395 — «senra per fer bugada a la roba de casa», documento del BSAL (DCVB). Cossi i bugada →
- 1395 — «una fornal e manxes» para un taller de alquimia, documento publicado en el BSAL (DCVB, s.v. fornal). Enclusa i manxa →
- 1395-1409 — inventarios citan «aradre ab sa rella». Jou i arada mallorquina →
- 1396 — «mitja cortera de aram... mitja cortera de fust» en Sóller (Hist. Sóller, DCVB). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- 1397 — «Bn. Janer, calderer quondam», documento mallorquín publicado en el BSAL (DCVB). Calderers i courers →
- 1398 — «j siti de boua dolent» (un asiento de bova gastado), documento citado por el DCVB. Cadira de bova i banc →
- 1398 — lugar asignado para varar los llaüts de palangre (Mostassaf, DCVB). Llaüt (com a objecte) →
- 1398 — en Mallorca se asigna lugar para varar «los lauts dels bolentins y palangres» (BSAL, cit. DCVB). Palangre →
- 1399 — un documento mallorquín regula a "los corders qui filaran fil de ballesta per fer cordons" (DCVB, citando el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, IX, 242). Prueba que el oficio estaba organizado en la Ciutat de Mallorca medieval. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- c. 1400 — «ferint de la pedra en l'esclavó, devallaria lo foch en la escha» (Sermons de sant Vicent Ferrer, DCVB). Esca i encenalls →
- 1403 — el rey pide a Sicilia «sobressaoes» entre otras viandas (DCVB): primera cita de la palabra. Omplidor i estris de matances →
- 1403 — «mola de fust per repessar» (Aguiló, DCVB). Roda d'esmolar (mola) →
- 1404 — «al tambor e al flaviol» en un documento de entrada real (DCVB). Flabiol i tamborí (tamborino) →
- 1405 — «la cisterna que allí tenen los picapedrers de Mallorca», documento del BSAL (DCVB). Eines de picapedrer →
- 1405-1410 — «una pala de ferre», «una pala de fust» en inventarios (DCVB). Pastera i pala de forn →
- 1405, 1484, 1565 — citas fechadas de tinell (DCVB). Tinell →
- 1406 — Martí I pide piedra de Santanyí para su palacio en Barcelona. Marès i picapedrers →
- 1406 — Martí I pide piedra de Santanyí para su palacio de Barcelona (ver oficio). Eines de picapedrer →
- 1407 — «cent formatges de Mallorques» enviados a un convento (DCVB): el queso mallorquín ya se exporta. Formatgera →
- 1410 — «en lo fareig la corriola» (DCVB). Corriola i politja →
- 1410 — «un cove de canyes plen de cànyem» (doc., DCVB). Cove (covo) i paner →
- 1410 — «unes graelles» en un inventario citado por el DCVB. Foganya i estris del foc →
- 1410 — inventario con «un morter de coure ab sa mà de coure» y «dos mortés de pedra marbre» (Alòs, DCVB). Morter i maça →
- 1410 — inventario con «dos moles... la mola jussana, la mola sobirana, la tremuja» (doc. catalán). Tremuja i moles (eines del moliner) →
- 1412 — «una librela gran de melica» (DCVB, doc. de Santa Coloma de Queralt). Ribella i ribell →
- 1413 — «dues tasores de tondre bestiar» (Aguiló, DCVB). Estisores de tondre →
- 1414, 1577 — canterer en archivos catalanes (DCVB), no mallorquines. Gerrer →
- 1414 — «un morter de terra, item dos mortés de fust» (DCVB): barro y madera conviven. Morter i maça →
- 1415 — alambiques con cubiertas de plomo y cazuelas de cobre (Valencia). Alambí →
- 1415 — dos rollos de estopa para reparar una carabela (doc. Valencia). Eines de calafat →
- 1417 — «dues escodes e dos pichs de ferro per lo molí», documento del BSAL (DCVB, s.v. escoda). Eines de marger →
- 1420 — primeras ordinacions conocidas. Blanquers i assaonadors →
- 1424 — primer gigante documentado en el Corpus (Barcelona, Goliat); la tradición pasa pronto a Valencia y Mallorca. Caparrots i gegants →
- 1427 — «una formatgera de cana» (Aguiló, DCVB). Formatgera →
- 1428 — «que de deu en deu bèsties degen portar un picarol» (Mostassaf, DCVB): obligación legal. Esquella i picarol →
- 1429 — «una ola e una cassola e dos topins, tot de terra» (DCVB). Olla, cassola i perol →
- 1431 — «quatre sàrias oldanes, dues d'espart e dues de palma» (DCVB). Sàrria i sarrió →
- 1432 — «ribot gros» en un documento citado por Aguiló (DCVB). Eines de fuster →
- 1434 — «alfabia oliera de tenor de LX quartans d'oli» (BSAL, citado en el DCVB). Alfàbia, gerra i gerricó →
- 1434 — «un cortí ab sércols de ferre» (BSAL, DCVB). Bóta congrenyada i quartí →
- 1434 — en Barcelona se distinguen caixers y cofrers (Viquipèdia). Caixa de núvia →
- 1434 — «un paner de verduchs» en un documento publicado en el BSAL (DCVB). Cove (covo) i paner →
- 1434 — «una garba de quatre ganiuets» (BSAL, DCVB): garba también como «manojo» de objetos. Garba, garbera i vencís →
- 1434 — «dos poals de fust garnit de ferro» (BSAL, DCVB). Poal i cadufos →
- 1436 — Jacme Asbert, calderer i tabaler, nombrado tabaler de la ciudad (ámbito catalán). Calderers i courers →
- 1437 — primeras ordenanzas conocidas. Sastres i calceters →
- 1441 — ordenanzas más antiguas de la confraria de boters de Mallorca. Patrón sant Joan Baptista, en Sant Joan de Malta. Boters →
- 1441 — col·legi de moliners perfectamente organizado (agua y viento juntos); patrón sant Bernat, en La Real; sala en el carrer del Pes de la Farina. Moliners →
- 1441 — confraria de boters en Mallorca. Bóta i eines de boter →
- 1443 — «hun quanter d'aram» en un documento citado por el DCVB. Càntir i botilla →
- 1445 — nuevo patrón, sant Francesc. Sastres i calceters →
- 1446 — quejas de coralers catalanes «pescants en los mars de Barberia» (ámbito catalán). Coralers →
- 1449 — pago «de sonar lo flouiol et la tembor» (Igualada, DCVB). Flabiol i tamborí (tamborino) →
- 1449 — «ferros de rampins» en un documento valenciano (DCVB). Forca, rampí i ganxo →
- s. XV. — La pañería es la industria exportadora de la isla: paños a cambio de trigo. En Sóller hay molinos drapers. Flassades i mantes de llana →
- S. XV — relación con las batallas de moros y cristianos convertidas en desfile. Cavallets de Felanitx →
- 1455 — «una bóta de oliuera buyda congrenyada de quatre congrenys» (BSAL, DCVB). Bóta congrenyada i quartí →
- 1456 — ordenanza que menciona a «tots e sengles stanyés» (DCVB, ámbito catalán). Llauners i estanyers →
- 1456 — Hospital General; la imagen se liga a él desde el inicio. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- 1460 — «una pastera bona... ab sos petges e cobertor» (DCVB). Pastera i pala de forn →
- 1461 — «una pala de traspalar blat» (DCVB, doc. de Santa Coloma de Queralt; dato catalán). Pala de ventar i barraca d'era →
- 1467 — «una segueta o fitora de ferre» (doc., DCVB). Fitora i pesca a l'encesa →
- 1467 — «dos tallants manegats per fer pedres de bombarda» (Aguiló, DCVB): tallant de cantero. Podadora i tallant →
- 1467 — «tres strops de remolar per redrissar rems» (doc., DCVB). Rems (i escàlems) →
- 1472 — el col·legi d'esparters se funda compartido con los sellers. Basters i selleters →
- 1476 — primeras ordinacions conocidas; patrón sant Marçal (fiesta el 30 de junio en Sant Felip Neri). Forners →
- 1481 — citadas entre las obras de cuero sujetas a impuesto. Avarques (varques) →
- 1483 — fundación del col·legi de barreters; patrona la Puresa de Maria (capilla de Ramon Llull, Sant Francesc). Capellers i barreters →
- 1485-1527 — grexonera de cobre, hierro y barro en inventarios catalanes (DCVB). Greixonera →
- 1486 — capítols dels drapaires de llana de Mallorca: se elegirá «un stanyer» que hará los sellos y las bolas de plomo para marcar los paños. Llauners i estanyers →
- 1489 — primeras ordinacions conocidas. Barbers i cirurgians →
- 1489 — documento sobre pintar «çamarretes y caraces» de condenados (DCVB): la carassa ya era un oficio de pintura. Carassers i dimonis →
- 1490 — «un gayato per anar a romiatges» (DCVB). Gaiato →
- 1490 — «un porgador de porgar lenties» (Vic). Garbell, porgador i sedàs →
- 1491 — inventario de la possessió de Gabriel Cerdà (Santa Margalida): arquibancs con dos o tres caixes en varias habitaciones (Barceló Crespí y Cassanyes, BSAL 73, 2017). Arquibanc →
- 1491 — «vuyt cadires plagadisses», escambells y una «cadireta de bóta» en una possessió de Santa Margalida (BSAL 2017). Cadira de bova i banc →
- 1491 — «vuyt cadires plagadisses» y un llit de repòs en el inventario de Gabriel Cerdà, possessió de Santa Margalida (BSAL 2017). Cadira de repòs i llit de repòs →
- 1491 — caixes y arquibancs en el inventario de una possessió de Santa Margalida (BSAL 2017). Caixa de núvia →
- 1491 — «nou parells d'escudelles de Màlica» guardadas en un arquibanc, no en estantes (BSAL 2017). Escudeller →
- 1491 — possessió de Gabriel Cerdà (Santa Margalida): camas encajadas entre arquibancs y llit de repòs (BSAL 2017). Llit →
- 1491 — inventario de la possessió de Gabriel Cerdà (BSAL 2017). Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- 1491 — «una pastera de fust gran» y un banco largo en la despensa de la cova de la possessió de Gabriel Cerdà, Santa Margalida (BSAL 2017). Pastera i pala de forn →
- 1491 — «dos taules llargues ab llurs petjes», «una taula plagadissa», «taula redona vella» en la cocina (BSAL 2017). Taula i bufet →
