Disseny IndígenaCAESEN

Inicio /

Vocabulario de los oficios de Mallorca

1585 palabras de los oficios, los objetos y la arquitectura tradicional de Mallorca, con su definición y la ficha de la que salen.

# · A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · X

#

«A barcella per garba»
trigo que rinde mucho; por extensión, todo lo que da provecho (Mall.). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
«Al jorn del judici…»
primer verso (per verificar en la versión de la Seu). Cant de la Sibil·la →
«Anar com una aixeta»
tener diarrea (Mall., Men., Val.). Aixeta (xeta) →
«Aquesta ganiveta ja no és esmoladora!»
ya no admite más afilado. Esmoladors →
«Ara balla sa baldufa»
«ahora se está haciendo» (Mall.). Baldufa →
«Arada llarga i llaurador granat»
refrán mallorquín. Jou i arada mallorquina →
«Bóta dolenta no fa bon vi»**; **«A bóta buidada no hi ha que punyir»
refranes (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
«Cada pesca vol una esca»
refrán mallorquín. Esca i encenalls →
«Carros de rei, llebres agafen»
el poder y el dinero lo consiguen todo (Mall., Men.). Carro mallorquí →
«Caure quarteres de blat»
llover a tiempo para la siembra. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
«Caure quarteres de blat»
llover a tiempo (ver mesures de gra). Sembradora (senalla de sembrar) →
«Clavar un cop d'esquella»
decir un disparate. Esquella i picarol →
«Comprar en garba»
comprar en bloque, sin escoger (Aguiló). Garba, garbera i vencís →
«D'ací a costa hi ha tres palangres»
unas 450 braces: el palangre es medida de distancia en el mar (Mall.). Palangre →
«donar un gipó»
dar una paliza o reñir fuerte (Mall., DCVB). Gipó i vestit de pagès →
«Dur ses esquelles»
mandar, llevar la dirección (Mall.). Esquella i picarol →
«El bon pastor, sense escorxar ton»
refrán (Mall.). Estisores de tondre →
«Els carros no coneixen l'amo»
cuidado con que el carro no atrape a quien lo guía (Manacor). Carro mallorquí →
«Es brot més apreciat / d'es teu cossiol voldria...»
canción popular mallorquina (DCVB). Cossiol →
«Es dia de ses matances / és un dia de bordell...»
canción popular (DCVB). Omplidor i estris de matances →
«Es floc ha de dir amb ses castanyetes»
refrán: dos cosas que deben ir juntas (DCVB). Castanyetes →
«Es marxando va a Alaró | tot carregat d'embarassos; | dones, si teniu pedaços, | los vos barat amb sabó»
canción popular mallorquina. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
«Esca de bolet»
paliza (Mall.). Esca i encenalls →
«Esca del primer pic»
persona que se enciende enseguida, irritable. Esca i encenalls →
«Esser com els ases d'Artà, que en veure es bast ja suen»
ser muy vago (Mall.). Guarniments: collera, bast i aubardà →
«Esser com qui fa botifarrons»
ser muy fácil (Mall.). Omplidor i estris de matances →
«Esser fet amb sa destral grossa i manejada d'es manobres»
ser muy basto (Mall.). Destral i picassó →
«Fer cadufos»
chochear: «sa padrina ja fa cadufos» (Mall.). Poal i cadufos →
«Fer la xeta a qualcú»
engañarle o impedirle actuar. Aixeta (xeta) →
«Fer pleta d'una cosa»
destrozarla (Mall.). Gaiato →
«Fer trucs i baldufes»
hacer lo que uno quiere (Mall.). Baldufa →
«Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta»
se dice de quien pide limosna pudiendo trabajar (Mall.). Gaiato →
«Girar-se la garba»
cambiar la suerte a peor. Garba, garbera i vencís →
«Guix i calç, tapen molts de mals»
refrán. Guixers i emblanquinadors →
«Haver-hi que tondre»
haber trabajo o negocio (Mall.). Estisores de tondre →
«Lligar dotze cercols a una bota... 5 sous»
precio en 1558 (doc. catalán). Bóta i eines de boter →
«Macarrons gruxats, burbayó, fideus de malalt»
Penya, poesía mallorquina. Fideuers →
«més beneit que una espardenya»
muy corto de entendimiento (Mall.). Espardenyes →
«més cremat que una espardenya»
muy enfadado (Mall.). Espardenyes →
«Més sec que un carquinyoli»
muy delgado o muy seco. Confiters i pastissers →
«Més xalest que unes castanyetes»
muy alegre (Mall.). Castanyetes →
«N'hi ha un esmolet vell»
juego de corro de niñas (Bagà). Esmoladors →
«Negar-se dins un cossiol»
ahogarse en un vaso de agua (Mall.). Cossiol →
«Net i esporgat»
limpio, sin mermas (Mall.). Empelt i navalla d'empeltar →
«Ni un per senyal»
ni uno (bal.). Senyal de bestiar →
«No comencis sa garbera que no hagi passat Sant Pere»
refrán (Mall.). Garba, garbera i vencís →
«No poder anar ni amb currioles»
ir muy mal, sin remedio (Cat., Mall., Men.). Corriola i politja →
«No sies estora!»
reprimenda mallorquina: «¡no seas pánfilo, no hagas trastadas!» (DCVB). Estora →
«No treure romana»
pesar muy poco (Mall.). Romana →
«Passar l'arada davant els bous»
empezar la casa por el tejado (Mall., Men.). Jou i arada mallorquina →
«Pescador de canya i moliner de vent, no han mester notari per fer testament»
ambos oficios eran pobres (Mall.). Moliners →
«Ploure a portadores»
llover a cántaros. Portadora →
«Posar oli en un cresol»
aplicar un remedio rápido y eficaz. Llum de cresol (llum de cruia) →
«Posar xeta»
empezar a vender vino al por menor (Mall.). Aixeta (xeta) →
«Puja es xot a sa romana, i tot d'una diu: Tant val»
se dice de quien calcula rápido y tiene buen ojo (Manacor). Romana →
«Quin safareig!»
jaleo (Penedès, no mallorquín). Safareig →
«Sa casa és massa vella i l'haurem de tomar»
ejemplo de uso general (DCVB). Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
«Sa nostra figueralera / ha caiguda d'un cimal...»
glosa popular (Pons). Escala de figueraler →
«Sa ximbomba ja no sona... perque té sa pell de ca i sa canya que no és bona»
copla (DCVB). Ximbomba →
«Segar sense manegots»
en una canción popular mallorquina, señal de trabajo duro: «Com la vaig veure es matí / segar sense manegots...» (DCVB). Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
«Sempre s'estira, com sa veta d'es marxando»
de algo muy elástico (Men.). Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
«Set aumuds no fan barcella»
se dice de lo que rinde poco (Mall.). Siete no llegan a seis porque el almud viene escaso. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
«Són com una pila d'esportins de sa tafona»
comparación de Alcover (DCVB). Cofí i esportí →
«Tenedors, toneu ran ran, que es paraire no se queix»
canción de esquilar, Mallorca. Paraires i draperia →
«Tenir fluixes ses currioles»
flojear de piernas (Palma). Corriola i politja →
«Tenir picarol»
tener labia. Esquella i picarol →
«Tondre sense estisores»
engañar (Mall.). Estisores de tondre →
«Tot lo dia corre amb la mola al coll»
canción del esmolet vell (Bagà). Roda d'esmolar (mola) →
«Totes ses dones que hi ha / són gàbies enganadores»
canción popular mallorquina (DCVB). Gàbia enganadora →
«Treure's es bast a coces»
librarse de algo molesto por la fuerza (Mall.). Guarniments: collera, bast i aubardà →
«Un cop de destral no fa caure un roure»
lo importante pide esfuerzo constante. Destral i picassó →
«Uns morrals»
gente grosera (uso figurado, Ignor., DCVB). Morral →
«Untar les currioles»
sobornar (Cat., Bal.): «Qui unta més ses corrioles / sol essé es més preferit» (Ignor.). Corriola i politja →
«Va dexar ses xerxes y es palangres»
cita mallorquina del periódico L'Ignorància (DCVB). Gànguil i xarxes →
«Visca Sant Antoni!»
grito que cierra los actos. Sant Antoni de sa Pobla →
«És com un covo»
se dice de lo que rueda pendiente abajo (Alcover, cit. DCVB). Cove (covo) i paner →

