Inicio /
Vocabulario de los oficios de Mallorca
1585 palabras de los oficios, los objetos y la arquitectura tradicional de Mallorca, con su definición y la ficha de la que salen.
# · A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · X
#
- «A barcella per garba»
- trigo que rinde mucho; por extensión, todo lo que da provecho (Mall.). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- «Al jorn del judici…»
- primer verso (per verificar en la versión de la Seu). Cant de la Sibil·la →
- «Anar com una aixeta»
- tener diarrea (Mall., Men., Val.). Aixeta (xeta) →
- «Aquesta ganiveta ja no és esmoladora!»
- ya no admite más afilado. Esmoladors →
- «Ara balla sa baldufa»
- «ahora se está haciendo» (Mall.). Baldufa →
- «Arada llarga i llaurador granat»
- refrán mallorquín. Jou i arada mallorquina →
- «Bóta dolenta no fa bon vi»**; **«A bóta buidada no hi ha que punyir»
- refranes (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
- «Cada pesca vol una esca»
- refrán mallorquín. Esca i encenalls →
- «Carros de rei, llebres agafen»
- el poder y el dinero lo consiguen todo (Mall., Men.). Carro mallorquí →
- «Caure quarteres de blat»
- llover a tiempo para la siembra. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- «Caure quarteres de blat»
- llover a tiempo (ver mesures de gra). Sembradora (senalla de sembrar) →
- «Clavar un cop d'esquella»
- decir un disparate. Esquella i picarol →
- «Comprar en garba»
- comprar en bloque, sin escoger (Aguiló). Garba, garbera i vencís →
- «D'ací a costa hi ha tres palangres»
- unas 450 braces: el palangre es medida de distancia en el mar (Mall.). Palangre →
- «donar un gipó»
- dar una paliza o reñir fuerte (Mall., DCVB). Gipó i vestit de pagès →
- «Dur ses esquelles»
- mandar, llevar la dirección (Mall.). Esquella i picarol →
- «El bon pastor, sense escorxar ton»
- refrán (Mall.). Estisores de tondre →
- «Els carros no coneixen l'amo»
- cuidado con que el carro no atrape a quien lo guía (Manacor). Carro mallorquí →
- «Es brot més apreciat / d'es teu cossiol voldria...»
- canción popular mallorquina (DCVB). Cossiol →
- «Es dia de ses matances / és un dia de bordell...»
- canción popular (DCVB). Omplidor i estris de matances →
- «Es floc ha de dir amb ses castanyetes»
- refrán: dos cosas que deben ir juntas (DCVB). Castanyetes →
- «Es marxando va a Alaró | tot carregat d'embarassos; | dones, si teniu pedaços, | los vos barat amb sabó»
- canción popular mallorquina. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
- «Esca de bolet»
- paliza (Mall.). Esca i encenalls →
- «Esca del primer pic»
- persona que se enciende enseguida, irritable. Esca i encenalls →
- «Esser com els ases d'Artà, que en veure es bast ja suen»
- ser muy vago (Mall.). Guarniments: collera, bast i aubardà →
- «Esser com qui fa botifarrons»
- ser muy fácil (Mall.). Omplidor i estris de matances →
- «Esser fet amb sa destral grossa i manejada d'es manobres»
- ser muy basto (Mall.). Destral i picassó →
- «Fer cadufos»
- chochear: «sa padrina ja fa cadufos» (Mall.). Poal i cadufos →
- «Fer la xeta a qualcú»
- engañarle o impedirle actuar. Aixeta (xeta) →
- «Fer pleta d'una cosa»
- destrozarla (Mall.). Gaiato →
- «Fer trucs i baldufes»
- hacer lo que uno quiere (Mall.). Baldufa →
- «Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta»
- se dice de quien pide limosna pudiendo trabajar (Mall.). Gaiato →
- «Girar-se la garba»
- cambiar la suerte a peor. Garba, garbera i vencís →
- «Guix i calç, tapen molts de mals»
- refrán. Guixers i emblanquinadors →
- «Haver-hi que tondre»
- haber trabajo o negocio (Mall.). Estisores de tondre →
- «Lligar dotze cercols a una bota... 5 sous»
- precio en 1558 (doc. catalán). Bóta i eines de boter →
- «Macarrons gruxats, burbayó, fideus de malalt»
- Penya, poesía mallorquina. Fideuers →
- «més beneit que una espardenya»
- muy corto de entendimiento (Mall.). Espardenyes →
- «més cremat que una espardenya»
- muy enfadado (Mall.). Espardenyes →
- «Més sec que un carquinyoli»
- muy delgado o muy seco. Confiters i pastissers →
- «Més xalest que unes castanyetes»
- muy alegre (Mall.). Castanyetes →
- «N'hi ha un esmolet vell»
- juego de corro de niñas (Bagà). Esmoladors →
- «Negar-se dins un cossiol»
- ahogarse en un vaso de agua (Mall.). Cossiol →
- «Net i esporgat»
- limpio, sin mermas (Mall.). Empelt i navalla d'empeltar →
- «Ni un per senyal»
- ni uno (bal.). Senyal de bestiar →
- «No comencis sa garbera que no hagi passat Sant Pere»
- refrán (Mall.). Garba, garbera i vencís →
- «No poder anar ni amb currioles»
- ir muy mal, sin remedio (Cat., Mall., Men.). Corriola i politja →
- «No sies estora!»
- reprimenda mallorquina: «¡no seas pánfilo, no hagas trastadas!» (DCVB). Estora →
- «No treure romana»
- pesar muy poco (Mall.). Romana →
- «Passar l'arada davant els bous»
- empezar la casa por el tejado (Mall., Men.). Jou i arada mallorquina →
- «Pescador de canya i moliner de vent, no han mester notari per fer testament»
- ambos oficios eran pobres (Mall.). Moliners →
- «Ploure a portadores»
- llover a cántaros. Portadora →
- «Posar oli en un cresol»
- aplicar un remedio rápido y eficaz. Llum de cresol (llum de cruia) →
- «Posar xeta»
- empezar a vender vino al por menor (Mall.). Aixeta (xeta) →
- «Puja es xot a sa romana, i tot d'una diu: Tant val»
- se dice de quien calcula rápido y tiene buen ojo (Manacor). Romana →
- «Quin safareig!»
- jaleo (Penedès, no mallorquín). Safareig →
- «Sa casa és massa vella i l'haurem de tomar»
- ejemplo de uso general (DCVB). Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
- «Sa nostra figueralera / ha caiguda d'un cimal...»
- glosa popular (Pons). Escala de figueraler →
- «Sa ximbomba ja no sona... perque té sa pell de ca i sa canya que no és bona»
- copla (DCVB). Ximbomba →
- «Segar sense manegots»
- en una canción popular mallorquina, señal de trabajo duro: «Com la vaig veure es matí / segar sense manegots...» (DCVB). Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
- «Sempre s'estira, com sa veta d'es marxando»
- de algo muy elástico (Men.). Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
- «Set aumuds no fan barcella»
- se dice de lo que rinde poco (Mall.). Siete no llegan a seis porque el almud viene escaso. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- «Són com una pila d'esportins de sa tafona»
- comparación de Alcover (DCVB). Cofí i esportí →
- «Tenedors, toneu ran ran, que es paraire no se queix»
- canción de esquilar, Mallorca. Paraires i draperia →
- «Tenir fluixes ses currioles»
- flojear de piernas (Palma). Corriola i politja →
- «Tenir picarol»
- tener labia. Esquella i picarol →
- «Tondre sense estisores»
- engañar (Mall.). Estisores de tondre →
- «Tot lo dia corre amb la mola al coll»
- canción del esmolet vell (Bagà). Roda d'esmolar (mola) →
- «Totes ses dones que hi ha / són gàbies enganadores»
- canción popular mallorquina (DCVB). Gàbia enganadora →
- «Treure's es bast a coces»
- librarse de algo molesto por la fuerza (Mall.). Guarniments: collera, bast i aubardà →
- «Un cop de destral no fa caure un roure»
- lo importante pide esfuerzo constante. Destral i picassó →
- «Uns morrals»
- gente grosera (uso figurado, Ignor., DCVB). Morral →
- «Untar les currioles»
- sobornar (Cat., Bal.): «Qui unta més ses corrioles / sol essé es més preferit» (Ignor.). Corriola i politja →
- «Va dexar ses xerxes y es palangres»
- cita mallorquina del periódico L'Ignorància (DCVB). Gànguil i xarxes →
- «Visca Sant Antoni!»
- grito que cierra los actos. Sant Antoni de sa Pobla →
- «És com un covo»
- se dice de lo que rueda pendiente abajo (Alcover, cit. DCVB). Cove (covo) i paner →
A
- abaixar
- recortar el pelo del paño (sentido técnico per verificar en DCVB). Cardes i tisores d'abaixar →
- acalat
- preparado, listo. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
- acop
- higo abierto y cerrado tras secar (Mall.); acop flor (Sant Llorenç). Sequer i canyissos →
- adobacossis
- quien arregla cossis y piezas de barro rotas con alambre (pronunciación documentada en Palma y Llucmajor). Adobacossis i cordadors d'olles →
- adobacossis i ribells
- forma de Manacor; calca el grito del reparador ambulante. Adobacossis i cordadors d'olles →
- adobar
- arreglar. Adobacossis i cordadors d'olles →
- adobar
- curtir la piel. Espardenyes i calçat (Inca) →
- adobar
- curar con agua (per verificar uso en Mallorca). Rajoles hidràuliques →
- adobar xarxes
- remendarlas. Gànguil i xarxes →
- adober / adoberia
- curtidor; curtiduría. Blanquers i assaonadors →
- agranar
- barrer. Graneres i graneretes →
- agulla bastera
- aguja de baster. Basters i selleters →
- aiguardent
- aguardiente. Alambiners i herbes de Mallorca →
- aiguardent
- aguardiente. Alambí →
- aiguardenter
- en Mall., aficionado al aguardiente; meló aiguardenter, melón que sabe a aguardiente. Alambiners i herbes de Mallorca →
- aixa
- azuela. Boters →
- aixa
- azuela. Bóta i eines de boter →
- aixada / xada
- azada doble mallorquina. Aixada i xapeta (aixadell) →
- aixovar
- ajuar. Ebenisteria i moble mallorquí →
- aixovar
- ajuar. Caixa de núvia →
- ala
- hoja abatible. Taula i bufet →
- alambiner
- quien destila con alambique (oficio del repertorio artesano). Alambiners i herbes de Mallorca →
- alambiner
- quien destila (oficio del repertorio artesano). Alambí →
- alambí
- alambique. Alambiners i herbes de Mallorca →
- alambí / alambic
- alambique. Alambí →
- albarda / xalma
- variantes sencillas, solo acolchado, sin arcons. Basters i selleters →
- alcarrassa
- botella porosa para enfriar agua. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- alena
- lezna. Eines de sabater →
- alena torta
- lezna curva de guarnicionero (Manacor). Eines de sabater →
- alfàbega
- albahaca, planta de verano en las fiestas. Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
- alfàbia / aufàbia
- tinaja (del árabe al-habiya). Alfàbia, gerra i gerricó →
- aljub
- cisterna cubierta. Pedra en sec (margers) →
- aljub
- cisterna cubierta de agua de lluvia. Safareig →
- allioli
- salsa de ajo y aceite montada en el mortero. Morter i maça →
- almadrava
- del árabe andalusí al-maḍraba. Almadrava →
- almagre
- óxido de hierro rojo. Siurells →
- almud / aumud
- sexta parte de la barcella. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- alzinar
- encinar. Carboners i sitges →
- amb brec
- con pico vertedor. Greixonera →
- amollar sa xeta
- abrir el grifo. Aixeta (xeta) →
- anafre
- hornillo portátil de barro. Foganya i estris del foc →
- anar a tondre
- ir a cortar espigas de cebada verde para hacer pan en años de hambre (Mall.). Estisores de tondre →
- anar amb so cul en es cossi
- ir siempre con miseria (Manacor). Cossi i bugada →
- anfàs
- embudo de entrada. Nansa →
- ansa de sotet
- asa de cuerda con anilla que reparte la carga. Obra de palma: llata i garballó →
- anserol
- asa de correa que pasa por la suela. Avarques (varques) →
- antena
- verga de la vela, formada por car (parte baja) y pena (alta). Vela llatina i mestres d'aixa →
- antena
- verga de la vela (car + pena). Llaüt (com a objecte) →
- anyell
- cordero. Vestit de Sant Joan Pelós →
- aparador
- mueble de vajilla (no mallorquín). Tinell →
- aparadora
- mujer que cose el corte del zapato. Espardenyes i calçat (Inca) →
- aplicació
- pieza de barro modelada que se pega al cuerpo. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- ara que ets morter, para; quan seràs maça, ja picaràs
- refrán: el aprendiz aguanta, ya mandará (DCVB, Men.). Morter i maça →
- arada
- arado. Jou i arada mallorquina →
- aram
- cobre. Calderers i courers →
- arbre
- eje vertical. Trull de tafona →
- arc
- patín curvo del balancí. Balancí i tibulet →
- arca
- horno de recocido. Vidre bufat →
- arcó
- armazón de madera del bast. Basters i selleters →
- arganells
- armazón de carga a lomo para llevar gerres. Alfàbia, gerra i gerricó →
- argenter
- platero. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- aro
- bastidor redondo que tensa la tela. Brodats i calats →
- arquibanc
- banco-arcón. Cadira de bova i banc →
- arquibanc
- banco con cofre bajo el asiento (DCVB). Caixa de núvia →
- arquibanc
- banco con cofres (forma usada en Mallorca). Escó →
- arquibanc / artibanc
- banco con cofres. Arquibanc →
- arquilla
- arqueta, escritorio pequeño. Escriptori i arquilla →
- arrabassar
- arrancar las hojas del garballó. Obra de palma: llata i garballó →
- arracada
- pendiente. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- arrel
- raíz. Fusta d'olivera →
- art de bou
- arrastre entre dos barcas (pesca del bou). Gànguil i xarxes →
- arçó
- arzón de madera. Guarniments: collera, bast i aubardà →
- ase guixer / ase de guixer
- asno destinado a transportar yeso (Mall.). Guixers i emblanquinadors →
- assaonador
- quien adoba y acaba la piel. Blanquers i assaonadors →
- assaonador
- curtidor (per verificar uso en Mallorca). Espardenyes i calçat (Inca) →
- assecar
- secar. Fusta d'olivera →
- atxa
- vela grande de procesión (per verificar uso en Mallorca). Cereria (cerers i ciris) →
- aubardà
- aparejo mallorquín (= albarda). Guarniments: collera, bast i aubardà →
- auca
- pliego de viñetas con versos. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- aufabeguera
- mata de albahaca. Cossiol →
- aufabieta / aufabió
- alfàbia pequeña. Alfàbia, gerra i gerricó →
- avarca / varca
- sandalia rústica de suela de cuero. Avarques (varques) →
- avarques
- sandalias rústicas de piel o goma. Espardenyes i calçat (Inca) →
- Àguila
- danzante del Corpus de Pollença. Vestit i joies de les Àguiles (Pollença) →
- Àguiles
- las danzantes; el nombre viene de las antiguas águilas del Corpus (per verificar). Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
B
- bací
- bacía de barbero (per verificar uso mallorquín). Barbers i cirurgians →
- badall
- agujero de tiro. Carboners i sitges →
- balancí
- mecedora. Balancí i tibulet →
- balca
- sinónimo de bova (DCVB). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- baldufa
- peonza. Torners (torn de fusta) →