- 1491 — «un tinell bo» en la sala de la possessió de Gabriel Cerdà, Santa Margalida (BSAL 2017). Tinell →
- 1493 — «quatre gerres de terra per tenir olives» (BSAL, DCVB). Alfàbia, gerra i gerricó →
- 1493 — «caxa ferrada buyda per tenir lo pa», documento del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (DCVB): la caja como mueble de guardar en Mallorca. Caixa de núvia →
- 1493 — «dos paners per dar pa als morts» (BSAL, cit. DCVB). Cove (covo) i paner →
- 1493 — inventario con tres sedassos: de cerdas y de seda (BSAL). Garbell, porgador i sedàs →
- 1496 — primeras ordinacions conocidas; patrón sant Antoni de Pàdua. Traginers i carreters →
- 1499 — fundación del col·legi de fusters (obra grossa y obra menuda); patrón sant Josep. Mestres de carros i roders →
- 1502 — «Sobrazades» en un vocabulario catalán-alemán (DCVB). Omplidor i estris de matances →
- 1505 — «dos carratels de oli» (BSAL, DCVB). Barral →
- 1514 — prohibición de pescar con xàvega, bolitx y otras artes en ciertas zonas (BSAL, DCVB). Gànguil i xarxes →
- 1517 — los capellers se separan; patrón sant Jaume. Capellers i barreters →
- 1517 — «cociols per dar de beure a la mula» (BSCC, DCVB). Cossiol →
- 1517 — «un trill vell guarnit de pedres» (Aguiló, DCVB): trillo de tabla. Carretó de batre (trill) →
- 1518 — listado de «hornos menores» de la ciudad (apéndice de Garí Pallicer). Forners →
- 1521 — «un quartí de vi» (Bordoy, Hist. Felanitx, DCVB). Bóta congrenyada i quartí →
- 1523 — cuxals como pieza de armadura (DCVB): el nombre pasa de la guerra al campo. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
- 1523, 1564, 1711 — otras citas fechadas (DCVB; la de 1711, Aguiló). Escó →
- 1523 — «una pastera ab sa granera e rasora» (DCVB). Graneres i graneretes →
- 1523 — «un morral de mula» (inventario, DCVB). Morral →
- 1523 — «una bassina gran de aram ab trespeus» (DCVB, s.v. trespeus). Ribella i ribell →
- 3/9/1523 — acta notarial: la reliquia, traída por Manuel Suriavisqui (arcediano de Rodas), queda en la Seu por una tormenta, en plena epidemia. La tradición dice que la peste remitió. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
- 1527 — primeros cultivos de seda documentados en Sóller. Velluters i seda →
- 1541 — otra fecha local para el patronazgo (per verificar). Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
- 1543 — ordinacions más antiguas conservadas del col·legi de ferrers de Mallorca (el más antiguo, s. XIII; un incendio destruyó las anteriores). Patrón sant Eloi. Ferradors i manescals →
- 1543 — la feria agrícola de otoño, oficialmente por primera vez; en jueves porque era el día de mercado. Dijous Bo (Inca) →
- 1544 — cossiers en 15 pueblos (Rullan). Vestit de cossier i de la Dama →
- 1544 — cossiers en el Corpus de 15 pueblos (Rullan). Cossiers d'Alaró →
- 1544 — documento (Rullan, Història de Sóller): cossiers en 15 pueblos de la isla, sobre todo para el Corpus. Cossiers de Montuïri →
- 1545 — ordenanzas más antiguas conocidas del col·legi de basters i sellers; patrón sant Bernadí, en Sant Francesc. Basters i selleters →
- 1546 — «tres puals de aram» (inventario, DCVB). Poal i cadufos →
- 1546 — «una gibrella gran envernissada» (Alòs, citado en el DCVB). Ribella i ribell →
- 1546 — «dues liures de fil de canyissos» (DCVB). Sequer i canyissos →
- 1547-1548 — el maestro Thomàs Armengual talla el retablo mayor de Santa Eulària (Palma) (estudio de Joan M. Palou). Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- Inicio s. XVI — patrón sant Cristòfol, en Santa Fe (antes, el misteri de Santa Fe). Blanquers i assaonadors →
- s. XVI. — Se adopta la "nueva pañería" y crece la industria rural. Inca tiene gremio propio de paraires en 1590. Flassades i mantes de llana →
- s. XVI — las piezas más antiguas conocidas están en el Museu Etnològic de Muro. Después hay un vacío: no se conoce producción hasta el s. XIX (Ara Balears 2018). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- S. XVI — primeras hojas impresas; las más antiguas conservadas, del s. XVII. Goigs →
- S. XVI — documentada la palabra cossier. Cossiers d'Algaida, Pollença, Inca i altres →
- 30-31/5/1550 — ataque de los corsarios de Dragut (fecha según fuentes). Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
- 1551 — «dos parells de cardes, les vnes emborradores, les altres emprimadores» (doc. catalán). Cardes i tisores d'abaixar →
- 1552 — «valia la cortera del forment en Mallorca 50 sous y no se'n trobava» (BSAL, DCVB): año de hambre. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- 1554 — primera documentación de la procesión de la Sang. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- 1555 — uso de la escoda en una obra de Sóller, citado en la Història de Sóller (DCVB). Eines de marger →
- 11/5/1561 — ataque pirata a Sóller y victoria local. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
- Desde 1562 — se celebra cada año. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
- 1564 — la cofradía de la Sang la organiza para recoger limosna para el Hospital. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- 1566 — col·legi propio en Inca (santa Llúcia, sant Cosme i sant Damià). Sastres i calceters →
- 1568 — «En Janer deus esporgar los arbres qui perden la fulla» (Aguiló, DCVB). Empelt i navalla d'empeltar →
- 1572-1575 — prohibición y restauración. Vestit i espasa de la Sibil·la →
- 1572 — el obispo Diego Arnedo lo prohíbe. 1575: el cabildo lo restaura. Cant de la Sibil·la →
- 1575 — «la nança o barbol fet de vímens» (Onofre Pou, Thesaurus puerilis, DCVB). Nansa →
- 1576 — el librero Gabriel Guasp funda la imprenta. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- 1576 — fundación por Gabriel Guasp. Xilografies de la Impremta Guasp →
- 1578 — el valenciano Miquel Magraner recibe subvención del Gran i General Consell para enseñar la torcedura. Velluters i seda →
- Hacia 1580 — Inca tiene cofradía propia y hasta 31 hornos (Coll Conesa 2020). Torn de gerrer →
- 1582 — agotadas las arcillas urbanas, los maestros de Palma piden explotar la tierra de Xorrigo. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- 1587 — «Ell les coneixerà [les ovelles] encara que'ls ajen leuat lo senall» (doc., DCVB; no mallorquín). Senyal de bestiar →
- 1589-1596 — se segregan los paraires de Artà (1589), Inca (1590), Manacor y Pollença (1596). Paraires i draperia →
- 1590 — multa «per no tenir pejellats dos cortins» (Hist. Sóller, DCVB): medidas verificadas. Bóta congrenyada i quartí →
- 1591 — el catalán Pere Pau Gallard, subvencionado por los Jurats, instala telares de vellut. Velluters i seda →
- 1592 — N'Aloi, la mayor de la Seu (unos 4.632 kg), fundida por Miquel Alomar y Joan Benet Bonnín. Campaners i fonedors de campanes →
- 1594 — «un morter de coure ab sa masse», Capbrevacions de Mallorca (DCVB, s.v. maça). Morter i maça →
- 1596 — doc. de Sóller sobre «tots los qui tenen alambins». Alambiners i herbes de Mallorca →
- 1596 — los boters de Inca se separan y forman confraria con fusters y picapedrers. Boters →
- 1596 — Sóller regula a «tots los qui tenen alambins». Alambí →
- 1603 — convento de Sant Agustí, vínculo con la fiesta. Cavallets de Felanitx →
- 1603 — convento agustino de Felanitx, origen probable (Rosselló Vaquer). Sant Joan Pelós de Felanitx →
- 1606 — «corral o pleta de moltons» (Aguiló, DCVB). Gaiato →
- 1609 — «En la sala 8 cadires de repòs» (DCVB; fuente catalana). Cadira de repòs i llit de repòs →
- 1609 y 1645 — «bufet de noguer» en archivos catalanes (DCVB). Taula i bufet →
- 1610 — documento de Sóller sobre safareigs para recoger el aceite perdido de las tafonas (DCVB). Premsa de biga (biga de tafona) →
- 1610 — en Sóller se construyen safareigs en la plaza para recoger el aceite perdido de las síquies de las tafonas (Hist. Sóller, DCVB). Safareig →
- 1611 — se constituye el col·legi de velluters; patrón sant Bonaventura. Velluters i seda →
- 1614 — escriptori de nogal «a tall de Barcelona» (Inv. Bertran, DCVB). Escriptori i arquilla →
- 1617 — Agustí: el criador debe saber «lo ofici de seller y menescal». Ferradors i manescals →
- 1617 — fra Miquel Agustí describe el alambique en sus Secrets d'Agricultura. Alambí →
- 1622 — fecha de la prensa conservada. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- 1624 — «una escudella de llet d'ametlla» para el padre predicador del convento de Sant Francesc de Paula de Palma (IV Jornades de Marratxí). Escudelles i plats de Pòrtol →
- 1629 — «un joch de ball de cossis de 8 minyons» (DCVB). Cossi i bugada →
- 1633 — los moliners de la Part Forana se segregan (Santíssim Sagrament). Moliners →
- 1634 — col·legi propio de moliners de vent de Manacor. Moliners →
- 1636 — los moliners de vent de Palma se separan; patrón sant Llorenç (iglesia del Socors). Moliners →
- 1641 — «tafoners» en un documento de Sóller (DCVB). Premsa de biga (biga de tafona) →