A

abaixar
recortar el pelo del paño (sentido técnico per verificar en DCVB). Cardes i tisores d'abaixar →
acalat
preparado, listo. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
acop
higo abierto y cerrado tras secar (Mall.); acop flor (Sant Llorenç). Sequer i canyissos →
adobacossis
quien arregla cossis y piezas de barro rotas con alambre (pronunciación documentada en Palma y Llucmajor). Adobacossis i cordadors d'olles →
adobacossis i ribells
forma de Manacor; calca el grito del reparador ambulante. Adobacossis i cordadors d'olles →
adobar
arreglar. Adobacossis i cordadors d'olles →
adobar
curtir la piel. Espardenyes i calçat (Inca) →
adobar
curar con agua (per verificar uso en Mallorca). Rajoles hidràuliques →
adobar xarxes
remendarlas. Gànguil i xarxes →
adober / adoberia
curtidor; curtiduría. Blanquers i assaonadors →
agranar
barrer. Graneres i graneretes →
agulla bastera
aguja de baster. Basters i selleters →
aiguardent
aguardiente. Alambiners i herbes de Mallorca →
aiguardent
aguardiente. Alambí →
aiguardenter
en Mall., aficionado al aguardiente; meló aiguardenter, melón que sabe a aguardiente. Alambiners i herbes de Mallorca →
aixa
azuela. Boters →
aixa
azuela. Bóta i eines de boter →
aixada / xada
azada doble mallorquina. Aixada i xapeta (aixadell) →
aixovar
ajuar. Ebenisteria i moble mallorquí →
aixovar
ajuar. Caixa de núvia →
ala
hoja abatible. Taula i bufet →
alambiner
quien destila con alambique (oficio del repertorio artesano). Alambiners i herbes de Mallorca →
alambiner
quien destila (oficio del repertorio artesano). Alambí →
alambí
alambique. Alambiners i herbes de Mallorca →
alambí / alambic
alambique. Alambí →
albarda / xalma
variantes sencillas, solo acolchado, sin arcons. Basters i selleters →
alcarrassa
botella porosa para enfriar agua. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
alena
lezna. Eines de sabater →
alena torta
lezna curva de guarnicionero (Manacor). Eines de sabater →
alfàbega
albahaca, planta de verano en las fiestas. Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
alfàbia / aufàbia
tinaja (del árabe al-habiya). Alfàbia, gerra i gerricó →
aljub
cisterna cubierta. Pedra en sec (margers) →
aljub
cisterna cubierta de agua de lluvia. Safareig →
allioli
salsa de ajo y aceite montada en el mortero. Morter i maça →
almadrava
del árabe andalusí al-maḍraba. Almadrava →
almagre
óxido de hierro rojo. Siurells →
almud / aumud
sexta parte de la barcella. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
alzinar
encinar. Carboners i sitges →
amb brec
con pico vertedor. Greixonera →
amollar sa xeta
abrir el grifo. Aixeta (xeta) →
anafre
hornillo portátil de barro. Foganya i estris del foc →
anar a tondre
ir a cortar espigas de cebada verde para hacer pan en años de hambre (Mall.). Estisores de tondre →
anar amb so cul en es cossi
ir siempre con miseria (Manacor). Cossi i bugada →
anfàs
embudo de entrada. Nansa →
ansa de sotet
asa de cuerda con anilla que reparte la carga. Obra de palma: llata i garballó →
anserol
asa de correa que pasa por la suela. Avarques (varques) →
antena
verga de la vela, formada por car (parte baja) y pena (alta). Vela llatina i mestres d'aixa →
antena
verga de la vela (car + pena). Llaüt (com a objecte) →
anyell
cordero. Vestit de Sant Joan Pelós →
aparador
mueble de vajilla (no mallorquín). Tinell →
aparadora
mujer que cose el corte del zapato. Espardenyes i calçat (Inca) →
aplicació
pieza de barro modelada que se pega al cuerpo. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
ara que ets morter, para; quan seràs maça, ja picaràs
refrán: el aprendiz aguanta, ya mandará (DCVB, Men.). Morter i maça →
arada
arado. Jou i arada mallorquina →
aram
cobre. Calderers i courers →
arbre
eje vertical. Trull de tafona →
arc
patín curvo del balancí. Balancí i tibulet →
arca
horno de recocido. Vidre bufat →
arcó
armazón de madera del bast. Basters i selleters →
arganells
armazón de carga a lomo para llevar gerres. Alfàbia, gerra i gerricó →
argenter
platero. Joieria tradicional i botons mallorquins →
aro
bastidor redondo que tensa la tela. Brodats i calats →
arquibanc
banco-arcón. Cadira de bova i banc →
arquibanc
banco con cofre bajo el asiento (DCVB). Caixa de núvia →
arquibanc
banco con cofres (forma usada en Mallorca). Escó →
arquibanc / artibanc
banco con cofres. Arquibanc →
arquilla
arqueta, escritorio pequeño. Escriptori i arquilla →
arrabassar
arrancar las hojas del garballó. Obra de palma: llata i garballó →
arracada
pendiente. Joieria tradicional i botons mallorquins →
arrel
raíz. Fusta d'olivera →
art de bou
arrastre entre dos barcas (pesca del bou). Gànguil i xarxes →
arçó
arzón de madera. Guarniments: collera, bast i aubardà →
ase guixer / ase de guixer
asno destinado a transportar yeso (Mall.). Guixers i emblanquinadors →
assaonador
quien adoba y acaba la piel. Blanquers i assaonadors →
assaonador
curtidor (per verificar uso en Mallorca). Espardenyes i calçat (Inca) →
assecar
secar. Fusta d'olivera →
atxa
vela grande de procesión (per verificar uso en Mallorca). Cereria (cerers i ciris) →
aubardà
aparejo mallorquín (= albarda). Guarniments: collera, bast i aubardà →
auca
pliego de viñetas con versos. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
aufabeguera
mata de albahaca. Cossiol →
aufabieta / aufabió
alfàbia pequeña. Alfàbia, gerra i gerricó →
avarca / varca
sandalia rústica de suela de cuero. Avarques (varques) →
avarques
sandalias rústicas de piel o goma. Espardenyes i calçat (Inca) →
Àguila
danzante del Corpus de Pollença. Vestit i joies de les Àguiles (Pollença) →
Àguiles
las danzantes; el nombre viene de las antiguas águilas del Corpus (per verificar). Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →

B

bací
bacía de barbero (per verificar uso mallorquín). Barbers i cirurgians →
badall
agujero de tiro. Carboners i sitges →
balancí
mecedora. Balancí i tibulet →
balca
sinónimo de bova (DCVB). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
baldufa
peonza. Torners (torn de fusta) →
baldufa / boldufa (Manacor) / baldrufa (Petra, Vilafranca)
peonza; variantes de pronunciación. Baldufa →
baldufa botera
peonza redondeada hecha por un boter (Manacor). Boters →
baldufa dels pois
baldufa vieja que recibe los golpes (Mall.). Baldufa →
ball de bot
baile popular mallorquín. Castanyetes →
ball de cossis
antiguo baile popular mallorquín de hombres solos (DCVB, doc. 1629). Cossi i bugada →
ball de cossis
nombre de los ss. XVII-XVIII. Cossiers d'Algaida, Pollença, Inca i altres →
ball de les Àguiles
su danza. Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
ball dels dimonis
danza que abre la fiesta. Sant Antoni de Manacor →
ballar
girar la baldufa. Baldufa →
banc
banco. Escó →
banc d'abelles
colmenar. Casera d'abelles (caera) →
banquet
banquito; en Mallorca, escabel para los pies. Cadira de bova i banc →
Banya Verda
el de Montuïri. Careta i vestit de dimoni →
Banya Verda
nombre del dimoni. Cossiers de Montuïri →
banyar
sumergir la mecha en cera. Cereria (cerers i ciris) →
barana
barandilla. Ferro forjat →
baratar
trocar. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
barber
barbero; antiguamente, también cirujano menor. Barbers i cirurgians →
barbotina
barro líquido que sirve de cola. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
barca coralera
barca de coral («una barca coralera ells ja prenen per assalt», Costa i Llobera). Coralers →
barca de rem
la que se mueve a remo. Rems (i escàlems) →
barcella
sexta parte de la quartera; seis almuds en Baleares (cuatro en Valencia). Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
barquera
zona de monte cedida para arrancar palma. Obra de palma: llata i garballó →
barraca de s'era
refugio de era (Mall.). Pala de ventar i barraca d'era →
barral
garrafa forrada (Mall.); tarro de confites (Mall.). Barral →
barrella
planta de la que se sacaba sosa. Sabó (saboneria mallorquina) →
barreta
barrita de hilo que cruza un hueco (d'aranya, de niu d'abella). Brodats i calats →
barreter / boneter
quien hace barrets o bonets (sin ala). «Boneters» es la denominación tradicional en Mallorca. Capellers i barreters →
barrina
barrena; barrina de berruga, la de espiras solo en la punta (Mall.). Eines de fuster →
barrot
barrote. Torners (torn de fusta) →
barrota
palo del dimoni. Cossiers de Montuïri →
barxa
senalla grande y alargada de transporte. Senalla →
bast
aparejo de carga sobre el lomo. Basters i selleters →
bast
silla de carga. Guarniments: collera, bast i aubardà →
bast / albarda
aparejo sobre el que se carga la sàrria. Sàrria i sarrió →
baster
quien fabrica y arregla basts, selles y guarniciones. Basters i selleters →
baster / albarder
artesano de basts y albardas. Guarniments: collera, bast i aubardà →
batall
badajo. Campaners i fonedors de campanes →
batall
badajo. Esquella i picarol →
batre
trillar. Carretó de batre (trill) →
batre de rems
poner los remos en movimiento. Rems (i escàlems) →
Beata / Beateta
la santa; la niña que la representa. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
Beateta
niña que representa a la santa. Carro triomfal de la Beata →
beneïdes
bendiciones; por extensión, el desfile. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
beneïdes
bendición de animales y desfile. Sant Antoni de sa Pobla →
bessó
ramitas secas. bessonar: alimentar la sitja. Carboners i sitges →
bestiar
ganado. Fira de Sineu →
betlem
belén. Betlem →
biel, malaguenya, borda, mitja mà, perol, treset, setze, catorze
tallas de olla en Pòrtol. Olla, cassola i perol →
biel, malaguenya, mitja mà, perol
nombres de tamaño en Pòrtol. Greixonera →
biga
viga. cabiró: vigueta. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
biga
viga-palanca de la prensa. Premsa de biga (biga de tafona) →
blanquer
curtidor (pieles «blancas»). Blanquers i assaonadors →
blavet
pasta azul para marcar el dibujo. Brodats i calats →
ble
mecha de algodón. Cereria (cerers i ciris) →
ble
mecha. Llum de cresol (llum de cruia) →
boga
anea (enea) para asientos. Ebenisteria i moble mallorquí →
boix
grabado en madera de boj. Goigs →
boixa
pieza central de la rueda; en Mall., pieza de hierro que va dentro del cubo y abriga el eje. Mestres de carros i roders →
bolitx
arte de arrastre pequeño. Gànguil i xarxes →
boll
cascabillo, la cáscara del grano. Pala de ventar i barraca d'era →
bomber
greixonera grande, cilíndrica y baja. Greixonera →
bordons
tubos de nota fija. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
bordons
tubos de nota fija. Xeremies →
bossa
bolsa central. Fona →
bot
salto. Ball de bot i gloses →
botafora
botalón de popa. Vela llatina i mestres d'aixa →
boter
quien hace bótes de madera (y, en otras zonas, odres de cuero). Boters →
botifarró
embutido con sangre. Matances →
botilla
botija de dos asas para el trabajo. Càntir i botilla →
botja
enramada donde el gusano hila el capullo. Velluters i seda →
botonada
serie de botones del vestido. Joieria tradicional i botons mallorquins →
botonada
hilera de botones de metal precioso. Gipó i vestit de pagès →
botó
botón. Joieria tradicional i botons mallorquins →
bova
enea (Typha); en Mallorca, la forma usual de boga. Cadira de bova i banc →
bova
enea (Typha), nombre mallorquín. Estora →
bova / boga
enea (Typha latifolia, T. angustifolia); en Mallorca, bova. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
bova / boga
enea (Typha); en Mallorca se dice bova. Espart i cistelleria →
bova escabeiada
asiento de enea deshecho («tres cadires desiguals amb sa bova escabeiada», cita mallorquina en el DCVB). Cadira de bova i banc →
bracet
palo que sujeta el fusell (Sant Llorenç). Carretó de batre (trill) →
braguer
pieza que distribuye el aire a los bordones. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
braguer
distribuidor del aire. Xeremies →
brandó
antorcha de cera de varios pabilos (per verificar uso en Mallorca). Cereria (cerers i ciris) →
brasera
capa de rama fina de la base, testigo de cocción. Carboners i sitges →
braça
braza, medida de cuerda. Potera →
braçolada / braçol
línea corta con anzuelo. Palangre →
braços
varas laterales para un animal. Carro mallorquí →
bres
cuna (Mall.). Bres (bressol) →
bres emprat, arraconat
refrán de Palma (DCVB): la cuna usada se arrincona. Bres (bressol) →
bresca
panal; bresca rodona, llarguera, bescunsera (Manacor, Llucmajor), travessera (Artà). Casera d'abelles (caera) →
bresca abegotera
de zánganos; bresca de sac — sin miel (Manacor); bresca paredada — sellada con cera (Mall.). Casera d'abelles (caera) →
bressol
cuna (forma general). Bres (bressol) →
bressolar
mecer (forma general; per verificar uso mallorquín). Bres (bressol) →
brin
tira de hoja de palma. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
brin
hebra o tira de fibra. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
brin
tira de la hoja de palma. Obra de palma: llata i garballó →
brins de corona
brins centrales y más anchos de la hoja. Graneres i graneretes →
broc / pitorro
pico para beber. Càntir i botilla →
brodadora
mujer que borda; en el bordado culto antiguo, brodador (hombre). Brodats i calats →
brodar
decorar una tela con hilo y aguja. Brodats i calats →
brodat
«bordado»: decoración de aplicaciones en relieve. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
brodat foradat
bordado con agujeros recortados. Brodats i calats →
brodat ple
bordado de relleno con relieve, normalmente blanco. Brodats i calats →
Broquers
danza de escudos (broquer = escudo pequeño). Cossiers de Manacor →
brossat / brossot
requesón. Formatgera →
bréndola
cada radio que une el cubo con la circunferencia de la rueda (Mall.); fig., persona alocada. Mestres de carros i roders →
bréndoles
radios de la rueda. Carro mallorquí →
buc
cuerpo de la caja. Caixa de núvia →
budellera
mujer que limpia las tripas (Mall.). Omplidor i estris de matances →
budells
tripas. Matances →
bufador
tubo para soplar. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
bufador
tubo para soplar. Xeremies →
bufar
soplar. Vidre bufat →
bufet
mesa de escribir (Mall.). Taula i bufet →
bugada
colada con lejía de ceniza. Cossi i bugada →
buixarda
martillo de puntas para texturizar. Marès i picapedrers →
burballó
pasta de sopa más pequeña que las burballes (Mall.). Fideuers →
burballó
pasta de sopa (Mall.). Premsa de fideus →
bóta
tonel. Boters →
bóta
tonel. Bóta congrenyada i quartí →
bóta
tonel. Bóta i eines de boter →
bóta congrenyada
con aros de madera (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →

C

cadena
collar de eslabones. Joieria tradicional i botons mallorquins →
cadeneta
punto en forma de cadena; base del bordado mallorquín. Brodats i calats →
cadira
silla. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cadira
silla. Cadira de bova i banc →
cadira de repòs
sillón (Mall.). Cadira de repòs i llit de repòs →
cadira paridora
silla de parto. Cadira paridora →
cadiraire
forma popular para el que hace o arregla sillas (per verificar uso en Mallorca). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cadiram
conjunto de sillas de una sala. Cadira de repòs i llit de repòs →
cadiram / cadirat
sillería de coro. Cadiram de la Seu i moble d'església →
cadirer
quien hace sillas (DECat). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cadireria
taller o tienda de sillas. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cadires de Barcelona
modelo de silla citado en 1780 (per verificar tipología). Canapè →
cadires plegadisses
sillas plegables («cadires plagadisses», 1491). Cadira de repòs i llit de repòs →
caduf / cadufo / catúfol
cangilón de sínia. Poal i cadufos →
caixa
muro interior que reviste la olla. Calciners i forns de calç →
caixa
cofre del arquibanc. Arquibanc →
caixa de mariner
arcón de marinero. Caixa de mariner →
caixa de mariner
arcón del marino (ver abajo). Caixa de núvia →
caixa de núvia
arca de novia. Ebenisteria i moble mallorquí →
caixa de núvia / caixa nuvial
arcón de ajuar. Caixa de núvia →
caixa del marge
parte del marge que va dentro de los cimientos (DCVB, Mall.). Eines de marger →
cala / aceró
partes del hierro: cuerpo y filo acerado. Aixada i xapeta (aixadell) →
calafat
quien sella juntas del casco. Vela llatina i mestres d'aixa →
calafat
el oficio. Eines de calafat →
calafatar
sellar juntas de barcos (del griego tardío kalaphatein o del árabe qalfaṭa). Eines de calafat →
calaix
cajón. Ebenisteria i moble mallorquí →
calaix
cajón. Calaixera →
calaix
cajón. Canterano →
calaixat
sinónimo de calaixera en el sentido 2 (DCVB). Calaixera →
calaixera
cómoda. Ebenisteria i moble mallorquí →
calaixera
cómoda; en Mallorca, también mueble de muchos cajones. Calaixera →
calaixera de sacristia
cajonera para ornamentos. Cadiram de la Seu i moble d'església →
calaixereta / calaixerota
diminutivo / aumentativo (DCVB). Calaixera →
calaixet
cajoncito. Escriptori i arquilla →
calamarera
sinónimo. Potera →
calat
labor de deshilado o calado en la tela. Brodats i calats →
calat
pared recortada con aberturas. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
calatraví
en el siglo XX, nombre del blanquer en Palma, por el barrio. Blanquers i assaonadors →
calces
medias. Gipó i vestit de pagès →
calceter
quien hace calzas y medias. Sastres i calceters →
calciner
quien hace la cal (en origen, quien llevaba el negocio). Calciners i forns de calç →
calda
punto de soldadura por calor. Ferro forjat →
caldera
recipiente grande de metal para calentar. Calderers i courers →
caldera
recipiente donde se funde. Cereria (cerers i ciris) →
caldera
recipiente de cocción. Sabó (saboneria mallorquina) →
calderer
quien hace o arregla calderas. Calderers i courers →
calderó
caldera pequeña. Calderers i courers →
calç
cal; da el fondo blanco. Siurells →
calç morta / amarada
cal apagada. Calciners i forns de calç →
calç viva
óxido de calcio. Calciners i forns de calç →
calçat a l'antiga
calzado tradicional admitido en la Beata: avarques, porqueres. Porqueres (sabates de feina) →
calçons amb bufes
calzones abombados. Vestit de cossier i de la Dama →
calçons de bufa / amb bufes
calzón ancho del pagès mallorquín. Gipó i vestit de pagès →
cama sofá
sofá cama. Canapè →
camaiot
embutido grueso en la piel de la pierna. Matances →
cambra
dormitorio. Llit →
camelles
palos que sujetan el coixí. Jou i arada mallorquina →
campaner
quien toca y cuida las campanas. Campaners i fonedors de campanes →
camí carreter
camino por el que pasan carros. Traginers i carreters →
camí de ferradura
camino estrecho, solo para bestias. Traginers i carreters →
canapè / ganapè
sofá. Canapè →
candela
vela (uso popular). Cereria (cerers i ciris) →
cantells
muros radiales que limitan la entrada. Calciners i forns de calç →
canterano
sinónimo de cómoda (DCVB). Calaixera →
canterano
cómoda (Bal.); en Palma, también ajuar (DCVB). Canterano →
canterano amb llit
mueble cama, anunciado en 1824 (Pou, 2016). Canterano →
cantó
bloque estándar. Marès i picapedrers →
cantó
bloque estándar de marès. Eines de picapedrer →
canya
caña (Arundo donax). Espart i cistelleria →
canya
tubo de soplar. Vidre bufat →
canya
vara que se frota. Ximbomba →
canyeta
lengüeta de caña. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
canyeta
lengüeta de caña. Xeremies →
canyon
delantal (en el vestido de 2024). Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
canyís
zarzo de cañas. Sequer i canyissos →
cap
cabo, extremo o ramal de una cuerda. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
capa vista
capa de color, la que se pisa. Rajoles hidràuliques →
caparrot
en Mall., cabeza grande; también cefalea o persona terca. Carassers i dimonis →
caparrot
en el molino de viento, parte delantera del eje que sale de la torre y lleva las antenas (Mall., Men.). Moliners →
caparrot
cabezudo; en Mallorca también «cabeza» o «terco» (DCVB). Caparrots i gegants →
caparrot
cabeza del eje del molino de viento. Tremuja i moles (eines del moliner) →
caparrot
cabezudo. Sant Antoni de sa Pobla →
capcer
extremo del palangre con boya. Palangre →
capell
sombrero de ala (vivo en las Islas; en Cataluña se dice barret). Capellers i barreters →
capell
sombrero (cofa + ventalla). Capell de palma (capell de pauma) →
capell / capoll
capullo del gusano. Velluters i seda →
capell alt / de trona / de moixina
de copa alta y plana (Mall., Men.). Capell de palma (capell de pauma) →
capell amb cruies
tricornio (Mall., Men.). Capell de palma (capell de pauma) →
capell d'anar alerta
de ala muy estrecha (Llucmajor). Capell de palma (capell de pauma) →
capell de pauma
de hoja de palma, de ala ancha (Mall., Men.). Capell de palma (capell de pauma) →
capell de roda plena
de lana o pelo, de ala ancha, el de los amos antiguos (Mall.). Capell de palma (capell de pauma) →
capell de sarrió
de llatra, como la de un sarrió (Sineu). Ver sarria i sarrió. Capell de palma (capell de pauma) →
capell reveixinat
de ala muy vuelta hacia arriba (Mall.). Capell de palma (capell de pauma) →
capeller
quien fabrica o vende capells. Capellers i barreters →
capellet
remate de la roda de proa del llaüt. Vela llatina i mestres d'aixa →
capellet
remate de la roda de proa. Llaüt (com a objecte) →
capirot
capucha cónica. Capirot i vesta de confrare →
capirot
capucha cónica. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
capitell
capitel donde se recoge el vapor. Alambí →
caps de jou / llombrígol
extremos / centro del jou mallorquín. Jou i arada mallorquina →
Capta
colecta y recorrido de la mañana del 16. Sant Antoni d'Artà →
capçal
cabecera; también almohada larga. Llit →
cara
frente visto del muro. Pedra en sec (margers) →
caragol
husillo vertical. Premsa de biga (biga de tafona) →
caramull / feix
montón / haz de palma seca. Obra de palma: llata i garballó →
carapunat
penitente encapuchado. Capirot i vesta de confrare →
carapunat
penitente encapuchado. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
carassa
antigua cara figurada de cartón; cara deforme para dar miedo. Carassers i dimonis →
carasser / carassera
artesano de carasses (oficio del repertorio). Carassers i dimonis →
carboner
carbonero. Carboners i sitges →
carda
tabla con mango forrada de cuero erizada de púas de alambre. Paraires i draperia →
carda
instrumento de paraire para peinar la lana. Cardes i tisores d'abaixar →
carda emborradora / emprimadora
la gruesa para preparar; la fina para cardar. Paraires i draperia →
cardador
quien carda (en el escut de los barreters). Cardes i tisores d'abaixar →
carena
cresta de la garbera (Mall.). Garba, garbera i vencís →
carener
cumbrera del tejado. Teules i teuleres →
careta
máscara («careta de lletja ganyota» de los dimonis, Rosselló). Carassers i dimonis →
careta
máscara. Careta i vestit de dimoni →
carquinyol / carquinyoli
bizcocho seco de almendra. Confiters i pastissers →
carrau
carraca de niños para Semana Santa; el DCVB la recoge en Cataluña y Valencia, no en Mallorca. Matraques →
carrer / pis
calle y cuerpo del retablo. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
carrer de la Boteria
calle de Palma documentada desde el siglo XV. Boters →
carretada
8 sàrries. Carboners i sitges →
carretell
barrilito de vino (mall.). Barral →
carreter
hombre que guía un carro. Traginers i carreters →
carretó (de batre)
rodillo troncocónico de trilla (Mall., Men.). Carretó de batre (trill) →
carretó de molles
carro de muelles para personas. Carro mallorquí →
carro de barrerons
carro de carga balear. Carro mallorquí →
carro de parell
carro de dos animales con perxa (Mall.). Carro mallorquí →
carro triomfal
carro de honor. Carro triomfal de la Beata →
carro triomfal
carro principal. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
carrossa
carro decorado. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
casa de poble
casa de pueblo. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
casal
casa señorial urbana. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
cascavells / picarols
cascabeles. Vestit de cossier i de la Dama →
casera / caera / caiera
colmena (Mall.). Casera d'abelles (caera) →
cassola
en Mallorca, sobre todo el guiso; el recipiente es la greixonera. Olla, cassola i perol →