- baldufa / boldufa (Manacor) / baldrufa (Petra, Vilafranca)
- peonza; variantes de pronunciación. Baldufa →
- baldufa botera
- peonza redondeada hecha por un boter (Manacor). Boters →
- baldufa dels pois
- baldufa vieja que recibe los golpes (Mall.). Baldufa →
- ball de bot
- baile popular mallorquín. Castanyetes →
- ball de cossis
- antiguo baile popular mallorquín de hombres solos (DCVB, doc. 1629). Cossi i bugada →
- ball de cossis
- nombre de los ss. XVII-XVIII. Cossiers d'Algaida, Pollença, Inca i altres →
- ball de les Àguiles
- su danza. Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
- ball dels dimonis
- danza que abre la fiesta. Sant Antoni de Manacor →
- ballar
- girar la baldufa. Baldufa →
- banc
- banco. Escó →
- banc d'abelles
- colmenar. Casera d'abelles (caera) →
- banquet
- banquito; en Mallorca, escabel para los pies. Cadira de bova i banc →
- Banya Verda
- el de Montuïri. Careta i vestit de dimoni →
- Banya Verda
- nombre del dimoni. Cossiers de Montuïri →
- banyar
- sumergir la mecha en cera. Cereria (cerers i ciris) →
- barana
- barandilla. Ferro forjat →
- baratar
- trocar. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
- barber
- barbero; antiguamente, también cirujano menor. Barbers i cirurgians →
- barbotina
- barro líquido que sirve de cola. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- barca coralera
- barca de coral («una barca coralera ells ja prenen per assalt», Costa i Llobera). Coralers →
- barca de rem
- la que se mueve a remo. Rems (i escàlems) →
- barcella
- sexta parte de la quartera; seis almuds en Baleares (cuatro en Valencia). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- barquera
- zona de monte cedida para arrancar palma. Obra de palma: llata i garballó →
- barraca de s'era
- refugio de era (Mall.). Pala de ventar i barraca d'era →
- barral
- garrafa forrada (Mall.); tarro de confites (Mall.). Barral →
- barrella
- planta de la que se sacaba sosa. Sabó (saboneria mallorquina) →
- barreta
- barrita de hilo que cruza un hueco (d'aranya, de niu d'abella). Brodats i calats →
- barreter / boneter
- quien hace barrets o bonets (sin ala). «Boneters» es la denominación tradicional en Mallorca. Capellers i barreters →
- barrina
- barrena; barrina de berruga, la de espiras solo en la punta (Mall.). Eines de fuster →
- barrot
- barrote. Torners (torn de fusta) →
- barrota
- palo del dimoni. Cossiers de Montuïri →
- barxa
- senalla grande y alargada de transporte. Senalla →
- bast
- aparejo de carga sobre el lomo. Basters i selleters →
- bast
- silla de carga. Guarniments: collera, bast i aubardà →
- bast / albarda
- aparejo sobre el que se carga la sàrria. Sàrria i sarrió →
- baster
- quien fabrica y arregla basts, selles y guarniciones. Basters i selleters →
- baster / albarder
- artesano de basts y albardas. Guarniments: collera, bast i aubardà →
- batall
- badajo. Campaners i fonedors de campanes →
- batall
- badajo. Esquella i picarol →
- batre
- trillar. Carretó de batre (trill) →
- batre de rems
- poner los remos en movimiento. Rems (i escàlems) →
- Beata / Beateta
- la santa; la niña que la representa. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
- Beateta
- niña que representa a la santa. Carro triomfal de la Beata →
- beneïdes
- bendiciones; por extensión, el desfile. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
- beneïdes
- bendición de animales y desfile. Sant Antoni de sa Pobla →
- bessó
- ramitas secas. bessonar: alimentar la sitja. Carboners i sitges →
- bestiar
- ganado. Fira de Sineu →
- betlem
- belén. Betlem →
- biel, malaguenya, borda, mitja mà, perol, treset, setze, catorze
- tallas de olla en Pòrtol. Olla, cassola i perol →
- biel, malaguenya, mitja mà, perol
- nombres de tamaño en Pòrtol. Greixonera →
- biga
- viga. cabiró: vigueta. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- biga
- viga-palanca de la prensa. Premsa de biga (biga de tafona) →
- blanquer
- curtidor (pieles «blancas»). Blanquers i assaonadors →
- blavet
- pasta azul para marcar el dibujo. Brodats i calats →
- ble
- mecha de algodón. Cereria (cerers i ciris) →
- ble
- mecha. Llum de cresol (llum de cruia) →
- boga
- anea (enea) para asientos. Ebenisteria i moble mallorquí →
- boix
- grabado en madera de boj. Goigs →
- boixa
- pieza central de la rueda; en Mall., pieza de hierro que va dentro del cubo y abriga el eje. Mestres de carros i roders →
- bolitx
- arte de arrastre pequeño. Gànguil i xarxes →
- boll
- cascabillo, la cáscara del grano. Pala de ventar i barraca d'era →
- bomber
- greixonera grande, cilíndrica y baja. Greixonera →
- bordons
- tubos de nota fija. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- bordons
- tubos de nota fija. Xeremies →
- bossa
- bolsa central. Fona →
- bot
- salto. Ball de bot i gloses →
- botafora
- botalón de popa. Vela llatina i mestres d'aixa →
- boter
- quien hace bótes de madera (y, en otras zonas, odres de cuero). Boters →
- botifarró
- embutido con sangre. Matances →
- botilla
- botija de dos asas para el trabajo. Càntir i botilla →
- botja
- enramada donde el gusano hila el capullo. Velluters i seda →
- botonada
- serie de botones del vestido. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- botonada
- hilera de botones de metal precioso. Gipó i vestit de pagès →
- botó
- botón. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- bova
- enea (Typha); en Mallorca, la forma usual de boga. Cadira de bova i banc →
- bova
- enea (Typha), nombre mallorquín. Estora →
- bova / boga
- enea (Typha latifolia, T. angustifolia); en Mallorca, bova. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- bova / boga
- enea (Typha); en Mallorca se dice bova. Espart i cistelleria →
- bova escabeiada
- asiento de enea deshecho («tres cadires desiguals amb sa bova escabeiada», cita mallorquina en el DCVB). Cadira de bova i banc →
- bracet
- palo que sujeta el fusell (Sant Llorenç). Carretó de batre (trill) →
- braguer
- pieza que distribuye el aire a los bordones. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- braguer
- distribuidor del aire. Xeremies →
- brandó
- antorcha de cera de varios pabilos (per verificar uso en Mallorca). Cereria (cerers i ciris) →
- brasera
- capa de rama fina de la base, testigo de cocción. Carboners i sitges →
- braça
- braza, medida de cuerda. Potera →
- braçolada / braçol
- línea corta con anzuelo. Palangre →
- braços
- varas laterales para un animal. Carro mallorquí →
- bres
- cuna (Mall.). Bres (bressol) →
- bres emprat, arraconat
- refrán de Palma (DCVB): la cuna usada se arrincona. Bres (bressol) →
- bresca
- panal; bresca rodona, llarguera, bescunsera (Manacor, Llucmajor), travessera (Artà). Casera d'abelles (caera) →
- bresca abegotera
- de zánganos; bresca de sac — sin miel (Manacor); bresca paredada — sellada con cera (Mall.). Casera d'abelles (caera) →
- bressol
- cuna (forma general). Bres (bressol) →
- bressolar
- mecer (forma general; per verificar uso mallorquín). Bres (bressol) →
- brin
- tira de hoja de palma. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- brin
- hebra o tira de fibra. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- brin
- tira de la hoja de palma. Obra de palma: llata i garballó →
- brins de corona
- brins centrales y más anchos de la hoja. Graneres i graneretes →
- broc / pitorro
- pico para beber. Càntir i botilla →
- brodadora
- mujer que borda; en el bordado culto antiguo, brodador (hombre). Brodats i calats →
- brodar
- decorar una tela con hilo y aguja. Brodats i calats →
- brodat
- «bordado»: decoración de aplicaciones en relieve. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- brodat foradat
- bordado con agujeros recortados. Brodats i calats →
- brodat ple
- bordado de relleno con relieve, normalmente blanco. Brodats i calats →
- Broquers
- danza de escudos (broquer = escudo pequeño). Cossiers de Manacor →
- brossat / brossot
- requesón. Formatgera →
- bréndola
- cada radio que une el cubo con la circunferencia de la rueda (Mall.); fig., persona alocada. Mestres de carros i roders →
- bréndoles
- radios de la rueda. Carro mallorquí →
- buc
- cuerpo de la caja. Caixa de núvia →
- budellera
- mujer que limpia las tripas (Mall.). Omplidor i estris de matances →
- budells
- tripas. Matances →
- bufador
- tubo para soplar. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- bufador
- tubo para soplar. Xeremies →
- bufar
- soplar. Vidre bufat →
- bufet
- mesa de escribir (Mall.). Taula i bufet →
- bugada
- colada con lejía de ceniza. Cossi i bugada →
- buixarda
- martillo de puntas para texturizar. Marès i picapedrers →
- burballó
- pasta de sopa más pequeña que las burballes (Mall.). Fideuers →
- burballó
- pasta de sopa (Mall.). Premsa de fideus →
- bóta
- tonel. Boters →
- bóta
- tonel. Bóta congrenyada i quartí →
- bóta
- tonel. Bóta i eines de boter →
- bóta congrenyada
- con aros de madera (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
C
- cadena
- collar de eslabones. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- cadeneta
- punto en forma de cadena; base del bordado mallorquín. Brodats i calats →
- cadira
- silla. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- cadira
- silla. Cadira de bova i banc →
- cadira de repòs
- sillón (Mall.). Cadira de repòs i llit de repòs →
- cadira paridora
- silla de parto. Cadira paridora →
- cadiraire
- forma popular para el que hace o arregla sillas (per verificar uso en Mallorca). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- cadiram
- conjunto de sillas de una sala. Cadira de repòs i llit de repòs →
- cadiram / cadirat
- sillería de coro. Cadiram de la Seu i moble d'església →
- cadirer
- quien hace sillas (DECat). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- cadireria
- taller o tienda de sillas. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- cadires de Barcelona
- modelo de silla citado en 1780 (per verificar tipología). Canapè →
- cadires plegadisses
- sillas plegables («cadires plagadisses», 1491). Cadira de repòs i llit de repòs →
- caduf / cadufo / catúfol
- cangilón de sínia. Poal i cadufos →
- caixa
- muro interior que reviste la olla. Calciners i forns de calç →
- caixa
- cofre del arquibanc. Arquibanc →
- caixa de mariner
- arcón de marinero. Caixa de mariner →
- caixa de mariner
- arcón del marino (ver abajo). Caixa de núvia →
- caixa de núvia
- arca de novia. Ebenisteria i moble mallorquí →
- caixa de núvia / caixa nuvial
- arcón de ajuar. Caixa de núvia →
- caixa del marge
- parte del marge que va dentro de los cimientos (DCVB, Mall.). Eines de marger →
- cala / aceró
- partes del hierro: cuerpo y filo acerado. Aixada i xapeta (aixadell) →
- calafat
- quien sella juntas del casco. Vela llatina i mestres d'aixa →
- calafat
- el oficio. Eines de calafat →
- calafatar
- sellar juntas de barcos (del griego tardío kalaphatein o del árabe qalfaṭa). Eines de calafat →
- calaix
- cajón. Ebenisteria i moble mallorquí →
- calaix
- cajón. Calaixera →
- calaix
- cajón. Canterano →
- calaixat
- sinónimo de calaixera en el sentido 2 (DCVB). Calaixera →
- calaixera
- cómoda. Ebenisteria i moble mallorquí →
- calaixera
- cómoda; en Mallorca, también mueble de muchos cajones. Calaixera →
- calaixera de sacristia
- cajonera para ornamentos. Cadiram de la Seu i moble d'església →
- calaixereta / calaixerota
- diminutivo / aumentativo (DCVB). Calaixera →
- calaixet
- cajoncito. Escriptori i arquilla →
- calamarera
- sinónimo. Potera →
- calat
- labor de deshilado o calado en la tela. Brodats i calats →
- calat
- pared recortada con aberturas. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- calatraví
- en el siglo XX, nombre del blanquer en Palma, por el barrio. Blanquers i assaonadors →
- calces
- medias. Gipó i vestit de pagès →
- calceter
- quien hace calzas y medias. Sastres i calceters →
- calciner
- quien hace la cal (en origen, quien llevaba el negocio). Calciners i forns de calç →
- calda
- punto de soldadura por calor. Ferro forjat →
- caldera
- recipiente grande de metal para calentar. Calderers i courers →
- caldera
- recipiente donde se funde. Cereria (cerers i ciris) →
- caldera
- recipiente de cocción. Sabó (saboneria mallorquina) →
- calderer
- quien hace o arregla calderas. Calderers i courers →
- calderó
- caldera pequeña. Calderers i courers →
- calç
- cal; da el fondo blanco. Siurells →
- calç morta / amarada
- cal apagada. Calciners i forns de calç →
- calç viva
- óxido de calcio. Calciners i forns de calç →
- calçat a l'antiga
- calzado tradicional admitido en la Beata: avarques, porqueres. Porqueres (sabates de feina) →
- calçons amb bufes
- calzones abombados. Vestit de cossier i de la Dama →
- calçons de bufa / amb bufes
- calzón ancho del pagès mallorquín. Gipó i vestit de pagès →
- cama sofá
- sofá cama. Canapè →
- camaiot
- embutido grueso en la piel de la pierna. Matances →
- cambra
- dormitorio. Llit →
- camelles
- palos que sujetan el coixí. Jou i arada mallorquina →
- campaner
- quien toca y cuida las campanas. Campaners i fonedors de campanes →
- camí carreter
- camino por el que pasan carros. Traginers i carreters →
- camí de ferradura
- camino estrecho, solo para bestias. Traginers i carreters →
- canapè / ganapè
- sofá. Canapè →
- candela
- vela (uso popular). Cereria (cerers i ciris) →
- cantells
- muros radiales que limitan la entrada. Calciners i forns de calç →
- canterano
- sinónimo de cómoda (DCVB). Calaixera →
- canterano
- cómoda (Bal.); en Palma, también ajuar (DCVB). Canterano →
- canterano amb llit
- mueble cama, anunciado en 1824 (Pou, 2016). Canterano →
- cantó
- bloque estándar. Marès i picapedrers →
- cantó
- bloque estándar de marès. Eines de picapedrer →
- canya
- caña (Arundo donax). Espart i cistelleria →
- canya
- tubo de soplar. Vidre bufat →
- canya
- vara que se frota. Ximbomba →
- canyeta
- lengüeta de caña. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- canyeta
- lengüeta de caña. Xeremies →
- canyon
- delantal (en el vestido de 2024). Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