- 1642 — N'Antònia (unos 1.243 kg), de Rafel Gener. Campaners i fonedors de campanes →
- 1643 — documentado el grito «Visca Sant Antoni!» al acabar Completes. Sant Antoni de sa Pobla →
- 1648 — documentado el col·legi propio de los traginers d'oli, distinto del de mesuradors d'oli. Traginers i carreters →
- Mediados s. XVII — tres prensas y unas 600 matrices. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- Segunda mitad del s. XVII. — Tras la peste de 1652 cae la exportación. La pañería se reorienta a un consumo menos exigente: crece la producción de flassades (Deyà Bauzà, 1998 y 2007). Flassades i mantes de llana →
- 1650 — moliners d'aigua de Sóller, col·legi propio. Moliners →
- s. XVII — el brodat sobre jarritas se documenta desde este siglo, según G. Rosselló Bordoy (citado por Coll Conesa 2020). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- 1664 / 1684 / final s. XVII — Llucmajor, Felanitx, Sóller. Paraires i draperia →
- s. XVII. — Ya se documenta la catalufa, otro tejido con teñido en reserva (reseña de Flàmules, Datatèxtil). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- s. XVII — palacio. Portella (hotel, Palma) →
- Mediados s. XVII — unas 600 matrices y tres prensas. Xilografies de la Impremta Guasp →
- S. XVII — primeras noticias en los Llibres de les Pòlisses y de Determinacions. Cossiers de Manacor →
- S. XVII — tradición alfarera de Sa Cabaneta (fuentes divulgativas). Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
- 1650 — fecha atribuida al Davallament de Pollença (fuente divulgativa; per verificar). Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- 1652 — "una estora de bova" en un documento de Sóller (DCVB): la enea ya era material doméstico. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- 1652 — "una estora de bova" en un documento de Sóller (DCVB): esteras de enea en la casa mallorquina. Espart i cistelleria →
- 1652 — «una estora de bova» en un documento de Sóller (DCVB). Cadira de bova i banc →
- 1652 — «una estora de bova» en un documento de Sóller (DCVB). Estora →
- 1655 — precios fijados para gerres de mesura, mitjenseres, bastardes y de taula (BSAL, DCVB). Alfàbia, gerra i gerricó →
- 1662 — «tres cantes e un selló tot de terra» (DCVB). Càntir i botilla →
- 1666 — nuevo intento de prohibición (obispo Manjarrés de Heredia); sobrevive. Cant de la Sibil·la →
- 1671 — el clavari de Manacor paga tela, algodón y lazos para los cavalls cotoners de los chicos de Felanitx. Cavallet (cavall cotoner) →
- 1671 — el clavari de Manacor paga «ropa para arreglar los cavalls cotoners y algodón y lazos» para los chicos de Felanitx. Cavallets de Felanitx →
- 1684 — moliners de vent de Llucmajor, Montuïri y Felanitx. Moliners →
- 1685 — col·legi dels torcedors de seda. Velluters i seda →
- 1689 — el gremio de velluters se divide entre xuetes («velluters del carrer») y cristians de natura. Velluters i seda →
- 1692 — una pragmática prohíbe telas de oro y plata, puntillas y bordados en «rebocillos o mantellines» (BSAL, citado en DCVB). Rebosillo i mocador →
- 1697 — actividad documentada de Can Frasquet (carrer d'Orfila, Palma), confitería de la familia Casasayas durante más de un siglo; reconvertida en restaurante (2015). Confiters i pastissers →
- 1700 — fundación de Can Joan de s'Aigo, chocolatería y heladería. Xocolaters →
- 1703 — «lo bestiar ha de estar en el sestador» (arx. de Felanitx, DCVB). Gaiato →
- 1713 — muere Melchior Guasp; su viuda, Joana Nadal, dirige el negocio hasta 1750. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- 1713 — «gerrers, sabaters, marxandos, venedors de llegums» en la Història de Sóller. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
- 1714 — obra revisada «per picapedrers», BSAL (DCVB). Eines de picapedrer →
- c. 1715 — pinturas de Dardanone en Can Vivot. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- 1719 — horno en Palma (origen que reivindica Gordiola). Vidre bufat →
- 1724 — «esportins» en un inventario (doc. de Fulleda, DCVB). Cofí i esportí →
- 1727 — «tomà tota la olive del Teix» (Hist. Sóller, DCVB): el verbo ya en documentos. Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
- 1727 — una tormenta «tomà tota la olive del Teix» en Sóller (Hist. Sóller, DCVB): el olivar como riqueza en juego. Trull de tafona →
- Años 1740 — la calaixera entra en la dote de las casas catalanas acomodadas (Viquipèdia). Calaixera →
- 1741 — nace en Valldemossa Antoni Isern (m. 1828); hijos Antoni (1771-1842) y Josep (Pou, 2016). Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- Finales s. XVIII — 177 alambins en Mallorca; 780.000 litros de aguardiente, 60 % para consumo isleño. Alambiners i herbes de Mallorca →
- Bordado culto (Edad Media-s. XVIII). — Oficio de hombres (brodadors), para la Iglesia y las clases altas. Hilos de oro, plata y seda. Técnicas citadas por Llabrés y Vallespir (1981): brocat llistat, vergat, pampolat, morisc, pissanesc. Juan (1976) solo conoce dos bordadoras mujeres de esa época (Melis Gomila). Brodats i calats →
- s. XVIII. — Valorado en cortes europeas (illesbalears.travel). Brodats i calats →
- s. XVIII-XIX — desaparecen los gremios como entidades autónomas (Llabrés 1977). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- s. XVIII. — La lana pierde peso frente al lino y el cáñamo: en 1784, 107 tejedores de lana con 121 telares en la Part Forana. Flassades i mantes de llana →
- Principios del s. XVIII. — Primeras referencias documentales a telas de "flàmules" o "llengües" (catálogo Flàmules. Les teles de llengües a Mallorca, 2009). Tejido caro, de casas acomodadas. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- Finales s. XVIII — 177 alambins en Mallorca. Alambí →
- S. XVIII — Nápoles estandariza tamaño y cabezas de barro. Betlem →
- c. 1750 — «canterano de noguer ab perfils blancs d'os», doc. citado por Aguiló (DCVB). Canterano →
- Finales s. XVIII — colla de dimonis documentada en sa Pobla. Careta i vestit de dimoni →
- S. XVIII — dimoni en Manacor ligado a la danza de Sant Joan; pasa a Sant Antoni a finales del s. XIX. Careta i vestit de dimoni →
- 1750 / 1920-1950 — Els Calderers, casa de c. 1750 amueblada sobre todo en 1920-1950. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- Antes del s. XVIII — hipótesis minoica, púnica o árabe, sin prueba. Siurell →
- Ss. XVIII-XIX — lectura prudente: adaptación local de un silbato foráneo (Coll Conesa, 2020). Siurell →
- S. XVIII — en el Llibre de Sentències de l'Assumpta. Bailaban el 15 de agosto y Sant Jaume. Cossiers de Manacor →
- S. XVIII — el dimoni aparece documentado en Manacor, ligado a la danza de Sant Joan; su paso a Sant Antoni se sitúa a finales del s. XIX, tras las prohibiciones de estas figuras en el Corpus (estudio recogido por Alcúdia, 2011). Sant Antoni de Manacor →
- 1561-s. XVIII — pleitos con los frailes antonianos para mantener la imagen del santo en la parroquia. Sant Antoni de sa Pobla →
- Finales s. XVIII — documentada la colla de dimonis. Sant Antoni de sa Pobla →
- 1ª mitad s. XVIII — baila con los boters (toneleros), cofradía de san Juan Bautista, «con guitarra y violín» (Gabriel Llompart). Sant Joan Pelós de Felanitx →
- 1757 — gasto de 20 sous por un vestido de Sant Joan Pelós (Felanitx). Vestit de Sant Joan Pelós →
- 1757 — primer documento: gasto de 20 sous para un vestido. Sant Joan Pelós de Felanitx →
- 1762 y 1821 — citas de Aguiló en el DCVB. Cornucòpia i mirall →
- 1764 — «un gàngill d'Alger» llega a Mallorca con 47 bueyes (BSAL, DCVB): gànguil como barca. Gànguil i xarxes →
- 1764 — «30 pipes de oli... a boca de saferex» (BSAL, DCVB). Safareig →
- 1769 — Na Maria Concepció (unos 670 kg), de Joan Cardell i Rabassa. Campaners i fonedors de campanes →
- 1772 — libre exportación de higos secos (Pons). Escala de figueraler →
- 1772 — libre exportación de higo seco (Pons). Sequer i canyissos →
- 1774 — «garlopas de fusta guarnides de ferro» (DCVB). Eines de fuster →
- 1780 — fundación de la Escola de Cirurgia en el Hospital General: la cirugía se separa del oficio. Barbers i cirurgians →
- 1780 — «Ganapè fet de quatre cadires de Barcelona», doc. mallorquín citado por Aguiló (DCVB). Canapè →
- 1784 — «seis cavallets, una dama y un demonio que los sigue» (Felanitx). Careta i vestit de dimoni →
- 1784 — seis cavallets, una dama y un dimoni. Cavallet (cavall cotoner) →
- 1784 — carta: seis cavallets, una dama y un dimoni detrás. Cavallets de Felanitx →
- 1787-1867 — los viajeros ilustrados y el Archiduque describen la cestería de palma como industria doméstica principal de Llevant (ver obra-de-palma-llata). Espart i cistelleria →
- 1787 — José Vargas Ponce cita cestos y "obras de primor" de palma en Pollença, y escobas exportadas a Marsella. Obra de palma: llata i garballó →
- 1787 — José Vargas Ponce escribe que de las obras de palma «en escobas se saca mucha para Marsella» (BOIB 101/2026). Graneres i graneretes →