castanyera
olla agujereada para asar castañas. Olla, cassola i perol →
castanyeta
en Mallorca también botellita panzuda (DCVB). Castanyetes →
castanyetes
castañuelas (Mall.). Castanyetes →
castanyetes de test
trozos de cerámica usados como castañuelas por los niños. Castanyetes →
catalufa
tejido con teñido en reserva documentado en Mallorca en el s. XVII. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
catifa
composición central tipo alfombra. Rajoles hidràuliques →
cavall cotoner
caballito de algodón del Corpus. Cavallet (cavall cotoner) →
cavall cotoner
caballito del Corpus, de tela rellena de algodón. Cavallets de Felanitx →
cavallet
caballito y su danzante. Cavallet (cavall cotoner) →
cavallet
danzante con caballito. Cavallets de Felanitx →
cavalls
caballetes. Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
cendrer
tela o saco con la ceniza. Cossi i bugada →
cendrer
parte del fogón donde queda la ceniza. Foganya i estris del foc →
cenefa
franja decorativa del borde. Rajoles hidràuliques →
cep tintorer
variedad de cepa de uva muy negra que da color al vino (Penedès, Gandesa, Mall.). Tintorers →
cera
materia de abeja (u otra) para hacer velas. Cereria (cerers i ciris) →
cerer
quien hace o vende velas de cera. Cereria (cerers i ciris) →
cereria
taller o tienda de cera. Cereria (cerers i ciris) →
cerndre
cerner la harina. Garbell, porgador i sedàs →
ceràmica d'aplicacions
nombre técnico de la misma técnica. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
ciment blanc
base de la capa de color. Rajoles hidràuliques →
cingla
cincha. Guarniments: collera, bast i aubardà →
cintell
muro exterior en talud. Calciners i forns de calç →
ciri
vela larga y gruesa de iglesia. Cereria (cerers i ciris) →
ciri pasqual
cirio de la vigilia de Pascua. Cereria (cerers i ciris) →
cirurgià
cirujano. Barbers i cirurgians →
cisellat
cincelado. Joieria tradicional i botons mallorquins →
cistell / cistella
cesto / cesta. Espart i cistelleria →
cisteller
cestero. Espart i cistelleria →
cisteller
cestero. Cove (covo) i paner →
Clamater
pregonero de la fiesta. Sant Antoni de sa Pobla →
clau de volta
clave de bóveda. Escuts dels gremis de Mallorca →
clot
hoyo de donde se extrae la arcilla. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
clot
hoyo de donde se saca el barro. Torn de gerrer →
coa / coua
cola. Estel →
cobertora
tapa de olla. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
cobertora / tapadora
tapa de la olla. Olla, cassola i perol →
coca
torta colgada que se corta. Vestit i espasa de la Sibil·la →
codast
pieza de popa unida a la quilla. Vela llatina i mestres d'aixa →
cofa
capazo grande de carga. Espart i cistelleria →
cofa
copa del sombrero. Capell de palma (capell de pauma) →
cofa
capazo grande de carga. Senalla →
cofí
sinónimo de esportí; en Mallorca, también senalleta para dinero (Sineu, Artà) o fiambrera (Manacor). Cofí i esportí →
coixí de llaurar
cojín del cuello para arar. Guarniments: collera, bast i aubardà →
colcada
desfile de carros y caballerías. Festes de la Beata (Palma, Valldemossa, Santa Margalida) →
coll
paso de tordos (Mall.). Coll de tords i filats →
coll d'aljub
brocal de cisterna. Marès i picapedrers →
colla
pareja o grupo de xeremier y flabioler. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
colla
grupo. Caparrots i gegants →
colla
xeremier + flabioler. Flabiol i tamborí (tamborino) →
colla
pareja xeremier y flabioler. Xeremies →
colla de dimonis
grupo. Careta i vestit de dimoni →
collar d'esquella
collar de madera. Esquella i picarol →
collera
collar de tiro. Guarniments: collera, bast i aubardà →
colom
paloma, motivo frecuente. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
col·legi / confraria
gremio. Escuts dels gremis de Mallorca →
comare / comadrona
partera. Cadira paridora →
comparsa
grupo disfrazado a pie. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
Completes
oficio de la tarde de la víspera. Sant Antoni de sa Pobla →
Completes**, **goigs**, **beneïdes
ver sa Pobla. Sant Antoni de Manacor →
confit
almendra o semilla recubierta de azúcar. Confiters i pastissers →
confiter / confitera
quien hace o vende confits. Confiters i pastissers →
confitera
en Mallorca, árbol imaginario que da confits («sa confitera florida, sa gelada la'm matà», canción popular). Confiters i pastissers →
confraria
cofradía. Capirot i vesta de confrare →
confraria
cofradía. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
congreny
aro de madera; pieza de rueda de sínia; aro de molino (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
consol
botija plana de colgar (serie desaparecida). Càntir i botilla →
consueta
libro de ceremonias. Cant de la Sibil·la →
contrapès
peso que tensa la mecha. Cereria (cerers i ciris) →
copinya
concha. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
coques
haces de carrizo o ramas. Carboners i sitges →
cor
duramen, parte oscura. Fusta d'olivera →
coralar
pescar coral. Coralers →
coraler / coraller
quien pesca o vende coral. Coralers →
corba
pieza curva de madera del aro (per verificar uso mallorquín). Mestres de carros i roders →
corda
cuerda. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
corda de dos caps
cordón de palma algo más grueso para sillas. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
corda de dos caps
cordón de palma para sillas. Cadira de bova i banc →
cordada
envuelta en malla de alambre. Greixonera →
cordador d'olles
nombre del oficio en el repertorio artesano. Adobacossis i cordadors d'olles →
cordador de cadires
artesano que encorda sillas. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cordador de cadires
artesano que encorda sillas. Cadira de bova i banc →
cordar
tejer el asiento de una silla con cordón. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cordar
tejer el asiento. Cadira de bova i banc →
cordat
malla de alambre que sujeta una greixonera agrietada. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
cordell
cordel, cuerda fina. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
cordellí
cordón fino de dos brins de palma. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
cordellí
cordel muy fino; en Mallorca, de dos brins de palma. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
cordellí
cordón fino de dos brins de palma. Cadira de bova i banc →
corder / cordera
quien hace cuerdas. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
corderia
oficio, taller o tienda de cuerdas; también muchas cuerdas juntas. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
corns i esquelles
cencerrada (Mall.). Esquella i picarol →
cornucòpia
espejo con candeleros, de marco tallado y dorado. Cornucòpia i mirall →
coronament
remate superior. Pedra en sec (margers) →
coronar
llegar a la cesta. Pi de Sant Antoni de Pollença →
corra / curra
rodillo para levantar la muela (Pollença, Santa Margalida). Trull de tafona →
correbou
carrera del toro por las calles. Correbou de Fornalutx →
corretger
sinónimo (correas). Basters i selleters →
corriola
polea. Poal i cadufos →
corriola / curriola
polea. Corriola i politja →
cort d'àngels
niños vestidos de ángel. Carro triomfal de la Beata →
cossi
recipiente grande de barro (para colada; uso jabonero per verificar). Sabó (saboneria mallorquina) →
cossi
tina de hacer la colada, con agujero abajo. Cossi i bugada →
cossi bugader
el cossi de la bugada. Cossi i bugada →
cossia
hueco central de la cubierta. Vela llatina i mestres d'aixa →
cossia
hueco central de cubierta. Llaüt (com a objecte) →
cossier
documentado desde el s. XVI. Cossiers d'Algaida, Pollença, Inca i altres →
cossier
danzante del ball. Cossiers de Montuïri →
cossier**, **Dama**, **Oferta
ver Montuïri. Cossiers d'Alaró →
cossiol
maceta (Mall.); barreño; vasija baja. Cossiol →
costella
cuaderna. Vela llatina i mestres d'aixa →
costella
cuaderna. Llaüt (com a objecte) →
costurera
mujer que cose. Sastres i calceters →
cotonina
tela de algodón que hacían los tejedores de lino en el s. XVII. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
coure
cocer la pasta. Sabó (saboneria mallorquina) →
courer
trabajador del cobre. Calderers i courers →
cova
sótano o bodega. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
covalcada
desfile de caballerías. Sant Antoni d'Artà →
cove / covo
cesto grande de vímet o canya, más ancho de arriba. Cove (covo) i paner →
cove bugader
el de la ropa de la colada. Cove (covo) i paner →
covo
nasa de pesca. Espart i cistelleria →
crespell
pasta dulce de borde ondulado. Confiters i pastissers →
creu de Sant Andreu
aparejo de arrastre en aspa del siglo XIX. Coralers →
creueta
punto de cruz pequeño. Brodats i calats →
cruetjador
paraire urbano que hacía solo el acabado de piezas tejidas en los pueblos (s. XVII). Flassades i mantes de llana →
cruia
cada uno de los dos platillos con pico. Llum de cresol (llum de cruia) →
cua de milà
cola de milano. Ebenisteria i moble mallorquí →
cuc de seda
gusano de seda. Velluters i seda →
cuculla
cubierta de paja en forma de caperuza. Pala de ventar i barraca d'era →
cuita
cocción de una hornada. Teules i teuleres →
cuixals
perneras de protección. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
cul de l'olla
fondo picado en roca. Calciners i forns de calç →
cup
lagar. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
cànem / cònem
cáñamo (cònem en el refrán de Llucmajor). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
càntir / cànter
botijo; en Palma, cànti. Càntir i botilla →
càvec / càvet / càvic / càveg
azadón. Càvec →
cèrcol
aro que ciñe la bóta. Boters →
cèrcol
aro. Bóta i eines de boter →