- canyís
- zarzo de cañas. Sequer i canyissos →
- cap
- cabo, extremo o ramal de una cuerda. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- capa vista
- capa de color, la que se pisa. Rajoles hidràuliques →
- caparrot
- en Mall., cabeza grande; también cefalea o persona terca. Carassers i dimonis →
- caparrot
- en el molino de viento, parte delantera del eje que sale de la torre y lleva las antenas (Mall., Men.). Moliners →
- caparrot
- cabezudo; en Mallorca también «cabeza» o «terco» (DCVB). Caparrots i gegants →
- caparrot
- cabeza del eje del molino de viento. Tremuja i moles (eines del moliner) →
- caparrot
- cabezudo. Sant Antoni de sa Pobla →
- capcer
- extremo del palangre con boya. Palangre →
- capell
- sombrero de ala (vivo en las Islas; en Cataluña se dice barret). Capellers i barreters →
- capell
- sombrero (cofa + ventalla). Capell de palma (capell de pauma) →
- capell / capoll
- capullo del gusano. Velluters i seda →
- capell alt / de trona / de moixina
- de copa alta y plana (Mall., Men.). Capell de palma (capell de pauma) →
- capell amb cruies
- tricornio (Mall., Men.). Capell de palma (capell de pauma) →
- capell d'anar alerta
- de ala muy estrecha (Llucmajor). Capell de palma (capell de pauma) →
- capell de pauma
- de hoja de palma, de ala ancha (Mall., Men.). Capell de palma (capell de pauma) →
- capell de roda plena
- de lana o pelo, de ala ancha, el de los amos antiguos (Mall.). Capell de palma (capell de pauma) →
- capell de sarrió
- de llatra, como la de un sarrió (Sineu). Ver sarria i sarrió. Capell de palma (capell de pauma) →
- capell reveixinat
- de ala muy vuelta hacia arriba (Mall.). Capell de palma (capell de pauma) →
- capeller
- quien fabrica o vende capells. Capellers i barreters →
- capellet
- remate de la roda de proa del llaüt. Vela llatina i mestres d'aixa →
- capellet
- remate de la roda de proa. Llaüt (com a objecte) →
- capirot
- capucha cónica. Capirot i vesta de confrare →
- capirot
- capucha cónica. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- capitell
- capitel donde se recoge el vapor. Alambí →
- caps de jou / llombrígol
- extremos / centro del jou mallorquín. Jou i arada mallorquina →
- Capta
- colecta y recorrido de la mañana del 16. Sant Antoni d'Artà →
- capçal
- cabecera; también almohada larga. Llit →
- cara
- frente visto del muro. Pedra en sec (margers) →
- caragol
- husillo vertical. Premsa de biga (biga de tafona) →
- caramull / feix
- montón / haz de palma seca. Obra de palma: llata i garballó →
- carapunat
- penitente encapuchado. Capirot i vesta de confrare →
- carapunat
- penitente encapuchado. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- carassa
- antigua cara figurada de cartón; cara deforme para dar miedo. Carassers i dimonis →
- carasser / carassera
- artesano de carasses (oficio del repertorio). Carassers i dimonis →
- carboner
- carbonero. Carboners i sitges →
- carda
- tabla con mango forrada de cuero erizada de púas de alambre. Paraires i draperia →
- carda
- instrumento de paraire para peinar la lana. Cardes i tisores d'abaixar →
- carda emborradora / emprimadora
- la gruesa para preparar; la fina para cardar. Paraires i draperia →
- cardador
- quien carda (en el escut de los barreters). Cardes i tisores d'abaixar →
- carena
- cresta de la garbera (Mall.). Garba, garbera i vencís →
- carener
- cumbrera del tejado. Teules i teuleres →
- careta
- máscara («careta de lletja ganyota» de los dimonis, Rosselló). Carassers i dimonis →
- careta
- máscara. Careta i vestit de dimoni →
- carquinyol / carquinyoli
- bizcocho seco de almendra. Confiters i pastissers →
- carrau
- carraca de niños para Semana Santa; el DCVB la recoge en Cataluña y Valencia, no en Mallorca. Matraques →
- carrer / pis
- calle y cuerpo del retablo. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- carrer de la Boteria
- calle de Palma documentada desde el siglo XV. Boters →
- carretada
- 8 sàrries. Carboners i sitges →
- carretell
- barrilito de vino (mall.). Barral →
- carreter
- hombre que guía un carro. Traginers i carreters →
- carretó (de batre)
- rodillo troncocónico de trilla (Mall., Men.). Carretó de batre (trill) →
- carretó de molles
- carro de muelles para personas. Carro mallorquí →
- carro de barrerons
- carro de carga balear. Carro mallorquí →
- carro de parell
- carro de dos animales con perxa (Mall.). Carro mallorquí →
- carro triomfal
- carro de honor. Carro triomfal de la Beata →
- carro triomfal
- carro principal. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
- carrossa
- carro decorado. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
- casa de poble
- casa de pueblo. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- casal
- casa señorial urbana. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- cascavells / picarols
- cascabeles. Vestit de cossier i de la Dama →
- casera / caera / caiera
- colmena (Mall.). Casera d'abelles (caera) →
- cassola
- en Mallorca, sobre todo el guiso; el recipiente es la greixonera. Olla, cassola i perol →
- castanyera
- olla agujereada para asar castañas. Olla, cassola i perol →
- castanyeta
- en Mallorca también botellita panzuda (DCVB). Castanyetes →
- castanyetes
- castañuelas (Mall.). Castanyetes →
- castanyetes de test
- trozos de cerámica usados como castañuelas por los niños. Castanyetes →
- catalufa
- tejido con teñido en reserva documentado en Mallorca en el s. XVII. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- catifa
- composición central tipo alfombra. Rajoles hidràuliques →
- cavall cotoner
- caballito de algodón del Corpus. Cavallet (cavall cotoner) →
- cavall cotoner
- caballito del Corpus, de tela rellena de algodón. Cavallets de Felanitx →
- cavallet
- caballito y su danzante. Cavallet (cavall cotoner) →
- cavallet
- danzante con caballito. Cavallets de Felanitx →
- cavalls
- caballetes. Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
- cendrer
- tela o saco con la ceniza. Cossi i bugada →
- cendrer
- parte del fogón donde queda la ceniza. Foganya i estris del foc →
- cenefa
- franja decorativa del borde. Rajoles hidràuliques →
- cep tintorer
- variedad de cepa de uva muy negra que da color al vino (Penedès, Gandesa, Mall.). Tintorers →
- cera
- materia de abeja (u otra) para hacer velas. Cereria (cerers i ciris) →
- cerer
- quien hace o vende velas de cera. Cereria (cerers i ciris) →
- cereria
- taller o tienda de cera. Cereria (cerers i ciris) →
- cerndre
- cerner la harina. Garbell, porgador i sedàs →
- ceràmica d'aplicacions
- nombre técnico de la misma técnica. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- ciment blanc
- base de la capa de color. Rajoles hidràuliques →
- cingla
- cincha. Guarniments: collera, bast i aubardà →
- cintell
- muro exterior en talud. Calciners i forns de calç →
- ciri
- vela larga y gruesa de iglesia. Cereria (cerers i ciris) →
- ciri pasqual
- cirio de la vigilia de Pascua. Cereria (cerers i ciris) →
- cirurgià
- cirujano. Barbers i cirurgians →
- cisellat
- cincelado. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- cistell / cistella
- cesto / cesta. Espart i cistelleria →
- cisteller
- cestero. Espart i cistelleria →
- cisteller
- cestero. Cove (covo) i paner →
- Clamater
- pregonero de la fiesta. Sant Antoni de sa Pobla →
- clau de volta
- clave de bóveda. Escuts dels gremis de Mallorca →
- clot
- hoyo de donde se extrae la arcilla. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- clot
- hoyo de donde se saca el barro. Torn de gerrer →
- coa / coua
- cola. Estel →
- cobertora
- tapa de olla. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- cobertora / tapadora
- tapa de la olla. Olla, cassola i perol →
- coca
- torta colgada que se corta. Vestit i espasa de la Sibil·la →
- codast
- pieza de popa unida a la quilla. Vela llatina i mestres d'aixa →
- cofa
- capazo grande de carga. Espart i cistelleria →
- cofa
- copa del sombrero. Capell de palma (capell de pauma) →
- cofa
- capazo grande de carga. Senalla →
- cofí
- sinónimo de esportí; en Mallorca, también senalleta para dinero (Sineu, Artà) o fiambrera (Manacor). Cofí i esportí →
- coixí de llaurar
- cojín del cuello para arar. Guarniments: collera, bast i aubardà →
- colcada
- desfile de carros y caballerías. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
- coll
- paso de tordos (Mall.). Coll de tords i filats →
- coll d'aljub
- brocal de cisterna. Marès i picapedrers →
- colla
- pareja o grupo de xeremier y flabioler. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- colla
- grupo. Caparrots i gegants →
- colla
- xeremier + flabioler. Flabiol i tamborí (tamborino) →
- colla
- pareja xeremier y flabioler. Xeremies →
- colla de dimonis
- grupo. Careta i vestit de dimoni →
- collar d'esquella
- collar de madera. Esquella i picarol →
- collera
- collar de tiro. Guarniments: collera, bast i aubardà →
- colom
- paloma, motivo frecuente. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- col·legi / confraria
- gremio. Escuts dels gremis de Mallorca →
- comare / comadrona
- partera. Cadira paridora →
- comparsa
- grupo disfrazado a pie. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
- Completes
- oficio de la tarde de la víspera. Sant Antoni de sa Pobla →
- Completes**, **goigs**, **beneïdes
- ver sa Pobla. Sant Antoni de Manacor →
- confit
- almendra o semilla recubierta de azúcar. Confiters i pastissers →
- confiter / confitera
- quien hace o vende confits. Confiters i pastissers →
- confitera
- en Mallorca, árbol imaginario que da confits («sa confitera florida, sa gelada la'm matà», canción popular). Confiters i pastissers →
- confraria
- cofradía. Capirot i vesta de confrare →
- confraria
- cofradía. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- congreny
- aro de madera; pieza de rueda de sínia; aro de molino (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
- consol
- botija plana de colgar (serie desaparecida). Càntir i botilla →
- consueta
- libro de ceremonias. Cant de la Sibil·la →
- contrapès
- peso que tensa la mecha. Cereria (cerers i ciris) →
- copinya
- concha. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- coques
- haces de carrizo o ramas. Carboners i sitges →
- cor
- duramen, parte oscura. Fusta d'olivera →
- coralar
- pescar coral. Coralers →
- coraler / coraller
- quien pesca o vende coral. Coralers →
- corba
- pieza curva de madera del aro (per verificar uso mallorquín). Mestres de carros i roders →
- corda
- cuerda. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- corda de dos caps
- cordón de palma algo más grueso para sillas. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- corda de dos caps
- cordón de palma para sillas. Cadira de bova i banc →
- cordada
- envuelta en malla de alambre. Greixonera →
- cordador d'olles
- nombre del oficio en el repertorio artesano. Adobacossis i cordadors d'olles →
- cordador de cadires
- artesano que encorda sillas. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- cordador de cadires
- artesano que encorda sillas. Cadira de bova i banc →
- cordar
- tejer el asiento de una silla con cordón. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- cordar
- tejer el asiento. Cadira de bova i banc →
- cordat
- malla de alambre que sujeta una greixonera agrietada. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- cordell
- cordel, cuerda fina. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- cordellí
- cordón fino de dos brins de palma. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- cordellí
- cordel muy fino; en Mallorca, de dos brins de palma. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- cordellí
- cordón fino de dos brins de palma. Cadira de bova i banc →
- corder / cordera
- quien hace cuerdas. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- corderia
- oficio, taller o tienda de cuerdas; también muchas cuerdas juntas. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- corns i esquelles
- cencerrada (Mall.). Esquella i picarol →
- cornucòpia
- espejo con candeleros, de marco tallado y dorado. Cornucòpia i mirall →
- coronament
- remate superior. Pedra en sec (margers) →
- coronar
- llegar a la cesta. Pi de Sant Antoni de Pollença →
- corra / curra
- rodillo para levantar la muela (Pollença, Santa Margalida). Trull de tafona →
- correbou
- carrera del toro por las calles. Correbou de Fornalutx →
- corretger
- sinónimo (correas). Basters i selleters →
- corriola
- polea. Poal i cadufos →
- corriola / curriola
- polea. Corriola i politja →
- cort d'àngels
- niños vestidos de ángel. Carro triomfal de la Beata →
- cossi
- recipiente grande de barro (para colada; uso jabonero per verificar). Sabó (saboneria mallorquina) →
- cossi
- tina de hacer la colada, con agujero abajo. Cossi i bugada →
- cossi bugader
- el cossi de la bugada. Cossi i bugada →
- cossia
- hueco central de la cubierta. Vela llatina i mestres d'aixa →
- cossia
- hueco central de cubierta. Llaüt (com a objecte) →
- cossier
- documentado desde el s. XVI. Cossiers d'Algaida, Pollença, Inca i altres →
- cossier
- danzante del ball. Cossiers de Montuïri →
- cossier**, **Dama**, **Oferta
- ver Montuïri. Cossiers d'Alaró →
- cossiol
- maceta (Mall.); barreño; vasija baja. Cossiol →
- costella
- cuaderna. Vela llatina i mestres d'aixa →
- costella
- cuaderna. Llaüt (com a objecte) →
- costurera
- mujer que cose. Sastres i calceters →
- cotonina
- tela de algodón que hacían los tejedores de lino en el s. XVII. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- coure
- cocer la pasta. Sabó (saboneria mallorquina) →
- courer
- trabajador del cobre. Calderers i courers →
- cova
- sótano o bodega. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- covalcada
- desfile de caballerías. Sant Antoni d'Artà →
- cove / covo
- cesto grande de vímet o canya, más ancho de arriba. Cove (covo) i paner →
- cove bugader
- el de la ropa de la colada. Cove (covo) i paner →
- covo
- nasa de pesca. Espart i cistelleria →
- crespell