- 1789 — Jerónimo de Berard: en Capdepera trabajan la palma incluso los niños. Obra de palma: llata i garballó →
- 1791 — Sáñez Reguart: pescadores que habían arrendado la almadrava de Mallorca la llevan al País Valencià (localización probable, cap Blanc; per verificar). Almadrava →
- 1792 — beatificación y primeras fiestas. Carro triomfal de la Beata →
- 1792 — beatificación; empiezan las fiestas en varios pueblos. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
- Desde 1792 (al menos) — desfile de Palma; tras la Festa de l'Estendard, la fiesta civil más antigua conservada en la isla. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
- c. 1801-1808 — Jovellanos, preso en Valldemossa y Bellver, encarga muebles a los Isern. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- c. 1801-1808 — Jovellanos, preso en Mallorca, encarga una «mesa de maderas embutidas» (Pou, 2016). Taula i bufet →
- c. 1802-1805 — mobiliario Isern para la Cartoixa de Valldemossa. Cadiram de la Seu i moble d'església →
- c. 1802-1805 — mobiliario para la Cartoixa de Valldemossa. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- 1806 o 1809 — llega a Palma el escultor-ebanista catalán Adrià Ferran i Vallès (fecha según fuente); taller de 22 operarios (Sotheby's). Muchas atribuciones a Ferran son populares (Pou). Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- 1808-1814 — la Guerra del Francés trae formas andaluzas (bolero, fandango). Ball de bot i gloses →
- 1817 — «dau y la baldufa de la premsa» (Aguiló, DCVB). Baldufa →
- 1817 — el gremio de fusters ingresa 2.277 lliures, el 11.º de la ciudad (Pou, 2016). Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- 1818-1824 — el Diario Balear anuncia en Palma sillas, sillones de caoba y «cama sofá» (Pou, 2016). Canapè →
- 1818 — cita de Montblanc (DCVB). Cornucòpia i mirall →
- 1818-1824 — anuncios de muebles de caoba usados en el Diario Balear (Pou, 2016). Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- 1821 — primera documentación en Montuïri. Cossiers de Montuïri →
- 1824 — el Diario Balear anuncia en Palma «un canterano de caoba con cama» (Pou, 2016). Canterano →
- 1835 — la Iglesia los mantiene hasta la desamortización. 1881: se encarga el Ajuntament. Cavallets de Felanitx →
- 1841 — George Sand lo menciona en Un hiver à Majorque. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- s. XIX. — Las hermanas Gilart Jiménez (Felanitx) bordan para Isabel II (estudio de Elvira González, LOOP). 1860: se funda en Palma la casa de bordados Bonet (Joan Pons, con Manuel Bonet Codina), primera en comercializar el bordado mallorquín (Puig, 2006). Brodats i calats →
- s. XIX — según el Archiduque Lluís Salvador (Die Balearen, 1869-1891) y registros mercantiles: alfarerías en Calvià (1), Campanet (1), Marratxí (6), Pollença (2), Selva (1), Manacor (5) y Felanitx (6), más 34 tejares. Palma conserva 17 alfarerías intramuros hacia 1860; la calle Gerreria tiene obradores hasta los años setenta. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- s. XIX. — Fábricas de lana. Can Fortuny (Esporles, 1866) tejía muchas mantas; Teixits Vicens (Pollença, 1854) empezó como taller de lana. Flassades i mantes de llana →
- s. XIX — seis alfarerías en Felanitx (Coll Conesa 2020). Sagas: Soler, Bennàssar, Capó. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- Finales s. XIX - mitad s. XX — 21 teuleries y talleres trabajan la gerreta; se vende como souvenir a viajeros. Hay un mapa de su ubicación (estudio municipal 2018). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- s. XIX. — El algodón y el telar abaratan la tela: pasa a la clase media (cortinas, ropa de cama, mantelería). Nacen los talleres actuales: Vicens (1854, empezó con lana), Riera (1896), Bujosa (1949). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- S. XIX — salen del Corpus a fiestas y carnaval. Caparrots i gegants →
- Mediados s. XIX — desaparece el carro de roda plena (DCVB). Carro mallorquí →
- 1850 — el viajero Henry Christmas compara a los ebanistas mallorquines con los de París y Londres (Pou, 2016). Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- S. XIX — Joan Cortada ve los de Alaró en azul, verde, morado y amarillo: la paleta cambia. Vestit de cossier i de la Dama →
- S. XIX — el Arxiduc recoge bailes y músicas en Die Balearen (ficha). Ball de bot i gloses →
- S. XIX — se transcriben las versiones actuales. Cant de la Sibil·la →
- Mediados s. XIX — el gobernador pide que bailen para los duques de Montpensier. Cavallets de Felanitx →
- S. XIX — el Arxiduc los describe en Die Balearen; Joan Cortada los ve con colores claros: azul, verde, morado, amarillo. Cossiers d'Alaró →
- Mediados s. XIX — referencias continuas en la Obreria; finales s. XIX, en prensa. Sant Joan Pelós de Felanitx →
- S. XIX — desaparecen los gremios en las procesiones. S. XX: nacen las cofradías actuales. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- 1852 — Gaspar Monroig dibuja el cossi bugader empotrado en la cocina del convento de Sencelles (Coll Conesa 2020). Cossi i bugada →
- 1855 — forma actual de la fiesta. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
- 1860 — la familia Capó (Macià Capó) regala una gerreta a Isabel II; según varias fuentes se conserva en el Victoria & Albert Museum (pieza concreta per verificar en el catálogo del V&A). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- 1860 — 12.789 ha de figueral en Mallorca; 1965: 20.009 ha; 1996: 8.361 ha (Pons). Escala de figueraler →
- 1866-1869 — exportaciones por aduana: Palma 50.000 kg (1869), Alcúdia 41.800 kg y Andratx 28.900 kg (1866). Obra de palma: llata i garballó →
- 1866-1869 — exportación de obra de palma por las aduanas de Palma, Alcúdia y Andratx (BOIB 101/2026). Senalla →
- 1867 — el Archiduque Luis Salvador (Die Balearen) describe el oficio: "en Capdepera casi todo el mundo se dedica a ello". Reúne una colección para su museo de Son Moragues. Obra de palma: llata i garballó →
- 1867 — el Arxiduc describe la obra de palma de Capdepera en Die Balearen; ver Die Balearen. Capell de palma (capell de pauma) →
- 1869-1891 — el Archiduque Lluís Salvador cita la producción de la saga Capó. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- 1869-1891 — el Archiduque, en Die Balearen, describe series hoy perdidas como los consols (Coll Conesa 2020). Càntir i botilla →
- 1871 — gigantes de cartón con los cavallets de Felanitx (Arxiduc). Caparrots i gegants →
- 1871 — el Arxiduc publica bailes y músicas en Die Balearen, con una comparsa de gigantes de «descomunal cabeza de cartón». Cavallets de Felanitx →
- 1872 — La Pajarita, bomboneria del centro de Palma (catálogo de emblemáticos). Xocolaters →
- 1875 — llega el tren a Inca; el calzado del Raiguer sale más rápido hacia el puerto de Palma (Museu del Calçat). Espardenyes i calçat (Inca) →
- c. 1875 — el traginer gabellí Joan Moll (Gargori) coloca cofes y senallets en Barcelona. 1888: Capdepera envía obra a la Exposición Universal de Barcelona. Obra de palma: llata i garballó →
- 1875 — llega el tren a Inca; el calzado sale más rápido hacia el puerto de Palma (Museu del Calçat). Eines de sabater →
- 1890 — los hermanos Heusch fundan en París una sociedad de perlas artificiales. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- Hacia 1891 — el Archiduque dibuja alfàbies y gerres entre la cerámica mallorquina. Alfàbia, gerra i gerricó →
- Hacia 1891 — el Archiduque dibuja cossis entre la cerámica mallorquina. Cossi i bugada →
- 1892 — sindicato La Igualtat (Palma); 1898 Centre de Mestres Sabaters de Palma. Ese año el comercio exterior cae un 66 %. Espardenyes i calçat (Inca) →
- 1895 — Jules Verne, Clovis Dardentor: los viajeros vuelven al barco cargados de ensaïmadas. Ensaïmada →
- 1898 — abre la Sombrereria Casa Julià, hoy en el catálogo de establecimientos emblemáticos de Palma (ficha 94, 2021). Capellers i barreters →
- 1899 — cooperativa La Protectora (Capdepera), luego La Palmera, con carros y barcos propios para exportar. Obra de palma: llata i garballó →
- Hacia 1900 — época de mayor actividad, a juzgar por el número de hornos inventariados. Calciners i forns de calç →
- Hacia 1900 — unas 20 manufacturas en Pòrtol; hoy queda alrededor de una docena de talleres (según fuentes turísticas). Olla, cassola i perol →
- Hacia 1900 — unas 20 manufacturas en Pòrtol (Mallorca Magazin 2019). Torn de gerrer →
- c. 1901-1902 — se instalan en Mallorca (Palma y Manacor; fechas discrepan). Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- 1901 — Joan Rosselló de Son Forteza, relato Els cossiers d'Alaró. Cossiers d'Alaró →
- 1903 — desfile de carruajes en Palma (fuente divulgativa). Carro triomfal de la Beata →
- 1903 — desfile de carruajes en Palma según otra fuente (las fechas pueden referirse a cosas distintas; per verificar). Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