D

Dama
la que guía. Cavallet (cavall cotoner) →
Dama
guía del ball. Cavallets de Felanitx →
Damunts
lugar de la misa de mayo. Cossiers d'Alaró →
darrers dies
los últimos días de carnaval. Ximbomba →
daurador
dorador. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
daurat
dorado. Cornucòpia i mirall →
Davallament
descendimiento de Cristo, Viernes Santo; temporada alta. Cereria (cerers i ciris) →
davallar / Davallament
bajar; el descendimiento. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
dental
pieza que sostiene la reja. Jou i arada mallorquina →
desbastar
quitar material grueso. Fusta d'olivera →
desbastar
quitar material. Torners (torn de fusta) →
destral
hacha. Destral i picassó →
destral de mà
hacha pequeña de una mano. Destral i picassó →
didal
dedal. Sastres i calceters →
didal
dedil de protección. Falç i falçó →
didal de canya
dedal de caña del segador. Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
didalada / llatada
puñado de brins que se añade al trenzado. Obra de palma: llata i garballó →
Digau visca Sant Antoni
canción de la Capta. Sant Antoni d'Artà →
Dijous Bo
«jueves bueno»; el bo indicaría una feria sin comparación (per verificar). Dijous Bo (Inca) →
dimoni
personaje de la fiesta de Sant Antoni. Carassers i dimonis →
dimoni
demonio, la tercera figura clásica. Siurells →
dimoni
diablo de fiesta. Careta i vestit de dimoni →
Dimoni Gros
el principal de Manacor. Careta i vestit de dimoni →
Dimoni Gros
el dimoni principal. Sant Antoni de Manacor →
dimonis petits
los que le acompañan. Sant Antoni de Manacor →
donar estirapeu
en Mallorca, dar correazos (DCVB). Eines de sabater →
donar matraca
dar la lata. Matraques →
drap
paño de lana. Flassades i mantes de llana →
drapaire
quien comercia con trapos viejos. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
draperia
industria de los paños de lana. Flassades i mantes de llana →