- pasta dulce de borde ondulado. Confiters i pastissers →
- creu de Sant Andreu
- aparejo de arrastre en aspa del siglo XIX. Coralers →
- creueta
- punto de cruz pequeño. Brodats i calats →
- cruetjador
- paraire urbano que hacía solo el acabado de piezas tejidas en los pueblos (s. XVII). Flassades i mantes de llana →
- cruia
- cada uno de los dos platillos con pico. Llum de cresol (llum de cruia) →
- cua de milà
- cola de milano. Ebenisteria i moble mallorquí →
- cuc de seda
- gusano de seda. Velluters i seda →
- cuculla
- cubierta de paja en forma de caperuza. Pala de ventar i barraca d'era →
- cuita
- cocción de una hornada. Teules i teuleres →
- cuixals
- perneras de protección. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
- cul de l'olla
- fondo picado en roca. Calciners i forns de calç →
- cup
- lagar. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
- cànem / cònem
- cáñamo (cònem en el refrán de Llucmajor). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- càntir / cànter
- botijo; en Palma, cànti. Càntir i botilla →
- càvec / càvet / càvic / càveg
- azadón. Càvec →
- cèrcol
- aro que ciñe la bóta. Boters →
- cèrcol
- aro. Bóta i eines de boter →
D
- Dama
- la que guía. Cavallet (cavall cotoner) →
- Dama
- guía del ball. Cavallets de Felanitx →
- Damunts
- lugar de la misa de mayo. Cossiers d'Alaró →
- darrers dies
- los últimos días de carnaval. Ximbomba →
- daurador
- dorador. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- daurat
- dorado. Cornucòpia i mirall →
- Davallament
- descendimiento de Cristo, Viernes Santo; temporada alta. Cereria (cerers i ciris) →
- davallar / Davallament
- bajar; el descendimiento. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- dental
- pieza que sostiene la reja. Jou i arada mallorquina →
- desbastar
- quitar material grueso. Fusta d'olivera →
- desbastar
- quitar material. Torners (torn de fusta) →
- destral
- hacha. Destral i picassó →
- destral de mà
- hacha pequeña de una mano. Destral i picassó →
- didal
- dedal. Sastres i calceters →
- didal
- dedil de protección. Falç i falçó →
- didal de canya
- dedal de caña del segador. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
- didalada / llatada
- puñado de brins que se añade al trenzado. Obra de palma: llata i garballó →
- Digau visca Sant Antoni
- canción de la Capta. Sant Antoni d'Artà →
- Dijous Bo
- «jueves bueno»; el bo indicaría una feria sin comparación (per verificar). Dijous Bo (Inca) →
- dimoni
- personaje de la fiesta de Sant Antoni. Carassers i dimonis →
- dimoni
- demonio, la tercera figura clásica. Siurells →
- dimoni
- diablo de fiesta. Careta i vestit de dimoni →
- Dimoni Gros
- el principal de Manacor. Careta i vestit de dimoni →
- Dimoni Gros
- el dimoni principal. Sant Antoni de Manacor →
- dimonis petits
- los que le acompañan. Sant Antoni de Manacor →
- donar estirapeu
- en Mallorca, dar correazos (DCVB). Eines de sabater →
- donar matraca
- dar la lata. Matraques →
- drap
- paño de lana. Flassades i mantes de llana →
- drapaire
- quien comercia con trapos viejos. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
- draperia
- industria de los paños de lana. Flassades i mantes de llana →
E
- ebenista
- ebanista. Ebenisteria i moble mallorquí →
- eixam
- enjambre. «Eixam de maig, jo me'n vaig» — el de mayo ya no se queda (Mall.). Casera d'abelles (caera) →
- eixartigar
- limpiar de monte un terreno. Aixada i xapeta (aixadell) →
- embarriolat
- enredado. Coll de tords i filats →
- embastar
- hilvanar. Sastres i calceters →
- emblanquinar
- encalar. Calciners i forns de calç →
- emblanquinar
- encalar. Guixers i emblanquinadors →
- emblanquinar
- encalar. Graneres i graneretes →
- emborrar
- rellenar de borra basts y colleres. Basters i selleters →
- emborrar
- preparar la lana aceitada para cardarla. Paraires i draperia →
- emborrar / emprimar
- preparar / cardar fino. Cardes i tisores d'abaixar →
- embrinar
- separar los brins de la hoja. Obra de palma: llata i garballó →
- empelt
- injerto; planta recién injertada (Mall.); mentira (Mall.). Empelt i navalla d'empeltar →
- empelt d'escut / d'estaca
- tipos de injerto (Mall.). Empelt i navalla d'empeltar →
- empeltar
- injertar. Ganiveteria →
- empeltar
- injertar. Empelt i navalla d'empeltar →
- empena
- parte superior de tela. Espardenyes →
- empenya
- parte superior del zapato. Espardenyes i calçat (Inca) →
- en esser maça, ja picaràs
- misma idea, a quien quiere mandar sin autoridad (DCVB, Mall.). Morter i maça →
- encalar
- bañar en cal. Siurells →
- encalar
- bañar en cal. Siurell →
- encarnat
- color de la piel en imágenes. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- encenall
- en Mallorca, también cachete, golpe con la mano (DCVB). Esca i encenalls →
- encenalls
- leña menuda y hojarasca para encender (Mall.). Esca i encenalls →
- encesa
- pesca o caza nocturna con luz. Fitora i pesca a l'encesa →
- encetadora
- máquina de partir almendra (nombre recogido en DCVB s.v. picarol; descripción, per verificar). Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
- enclusa
- yunque. Ferro forjat →
- enclusa
- yunque. Enclusa i manxa →
- enfilar
- ensartar. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- enfornadora / lleó
- piedra grande en la base del portell que dirige la llama. Calciners i forns de calç →
- enfornar / desenfornar
- meter / sacar del horno. Forners →
- enfornar / desenfornar
- cargar / vaciar el horno. Teules i teuleres →
- enfornar / desenfornar
- meter / sacar del horno. Pastera i pala de forn →
- engalba
- barbotina de arcilla para cubrir o decorar. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- engalba
- barro líquido de color para decorar. Escudelles i plats de Pòrtol →
- enganalla / s'Enganaia
- de enganar, engañar. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
- enginyes
- ligaduras que unen car y pena. Vela llatina i mestres d'aixa →
- ensaïmada entrunyellada
- trenzada (Mall.). Ensaïmada →
- ensofrador
- recinto doméstico donde se blanquea con azufre. Obra de palma: llata i garballó →
- ensucrat
- azucarado. Rosari ensucrat de Tots Sants →
- era / erada
- lugar empedrado de trilla / mies extendida. Carretó de batre (trill) →
- es crit de Joan Mas
- la invocación que abre la batalla. Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
- esberlar-se
- rajarse la madera. Fusta d'olivera →
- esca
- yesca; también cebo de pesca (el mismo término, palangre). Esca i encenalls →
- esca
- cebo. Palangre →
- esca de caramutxa
- carbón de caramutxa para la pipa (Mall., Men.). Esca i encenalls →
- esca de garrover
- madera podrida de algarrobo (Mall.). Esca i encenalls →
- escabeiat
- dicho de la bova gastada o deshecha (per verificar sentido exacto). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- escala de figueraler / de figueral
- escalera de pie para la higuera. Escala de figueraler →
- escala de gat
- escalera sin pata. Escala de figueraler →
- escala de peu
- escalera con pata de apoyo. Escala de figueraler →
- escaldar
- echar agua hirviendo al cerdo. Omplidor i estris de matances →
- escalemot
- prolongación de la cuaderna sobre cubierta. Vela llatina i mestres d'aixa →
- escaló volat
- peldaño en voladizo. Pedra en sec (margers) →
- escambell
- asiento pequeño sin brazos ni respaldo. Balancí i tibulet →
- escambell
- taburete sin respaldo. Cadira de bova i banc →
- escambell
- taburete. Cadira de repòs i llit de repòs →
- escaparate
- urna o vitrina pequeña sobre el mueble. Canterano →
- escaparate
- urna de cristal. Escriptori i arquilla →
- escar / esca
- poner cebo / el cebo. Nansa →
- escarpra
- formón. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- escarpra
- formón. Torners (torn de fusta) →
- escarpra
- formón. Eines de fuster →
- escoda
- martillo de dos filos para labrar. Marès i picapedrers →
- escoda
- martillo de corte para desbastar. Pedra en sec (margers) →
- escoda / escodra
- martillo de picar piedra con dos puntas; escodra es la forma mallorquina. Eines de marger →
- escoda / escodra
- martillo de picar piedra. Eines de picapedrer →
- escriptori
- escritorio-arca de cajones. Escriptori i arquilla →
- escudella
- escudilla. Escudeller →
- escudella
- cuenco, escudilla. Escudelles i plats de Pòrtol →
- escudella d'orelles
- escudilla con asas (Mall.). Escudelles i plats de Pòrtol →
- escudellam
- conjunto de escudillas y platos. Escudeller →
- escudellam
- conjunto de escudillas y platos. Tinell →
- escudeller
- estante de cocina para la vajilla. Escudeller →
- escudeller
- estante de vajilla. Plater →
- escurar
- fregar los platos. Ribella i ribell →
- escut
- emblema. Escuts dels gremis de Mallorca →
- escàlem / escàlam
- tolete de madera o hierro. Rems (i escàlems) →
- escó / escons
- banco de respaldo alto junto al fuego. Escó →
- esmolador
- quien afila; en Mallorca también instrumento de madera, a modo de mordaza, para sujetar sierras al afilarlas. Esmoladors →
- esmolador
- afilador; en Mall., mordaza para afilar sierras. Roda d'esmolar (mola) →
- esmolar
- afilar. Esmoladors →
- esmolar
- afilar. esmolador: afilador. Ganiveteria →
- esmolar
- afilar. Roda d'esmolar (mola) →
- esmolet
- afilador ambulante. Esmoladors →
- espardenya
- alpargata. Espardenyes i calçat (Inca) →
- espardenya
- alpargata. Espardenyes →
- espardenya bebé
- con correa de lado a lado (Mall.). Espardenyes →
- espardenyer
- quien hace o vende espardenyes. Espardenyes i calçat (Inca) →
- espardenyer
- quien hace o vende espardenyes. Espardenyes →
- espart
- esparto (Stipa tenacissima). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- espart
- gramínea (Stipa tenacissima) de hoja tenaz para cuerdas, cestos, esteras y suelas. Espart i cistelleria →
- espart bord
- Lygeum spartum, albardín. Espart i cistelleria →
- esparter / esparteria
- quien trabaja o vende esparto / su tienda. Espart i cistelleria →
- espartí / esportí
- disco de esparto para la prensa de aceite o vino. Espart i cistelleria →
- espasa
- espada. Vestit i espasa de la Sibil·la →
- espatló del verro
- cuero del lomo del verraco, el más duradero. Avarques (varques) →
- espelma
- vela. Cereria (cerers i ciris) →
- espiga i caixa
- ensamble a caja y espiga. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- espinagada
- empanada de anguila y espinacas, plato de sa Pobla. Sant Antoni de sa Pobla →
- esporgar
- limpiar el árbol de ramas sobrantes; en Mallorca, también quitar nudos a un bastón para hacerlo liso. Empelt i navalla d'empeltar →
- esporgins
- restos finos de palma; sirven para escobas. Obra de palma: llata i garballó →
- esporgins
- restos finos de palma al igualar los brins. Graneres i graneretes →
- esportí
- disco de espart para prensar la pasta de oliva (Mall.). Cofí i esportí →
- esquella
- cencerro. Esquella i picarol →
- esquella / picarol
- cencerro. Campaners i fonedors de campanes →
- esquerda de canya
- tira de caña partida. Cove (covo) i paner →
- esser capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa
- ser un manazas que con buenas herramientas aún lo hace mal (DCVB, Mall.). Enclusa i manxa →
- essència
- pasta nacarada. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- estamper
- impresor de estampas. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- estanyar
- cubrir de estaño. Llauners i estanyers →
- estanyer
- trabajador del estaño; también quien estaña objetos. Llauners i estanyers →
- estar tocat de sa caixa de St. Pere
- en Mallorca, ser corto de entendederas (DCVB). Caixa de núvia →
- estel
- cometa (Barc., Tarr., Bal.). Estel →
- estenalles
- tenazas con cuerda para arrancar la palma. Obra de palma: llata i garballó →
- estenedor
- era empedrada donde se seca la palma. Obra de palma: llata i garballó →
- esteranyinador
- escoba de mango largo para telarañas. Graneres i graneretes →
- esteva
- mancera. Jou i arada mallorquina →
- estofat
- técnica de dorado y rascado. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- estopa**, **pega
- fibra y brea. Eines de calafat →
- estora
- estera de suelo. Espart i cistelleria →
- estora
- estera de suelo o pared. Estora →
- estora de paret
- la que cubre la pared. Estora →
- estoreta / estorí
- estera pequeña. Estora →
- estrop
- anilla de cuerda que sujeta el rem al escàlem. Rems (i escàlems) →
- exvot
- ofrenda votiva. Exvots i retaules mariners →
F
- fadrí
- oficial formado que sigue trabajando para el maestro. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- faixa
- faja de tela en la cintura. Gipó i vestit de pagès →
- falç
- hoz. Falç i falçó →
- falçó
- hoz pequeña de hierba (Mall.). Falç i falçó →
- fang
- barro. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- faristol
- atril grande. Cadiram de la Seu i moble d'església →
- faus
- hoz (forma mallorquina de falç). Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
- faç
- cara de la nansa que se recompone («adobar la faç d'una nansa»). Nansa →
- feixa
- franja de tierra de cultivo plana. Pedra en sec (margers) →
- feixa
- bancal que sostiene el marge. Eines de marger →
- fenyedor
- tabla donde se secan los fideos. Fideuers →
- fenyedor
- tabla de secado. Premsa de fideus →
- fer aigua ardent
- destilar aguardiente (doc. Sóller 1596). Alambí →
- fer barrina
- en Mallorca, cerrar un trato (DCVB). Eines de fuster →
- fer bossa
- girar mal por estar mal atada (Artà). Baldufa →
- fer es carretó
- rodar por el suelo tumbado, como los carretons de batre (juego, Mall.). Carretó de batre (trill) →
- fer garbera
- juego de niños: tirarse unos encima de otros (Alaró). Garba, garbera i vencís →
- fer perols
- charlar de cosas sin sustancia (Mall.). Olla, cassola i perol →
- fer rèi
- girar fina y suave (Artà). Baldufa →
- fer s'escudella
- en Mallorca y Menorca, mandar, imponer la propia voluntad (DCVB). Escudelles i plats de Pòrtol →
- fer tant de paper com sa granera
- no pintar nada (mall.). Graneres i graneretes →
- fermall
- atadura hecha con brins de palma. Ventador i ventall de palma →
- ferrador
- obrero que herra las bestias. Ferradors i manescals →