- 1904-1914 — en la reforma de Gaudí se desmonta el retablo mayor barroco de la Seu (Villalonga, 2014). Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- Desde 1904 — Gaudí traslada el coro del centro de la nave a la Capella Major; se pierden asientos. Cadiram de la Seu i moble d'església →
- c. 1909-1910 — mecanización en Llucmajor. 1915: las exportaciones por Palma se multiplican por doce (Primera Guerra Mundial). 1920: Real Decreto que prohíbe exportar calzado. Espardenyes i calçat (Inca) →
- 1915 — IEPISA. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- 1915, 1924, 1925 — se construyen las barcas de bou Rafael, Balear y Sant Isidre. Vela llatina i mestres d'aixa →
- 1920-1925 — el transporte público a motor sustituye a los coches de caballos. Carro mallorquí →
- 1920-1940 — Josep Pons i Frau fotografía la bugada en el cossi (Coll Conesa 2020). Cossi i bugada →
- 1920-1960 — declive. Ball de bot i gloses →
- 1922 — estudio de la oveja mallorquina en la revista Agricultura (esquileo dos veces al año). Estisores de tondre →
- 1922 — estudio de la oveja mallorquina: leche para queso y brossat. Formatgera →
- 1925 — Esparteria Beltran (Palma); 1940 Ca'n Toni Blancos (Inca). Espart i cistelleria →
- 1925-1940 — grupos de recuperación: Parado de Valldemossa (1925), Tall de Vermadors (1927), Aires de Muntanya (c. 1930), Aires Mallorquins (1940). Ball de bot i gloses →
- 1926 — abre el taller Segura en Sa Pobla. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- 1926 — el mestre d'aixa Antoni Ferrer construye en Palma el llaüt Mare Nostrum. Vela llatina i mestres d'aixa →
- 1926 — abre la forja de Eines Mallorquines (Sineu), tres generaciones. Aixada i xapeta (aixadell) →
- 1926 → hoy — se sigue forjando en Sineu. Càvec →
- 1926 → hoy — la forja de Sineu sigue haciendo destrals y martillos de piedra. Destral i picassó →
- 1926 — abre el taller familiar que hoy es Eines Mallorquines (Sineu), tres generaciones. Enclusa i manxa →
- 1926 — llaüt Mare Nostrum, de Antoni Ferrer (Palma). Llaüt (com a objecte) →
- 1927. — Prensa de Artà recuerda que sus tejedores habían sido famosos (drap y mescles) y que el oficio casi había desaparecido. Flassades i mantes de llana →
- 1933 — Gabriel Huguet funda Huguet en Campos. Durante el boom turístico sigue haciendo vigas y bóvedas de cemento; participa en la construcción de Can Lis y Can Feliz de Jørn Utzon. Rajoles hidràuliques →
- 1936 en adelante — fábricas de Palma, Binissalem e Inca declaran zapato trenzado. 1950-1980: industria del trenat de pell (piel trenzada) en Inca, con trabajo a domicilio de mujeres en Sant Joan, Maria de la Salut, Algaida, Búger, Pina, Montuïri, Selva, Mancor… Ferias en Bolonia, Düsseldorf y París. 2006: cierra Matrema, la última gran fábrica de trenat. Espardenyes i calçat (Inca) →
- 1938 — el calzado es el 40,89 % del valor de producción fabril de Baleares. Espardenyes i calçat (Inca) →
- 1940 — Josep Planas funda su negocio fotográfico en Palma. Casa Planas (archivo de imagen y turismo, Palma) →
- c. 1940 — predicador P. Rafael Ginard Bauçà, organista P. Miquel Caldentey. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
- 1943-1992 — interrumpidos. Recuperados gracias al estudio de Francesc Vallcaneras, Els cossiers d'Alaró. Cossiers d'Alaró →
- 1944 — El patró de pesca de Mallorca (Oliver): 150 caladeros. Almadrava →
- 1944 — 225 talleres; 1955: más de 300; 1977: 551 talleres y 1.754 trabajadores (Gran Enciclopèdia Catalana; cifras vía extracto, per verificar). Indústria del moble de Manacor →
- 1945 — llaüt Alzina (Cala Ratjada); BIC en 2008. Llaüt (com a objecte) →
- 1947 — Pere Bennàsar Montserrat funda Ceràmiques Mallorca en Felanitx. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- 1947 — Pere Bennàsar Montserrat funda Ceràmiques Mallorca. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- Primera mitad del s. XX: bordado a máquina. — Empresarios catalanes abren talleres en Sant Llorenç des Cardassar (el primero, de Manufacturas Miró, en la primera década del s. XX; en 1924 consta con 15 máquinas; cierra en 1968). En Santa Maria del Camí se bordaba a mano y entra la máquina hacia 1935. Brodats i calats →
- Años 1950 — llegan los buzos con escafandra autónoma. Coralers →
- Años 1950 — máximo desarrollo, empujado por el primer turismo (Magdalena Palmer). Después, las mujeres pasan a otros trabajos y la transmisión se corta. Obra de palma: llata i garballó →
- s. XX. — Martí Vicenç Alemany (Pollença, 1926) renueva colores y composiciones sin perder el carácter del tejido. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- c. 1950 — Elisabet Amengual, «Madò Bet», modela en Sa Cabaneta; origen del taller Ca Madò Bet. Siurells →
- Principios s. XX — pastors i missatges de Mallorca aún las llevan (DCVB). Avarques (varques) →
- Años 1950 — la obra de palma crece con el primer turismo. Capell de palma (capell de pauma) →
- S. XX — se crean las cofradías penitenciales actuales tras la desaparición de los gremios en el s. XIX. Capirot i vesta de confrare →
- Años 1950-1970 — el ball de bot se refugia en agrupaciones folklóricas (per verificar). Castanyetes →
- Mediados s. XX — quedan en Felanitx, Artà y Pollença. Cavallet (cavall cotoner) →
- Antigüedad → s. XX — herramienta básica de la siega a mano. Falç i falçó →
- Años 1950-1960 (per verificar) — las cosechadoras eliminan garbes y garberes. Garba, garbera i vencís →
- Principios s. XX — en Mallorca solo las mujeres que conservan el vestit pagès antiguo siguen llevando gipó (DCVB). Gipó i vestit de pagès →
- Primer cuarto del s. XX — Alcover y Moll recogen forma y nomenclatura de los yugos de todo el dominio lingüístico, «a temps» antes de que desaparezcan. Jou i arada mallorquina →
- Años 1950 — máximo de producción por el turismo; senalletes con bordados de colores. Senalla →
- c. 1950 — Madò Bet modela en Sa Cabaneta; origen de Ca Madò Bet. Siurell →
- Años 1950-1960 (per verificar) — las trilladoras y cosechadoras sustituyen al carretó. Carretó de batre (trill) →
- Principios s. XX — el DCVB la describe como instrumento «molt primitiu» que aún usa la pagesia de Mallorca pero que «tendeix a desaparèixer». Ximbomba →
- Mediados s. XX — solo quedan cavallets en Felanitx, Artà y Pollença. Cavallets de Felanitx →
- Mediados s. XX — Sant Joan Pelós solo sobrevive en Pollença y Felanitx (Consell Assessor, BOIB 32/2015). Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
- Mediados s. XX — Artà es uno de los tres pueblos que conservaban cavallets (con Felanitx y Pollença), según el Consell Assessor (BOIB 32/2015). Sant Antoni d'Artà →
- 1952 — Toni Bosch Mas (Esporles) lo deja para hacerse picapedrer. Carboners i sitges →
- 1952 — patente de la «perla orgánica». Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- 1952 — caparrots de sa Pobla. Caparrots i gegants →
- 1952 — entran los caparrots (7 figuras; 11 al año siguiente), por iniciativa del secretario del Ajuntament. Representan modelos de moda de la época. Sant Antoni de sa Pobla →
- 1956 — descripción en El convent de Sant Bonaventura de Llucmajor (coord. Salvador Cabot). Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
- 1957 — la madre funda la firma. Isabel Guarch →
- 1958 — cierre; parte de los fondos se venden. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- 1958 — dimonis actuales de sa Pobla. Careta i vestit de dimoni →
- 1958 — cierre. Xilografies de la Impremta Guasp →
- 1958 — dimonis actuales. Sant Antoni de sa Pobla →
- Años 1960 — con el tractor cae la demanda. Basters i selleters →
- Años 1960 — "unas 2.000 fábricas y talleres" en Inca según Modaes (cifra per verificar; mezcla talleres mínimos). Espardenyes i calçat (Inca) →
- 1960 — la colección se instala en la Cartoixa de Valldemossa. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- Años 1960 — el tractor retira el carro. Mestres de carros i roders →
- Años 1960 — los pagesos son los últimos usuarios; tractor y turismo los retiran. Carro mallorquí →
- 1960 — la colección pasa a la Cartoixa de Valldemossa. Xilografies de la Impremta Guasp →
- 1962-1965 — el Museu de Muro monta una casa mallorquina con cocina y dormitorio. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- 1965 — intento mallorquín de patentar la avarca; la familia Servera (Menorca) ayuda a pararlo. Avarques (varques) →
- 1966 — Fiesta de Interés Turístico (Estado). Sant Antoni de sa Pobla →
- 1967-1969 — dos o tres años sin salir. Sant Joan Pelós de Felanitx →
- 1968 — última sitja documentada en Escorca. Carboners i sitges →
- 1968 — Majorica Heusch. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- 1969 — Rosselló Bordoy, «La cerámica de aplicaciones de Felanitx y sus precedentes» (Congreso Nacional de Artes y Costumbres Populares, Zaragoza; monografía en TMM 7). Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- 1970 — Baltasar Coll recuerda a los de Pòrtol y Sa Cabaneta llevando plats y olles a la fira de Llucmajor. Escudelles i plats de Pòrtol →