E

ebenista
ebanista. Ebenisteria i moble mallorquí →
eixam
enjambre. «Eixam de maig, jo me'n vaig» — el de mayo ya no se queda (Mall.). Casera d'abelles (caera) →
eixartigar
limpiar de monte un terreno. Aixada i xapeta (aixadell) →
embarriolat
enredado. Coll de tords i filats →
embastar
hilvanar. Sastres i calceters →
emblanquinar
encalar. Calciners i forns de calç →
emblanquinar
encalar. Guixers i emblanquinadors →
emblanquinar
encalar. Graneres i graneretes →
emborrar
rellenar de borra basts y colleres. Basters i selleters →
emborrar
preparar la lana aceitada para cardarla. Paraires i draperia →
emborrar / emprimar
preparar / cardar fino. Cardes i tisores d'abaixar →
embrinar
separar los brins de la hoja. Obra de palma: llata i garballó →
empelt
injerto; planta recién injertada (Mall.); mentira (Mall.). Empelt i navalla d'empeltar →
empelt d'escut / d'estaca
tipos de injerto (Mall.). Empelt i navalla d'empeltar →
empeltar
injertar. Ganiveteria →
empeltar
injertar. Empelt i navalla d'empeltar →
empena
parte superior de tela. Espardenyes →
empenya
parte superior del zapato. Espardenyes i calçat (Inca) →
en esser maça, ja picaràs
misma idea, a quien quiere mandar sin autoridad (DCVB, Mall.). Morter i maça →
encalar
bañar en cal. Siurells →
encalar
bañar en cal. Siurell →
encarnat
color de la piel en imágenes. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
encenall
en Mallorca, también cachete, golpe con la mano (DCVB). Esca i encenalls →
encenalls
leña menuda y hojarasca para encender (Mall.). Esca i encenalls →
encesa
pesca o caza nocturna con luz. Fitora i pesca a l'encesa →
encetadora
máquina de partir almendra (nombre recogido en DCVB s.v. picarol; descripción, per verificar). Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
enclusa
yunque. Ferro forjat →
enclusa
yunque. Enclusa i manxa →
enfilar
ensartar. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
enfornadora / lleó
piedra grande en la base del portell que dirige la llama. Calciners i forns de calç →
enfornar / desenfornar
meter / sacar del horno. Forners →
enfornar / desenfornar
cargar / vaciar el horno. Teules i teuleres →
enfornar / desenfornar
meter / sacar del horno. Pastera i pala de forn →
engalba
barbotina de arcilla para cubrir o decorar. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
engalba
barro líquido de color para decorar. Escudelles i plats de Pòrtol →
enganalla / s'Enganaia
de enganar, engañar. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
enginyes
ligaduras que unen car y pena. Vela llatina i mestres d'aixa →
ensaïmada entrunyellada
trenzada (Mall.). Ensaïmada →
ensofrador
recinto doméstico donde se blanquea con azufre. Obra de palma: llata i garballó →
ensucrat
azucarado. Rosari ensucrat de Tots Sants →
era / erada
lugar empedrado de trilla / mies extendida. Carretó de batre (trill) →
es crit de Joan Mas
la invocación que abre la batalla. Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
esberlar-se
rajarse la madera. Fusta d'olivera →
esca
yesca; también cebo de pesca (el mismo término, palangre). Esca i encenalls →
esca
cebo. Palangre →
esca de caramutxa
carbón de caramutxa para la pipa (Mall., Men.). Esca i encenalls →
esca de garrover
madera podrida de algarrobo (Mall.). Esca i encenalls →
escabeiat
dicho de la bova gastada o deshecha (per verificar sentido exacto). Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
escala de figueraler / de figueral
escalera de pie para la higuera. Escala de figueraler →
escala de gat
escalera sin pata. Escala de figueraler →
escala de peu
escalera con pata de apoyo. Escala de figueraler →
escaldar
echar agua hirviendo al cerdo. Omplidor i estris de matances →
escalemot
prolongación de la cuaderna sobre cubierta. Vela llatina i mestres d'aixa →
escaló volat
peldaño en voladizo. Pedra en sec (margers) →
escambell
asiento pequeño sin brazos ni respaldo. Balancí i tibulet →
escambell
taburete sin respaldo. Cadira de bova i banc →
escambell
taburete. Cadira de repòs i llit de repòs →
escaparate
urna o vitrina pequeña sobre el mueble. Canterano →
escaparate
urna de cristal. Escriptori i arquilla →
escar / esca
poner cebo / el cebo. Nansa →
escarpra
formón. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
escarpra
formón. Torners (torn de fusta) →
escarpra
formón. Eines de fuster →
escoda
martillo de dos filos para labrar. Marès i picapedrers →
escoda
martillo de corte para desbastar. Pedra en sec (margers) →
escoda / escodra
martillo de picar piedra con dos puntas; escodra es la forma mallorquina. Eines de marger →
escoda / escodra
martillo de picar piedra. Eines de picapedrer →
escriptori
escritorio-arca de cajones. Escriptori i arquilla →
escudella
escudilla. Escudeller →
escudella
cuenco, escudilla. Escudelles i plats de Pòrtol →
escudella d'orelles
escudilla con asas (Mall.). Escudelles i plats de Pòrtol →
escudellam
conjunto de escudillas y platos. Escudeller →
escudellam
conjunto de escudillas y platos. Tinell →
escudeller
estante de cocina para la vajilla. Escudeller →
escudeller
estante de vajilla. Plater →
escurar
fregar los platos. Ribella i ribell →
escut
emblema. Escuts dels gremis de Mallorca →
escàlem / escàlam
tolete de madera o hierro. Rems (i escàlems) →
escó / escons
banco de respaldo alto junto al fuego. Escó →
esmolador
quien afila; en Mallorca también instrumento de madera, a modo de mordaza, para sujetar sierras al afilarlas. Esmoladors →
esmolador
afilador; en Mall., mordaza para afilar sierras. Roda d'esmolar (mola) →
esmolar
afilar. Esmoladors →
esmolar
afilar. esmolador: afilador. Ganiveteria →
esmolar
afilar. Roda d'esmolar (mola) →
esmolet
afilador ambulante. Esmoladors →
espardenya
alpargata. Espardenyes i calçat (Inca) →
espardenya
alpargata. Espardenyes →
espardenya bebé
con correa de lado a lado (Mall.). Espardenyes →
espardenyer
quien hace o vende espardenyes. Espardenyes i calçat (Inca) →
espardenyer
quien hace o vende espardenyes. Espardenyes →
espart
esparto (Stipa tenacissima). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
espart
gramínea (Stipa tenacissima) de hoja tenaz para cuerdas, cestos, esteras y suelas. Espart i cistelleria →
espart bord
Lygeum spartum, albardín. Espart i cistelleria →
esparter / esparteria
quien trabaja o vende esparto / su tienda. Espart i cistelleria →
espartí / esportí
disco de esparto para la prensa de aceite o vino. Espart i cistelleria →
espasa
espada. Vestit i espasa de la Sibil·la →
espatló del verro
cuero del lomo del verraco, el más duradero. Avarques (varques) →
espelma
vela. Cereria (cerers i ciris) →
espiga i caixa
ensamble a caja y espiga. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
espinagada
empanada de anguila y espinacas, plato de sa Pobla. Sant Antoni de sa Pobla →
esporgar
limpiar el árbol de ramas sobrantes; en Mallorca, también quitar nudos a un bastón para hacerlo liso. Empelt i navalla d'empeltar →
esporgins
restos finos de palma; sirven para escobas. Obra de palma: llata i garballó →
esporgins
restos finos de palma al igualar los brins. Graneres i graneretes →
esportí
disco de espart para prensar la pasta de oliva (Mall.). Cofí i esportí →
esquella
cencerro. Esquella i picarol →
esquella / picarol
cencerro. Campaners i fonedors de campanes →
esquerda de canya
tira de caña partida. Cove (covo) i paner →
esser capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa
ser un manazas que con buenas herramientas aún lo hace mal (DCVB, Mall.). Enclusa i manxa →
essència
pasta nacarada. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
estamper
impresor de estampas. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
estanyar
cubrir de estaño. Llauners i estanyers →
estanyer
trabajador del estaño; también quien estaña objetos. Llauners i estanyers →
estar tocat de sa caixa de St. Pere
en Mallorca, ser corto de entendederas (DCVB). Caixa de núvia →
estel
cometa (Barc., Tarr., Bal.). Estel →
estenalles
tenazas con cuerda para arrancar la palma. Obra de palma: llata i garballó →
estenedor
era empedrada donde se seca la palma. Obra de palma: llata i garballó →
esteranyinador
escoba de mango largo para telarañas. Graneres i graneretes →
esteva
mancera. Jou i arada mallorquina →
estofat
técnica de dorado y rascado. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
estopa**, **pega
fibra y brea. Eines de calafat →
estora
estera de suelo. Espart i cistelleria →
estora
estera de suelo o pared. Estora →
estora de paret
la que cubre la pared. Estora →
estoreta / estorí
estera pequeña. Estora →
estrop
anilla de cuerda que sujeta el rem al escàlem. Rems (i escàlems) →
exvot
ofrenda votiva. Exvots i retaules mariners →