- ferrador
- herrador de caballerías. Ferro forjat →
- ferrador
- herrador. Ferradura →
- ferradura
- herradura; en Mall., también la primera tapa del tacón y el hierro que refuerza tacón o punta del zapato. Ferradors i manescals →
- ferradura
- herradura; tapa o refuerzo del zapato (Mall.). Ferradura →
- ferradures rosinals / de mules / asnals
- de caballo / de mulo / de asno. Ferradura →
- ferrar
- herrar. Ferradura →
- ferrar / desferrar
- poner / quitar la herradura. Ferradors i manescals →
- ferrer
- herrero. Ferro forjat →
- ferrer
- herrero. Enclusa i manxa →
- fester
- soporte de hierro para la teia encendida (per verificar definición DCVB). Fitora i pesca a l'encesa →
- festers / tiranys
- cajón con brasas que mantiene caliente la pasta. Fideuers →
- festers / tiranys
- brasero de la prensa. Premsa de fideus →
- fideuer / fideuera
- fabricante o vendedor de fideos; en Mall. y Men., también a quien le gustan. Fideuers →
- figueral
- campo de higueras. Escala de figueraler →
- figueraler / figueralera
- quien coge o seca higos. Escala de figueraler →
- figues de sol** / **figues forneres
- secadas al sol / al horno (Pons). Sequer i canyissos →
- fil de ballesta
- cuerda de arco (doc. 1399). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- fil de manresa
- hilo grueso que se pone debajo para dar relieve. Brodats i calats →
- fil de nansa
- hilo muy fino de corder para pescadores. Nansa →
- filada
- hilada de piedras. Pedra en sec (margers) →
- filadora
- mujer que hila. Flassades i mantes de llana →
- filar
- hacer hilo torciendo fibra. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- filats d'abeurada
- red escondida bajo tierra junto al bebedero, que se dispara con barras (Mall.). Coll de tords i filats →
- filats d'abeurada
- red de bebedero (Mall.). Gàbia enganadora →
- filats de coll
- red triangular. Coll de tords i filats →
- filferro
- alambre. Adobacossis i cordadors d'olles →
- filigrana
- dibujo con hilo metálico calado. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- finimenti
- complementos del belén napolitano. Betlem →
- fira
- feria anual. Fira de Sineu →
- Firó
- el día siguiente a la Fira, el de la batalla. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
- fitora
- arpón de varias púas. Fitora i pesca a l'encesa →
- flabiol / fabiol / fobiol
- flauta de una mano. Flabiol i tamborí (tamborino) →
- flabiol de granadillo
- flauta de madera de granadillo, distinta de las demás de Mallorca (Vallcaneras). Cossiers d'Alaró →
- flabiol de set canons
- flauta de Pan (DCVB). Flabiol i tamborí (tamborino) →
- flabioler
- quien toca flabiol y tamborí. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- flabioler
- quien toca flabiol y tamborí. Flabiol i tamborí (tamborino) →
- flassada
- manta de lana tejida, con listas de colores, para la cama. Flassades i mantes de llana →
- flassada
- manta de lana. Llit →
- flassadeta
- diminutivo de flassada. Flassades i mantes de llana →
- flequer
- panadero (pa de fleca). Forners →
- flocs
- lazos. Vestit de cossier i de la Dama →
- flàmula
- llama; nombre antiguo de estas telas ("teles de flàmules"). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- foganya
- hogar. Escó →
- foganya / fogaina
- hogar de obra para fuego de leña; en Mallorca, también el hueco de la ceniza. Foganya i estris del foc →
- fogonets
- hornillos de obra. Gerrer →
- foguer
- eslabón de hierro (Bal.). Esca i encenalls →
- fogueró
- hoguera de Sant Antoni. Fogueró →
- fogueró
- hoguera de Sant Antoni. Sant Antoni de sa Pobla →
- fogó / fogonet
- hornillo. Foganya i estris del foc →
- follador
- pisador (en el inventario de 1388). Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
- fona
- honda. Fona →
- fondre
- derretir la cera. Cereria (cerers i ciris) →
- fonedor
- fundidor. Campaners i fonedors de campanes →
- fonell
- tapa de marès. Casera d'abelles (caera) →
- foner
- hondero. Fona →
- forca
- horca de dos o más puntas. Forca, rampí i ganxo →
- forcó
- cada punta de la forca. Forca, rampí i ganxo →
- forma
- horma de madera. Capellers i barreters →
- forma
- horma. Espardenyes i calçat (Inca) →
- forma
- horma. Eines de sabater →
- formatge brescat
- con muchos agujeros dentro, como un panal (Mall.). Formatgera →
- formatge clos
- compacto, sin agujeros (Mall.). Formatgera →
- formatge coent
- picante, por exceso de hierba en la leche (Mall.). Formatgera →
- formatge lloca
- hinchado por suero mal sacado (Mall.). Formatgera →
- formatge nial / pollat / malalt
- ni tierno ni curado (Mall.). Formatgera →
- formatgera
- molde de queso; quesera de vidrio. Formatgera →
- forn
- horno de fusión. Vidre bufat →
- forn de calç
- horno de cal. Calciners i forns de calç →
- forn àrab
- horno de cámaras superpuestas y tiro vertical. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- fornal
- fragua. Ferro forjat →
- fornal
- fragua; en Mallorca también hornilla de caldera. Enclusa i manxa →
- fornal
- en Mallorca, también hornilla de la caldera. Foganya i estris del foc →
- forner
- panadero. Pastera i pala de forn →
- forner / fornera
- quien cuece el pan. Forners →
- forrellat
- cerrojo. Ferro forjat →
- fosa
- fundición. refosa: refundición. Campaners i fonedors de campanes →
- fulla
- hoja. Ganiveteria →
- fumeral
- chimenea del horno. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- fusell
- eje del carro. Mestres de carros i roders →
- fusell
- eje del carretó. Carretó de batre (trill) →
- fuster
- carpintero. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- fuster
- carpintero. Eines de fuster →
- fuster
- carpintero. Indústria del moble de Manacor →
- fuster comú / groller
- en Mallorca, el que hace y repara carros, arados y sínies. Eines de fuster →
- fuster d'obra grossa
- carpintero de andamios, escaleras y carros. Mestres de carros i roders →
- fuster d'obra prima / obra grossa
- carpintero fino / basto. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- fuster primater
- el que hace obra fina y muebles. Eines de fuster →
- fusteria
- carpintería (oficio y taller). Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- fusteria
- carpintería. Indústria del moble de Manacor →
G
- gaiato / gaiata
- cayado. Pronunciaciones: gəјáto (Artà, Llucmajor, Inca), giéto (Felanitx), gəátu (Sóller). Gaiato →
- galereta
- coche de pasajeros de cuatro ruedas. Carro mallorquí →
- galet
- chorro fino; beure a galet, beber sin tocar el pico. Càntir i botilla →
- gall
- el capcer (Mall.). Palangre →
- galze
- rebaje donde encaja la hoja. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- ganivet
- cuchillo. Ganiveteria →
- ganiveter
- cuchillero. Ganiveteria →
- ganxo
- rastrillo de púas de hierro (Mall.). Forca, rampí i ganxo →
- ganxos de romana
- los dos ganchos. Romana →
- garba
- haz de mies. Falç i falçó →
- garba
- haz de mies. Garba, garbera i vencís →
- garba de vena
- de forraje (Manacor). Garba, garbera i vencís →
- garba trutja
- garba torcida o mal hecha (Petra, Campos, Manacor, Llucmajor). Garba, garbera i vencís →
- garballó / pauma / palma
- Chamaerops humilis, única palmera autóctona; pauma es la forma oral mallorquina. Obra de palma: llata i garballó →
- garbell
- criba. Garbell, porgador i sedàs →
- garbellar
- cribar. Garbell, porgador i sedàs →
- garbera
- almiar de garbes. Garba, garbera i vencís →
- garlopa
- cepillo largo. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- garlopa
- cepillo largo con asa. Eines de fuster →
- gaveta
- cajón de amasar mortero; en Mallorca, también el hueco que deja un cantó arrancado en la pedrera. Eines de picapedrer →
- gegant / geganta
- gigante. Caparrots i gegants →
- geganter
- portador. Caparrots i gegants →
- gelosia
- celosía. Cadiram de la Seu i moble d'església →
- genet
- jinete. Siurells →
- gerra
- en Baleares, cántaro de dos asas (del árabe garrah). Alfàbia, gerra i gerricó →
- gerra
- jarra grande de barro. Gerrer →
- gerra amb pixerell
- gerra de una asa y pico. Alfàbia, gerra i gerricó →
- gerra someral
- gerra muy grande para llevar a lomo. Alfàbia, gerra i gerricó →
- gerrer
- artesano de gerres y piezas para agua y despensa. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- gerrer
- alfarero; en Mallorca, también el poyo de las gerres. Alfàbia, gerra i gerricó →
- gerrer
- repisa para gerres (Mall.). Gerrer →
- gerrer
- quien hace o vende gerres. En Mallorca también es el poyo de cocina donde se ponen las gerres (DCVB). Torn de gerrer →
- gerreta
- cantarillo pequeño. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- gerricó
- otro nombre de la gerreta felanitxera. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- gerricó
- gerra pequeña. Alfàbia, gerra i gerricó →
- gibrell
- cubo para la sangre. Matances →
- gibrell amb brec
- lebrillo con pico para la sangre de la matanza. Ribella i ribell →
- gipó
- jubón. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- gipó
- jubón ceñido con mangas. Gipó i vestit de pagès →
- gipó amb cartons
- gipó con refuerzos internos (Mall.). Gipó i vestit de pagès →
- glosa / glosador / glosat
- verso / poeta improvisador / duelo. Ball de bot i gloses →
- glosador
- quien las improvisa. Ximbomba →
- gloses
- versos improvisados o populares cantados. Ximbomba →
- goigs
- composición poética en honor de la Virgen o un santo, impresa en hoja. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- goigs
- gozos. Goigs →
- goigs
- hoja de canto a un santo. Xilografies de la Impremta Guasp →
- goigs
- gozos, canto al santo. Sant Antoni de sa Pobla →
- golfo
- pernio de puerta. Ferro forjat →
- graelles
- parrilla. Foganya i estris del foc →
- grall
- puntero melódico. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- grall
- puntero melódico. Xeremies →
- granera
- escoba. Graneres i graneretes →
- granera nova agrana net
- refrán: lo nuevo funciona bien (mall., men.). Graneres i graneretes →
- granereta
- escobilla de palma para encalar. Graneres i graneretes →
- granulat
- decoración de bolitas. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- greixonera
- en Mallorca, cazuela de barro; también el guiso cocido en ella. Greixonera →
- greixoneró / greixonereta
- diminutivos (DCVB). Greixonera →
- gresol
- crisol. Vidre bufat →
- gresol / cresol
- recipiente del aceite y la mecha; por extensión, el candil. Llum de cresol (llum de cruia) →
- gronsa
- tolva por donde caen las aceitunas. Premsa de biga (biga de tafona) →
- guardapits
- chaleco del hombre. Gipó i vestit de pagès →
- guarnicioner
- sinónimo moderno. Basters i selleters →
- guarniment
- arreos de gala del animal. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
- guarniments
- arreos. Guarniments: collera, bast i aubardà →
- cuchillo de matances. Podadora i tallant →
- guix
- yeso. Guixers i emblanquinadors →
- guix viu / guix mort
- yeso con fuerza / que la ha perdido. Guixers i emblanquinadors →
- guixer / guixaire
- quien trabaja o vende yeso (fon. mall. giʃáјnə). Guixers i emblanquinadors →
- gàbia
- forma de poda del almendro abierta (DCVB). Gàbia enganadora →
- gàbia enganadora
- jaula trampa (Mall., Men.). Gàbia enganadora →
- gànguil
- red cónica de arrastre con aro de hierro (Mall., Eiv.); también barca. Gànguil i xarxes →
- gúbia
- gubia. Fusta d'olivera →
- gúbia
- gubia. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- gúbia
- gubia. Torners (torn de fusta) →
- gúbia
- gubia. Eines de fuster →
H
- ham
- anzuelo. Palangre →
- hebdomadari
- canónigo de turno semanal. Cadiram de la Seu i moble d'església →
- herbes seques / mesclades / dolces
- tipos según azúcar y grado. Alambiners i herbes de Mallorca →
- homes d'era
- los que trabajan la trilla. Pala de ventar i barraca d'era →
I
- ikat
- técnica de teñir en reserva los hilos antes de tejer (palabra malaya). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- imatger
- autor de imágenes. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- inventari post mortem
- inventario de bienes tras una muerte. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
J
- jaç / sotamola
- lecho de piedra del trull. Premsa de biga (biga de tafona) →
- jaç / sotamola
- lecho de piedra. Trull de tafona →
- jeure
- guardar cama tras el parto (per verificar uso). Cadira paridora →
- joier
- joyero. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- joies
- joyas. Vestit i joies de les Àguiles (Pollença) →
- joies
- joyas prestadas. Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
- joies
- premios de las carreras. Cossiers de Montuïri →
- jou
- yugo. Campaners i fonedors de campanes →
- jou
- yugo. Jou i arada mallorquina →
- juntera
- cuerda que une las camelles. Jou i arada mallorquina →
L
- La Ferradura
- pequeña cala en la costa de Pollença, hacia Ariant (DCVB). Ferradura →
- la mocada
- cintas del sombrero. Vestit de cossier i de la Dama →
- la mocada
- tres cintas del sombrero. Cossiers de Montuïri →
- la Patrona
- la Mare de Déu dels Àngels y su fiesta. Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
- La Romana
- caserío del término de Calvià. Romana →
- lacca povera
- decoración de grabados pegados y barnizados. Canterano →
- llama
- lama. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- llamador
- aldaba. Ferro forjat →
- llana
- lana. Flassades i mantes de llana →
- llander
- sinónimo. Llauners i estanyers →
- llanerol
- impuesto gremial sobre quien trabajaba lana sin ser paraire; también esos empresarios (ss. XVI-XVII). Flassades i mantes de llana →
- llanta / llanda
- cerco de hierro que envuelve la rueda. Mestres de carros i roders →
- llanterner
- llauner (Val., Mall.); también fabricante de faroles. Llauners i estanyers →
- llar
- porción de suelo donde se hace el fuego; también la casa. Foganya i estris del foc →
- llata / llatra
- cinta trenzada de palma (llata en Capdepera, llatra en Artà). Obra de palma: llata i garballó →
- llatrer
- artesano de la llatra (palma trenzada), en Artà. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- llauna