- 1970 — Baltasar Coll recuerda en Memòria acolorida d'unes fires a los de Pòrtol y Sa Cabaneta llegando a la fira de Llucmajor cargados de plats, olles, greixoneres, cassolins y ribells (citado en las IV Jornades de Marratxí). Greixonera →
- 1970 — Baltasar Coll recuerda a los de Pòrtol y Sa Cabaneta vendiendo ribells en la fira de Llucmajor (IV Jornades de Marratxí). Ribella i ribell →
- 1971-1973 — Utzon construye Can Lis con marès local (ver `../diseño-contemporaneo/can-lis-utzon.md`). Marès i picapedrers →
- 1973 o 1975 — traslado a Algaida (las fuentes discrepan). Vidre bufat →
- 1973 — nace en Palma. Joan Pere Català Roig →
- 1974 — primera trobada de colles en Montuïri (Antoni Artigues y OCB); unas 20 colles, las pocas que quedaban. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- 1974-1994 — las trobades de colles (Montuïri, Sa Pobla) revitalizan la pareja. Flabiol i tamborí (tamborino) →
- 1974 — primera trobada de colles en Montuïri (unas 20 colles). Xeremies →
- 1975 — nace la colla Calatrava (Palma). Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- 1975 — Maruja y Paco Mira abren tienda-taller en el Port de Sóller (cinturones, bolsos, sandalias, sombreros). Porqueres (sabates de feina) →
- 1977 — Juan Llabrés describe «la agonía» de la industria. Marratxí compra el molino que será Museu del Fang. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- 1977-1990 — boom de grupos (Obra Cultural Balear, Escola de Música i Danses de Mallorca, 1980). Música Nostra y Sis Som llenan las ballades públicas. Ball de bot i gloses →
- 1978 — muere Andreu Capó Mestres (1898-1978), último artesano de la gerreta; con él se pierde la producción tradicional. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- c. 1980 — Bartomeu Frau (Sóller) empieza a construir xeremies; documental de la productora Wilma con él al torno. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- c. 1980 — Bartomeu Frau (Sóller) tornea xeremies; un documental lo graba al torno. Torners (torn de fusta) →
- Desde los 1980 — revival popular de las ballades en las plazas (per verificar fecha). Castanyetes →
- 1981 — Manacor recupera el vestido sin cascabeles por testimonio oral. Vestit de cossier i de la Dama →
- Guerra Civil-1981 — interrumpidos; recuperados en 1981. Cossiers de Manacor →
- 1982 — Toni Artigues, Xeremiers. Manual de xeremies, flabiol i tamborí. 1989: Artigues y Joan Morey, obra sobre repertorio y construcción. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- 1982 — premio Museo Europeo del Año para Muro; desde 2019, inventario y salas desmontadas. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- 1982 — jornadas en la Ermita de la Victòria (Alcúdia): manifiesto por las ballades públicas. Ball de bot i gloses →
- 1983 — nace en Palma. Joan Aguiló →
- 1983 — Caparrots Minyons. 1998: Grif y Dimonis d'Albopàs. 2003: Clamater. Sant Antoni de sa Pobla →
- 1984-1985 — primera Fira del Fang (fecha exacta per verificar; la XXXVI fue en 2020). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- 1986 — BSAL publica un inventario de hierros del Museu de Mallorca. Ferro forjat →
- 1986 — el BSAL publica un inventario de hierros del Museu de Mallorca (ver oficio). Enclusa i manxa →
- 1988 — primeras colles de correfoc en Mallorca. Careta i vestit de dimoni →
- 1989 — Gabriel Valero, «Forns de calç i calciners» (Elements de la societat pre-turística mallorquina). Calciners i forns de calç →
- 1989 — Gabriel Valero, «Sitges i carboners». Carboners i sitges →
- 1991 — el actual Dimoni Gros de Manacor encarna la figura (el portador lleva 40 años en la colla, 2024). Carassers i dimonis →
- 1991 — la misma persona lleva el Dimoni Gros desde ese año (Última Hora, 2024). Sant Antoni de Manacor →
- 1992 — Casa Julià recupera el diseño y la fabricación de sombreros mallorquines (según prensa 2026; per verificar). Capellers i barreters →
- 1992 — Decret 27/1992 regula la caza del tordo con el sistema tradicional de coll (citado en el Reglament 1/2012). Coll de tords i filats →
- 1992 — Federació de Música i Ball Mallorquí. 1996: se separa Defesta. Ball de bot i gloses →
- 1992 — Joan Miralles, Cossiers de Montuïri (letras y música). Cossiers de Montuïri →
- hasta 1993 — residencia y luego museo de Torrents Lladó. Portella (hotel, Palma) →
- 1994 — primera Trobada de Xeremiers i Fira de Lutiers de Sa Pobla (finales de noviembre). Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- 1994 — entra en la Escola d'Art de Palma. Joan Pere Català Roig →
- 1994 — primera Trobada de Xeremiers i Fira de Lutiers de Sa Pobla. Xeremies →
- 1995 — G. Ordinas, Els forns de calç a Santa Maria. Calciners i forns de calç →
- c. 1995 — escasea el neumático apto. Avarques (varques) →
- c. 1995 — el proveedor de porqueres lo deja; quedaban pocos fabricantes en la isla. Los Mira asumen la producción. Porqueres (sabates de feina) →
- 1996 — denominación específica; luego IGP. Ensaïmada →
- 1998 — el Balear (Palma, 1924) es BIC. 2008: el llaüt Alzina (Cala Ratjada, 1945) es BIC. Vela llatina i mestres d'aixa →
- Años 2000 — Rafel Moll (Sa Pobla) empieza a construir por la demanda de las escuelas de música. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- Años 2000 — Rafel Moll (Sa Pobla) aprende «de un torner vecino» y empieza a construir xeremies y flabiols. Torners (torn de fusta) →
- 2000 — Joana Borràs desfila en Cibeles con otros diseñadores mallorquines (Última Hora; per verificar que es la misma persona). Feel Mallorca (Joana Borràs) →
- 2000 — el Consell de Menorca crea el distintivo «Avarca, producte de Menorca». Avarques (varques) →
- Años 2000 — las escuelas de música multiplican los xeremiers. Xeremies →
- 2001 — recuperación de la tradición en las Baleares. Fona →
- 2002 — reglamento de la Denominació Geogràfica Herbes de Mallorca. Alambiners i herbes de Mallorca →
- 2002 — abre el Museu del Fang. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- 2002 — Amics del Museu Marítim lanzan «La Nau» para salvar barcas del desguace. Vela llatina i mestres d'aixa →
- 2002 — 524 empresas de mueble en Baleares, la mayoría en Manacor (El Temps). Indústria del moble de Manacor →
- 24/4/2003 — el Consell declara BIC el belén napolitano del Palau March (BOE 4/6/2003). Betlem →
- 2003-2009 — de 5.725 a 4.111 trabajadores (per verificar fuente). Indústria del moble de Manacor →
- 2004 — Pere J. Brunet publica un estado de la catalogación de construcciones de pedra en sec y caminos (Estudis d'Història Agrària, 17). Pedra en sec (margers) →
- 2005 — trobada de escuelas de Sóller. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- 2005 — la hija toma la dirección creativa (según la web; un directorio dice «hace unos treinta años»: per verificar). Isabel Guarch →
- 2005 — CD de la Fundació Museu Cosme Bauçà, Cavallets. Sant Joan Pelós. Sant Joan Pelós de Felanitx →
- 2006 — la Ley balear de caza la reconoce como método tradicional, selectivo y no masivo (Reglament 1/2012). Coll de tords i filats →
- 2006 — se funda la Associació d'Ollers de Pòrtol (según seemallorca). Torn de gerrer →
- 2006 — tesis doctoral sobre la xilografía en Mallorca a través de la Impremta Guasp (BOE). Xilografies de la Impremta Guasp →
- 2006 — vuelve el dimoni. Cossiers de Manacor →
- c. 2007 (calculado) — llega a Mallorca con 16 años. Adriane Escarfullery →
- 2008 — licenciado en Bellas Artes (Barcelona). Joan Aguiló →
- 2008 — los cossiers deciden salir vestidos también el 15 de agosto. Cossiers de Montuïri →
- 2009. — Exposición y catálogo Flàmules (Casal Solleric, Palma; edición IDI). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- 2009 — empieza a vender sus diseños como Antic Mallorca. Antic Mallorca (Araceli Iranzo) →
- 2009 — Oliver entra en el IBAVI. IBAVI y Carles Oliver →
- 2010 — Sánchez-Cuenca, El Marès. Marès i picapedrers →
- 2010 — fundación. 2 Monos (Nicoletta Mantoan y Alejandro Dumon) →
- 2010 — inventario de 782 barcas, 733 de vela llatina. Llaüt (com a objecte) →
- 2010 — UNESCO. Vestit i espasa de la Sibil·la →
- 2010 — el Ajuntament pide la declaración. Cossiers d'Alaró →
- 2011 — Tramuntana, Patrimonio Mundial (paisaje cultural). Pedra en sec (margers) →
- 2011 — compra el local (antiguo bar) que será Open Studio 79. Tatiana Sarasa / Open Studio 79 →
- 2011 — la Serra de Tramuntana, Patrimonio Mundial como paisaje cultural. Eines de marger →
- 2012 — BSAL clasifica los botones de la colección Forteza. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- 2012 — Premio Poraxa (Portocolom). IBAVI y Carles Oliver →
- 2012-2020 — dirige la escuela de cerámica de Marratxí (municipio de Pòrtol). Joan Pere Català Roig →
- 2012-2013 — restauración del cadiram (grupcpar UIB). Cadiram de la Seu i moble d'església →
- 2012 — el Reglament 1/2012 del Consell de Mallorca pide actualizar el decreto de 1992. Coll de tords i filats →
- 2012 — Premi Ramon Llull. Cossiers de Montuïri →