- hojalata; también lata y bandeja de horno. Llauners i estanyers →
- llauner
- quien hace o arregla objetos de hojalata. Llauners i estanyers →
- llavi
- borde inferior de la campana. Campaners i fonedors de campanes →
- llaüt
- barca de dos rodes y vela llatina. Llaüt (com a objecte) →
- llaüt coraler
- llaüt dedicado a coralar (Mall.). Coralers →
- lleixa
- estante (no mallorquín). Escudeller →
- lleixiu
- lejía. Sabó (saboneria mallorquina) →
- lleixiu
- agua con sales alcalinas sacada de la ceniza. Cossi i bugada →
- llendera
- cuerda larga y fina (aparece en las estenalles de arrancar palma). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- llendera
- látigo. barrota — palo. Careta i vestit de dimoni →
- llendera
- látigo del dimoni. Cossiers de Montuïri →
- llenya
- leña. Fogueró →
- llença
- línea, sedal. Palangre →
- lligar
- atar tramos del hilo para que no tomen el tinte. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- llinda
- dintel. brancal: jamba. Marès i picapedrers →
- llisa
- sin relleno. Ensaïmada →
- llit
- cama; también el juego de ropa de cama. Llit →
- llit de repòs
- cama de descanso. Cadira de repòs i llit de repòs →
- llit de repòs
- cama de descanso. Llit →
- llit encaixat
- cama entre arquibancs. Llit →
- llit encaxat
- cama encajada entre arquibancs. Arquibanc →
- llit entorcillat
- cama de columnas salomónicas. Llit →
- lliura / quintar
- piedra de contrapeso del husillo. Premsa de biga (biga de tafona) →
- llosa / llova
- trampa de piedra. Llosa (trampa de pedra) →
- llossa
- fondo agujereado del poal de la prensa. Fideuers →
- llossa
- fondo perforado. Premsa de fideus →
- llum de cruia / de cruies
- candil de gancho (Mall.). Llum de cresol (llum de cruia) →
- llum de ganxo
- nombre general del candil colgado. Llum de cresol (llum de cruia) →
- llum de tafona
- candil grande para la tafona. Premsa de biga (biga de tafona) →
- llum de tafona
- candil grande de la almazara. Llum de cresol (llum de cruia) →
- lutier
- constructor de instrumentos. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
M
- maceta
- martillo pequeño y robusto. Eines de marger →
- maceta
- baqueta única del tamborí. Flabiol i tamborí (tamborino) →
- madeixa
- madeja de hilo. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- majordom del gremi
- cargo del gremio. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- mall
- martillo grande. Ferro forjat →
- mall
- mazo de mango largo. Eines de picapedrer →
- mall
- mazo de mango largo. Enclusa i manxa →
- mall de cap i pena
- mazo con hacha y azuela. Eines de picapedrer →
- malla
- cuadro de la red. Gànguil i xarxes →
- manegots
- manguitos; también los del vestit de festa de las payesas (Mall.). Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
- manegots
- manguitos de trabajo. Gipó i vestit de pagès →
- manegots
- manguitos de tela para proteger los brazos al trabajar. Rebosillo i mocador →
- manescal
- veterinario antiguo (fon. mall. mənəskáɫ). Ferradors i manescals →
- mangra
- tierra roja usada como pigmento. Teules i teuleres →
- manxa
- fuelle. Ferro forjat →
- manxa / manxes
- fuelle; manxa de ferrer, el grande de la fragua. Enclusa i manxa →
- marbrejar
- rodar el vidrio sobre placa. Vidre bufat →
- marc
- bastidor de madera para trenzar piel en casa. Espardenyes i calçat (Inca) →
- marge
- muro de piedra en seco que sostiene tierra. Pedra en sec (margers) →
- marge
- muro de contención que crea un bancal. Eines de marger →
- marger
- constructor de marges. Pedra en sec (margers) →
- marger
- hombre que hace marges o paredes secas (DCVB, Barc. y Mall.). Eines de marger →
- marjada
- conjunto de bancales escalonados. Pedra en sec (margers) →
- marqueteria
- taracea. Ebenisteria i moble mallorquí →
- marqueteria / maderas embutidas
- taracea. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- marxando
- vendedor ambulante (mall., men.; fon. məɾʃándo; en Sóller məɾʃándu). Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
- marès
- arenisca calcárea marina, blanda al corte. Marès i picapedrers →
- matancera
- mujer que elabora los embutidos. Matances →
- matances
- matanza del cerdo. Ganiveteria →
- matances
- matanza del cerdo. Omplidor i estris de matances →
- matances
- matanza del cerdo. Podadora i tallant →
- matances
- la matanza. Matances →
- matansera
- mujer que trabaja en la matanza. Omplidor i estris de matances →
- mateixa
- baile tradicional mallorquín. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- Matines
- maitines de Nochebuena. Cant de la Sibil·la →
- matisar
- dar matices con varios tonos de hilo. Brodats i calats →
- matraca
- del árabe maṭraqa, martillo. Matraques →
- maça
- en la manxa mallorquina, caja entre los fuelles y el canó. Enclusa i manxa →
- maça
- mano de mortero (DCVB; en Ibiza, maceta). Morter i maça →
- maça / atac
- pistón que empuja la pasta. Fideuers →
- maça / atac
- pistón. Premsa de fideus →
- menjadora
- comedero. Gàbia enganadora →
- menjar pa i trinxet
- comer pan a secas (Mall.). Trinxet (navalla de pagès) →
- menjar-se els ferros dels fogons
- tener mucha hambre (Mall.; DCVB, s.v. fogó). Foganya i estris del foc →
- mercat / mercadal
- mercado semanal. Fira de Sineu →
- mercer
- vendedor de cintas, botones y agujas. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
- mestre / fadrí / mosso
- maestro / oficial / aprendiz del obrador. Torn de gerrer →
- mestre d'aixa
- carpintero de ribera. Vela llatina i mestres d'aixa →
- mestre de carros
- categoría del repertorio de oficios artesanos. Mestres de carros i roders →
- mestre sabater
- zapatero con taller propio. Espardenyes i calçat (Inca) →
- mestre veler
- diseña y corta velas. Vela llatina i mestres d'aixa →
- mestre xarxer
- hace jarcia y maniobra. Vela llatina i mestres d'aixa →
- mig almud / un mig
- medio almud. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- miloca
- aparece junto a estel en Penya (per verificar sentido en Mallorca). Estel →
- milotxa
- nombre valenciano; no recogido para Mallorca. Estel →
- mirall
- espejo. Cornucòpia i mirall →
- Misteri
- Nacimiento. Betlem →
- moble
- mueble. Ebenisteria i moble mallorquí →
- moble de Manacor
- etiqueta comercial (per verificar uso). Indústria del moble de Manacor →
- mocador de cap
- pañuelo de cabeza. Rebosillo i mocador →
- mocador de set pams
- pañuelo grande que cubre la espalda. Rebosillo i mocador →
- modista
- quien confecciona ropa de mujer. Sastres i calceters →
- mola
- disco de piedra para afilar. Esmoladors →
- mola
- muela de afilar. Ganiveteria →
- mola
- disco de piedra para afilar. Roda d'esmolar (mola) →
- mola
- muela. Trull de tafona →
- mola catalana
- piedra grande de una sola pieza (Mall.). Moliners →
- mola corredora / sotana
- piedra que gira / piedra fija. Moliners →
- mola de fust
- rueda de madera para repasar. Roda d'esmolar (mola) →
- mola foguera
- de piezas de sílex encajadas en un aro (Mall.). Moliners →
- mola foguera / catalana / negra / blanca
- tipos de piedra. Tremuja i moles (eines del moliner) →
- moliner
- quien tiene a su cargo un molino. Moliners →
- molls
- tenazas de brasas. Foganya i estris del foc →
- molí draper
- molino de batanar paños. Flassades i mantes de llana →
- molí draper / batan
- molino de mazos para abatanar el paño. Paraires i draperia →
- morca
- poso del aceite. Sabó (saboneria mallorquina) →
- morca
- poso, alpechín. Premsa de biga (biga de tafona) →
- morenell
- nasa pequeña, misma forma. Nansa →
- morera
- árbol cuya hoja come el gusano. Velluters i seda →
- morral
- bozal; morral de pienso; zurrón. Morral →
- morrió
- bozal trenzado. Espart i cistelleria →
- morter
- mortero. Morter i maça →
- morteret / morteró
- morterito (DCVB). Morter i maça →
- mosaic hidràulic
- sinónimo usado en Cataluña. Rajoles hidràuliques →
- mosso
- aprendiz. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- mostassaf
- oficial municipal que controlaba pesos y calidad del pan. Forners →
- mostra
- exhibición. Ball de bot i gloses →
- motlle
- molde metálico de la pieza. Rajoles hidràuliques →
- motlle
- marco para dar forma a la placa de barro. Teules i teuleres →
- motllura
- moldura. Marès i picapedrers →
- munyeca
- muñequilla de tela para estarcir. Brodats i calats →
- mànec
- mango. Ganiveteria →
- més prim que un bri d'espart
- "más delgado que una hebra de esparto" (locución mallorquina, DCVB). Espart i cistelleria →
N
- nansa
- nasa, trampa acampanada. Nansa →
- nas de trinxet
- nariz muy curvada (Mall., Men.). Hay una canción popular: «Mestre Miquel, vós teniu / aqueix nas com un trinxet». Trinxet (navalla de pagès) →
- navaja plegable. Ganiveteria →
- ni un salabre
- nada de nada (Palma, Manacor). Salabre →
- nina
- muñeca (catalán general). Pepa (nina) →
- no fer-se davall es gerrer
- (Mall.) ser difícil de criar (DCVB). Gerrer →
- no fer-se davall es gerrer
- en Mallorca, criarse con dificultad (DCVB). Torn de gerrer →
- nucli
- núcleo. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
O
- obrador
- taller; lo dirige el mestre. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- obrer
- encargado de la fiesta ese año. Sant Antoni d'Artà →
- obrer de vila / mestre de cases
- albañil (sinónimos del sentido balear). Eines de picapedrer →
- obreria
- junta que custodia los bienes de la Virgen. Vestit i joies de les Àguiles (Pollença) →
- obreria / obrer
- junta laica que cuida el culto del santo. Sant Antoni de sa Pobla →
- obreria de Sant Joan
- junta que lo organiza. Sant Joan Pelós de Felanitx →
- oli
- aceite, base del jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
- oli de bigues
- primera presa de aceite (Mall.). Cofí i esportí →
- oli de bigues
- aceite de la primera presa (Mall.). Premsa de biga (biga de tafona) →
- oli de cremar
- aceite para alumbrar. Llum de cresol (llum de cruia) →
- oli verjo
- aceite virgen, el que brota antes de prensar (forma mallorquina). Cofí i esportí →
- olivera
- olivo. ullastre: acebuche (olivo silvestre). Fusta d'olivera →
- olla
- cilindro excavado, cámara del horno. Calciners i forns de calç →
- olla
- cámara inferior del horno donde arde la leña. Teules i teuleres →
- olla
- vaso de cocer de barro; también el guiso de carne y verduras. Olla, cassola i perol →
- olla colera
- olla grande para la leche del queso (Mall.). Olla, cassola i perol →
- olla de molts, no bull
- refrán: lo que es de todos no se cuida (Mall.). Olla, cassola i perol →
- olla vetlada, mai bull
- refrán: lo que se espera con ansia tarda (Mall.). Olla, cassola i perol →
- oller
- artesano que hace olles y piezas de fuego. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- oller
- alfarero de piezas de fuego (olles, greixoneres). Torn de gerrer →
- oller / gerrer
- alfarero de piezas de fuego / de agua. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- olleria
- taller del oller. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- olleria
- taller de oller. Torn de gerrer →
- omplidor / omplidoret
- embutidor (Mall.). Omplidor i estris de matances →
- ordir
- preparar y ordenar los hilos del ordit para el telar. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- ordir / teixir
- preparar el ordit / tejer. Flassades i mantes de llana →
- ordit
- conjunto de hilos longitudinales del tejido. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- orelleres
- orejeras que abren el surco. Jou i arada mallorquina →
- orla
- marco. Goigs →
P
- pa d'or
- pan de oro. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- pa d'or
- pan de oro. Cornucòpia i mirall →
- padrí / fillol
- padrino / ahijado. Rosari ensucrat de Tots Sants →
- pagès / moro
- los dos bandos. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
- pagès / pagesa
- campesino, campesina: figuras canónicas. Siurells →
- pala
- pala de horno. Forners →
- pala de forner
- pala de horno, de madera para enfornar. Pastera i pala de forn →
- pala de ventar / de traspalar
- pala de aventar. Pala de ventar i barraca d'era →
- palanca / clavilla**, **costelles**, **puntal / batall
- piezas de madera. Llosa (trampa de pedra) →
- palangre
- arte de anzuelos en línea fondeada. Palangre →
- palangrer
- llaüt de palangre (Bal.). Llaüt (com a objecte) →
- palangrer
- pescador de palangre; llaüt de palangre (Bal.). Palangre →
- paleta
- paleta de albañil; en Mallorca también llana. Eines de picapedrer →
- pam
- palmo, medida tradicional de eslora. Vela llatina i mestres d'aixa →
- pam
- palmo, medida de eslora. Llaüt (com a objecte) →
- paner
- cesto de una sola asa de lado a lado. Cove (covo) i paner →
- paner coitor / collitor
- el de recoger aceitunas (Mall.). Cove (covo) i paner →
- paner d'oferir
- el que lleva el pan de la ofrenda a misa. Cove (covo) i paner →
- pany
- cerradura. Caixa de mariner →
- pany
- cerradura. Caixa de núvia →
- paraire
- quien prepara la lana (cardar, peinar) y en la práctica organizaba la producción. Flassades i mantes de llana →
- paraire
- quien prepara la lana y acaba el paño (del latín parator, «preparador»). Paraires i draperia →
- parany
- trampa; lugar donde están las trampas. Llosa (trampa de pedra) →
- parar taula
- poner la mesa. Taula i bufet →
- parell
- pareja de animales de tiro. Jou i arada mallorquina →
- pareller
- gañán que labra con una pareja de animales. Càntir i botilla →
- paridora
- en el DCVB, hembra fértil; lugar del corral donde paren las ovejas. Cadira paridora →
- passadet
- línea de puntadas espesas sobre el repunt. Brodats i calats →
- pastera
- artesa de amasar. Ebenisteria i moble mallorquí →
- pastera
- artesa de amasar. Forners →
- pastera
- balsa o recipiente para amasar el barro. Teules i teuleres →
- pastera
- artesa de amasar. Pastera i pala de forn →
- pastera
- la barca más humilde, al remo (en el norte, beta). Rems (i escàlems) →
- pastera (barca)
- en Mallorca, también la barca más humilde y plana, al remo (vela llatina). Pastera i pala de forn →
- pastera amb tomba
- de paredes inclinadas hacia fuera. Pastera i pala de forn →
- pasterada
- masa de una vez («sa pasterada i sa dona», copla de ximbomba, DCVB). Pastera i pala de forn →
- pastilla
- pieza de jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
- patatera
- bota de la cosecha de patatas, con la misma solapa por fuera (Sóller). Porqueres (sabates de feina) →
- patena
- medalla o colgante central. Rosari ensucrat de Tots Sants →
- peana
- base de barro donde se apoya la figura. Siurells →
- peana
- base de barro. Siurell →
- pebre bord
- pimentón. Matances →
- pedra de Santanyí
- calcarenita dura y dorada, piedra noble. Marès i picapedrers →
- pedra foguera
- pedernal. Esca i encenalls →
- pedra travada
- piedra que entra en profundidad y ata el muro. Pedra en sec (margers) →
- pedra viva
- caliza a cocer. Calciners i forns de calç →
- pedral
- peso de piedra. Almadrava →
- pedrera
- cantera (a cel obert o en galería). Marès i picapedrers →
- pellaire
- quien compra, vende o trabaja pieles. Blanquers i assaonadors →
- pelós
- peludo. Vestit de Sant Joan Pelós →
- pelós
- velludo; antes vestía piel de oveja sin curtir. Sant Joan Pelós de Felanitx →
- penjador
- colgador. Cornucòpia i mirall →
- pepa
- muñeca (Mall.). Pepa (nina) →
- perfilar
- definir la forma. Torners (torn de fusta) →
- perfils d'os
- filetes de hueso incrustados. Canterano →
- perla d'imitació / perla artificial
- perla fabricada. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- perlera
- fábrica de perlas y, por extensión, obrera. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- perol
- recipiente de cobre semiesférico. Calderers i courers →
- perol
- caldero de cobre; talla de olla y de greixonera en Pòrtol. Olla, cassola i perol →
- perpal
- barra para mover piedras grandes. Pedra en sec (margers) →
- perpal / parpal
- barra de palanca. Eines de marger →
- persiana
- contraventana de lamas. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- perxa
- lanza central del carro de parell. Carro mallorquí →
- perxa
- brazo de tiro. Trull de tafona →
- perxar
- colgar el paño en la perxa y cardarlo. Paraires i draperia →
- perxar
- colgar el paño en la perxa y cardarlo. Cardes i tisores d'abaixar →
- petges
- patas de la pastera. Pastera i pala de forn →
- petja / cama
- pata. Taula i bufet →
- peu
- base del muro. Pedra en sec (margers) →
- Peuets
- danza propia de Manacor. Cossiers de Manacor →
- peülla
- casco. Ferradors i manescals →
- pi
- pino. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- pi
- pino; aquí, el tronco ritual. Pi de Sant Antoni de Pollença →
- pica
- pila de piedra. Marès i picapedrers →
- picapedrer
- quien labra la piedra. Marès i picapedrers →
- picapedrer
- cantero; en Baleares, también albañil. Eines de picapedrer →
- picar les moles
- repasar los surcos. Tremuja i moles (eines del moliner) →
- picarol
- cencerro pequeño y plano. Esquella i picarol →
- picarol
- cascabel del gall para encontrarlo de noche (Mall.). Palangre →
- picarol
- almendra menuda que no parte la máquina (Alaró, Binissalem). Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
- picassa
- martillo/hacha mayor que el picassó. Destral i picassó →
- picassa
- en Mallorca, almádena para trocear piedra. Eines de marger →
- picassa
- almádena (Mall.). Eines de picapedrer →
- picassó
- martillo de partir piedra (Mall.). Destral i picassó →
- pigment
- óxidos que dan el color. Rajoles hidràuliques →
- pila / peu
- columna de esportins llenos bajo la prensa. Cofí i esportí →
- pila / peu
- columna de esportins. Premsa de biga (biga de tafona) →
- piló
- pesa corredera. Romana →
- pinces / tenalles
- herramientas de formar. Vidre bufat →
- piques
- depósitos del aceite. Premsa de biga (biga de tafona) →
- pito
- la parte que suena. Siurells →
- pito
- la parte que suena. Siurell →
- pitral
- petral. Guarniments: collera, bast i aubardà →
- pixerell
- pico de la gerra que hace de botijo. Càntir i botilla →
- plana
- cepillo de carpintero (Bal.). Eines de fuster →
- plana
- martillo de alisar en caliente. Enclusa i manxa →
- plana bocell
- cepillo de cara convexa que acanala (Mall.). Eines de fuster →
- plana voltada
- cepillo de base curva (Mall., Men.). Eines de fuster →
- plat
- plato de sujeción. Torners (torn de fusta) →
- plat de bollit
- plato hondo de servir el cocido. Escudelles i plats de Pòrtol →
- plat moreno
- plato de pasta roja con engalba blanca. Escudelles i plats de Pòrtol →
- plater
- escurreplatos (Mall.). Escudeller →
- plater
- escurreplatos (Mall.). Plater →
- pleita
- cinta trenzada de esparto que se cose para hacer piezas. Espart i cistelleria →
- plom
- plomada: plomo atado a un cordel para comprobar la verticalidad. Eines de marger →
- plom
- plomada. Eines de picapedrer →
- poal
- cubo (Bal.). Poal i cadufos →
- poal
- recipiente de la prensa. Premsa de fideus →
- poal de pou
- el que se baja al pozo. Poal i cadufos →
- podadora
- cuchillo curvo de podar (Mall.). Podadora i tallant →
- podall
- lo mismo en Cataluña; no mallorquín. Podadora i tallant →
- pois
- golpes con la punta de otra baldufa. Baldufa →
- policromia
- color aplicado. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- politja
- polea; polea de correa. Corriola i politja →
- pols de marbre
- polvo de mármol de la capa vista. Rajoles hidràuliques →
- pontell
- barra para sujetar la pieza por la base. Vidre bufat →
- porgador
- criba fina; en Mallorca también criba de obra. Garbell, porgador i sedàs →
- porgar
- limpiar el grano de polvo. Garbell, porgador i sedàs →
- porgueres
- lo que queda al porgar. Garbell, porgador i sedàs →
- porquer
- en Mallorca, soll o corral de cerdos (DCVB, acepción Mall.). Posible origen del nombre (per verificar). Porqueres (sabates de feina) →
- porquera / porqueres
- zapato de trabajo mallorquín descrito arriba (nombre de uso; no recogido así en el DCVB). Porqueres (sabates de feina) →
- porta forana
- puerta de la calle. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- portadora
- comporta de vendimia. Portadora →
- portell
- abertura para cargar y vaciar. Calciners i forns de calç →
- porticó
- contraventana interior. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- posar es cossi dins s'aumut
- poner las cosas fuera de su sitio; entender mal (Manacor). Cossi i bugada →
- possessió
- finca rural con casas. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
- posta
- gota de vidrio recogida. Vidre bufat →
- potassa
- álcali para jabón blando. Sabó (saboneria mallorquina) →
- potera / botera
- señuelo de calamar. Potera →
- premsa
- prensa de imprimir. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- premsa
- prensa hidráulica. Rajoles hidràuliques →
- premsa
- prensa. Xilografies de la Impremta Guasp →
- prohoms de la Sang
- cofrades que portan el Cristo. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
- promesa
- voto. Exvots i retaules mariners →
- pujar al pi
- trepar. Pi de Sant Antoni de Pollença →
- punt
- punto de sujeción. Torners (torn de fusta) →
- punt mallorquí
- combinación de cadeneta, escapulari y creueta. Brodats i calats →
Q
- quall
- cuajo. Formatgera →
- quartera / cortera
- 70,34 l en Baleares; seis barcelles. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
- quarteró
- botita ovalada, ¼ de quartí (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
- quartí / cortí
- 26,67 l (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
- qui a bona cadira seu, bona ventura espera
- refrán (Mall.). Cadira de bova i banc →
- qui amb greixonera cou, amb poc menjar en té prou
- refrán (DCVB). Greixonera →
- qui és sabater, que faci sabates
- refrán: cada uno a su oficio (DCVB, parcial). Eines de sabater →
- quilla
- espina dorsal del casco. Vela llatina i mestres d'aixa →
- quilla
- espina dorsal del casco. Llaüt (com a objecte) →
- quimelca
- refuerzo central de la antena. Vela llatina i mestres d'aixa →
- quintar
- 42 kg. arrova: 10,4 kg. Carboners i sitges →
R
- rajola
- baldosa en general. Rajoles hidràuliques →
- rajola hidràulica
- baldosa de cemento prensada, sin cocción. Rajoles hidràuliques →
- rajoler
- quien hace rajoles. Rajoles hidràuliques →
- rajoleria
- taller de rajoles. Rajoles hidràuliques →
- rampí
- rastrillo de era. Forca, rampí i ganxo →
- ranxo
- lote de bosque arrendado. Carboners i sitges →
- rata traginera
- rata grande; fig., persona que va y viene sin parar (Mall.). Traginers i carreters →
- reble / rebliment
- piedra menuda de relleno y drenaje. Pedra en sec (margers) →
- rebliment
- relleno de piedra menuda. Eines de marger →
- rebló
- remache. Ferro forjat →
- rebló
- remache. Ganiveteria →
- rebosillet de punt
- rebosillo de punto o encaje. Rebosillo i mocador →
- rebosillo
- toca de tela fina de la pagesa (castellanismo, de rebociño). Rebosillo i mocador →
- rebosillo (xeremies)
- trapito que tapa el paso entre sarró y tubos de las xeremies para que no entren pelos (Mall., DCVB). Rebosillo i mocador →
- rebost
- despensa. Ebenisteria i moble mallorquí →
- rebost
- despensa (habitación). Arquibanc →
- rebost
- despensa (habitación). Tinell →
- recader
- quien lleva encargos de un lugar a otro (castellanismo según DCVB; figura popular del recader de pueblo, per verificar). Traginers i carreters →
- rechilieu
- calado con barras que unen los huecos. Brodats i calats →
- reclam
- pájaro o sonido que atrae a otros. Gàbia enganadora →
- recuit
- recocido. Vidre bufat →
- refort / talonera / somereta
- correa del talón (Petra / Manacor / Son Servera). Avarques (varques) →
- regala
- tablón que remata la borda. Vela llatina i mestres d'aixa →
- regala
- tablón que remata la borda. Llaüt (com a objecte) →
- regala
- tablón que remata la borda, donde va el escàlem. Rems (i escàlems) →
- reixa
- reja. Ferro forjat →
- rella
- reja. Jou i arada mallorquina →
- relliquis
- estampas de santos. Vestit de cossier i de la Dama →
- relliquis
- estampas de santos cosidas. Cossiers de Montuïri →
- rem
- remo. Rems (i escàlems) →
- rentador
- fregadero. Gerrer →
- rentador
- fregadero. Plater →
- replè (o passat)
- relleno hecho con crucecitas juntas. Brodats i calats →
- repols
- barrita cónica de hierro para hundir clavos (Mall.; fon. rəpóɫs). Boters →
- repols
- barrita cónica de hierro para hundir clavos (Mall.). Bóta i eines de boter →
- repussat
- repujado. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- respatler
- respaldo. Arquibanc →
- retaule
- retablo. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- retaule
- retablo. Exvots i retaules mariners →
- revetla
- verbena de la víspera. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
- ribell / llibrell / gibrell
- lebrillo; en Mallorca, ribell. Ribella i ribell →
- ribella / llibrella / gibrella
- jofaina; en Mallorca, ribella. Ribella i ribell →
- ribelleta / ribellona
- diminutivo / aumentativo (DCVB). Ribella i ribell →
- riscla
- aro o borde del garbell. Garbell, porgador i sedàs →
- risus paschalis
- risa de Pascua. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
- roba de llengües / tela de llengos
- tejido mallorquín con dibujo de llamas hecho con ikat. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- robiol
- empanadilla dulce. Confiters i pastissers →
- robiol / rubiol
- empanadilla dulce rellena de brossat, confitura o crema (Mall.). Forners →
- roda
- red de reparto de trabajo a domicilio por los pueblos. Espardenyes i calçat (Inca) →
- roda
- pieza curva de proa (o popa). Vela llatina i mestres d'aixa →
- roda
- pieza curva de proa o popa. Llaüt (com a objecte) →
- roda plena
- rueda maciza de disco. Carro mallorquí →
- roder
- en Mallorca, obrero que trabaja en la rueda de gerrer (DCVB); en Andorra, carpintero de carros. Mestres de carros i roders →
- rodet
- rodezno. Tremuja i moles (eines del moliner) →
- romana
- balanza romana. Romana →
- romeria
- peregrinación festiva, lugar tradicional de venta. Siurells →
- romeria
- fiesta junto a un santuario o iglesia. Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
- roncó
- bordón principal. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- roncó
- bordón que suena. Xeremies →
- rosari
- cadena de cadufos. Poal i cadufos →
- rosari
- rosario. Rosari ensucrat de Tots Sants →
- rostidora
- greixonera alargada para asar. Greixonera →
- roter
- campesino que roturaba y cultivaba rotes. Pedra en sec (margers) →
- Rotlet, Pas Nou, Cadenetes
- danzas. Cavallets de Felanitx →
- rotlo
- plataforma de la sitja. Carboners i sitges →
- rotlo
- corro de gente alrededor de los dimonis. Sant Antoni d'Artà →
- ràfec
- alero de tejas. Teules i teuleres →
S
- s'Encontrada
- procesión del encuentro de Pascua. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
- sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca
- refrán para una limpieza mal hecha (Mall.). Cossi i bugada →
- sa punta
- esclavina. Vestit de cossier i de la Dama →
- sa punta
- esclavina con estampas. Cossiers de Montuïri →
- sabater
- zapatero. Espardenyes i calçat (Inca) →
- sabater
- zapatero. Eines de sabater →
- sabater de vell
- remendón (DCVB). Eines de sabater →
- sabates d'espart
- calzado de esparto. Cossiers de Manacor →
- saboner
- quien hace o vende jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
- saboneria
- fábrica de jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
- sabó
- jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
- sabó dur
- jabón duro. Sabó (saboneria mallorquina) →
- sabó fluix
- jabón blando. Sabó (saboneria mallorquina) →
- sac / sarró
- odre. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- sac / sarró
- odre. Xeremies →
- safareig (de tafona)
- depósito de obra del aceite (Mall.). Safareig →
- safareig / safreig
- balsa de riego (Bal.). Safareig →
- sagnar
- sangrar. Barbers i cirurgians →
- sala
- sede del gremio. Escuts dels gremis de Mallorca →
- salabre
- salabardo (bal., DCVB). Salabre →
- sanefa
- cenefa decorativa de llata cosida. Obra de palma: llata i garballó →
- Sant Joan Pelós
- san Juan Bautista «peludo». Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
- sarrió (Mall.)