- 2012 — la Capta salió de la casa des Trull del obrer Pere Pep Gil (Última Hora). Sant Antoni d'Artà →
- 2013 — Marcote empieza con la lana (fieltro, mercados). Llanatura →
- 2014 — convocatoria documentada en el BOIB. Premis Artesania de Mallorca (Consell de Mallorca) →
- 2015 — el Salón Náutico de Palma premia a la Escola de Mestres d'Aixa del Consell. Vela llatina i mestres d'aixa →
- 2015 — mención honorífica Europan 13 Palma. Aulets arquitectes →
- 2015 — Marina Planas crea el centro; 2016, asume todo el archivo. Casa Planas (archivo de imagen y turismo, Palma) →
- 2015 — terminada. Casa Marés (Twobo arquitectura) →
- 2015 — Fornalutx recurre contra la prohibición. Correbou de Fornalutx →
- 2016 — nace el Gremi de Margers. Pedra en sec (margers) →
- 2016 — Premi Alzina del GOB. Aulets arquitectes →
- 2016 — primera edición del Festival Saladina. Joan Aguiló →
- 2016 — Puro Hotel. OHLAB →
- 2016 — primera edición, con apoyo del Ajuntament de Palma (Cultura). Setfonts — Setmana del Disseny Gràfic i de la Tipografia de Palma →
- 2016 — Kortmann se instala en Palma. Studio Jaia (Anna Lena Kortmann) →
- 2016 — Laus de Plata por la marca Son Moragues. StudioRoses (Rafa Roses) →
- 2016 — abre estudio. Tonia Fuster / Studio Islas →
- 2016 — declaración. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
- 2017 — Ca Na Toneta (Caimari). 2 Monos (Nicoletta Mantoan y Alejandro Dumon) →
- 2017 — primer premio del concurso de la escoleta de Llubí; seleccionados Premio BigMat '17. Aulets arquitectes →
- 2017 — proyecto. Casa Fly (BEEF architekti) →
- 2017 — arrancan las residencias internacionales. Casa Planas (archivo de imagen y turismo, Palma) →
- Mayo 2017 — se anuncia que no se celebrará por no acreditar 100 años de tradición. Correbou de Fornalutx →
- Septiembre 2017 — se celebra en forma reducida. Correbou de Fornalutx →
- 2018-2019 — TFG de Joan Lluís Cañellas (UIB) con 13 entrevistas a carboneros. Carboners i sitges →
- 2018 — Decret 21/2018 del Govern: principios generales de la pesca del coral rojo en aguas interiores de Baleares; las estadísticas muestran sobreexplotación (capturas hasta un 75 % menores en el Mediterráneo en 40 años). Coralers →
- 2018 — el museo reabre como Museu del Calçat i de la Indústria. 2025: exposición "Trenar" (4.947 visitantes). Espardenyes i calçat (Inca) →
- 2018 — nuevo artículo del BSAL sobre joyería balear. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- 2018 — estudio municipal de dos años y exposición en la Casa de Cultura: más de 500 piezas reunidas, 40 expuestas; trece artistas la reinterpretan (Miquel Barceló, Lin Utzon, Andreu Maimó, Jaume Roig, Maria Ramis, Xisca y Pere Bennàssar, entre otros) y la diseñadora Maggie Adrover. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- Nov. 2018 — UNESCO inscribe el arte de la piedra seca (8 países: Croacia, Chipre, Francia, Grecia, Italia, Eslovenia, España y Suiza). Pedra en sec (margers) →
- 2018-2019 — Baus y Rotlo. 2 Monos (Nicoletta Mantoan y Alejandro Dumon) →
- 2018 — con Ses Madones y dos artesanas más, empieza a dar talleres de llata. Antic Mallorca (Araceli Iranzo) →
- 2018 — premio especial «Peter Davey» (AR Emerging Architecture); oro «Mejores Arquitectos 19» por la estación enológica. Aulets arquitectes →
- 2018 — Premio FAD (Formentera). IBAVI y Carles Oliver →
- 2018 — carta de artesana (hiladora y tintorera). Llanatura →
- 2018 — perfil en neo2. Tonia Fuster / Studio Islas →
- 2018 — UNESCO inscribe el arte de la pedra en sec (candidatura multinacional). Eines de marger →
- 2018 — reabre el Museu del Calçat i de la Indústria de Inca. Eines de sabater →
- 2018 — el Ajuntament modera el «700 aniversario» por la duda. Fira de Sineu →
- 2018 — el pino se parte casi por la mitad al plantarlo; dos heridos. Se fija altura máxima de 20 m. Pi de Sant Antoni de Pollença →
- 2019 — el Consell de Mallorca la reconoce como colección museográfica. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- 2019 — estudio de Garí Bibiloni y Morey Tous (UIB). Fusta d'olivera →
- 2019 — «Una reinterpretació de la gerreta felanitxera», Museu Can Prunera (Sóller), 23 obras de 13 artistas. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- 2019 — Made in Mallorca en Londres. 2 Monos (Nicoletta Mantoan y Alejandro Dumon) →
- 2019 — Regal 97 terminado. IBAVI y Carles Oliver →
- 2019 — Made in Mallorca. Joan Pere Català Roig →
- 2019 — crea un premio abierto a la moda internacional (FashionUnited). Mallorca Design Day →
- 2019 — Can Bordoy (cuatro años de obra). OHLAB →
- 2019 — con el colectivo Made in Mallorca en Aba Art Lab (Palma) y London Design Fair. Paparkone (Roberto Paparcone) →
- 2019 — terminada. Casa MM (Salvà Ortín Arquitectes) →
- 2019 — tercera edición, en la UIB. Setfonts — Setmana del Disseny Gràfic i de la Tipografia de Palma →
- 2019 — escaparate en la tienda de Es Baluard (25 mar.–30 sept.), programa «Disseny i Innovació a les Illes Balears»; con Made in Mallorca en Aba Art Lab y London Design Fair. Tonia Fuster / Studio Islas →
- 2019 — reconocida como colección museográfica por el Consell de Mallorca. Xilografies de la Impremta Guasp →
- 2019 — se celebra de madrugada. Correbou de Fornalutx →
- 2019 — la cesta ya no lleva gallo vivo. Pi de Sant Antoni de Pollença →
- 2020 — concurso de acreedores (unos 280 empleados, 100 en Manacor). Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- Lectura prudente (Coll Conesa 2020) — todas las hipótesis se basan en parecidos; lo razonable es situar el siurell actual en los ss. XVIII-XIX, como adaptación local de un silbato foráneo. Siurells →
- 2020 — Bernat Oliver Font, Els mestres d'aixa de Mallorca. Vela llatina i mestres d'aixa →
- 2020 — terminada (fotos de Tomeu Canyellas). Casa Fly (BEEF architekti) →
- 2020 — como presidenta de la Asociación de Moda de Mallorca habla por el sector en la pandemia. Feel Mallorca (Joana Borràs) →
- 2020 — fundan Llanatura en el confinamiento. Llanatura →
- 2020 — inicio de obra. 48 viviendas en Magaluf (LLOC arquitectes) →
- 2020 — inicio de obra. Living in Lime (Peris+Toral) →
- 2020 — arranca Studio Jaia (web © 2020). Studio Jaia (Anna Lena Kortmann) →
- 2020 — primer encuentro (Ciudad de México, justo antes de la pandemia, según Parmar). XTANT (encuentro de textiles patrimoniales, Palma) →
- 2021-2022 — Pere Llofriu inventaría Puigpunyent, Calvià y Palma (BSAL 2022). Calciners i forns de calç →
- 2021 — tesis de Catalina Salvà sobre pedreras como paisaje. Marès i picapedrers →
- 2021 — compra por Majolaperla. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- Agosto 2021 — Manifestación Representativa del PCI de España (BOE). Vidre bufat →
- 2021 — abre La Escuela Artesana (Llubí). Antic Mallorca (Araceli Iranzo) →
- 2021 — apertura de Can Ferrereta (fotos de archivo de Barbara Vidal en sus paredes). Bastidas Arquitectura →
- c. 2021 — Finca Serena. Bastidas Arquitectura →
- 2021-2022 — publicada en Designboom, Metalocus, The Plan, Architonic. Casa Fly (BEEF architekti) →
- 2021 — entran en la Fundació Es Garrover; premio Dona Artesana de Mallorca a Marcote. Llanatura →
- 2021 — publicada en Afasia; también en Arquitectura Viva, Yatzer, Dwell. Casa Marés (Twobo arquitectura) →
- 2021 — primera edición en Palma. XTANT (encuentro de textiles patrimoniales, Palma) →
- 2021 — pieza del mes del Museu Marítim de Mallorca. Caixa de mariner →
- 2022 — el toque manual de campanas en España, inscrito por la UNESCO (per verificar alcance en Mallorca). Campaners i fonedors de campanes →
- 2022-2024 — investigación sobre el siurell inquer (Jornades d'Estudis Locals d'Inca 2024): la producción de Inca casi ha desaparecido. Siurells →
- 2022 — BIC Immaterial de la vela llatina. Vela llatina i mestres d'aixa →
- 2022 — ficha en la guía Homo Faber. Antic Mallorca (Araceli Iranzo) →
- 2022 — Escoleta de Llubí, Premi d'Arquitectura de Mallorca 2020-2022 (COAIB) y finalista Premios CSCAE. Aulets arquitectes →
- 2022 — The Brand Identity publica Periplo (31/08/2022). Enrique Presa →
- 2022 — AR Emerging Architecture Award al IBAVI y Oliver por el uso sistémico de arenisca local. IBAVI y Carles Oliver →
- 2022 — se suma Elisabeth Colom (diseño y dirección de arte). Llanatura →
- 2022 — entrega. 48 viviendas en Magaluf (LLOC arquitectes) →
- 2022 — taller-showroom más grande en Pere Garau; empieza a dar clases. Studio Jaia (Anna Lena Kortmann) →
- 2022 — terminada. Ca n'Uli (Vicenç Mulet) →
- 2022 — la vela llatina y sus oficios, BICIM (BOIB 57, 30/4/2022). Eines de calafat →
- 2022 — Campins recupera la fabricación en Consell. Escala de figueraler →
- 2022 — Palma cede un terreno a la federación. Fona →
- 2022 — BIC Immaterial de la vela llatina. Llaüt (com a objecte) →
- 2022 — BIC Immaterial de la vela llatina y sus oficios, que incluye la carpintería de ribera (BOIB). Rems (i escàlems) →
- Diciembre 2023 — UNESCO inscribe el vidrio soplado (candidatura de 6 países). Vidre bufat →
- 2023 — «Manifiesto de Mallorca por el vidrio» (GE-IIC). Vidre bufat →
- 2023 — Premi Moda de Mallorca por Camia de Mallorca. Feel Mallorca (Joana Borràs) →
- 2023 (sept.) — presenta Foners. Isabel Guarch →
- 2023 — seleccionados en los Premios FAD (madera y cerámica local). 48 viviendas en Magaluf (LLOC arquitectes) →
- feb. 2023 — finalista de Hyères. Marc Sanz Pey →
- oct. 2023 — final en Villa Noailles (ganó el belga Igor Dieryck). Marc Sanz Pey →
- 2023 — finalistas FAD interiorismo (Santacilia). OHLAB →
- 2023 — Premi de Promoció Artesana (5.000 €) por Sa Gerreta. Paparkone (Roberto Paparcone) →
- 2023 — terminado. Living in Lime (Peris+Toral) →
- 2023-2025 — X, XI y XII ediciones; desde 2025 la gala se celebra en Es Baluard. Premis Artesania de Mallorca (Consell de Mallorca) →
- c. 2023 — empiezan como proyecto paralelo. Resmes →
- 2023 — accésit Premis Artesania de Mallorca (X edición). Tatiana Sarasa / Open Studio 79 →
- 2023 — seleccionada en los Premios FAD. Ca n'Uli (Vicenç Mulet) →
- 2023 — fraude de ensaïmadas industriales congeladas, hechas fuera de Baleares, vendidas como artesanas en aeropuertos. Ensaïmada →
- 2023 — primera mujer bajo el vestido de un dimoni petit (Magdalena Pérez). Sant Antoni de Manacor →
- 2024. — LOOP Brodats (ADR Balears) une bordadoras y diseñadoras; cierra con Sobre els brodats de Mallorca (Elvira González). Brodats i calats →
- 2024 — 12 olleries y comercios de Marratxí, Emblemàtics Balears. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- 2024 — el Consell incoa el Mare Nostrum como Bé Catalogat. Vela llatina i mestres d'aixa →
- 2024 (feb.) — View Mallorca la incluye entre los estudios de mobiliario artesanal de la isla. Amarar →
- 2024 (ago.) — publicación en Yanko Design. Escuela, año de estudios y premios: per verificar. Lámpara Catalina (Antoni Martorell Pascual) →
- c. 2024 — premio arquia/próxima (IX Festival Fundación Arquia). 48 viviendas en Magaluf (LLOC arquitectes) →
- 2024 (marzo) — jornada LOOP del IDI con hoteleros (Xarxa d'Hotels Sostenibles, FEHM). LOOP Disseny i Circularitat (IDI / ADR Balears) →
- 2024 (nov.) — Tocar fusta (Pollença) y LOOP Brodats (Inca), ya bajo ADR Balears. LOOP Disseny i Circularitat (IDI / ADR Balears) →
- jun. 2024 — padrino de la promoción 2020-2024 de las EAS de Catalunya. Marc Sanz Pey →
- 2024 — nominado a los premios EUmies (Mies van der Rohe) 2024 (shortlist según Guiding Architects; per verificar fase); visita «Out & About» del COAIB con el IBAVI. Publicado en Dezeen (mayo 2024). Living in Lime (Peris+Toral) →
- 2024 — abre como hotel (Wallpaper*, marzo 2024). Portella (hotel, Palma) →
- 2024–2026 — perfil en Homo Faber; Monocle la incluye entre los tres estudios que hacen de Palma «un enclave de diseño» (2026). Studio Jaia (Anna Lena Kortmann) →
- 2024 — Laus de Bronce por el packaging de SONMO. StudioRoses (Rafa Roses) →
- 2024 — View Mallorca la presenta como fundadora de Studio Islas. Tonia Fuster / Studio Islas →
- 2024 — tesis doctoral de Nicolau Cañellas, Carruatges a Balears (UIB), con testimonios de unas 80 personas. Carro mallorquí →
- 2024 — el Consell forma a 55 personas en un año; 24 en la Escola de Margers de Raixa (Última Hora, 2025). Eines de marger →
- 2024 — las olleries de Marratxí reciben el distintivo Emblemàtics Balears. Greixonera →
- 2024 — a la venta desde 68 € (Majorca Daily Bulletin). Jaume, hijo de Maruja, piensa continuar el taller. Porqueres (sabates de feina) →
- 2024 — Inca conserva una sola siurellera (Jornades d'Estudis Locals d'Inca). Siurell →
- 2024 — el Consell anuncia que las beneïdes de Muro serán protegidas (Última Hora). Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
- 2024 — el Consell anuncia la protección de las tres fiestas en un solo expediente. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
- 2025 — el Consell de Mallorca da el premio honorífico a la trayectoria artesana a Pep Toni Ferrà Ferrà, "cordador de cadires i llatrer" (Paumes i Brins, Establiments). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- 2025 — el Consell anuncia un inventario de elementos etnológicos de la Tramuntana (empieza por fuentes, escars y possessions). Calciners i forns de calç →
- Mayo 2025 — 1.er Festival de Embarcaciones Tradicionales en Portocolom (26 barcas). Vela llatina i mestres d'aixa →
- 2025 — primera edición (Es Baluard + Consell). En enero de 2025 se anunció para Fitur. Biennal B (Es Baluard + Consell de Mallorca) →
- 2025 (mar.) — muere la fundadora; el taller continúa (per verificar quién lo lleva). Carmen Oropesa →
- 2025 — perfil en «The Mallorcans» (TUI / Majorca Daily Bulletin). Joan Aguiló →
- 2025 — cierre. Llanatura →
- 2025 — V edición «Inteligencia Artesanal». Mallorca Design Day →
- 2025-2026 — lanzamiento del sello y primera selección (per verificar fecha oficial). Moda Artesana de Mallorca (sello del Consell) →
- 2025 — Premi Disseny i Innovació Artesana, XII Premis Artesania de Mallorca (gala en Es Baluard). Paparkone (Roberto Paparcone) →
- 2025 — terminado. 30+8 viviendas Josep Togores (Vivas Arquitectos) →
- 2025 — sexta edición en Palma. XTANT (encuentro de textiles patrimoniales, Palma) →
- 2025 — premio honorífico del Consell a la trayectoria de Pep Toni Ferrà Ferrà, cordador de cadires i llatrer (Establiments). Cadira de bova i banc →
- 2025 — exposición «Trenar» sobre el trenzado de piel (9 mayo - 2 noviembre). Eines de sabater →
- 2025 — BOIB publica la junta de la Federació Balear de Tir de Fona (pres. Jaime Darder, 2024-2028). Fona →
- 2025 — la Beata fija el vestit d'home y de dona como «vestimenta bàsica» para la procesión. Gipó i vestit de pagès →
- 2025 — la Beata de Santa Margalida fija el vestit de dona: volant o rebosillo, gipó, falda y espardenyes. Rebosillo i mocador →
- 2025 — primer Dia de la Pesta, impulsado por cofradías. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
- 2026 — demostración "Llatra i cordat de cadires a la fresca" en Algaida (23 de julio). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- 2026 — Miguel Gabriel Garí Pallicer publica El gremio de horneros en la ciudad de Palma (siglos XV-XVII). Forners →
- 2026 — incoación del expediente BIC Immaterial (Comissió Insular de Patrimoni, 28/07/2026). Obra de palma: llata i garballó →
- 2026-2027 — primer certificado profesional de pedra en sec en Baleares. Pedra en sec (margers) →
- 2026 — reposicionamiento como marca de lujo y nuevas tiendas. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- 21/04/2026. — El Consell de Mallorca declara la técnica BIC Immaterial. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- 2026 — 2monos × dHUB. 2 Monos (Nicoletta Mantoan y Alejandro Dumon) →
- 2026 — Monocle lo destaca entre los tres estudios de mobiliario de Palma; encargo de OHLAB para Terreno Barrio. Adriane Escarfullery →
- 2026 — segunda edición ampliada con los ayuntamientos de Palma y Marratxí. Biennal B (Es Baluard + Consell de Mallorca) →
- 2026 — Premio OBEL al «modelo balear de vivienda social» (Cris Ballester y Carles Oliver, 2019-2023). IBAVI y Carles Oliver →
- 2026 — De la terra al Cel. Joan Pere Català Roig →
- 2026 — campaña con embajadoras e ITB Berlín. Moda Artesana de Mallorca (sello del Consell) →
- 2026 — Monocle los incluye en su guía de compras de Palma y en el reportaje sobre estudios de mobiliario de la ciudad. Resmes →
- 2026 — The Brand Identity publica el proyecto Terreno Barrio Hotel. StudioRoses (Rafa Roses) →
- 2026 — entre los ocho proyectos de Mallorca candidatos a los Premios de Arquitectura Española 2026 (CSCAE). 30+8 viviendas Josep Togores (Vivas Arquitectos) →
- 2026 — alianza con LOV. Foundation; sister event YATRA en Kutch (India) en 2027. XTANT (encuentro de textiles patrimoniales, Palma) →
- 2026 — demostración «Llatra i cordat de cadires a la fresca» en Algaida (23 de julio). Cadira de bova i banc →
- 2026 — incoado el BIC Immaterial de l'obra de palma (BOIB 101/2026). Capell de palma (capell de pauma) →
- 2026 — el Consell incoa el BIC Immaterial de l'obra de palma, que incluye graneres y graneretes (28/07/2026). Graneres i graneretes →
- 2026 — incoación del BIC Immaterial de l'obra de palma (BOIB 101/2026). Senalla →
- 2026 — el expediente BIC de l'obra de palma lo cita entre los objetos del patrimonio (ventadors, graneres, senalles…). Ventador i ventall de palma →
- 27/1/2026 — la Comissió Insular de Patrimoni Històric incoa el expediente BICIM (BOIB 20/2026). Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
- 2/7/2026 — información pública de dos meses (BOIB 83). Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
- 2/8/2026 — última edición registrada. Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
- 2026 — corona Joan Rebassa (nacido 2008), tercer menor seguido; el pino se rompió en tres partes. Pi de Sant Antoni de Pollença →
- 2026 — los dimonis hacen el recorrido sin bailar ante el Ajuntament, en señal de luto. Sant Antoni de Manacor →