- disco de llatra con dos asas para barreduras y paja. Sàrria i sarrió →
- sarrió (Santa Margalida)
- esterilla de palma forrada de saco detrás de la albarda. Sàrria i sarrió →
- sastre / sastressa
- quien confecciona ropa a medida. Sastres i calceters →
- saïmera
- greixonera con escotaduras para verter la manteca. Greixonera →
- secallona
- higo maduro de piel ya pasa; rutló — el que cae solo (Pons). Sequer i canyissos →
- sedàs
- cedazo. Garbell, porgador i sedàs →
- sega / segar
- la siega / segar. Falç i falçó →
- segador
- jornalero de la siega. Falç i falçó →
- seller / selleter
- quien hace sillas de montar. Basters i selleters →
- sembradora
- cesta de sembrar; máquina de sembrar. Sembradora (senalla de sembrar) →
- sembrar a eixam
- a voleo. Sembradora (senalla de sembrar) →
- senalla
- capazo de dos asas. Espart i cistelleria →
- senalla
- capazo de palma o espart con dos asas. Senalla →
- senalla / senalleta
- capazo / capazo pequeño, la pieza emblema. Obra de palma: llata i garballó →
- senalla de clotar
- ancha y baja, para traginar tierra. Senalla →
- senalla farinera
- alta y estrecha, para recoger harina en el molino. Senalla →
- senallater
- comprador mayorista de obra de palma. Obra de palma: llata i garballó →
- senallater
- comprador mayorista de obra de palma. Senalla →
- senalleta
- senalla pequeña, de compra o de paseo. Senalla →
- senyal
- marca de oreja. Senyal de bestiar →
- senyal del pa
- marca de cada casa en el pan. Senyal de bestiar →
- sequer
- secadero; los canyissos llenos; su cobertizo (Mall.). Sequer i canyissos →
- serra
- sierra. Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
- serra de cadastre
- sierra de bastidor vertical de dos hombres (Mall.). Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
- serrador
- aserrador. Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
- serraller
- cerrajero. Ferro forjat →
- Sibil·la
- profetisa; la cantante. Vestit i espasa de la Sibil·la →
- Sibil·la
- profetisa; también quien la canta. Cant de la Sibil·la →
- sitja
- pila de carbonear. Carboners i sitges →
- siurell
- silbato-figura de barro; de siular, silbar. Siurells →
- siurell
- silbato-figura de barro; de siular, silbar. Siurell →
- siurell
- figura-silbato de barro. Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
- Siurellada
- desfile de las fiestas de Sa Cabaneta con gente disfrazada de siurell. Siurells →
- Siurellada
- desfile de Sa Cabaneta con gente vestida de siurell. Siurell →
- siurellera
- mujer que modela siurells. Siurells →
- siurellera
- mujer que los modela. Siurell →
- siurelleria
- oficio o taller de siurells; sección del Museu del Fang. Siurells →
- sobrassada
- embutido crudo de cerdo con pimentón, típico de Baleares. Omplidor i estris de matances →
- sobrassada
- embutido curado de carne picada con pimentón. Matances →
- soca
- tocón y base del tronco. Fusta d'olivera →
- sola
- suela. Espardenyes i calçat (Inca) →
- sola
- suela. Avarques (varques) →
- sola
- suela de fibra trenzada. Espardenyes →
- soldador
- herramienta para fundir el estaño (per verificar término local). Llauners i estanyers →
- sonador
- músico. Ball de bot i gloses →
- sonadors
- músicos. Sant Antoni de Manacor →
- sosa
- álcali para jabón duro. Sabó (saboneria mallorquina) →
- suro
- corcho. Almadrava →
- sàrria
- serón (1 sàrria = 8 arroves = 2 quintars). Carboners i sitges →
- sàrria / sària
- serón doble para el animal de carga. Sàrria i sarrió →
- sàrries (Petra, Vilafranca)
- esquellots, cencerros (DCVB). Sàrria i sarrió →
- sínia
- noria. Safareig →
- sínia / cini
- noria (en Mallorca también cini, según cita DCVB). Poal i cadufos →
- síquia
- acequia. Safareig →
- sòcol
- zócalo. Caixa de núvia →
T
- taco / matriu
- bloque de madera grabado. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- taco / matriu
- bloque grabado. Xilografies de la Impremta Guasp →
- tacó
- tacón. Espardenyes i calçat (Inca) →
- tafarra / rabasta
- ataharre. Guarniments: collera, bast i aubardà →
- tafona
- almazara mallorquina: trull, prensa y edificio. Premsa de biga (biga de tafona) →
- tafona
- almazara mallorquina. Trull de tafona →
- tafoner / tafoner major
- trabajador de la tafona / quien monta la pila. Premsa de biga (biga de tafona) →
- tafoner major
- quien monta la pila de esportins. Cofí i esportí →
- taleca
- bolsa. Coll de tords i filats →
- tall
- filo. llom: lomo. Ganiveteria →
- tallant
- herramienta de corte. Marès i picapedrers →
- tallant (de picapedrer)
- herramienta de dos hojas para rebajar piedra. Podadora i tallant →
- tallant / taiant
- cuchilla de golpe; en Mallorca, de carnicero. Podadora i tallant →
- tallista / tallador
- quien talla. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- tamboret
- taburete (forma general). Balancí i tibulet →
- tamborí
- tamboril. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- tamborí / tamborino
- tamboril. Flabiol i tamborí (tamborino) →
- tancador
- cierre. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
- tant va sa gerra en es pou, que a la fi se trenca
- refrán (Mall.). Alfàbia, gerra i gerricó →
- tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca
- refrán (también bal.; DCVB). Càntir i botilla →
- tapa
- tapa; la interior es el lienzo pintado. Caixa de mariner →
- tarongí
- planta aromática de la receta. Alambiners i herbes de Mallorca →
- tascó
- cuña para separar el bloque. Marès i picapedrers →
- tascó
- cuña. Eines de picapedrer →
- taula
- mesa. Taula i bufet →
- taula d'estisora
- mesa de patas cruzadas. Taula i bufet →
- taula ministre
- mesa con cajones. Taula i bufet →
- taula plegadissa
- mesa plegable. Taula i bufet →
- teia
- astilla de pino resinoso. Fitora i pesca a l'encesa →
- teixidor / teixidora
- quien teje. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- teixidor de llana
- tejedor de lana; gremio propio. Flassades i mantes de llana →
- teixidor de lli
- tejedor de fibras vegetales (lino, cáñamo, algodón); gremio propio desde la Edad Moderna. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- teler
- telar manual de trenat. Espardenyes i calçat (Inca) →
- teler
- telar. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- temprar
- templar. Ganiveteria →
- tenalles
- tenazas. Ferro forjat →
- tenalles
- tenazas. Enclusa i manxa →
- tenir carros / carretells
- girar áspera (Sóller). Baldufa →
- tenir més gana que un trinxet nou
- tener mucha hambre (Pollença). Trinxet (navalla de pagès) →
- tenyir
- teñir. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- tenyir
- teñir. Tintorers →
- Ternelles
- predio y valle de donde sale el pino. Pi de Sant Antoni de Pollença →
- terratzo
- pavimento de cemento con chinas de mármol. Rajoles hidràuliques →
- terrisser
- alfarero en general. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- test
- trozo de cerámica rota. Adobacossis i cordadors d'olles →
- teula
- pieza de barro cocido para cubrir el tejado. Teules i teuleres →
- teula cobertora
- la que va boca abajo, encima de las de canal. Teules i teuleres →
- teula de canal
- la que va boca arriba y conduce el agua. Teules i teuleres →
- teula pintada
- teja decorada con calç y mangra. Teules i teuleres →
- teula àrab
- teja curva tradicional. Teules i teuleres →
- teulada
- cubierta de tejas. Teules i teuleres →
- teuler
- quien hace teja y ladrillo en la teulera. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- teuler
- persona que fabrica tejas. Teules i teuleres →
- teulera / teuleria
- taller y horno donde se hacen; en Mallorca, teulera. Teules i teuleres →
- teuleria
- tejar; en Felanitx también hacía gerretes. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
- tiba
- piedra que cae. Llosa (trampa de pedra) →
- tibal / bancal / capçaler
- piedra fija. Llosa (trampa de pedra) →
- tibulet
- taburete. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
- tibulet
- taburete (Manacor, Sant Llorenç). Balancí i tibulet →
- tibulet
- taburete. Cadira de bova i banc →
- tinell
- estantería escalonada para vajilla. Tinell →
- tintorer
- tintorero. Flassades i mantes de llana →
- tintorer
- tintorero; oficio regulado en Mallorca desde 1315. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- tintorer
- quien tiñe materias textiles. Tintorers →
- tintoreria
- taller de tinte. Tintorers →
- tir de fona
- deporte. Fona →
- tirador
- espacio o bastidor para estirar los paños tras teñirlos. Flassades i mantes de llana →
- tirapeu / estirapeu
- tirapié. Eines de sabater →
- tisores de sastre
- tijeras grandes de cortar tela. Sastres i calceters →
- toc
- toque. repic: repique. Campaners i fonedors de campanes →
- toc de morts
- toque de difuntos. Campaners i fonedors de campanes →
- tolet
- escàlem de metal. Rems (i escàlems) →
- tomar
- derribar, hacer caer (Mall.). Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
- tomar garroves / ametles
- varear algarrobas / almendras. Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
- tondre
- esquilar. Estisores de tondre →
- tondre / abaixar
- recortar el pelo del paño. Paraires i draperia →
- tondre de filera / de gra d'ordi / de miralló
- patrones de esquileo (Mall.). Estisores de tondre →
- torcedor
- palo con cordel para sujetar el morro del animal mientras se herra. Ferradors i manescals →
- torcedor de seda
- quien retuerce el hilo. Velluters i seda →
- tord
- zorzal; en Mallorca, tord blanc o simplemente tord. Coll de tords i filats →
- torn
- torno de alfarero. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- torn
- torno. Torners (torn de fusta) →
- torn
- torno; roda de terrisser (DCVB). Torn de gerrer →
- torn d'aigua
- turno de riego (per verificar término mallorquín). Safareig →
- tornada
- estribillo. Goigs →
- torner
- tornero. torn: torno. Fusta d'olivera →
- torner
- tornero. Torners (torn de fusta) →
- torrada
- asado. Fogueró →
- torrada
- carne a la brasa del fogueró. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
- torçar
- retorcer. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- tos / tosa
- esquilado/a. Estisores de tondre →
- trabucaire
- bandolero armado con trabuco. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
- traginar
- acarrear. Traginers i carreters →
- traginer
- intermediario que recogía la obra casa por casa. Obra de palma: llata i garballó →
- traginer
- quien se dedica a transportar mercancías. Traginers i carreters →
- traginer d'oli
- el que transportaba el aceite comprado en el banc de l'oli. Traginers i carreters →
- traginer de garrot
- el que llevaba la carga a lomo de bestia (doc. 1496, Mallorca). Traginers i carreters →
- trama
- hilo que cruza el ordit de lado a lado. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
- trasmall
- red de tres telas. Gànguil i xarxes →
- traspalar
- pasar el grano de un montón a otro con la pala. Pala de ventar i barraca d'era →
- trefilar
- estirar hilo metálico por la hilera. Joieria tradicional i botons mallorquins →
- tremuja
- tolva. Moliners →
- tremuja
- tolva. Tremuja i moles (eines del moliner) →
- trenat / trençat
- piel trenzada (trençat, forma popular en Inca). Espardenyes i calçat (Inca) →
- trencador
- quien arranca bloques en la pedrera. Marès i picapedrers →
- trepa
- rejilla metálica que separa los colores. Rajoles hidràuliques →
- trepitjar
- pisar la uva. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
- trespeus
- trébedes. Foganya i estris del foc →
- trespeus
- en Mallorca, pie de tres patas del lavamanos. Ribella i ribell →
- trespol
- suelo de una estancia (en Mallorca). Rajoles hidràuliques →
- triar la sitja
- apagar y clasificar el carbón. Carboners i sitges →
- trill
- trillo de tabla o rodillo (Cat., Val.); no mallorquín. Carretó de batre (trill) →
- trinxet
- cuchilla de cortar piel. Eines de sabater →
- trinxet
- navaja curva de bolsillo (Mall.). Trinxet (navalla de pagès) →
- trull / mola
- piedra que muele la aceituna. Premsa de biga (biga de tafona) →
- trull / trui
- molino de aceituna; piedra que muele (Mancor). Trull de tafona →
- trunyella
- trenza de pelo. Rebosillo i mocador →
- túnel
- faldilla del cossier (Montuïri). Vestit de cossier i de la Dama →
- túnel
- faldilla de color del cossier. Cossiers de Montuïri →
U
- ull
- chimenea central de la sitja. Carboners i sitges →
- ull
- agujero del hierro donde entra el mango. Aixada i xapeta (aixadell) →
- ull
- ojo donde entra el mango. Càvec →
- ull
- ojo del mango. Destral i picassó →
- ullet
- agujerito redondo bordado. Brodats i calats →
- una gerra, quan se trenca, a qualque lloc deu ferir
- refrán (Mall.). Alfàbia, gerra i gerricó →
V
- Valentes Dones
- las hermanas Casasnovas, heroínas de Can Tamany (per verificar nombres). Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
- varqueres
- cordeles que atan la avarca a la pierna. Avarques (varques) →
- vell / velló de llana
- vellón. Tintorers →
- vellut
- terciopelo. Velluters i seda →
- velluter
- quien hacía o vendía terciopelo (doc. mallorquines 1573 y 1623, BSAL). Velluters i seda →
- vencill
- atadura de hierba (càrritx) para hacer haces. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
- vencís
- atadura de la garba. Falç i falçó →
- vencís / vencí
- atadura de la garba (Mall.). Garba, garbera i vencís →
- ventador
- soplillo para el fuego (Bal.); también quien avienta el grano. Ventador i ventall de palma →
- ventafocs / marguà
- sinónimos de ventador (DCVB). Ventador i ventall de palma →
- ventall
- en la palma, la hoja ya abierta del garballó. Graneres i graneretes →
- ventall
- abanico; en la palma, la hoja abierta del garballó. Ventador i ventall de palma →
- ventalla
- ala del sombrero. Capellers i barreters →
- ventalla
- ala. Capell de palma (capell de pauma) →
- ventar
- aventar el grano. Forca, rampí i ganxo →
- ventar
- aventar el grano. Pala de ventar i barraca d'era →
- ventar
- dar aire; aventar. Ventador i ventall de palma →
- verd de coure
- verde de cobre. Siurells →
- verduc
- vara fina de olivo o acebuche para cestería. Barral →
- verduc
- tronzador de dos hombres (Mall.). Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
- verema
- vendimia. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
- veria / averia negra
- pasta de botifarró. Omplidor i estris de matances →
- vespra
- víspera, la noche del 16. Sant Antoni de sa Pobla →
- vesta
- túnica. Capirot i vesta de confrare →
- veta
- dibujo de la fibra. Fusta d'olivera →
- veta
- cinta para atar. Espardenyes →
- veu de cossi
- voz cascada (Mall.). Cossi i bugada →
- vidres pintats
- cristales pintados. Escriptori i arquilla →
- vidriat
- vidriado (de plomo, en la tradición). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
- vidrier
- maestro vidriero. Vidre bufat →
- virolla
- anillo metálico del mango. Ganiveteria →
- vogar
- remar. Rems (i escàlems) →
- vol
- volteo completo. Campaners i fonedors de campanes →
- voladís
- alero en voladizo. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
- voladís
- alero. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
- volant
- tocado de fiesta alternativo al rebosillo (per verificar forma). Rebosillo i mocador →
- volta
- bóveda de piedras sobre el hogar. Calciners i forns de calç →
- voreta
- borde cilíndrico de refuerzo con alma de càrritx. Obra de palma: llata i garballó →
- voreta
- borde de refuerzo con alma de càrritx. Senalla →
- vímet
- mimbre. Espart i cistelleria →
- vímet
- mimbre. Cove (covo) i paner →
X
- xada boca-ampla
- de filo ancho, para leña. Aixada i xapeta (aixadell) →
- xada puntera / gavetera
- con punta, para zanjas (gavetes). Aixada i xapeta (aixadell) →
- xapa
- chapa de madera fina. Calaixera →
- xapat
- chapeado. Ebenisteria i moble mallorquí →
- xapat
- chapeado. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
- xapeta / xapolina
- azada pequeña (Mall.). Aixada i xapeta (aixadell) →
- xarxa / xerxa
- red (xerxa en pronunciación balear). Gànguil i xarxes →
- xarxa cega
- de malla muy estrecha. Gànguil i xarxes →
- xeremier
- quien toca las xeremies. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- xeremier
- quien la toca. Xeremies →
- xeremies
- gaita mallorquina. Xeremies →
- xerrac
- serrucho. Eines de fuster →
- xeta
- grifo / pileta del cup (Inca). Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
- xeta / aixeta
- grifo. Aixeta (xeta) →
- xicra
- taza. Xocolaters →
- xilografia
- grabado en madera. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
- xilografia
- grabado en madera. Xilografies de la Impremta Guasp →
- ximbomba
- zambomba. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
- ximbomba
- zambomba (Mall., Men.). Ximbomba →
- ximbomber
- quien la toca (per verificar uso). Ximbomba →
- ximbombeta
- ximbomba pequeña. Ximbomba →
- xiulell / xiurell / siulet
- variantes del nombre según la zona. Siurells →
- xiulell / xiurell / siulet
- variantes según la zona. Siurell →
- xocolata desfeta
- chocolate a la taza. Xocolaters →
- xocolater / xocolatera
- quien hace o vende chocolate (fon. mall. ʃokoɫəté, ʃikoɫəté). Xocolaters →
- xocolatera
- recipiente para el chocolate. Xocolaters →