F

fadrí
oficial formado que sigue trabajando para el maestro. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
faixa
faja de tela en la cintura. Gipó i vestit de pagès →
falç
hoz. Falç i falçó →
falçó
hoz pequeña de hierba (Mall.). Falç i falçó →
fang
barro. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
faristol
atril grande. Cadiram de la Seu i moble d'església →
faus
hoz (forma mallorquina de falç). Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
faç
cara de la nansa que se recompone («adobar la faç d'una nansa»). Nansa →
feixa
franja de tierra de cultivo plana. Pedra en sec (margers) →
feixa
bancal que sostiene el marge. Eines de marger →
fenyedor
tabla donde se secan los fideos. Fideuers →
fenyedor
tabla de secado. Premsa de fideus →
fer aigua ardent
destilar aguardiente (doc. Sóller 1596). Alambí →
fer barrina
en Mallorca, cerrar un trato (DCVB). Eines de fuster →
fer bossa
girar mal por estar mal atada (Artà). Baldufa →
fer es carretó
rodar por el suelo tumbado, como los carretons de batre (juego, Mall.). Carretó de batre (trill) →
fer garbera
juego de niños: tirarse unos encima de otros (Alaró). Garba, garbera i vencís →
fer perols
charlar de cosas sin sustancia (Mall.). Olla, cassola i perol →
fer rèi
girar fina y suave (Artà). Baldufa →
fer s'escudella
en Mallorca y Menorca, mandar, imponer la propia voluntad (DCVB). Escudelles i plats de Pòrtol →
fer tant de paper com sa granera
no pintar nada (mall.). Graneres i graneretes →
fermall
atadura hecha con brins de palma. Ventador i ventall de palma →
ferrador
obrero que herra las bestias. Ferradors i manescals →
ferrador
herrador de caballerías. Ferro forjat →
ferrador
herrador. Ferradura →
ferradura
herradura; en Mall., también la primera tapa del tacón y el hierro que refuerza tacón o punta del zapato. Ferradors i manescals →
ferradura
herradura; tapa o refuerzo del zapato (Mall.). Ferradura →
ferradures rosinals / de mules / asnals
de caballo / de mulo / de asno. Ferradura →
ferrar
herrar. Ferradura →
ferrar / desferrar
poner / quitar la herradura. Ferradors i manescals →
ferrer
herrero. Ferro forjat →
ferrer
herrero. Enclusa i manxa →
fester
soporte de hierro para la teia encendida (per verificar definición DCVB). Fitora i pesca a l'encesa →
festers / tiranys
cajón con brasas que mantiene caliente la pasta. Fideuers →
festers / tiranys
brasero de la prensa. Premsa de fideus →
fideuer / fideuera
fabricante o vendedor de fideos; en Mall. y Men., también a quien le gustan. Fideuers →
figueral
campo de higueras. Escala de figueraler →
figueraler / figueralera
quien coge o seca higos. Escala de figueraler →
figues de sol** / **figues forneres
secadas al sol / al horno (Pons). Sequer i canyissos →
fil de ballesta
cuerda de arco (doc. 1399). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
fil de manresa
hilo grueso que se pone debajo para dar relieve. Brodats i calats →
fil de nansa
hilo muy fino de corder para pescadores. Nansa →
filada
hilada de piedras. Pedra en sec (margers) →
filadora
mujer que hila. Flassades i mantes de llana →
filar
hacer hilo torciendo fibra. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
filats d'abeurada
red escondida bajo tierra junto al bebedero, que se dispara con barras (Mall.). Coll de tords i filats →
filats d'abeurada
red de bebedero (Mall.). Gàbia enganadora →
filats de coll
red triangular. Coll de tords i filats →
filferro
alambre. Adobacossis i cordadors d'olles →
filigrana
dibujo con hilo metálico calado. Joieria tradicional i botons mallorquins →
finimenti
complementos del belén napolitano. Betlem →
fira
feria anual. Fira de Sineu →
Firó
el día siguiente a la Fira, el de la batalla. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
fitora
arpón de varias púas. Fitora i pesca a l'encesa →
flabiol / fabiol / fobiol
flauta de una mano. Flabiol i tamborí (tamborino) →
flabiol de granadillo
flauta de madera de granadillo, distinta de las demás de Mallorca (Vallcaneras). Cossiers d'Alaró →
flabiol de set canons
flauta de Pan (DCVB). Flabiol i tamborí (tamborino) →
flabioler
quien toca flabiol y tamborí. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
flabioler
quien toca flabiol y tamborí. Flabiol i tamborí (tamborino) →
flassada
manta de lana tejida, con listas de colores, para la cama. Flassades i mantes de llana →
flassada
manta de lana. Llit →
flassadeta
diminutivo de flassada. Flassades i mantes de llana →
flequer
panadero (pa de fleca). Forners →
flocs
lazos. Vestit de cossier i de la Dama →
flàmula
llama; nombre antiguo de estas telas ("teles de flàmules"). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
foganya
hogar. Escó →
foganya / fogaina
hogar de obra para fuego de leña; en Mallorca, también el hueco de la ceniza. Foganya i estris del foc →
fogonets
hornillos de obra. Gerrer →
foguer
eslabón de hierro (Bal.). Esca i encenalls →
fogueró
hoguera de Sant Antoni. Fogueró →
fogueró
hoguera de Sant Antoni. Sant Antoni de sa Pobla →
fogó / fogonet
hornillo. Foganya i estris del foc →
follador
pisador (en el inventario de 1388). Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
fona
honda. Fona →
fondre
derretir la cera. Cereria (cerers i ciris) →
fonedor
fundidor. Campaners i fonedors de campanes →
fonell
tapa de marès. Casera d'abelles (caera) →
foner
hondero. Fona →
forca
horca de dos o más puntas. Forca, rampí i ganxo →
forcó
cada punta de la forca. Forca, rampí i ganxo →
forma
horma de madera. Capellers i barreters →
forma
horma. Espardenyes i calçat (Inca) →
forma
horma. Eines de sabater →
formatge brescat
con muchos agujeros dentro, como un panal (Mall.). Formatgera →
formatge clos
compacto, sin agujeros (Mall.). Formatgera →
formatge coent
picante, por exceso de hierba en la leche (Mall.). Formatgera →
formatge lloca
hinchado por suero mal sacado (Mall.). Formatgera →
formatge nial / pollat / malalt
ni tierno ni curado (Mall.). Formatgera →
formatgera
molde de queso; quesera de vidrio. Formatgera →
forn
horno de fusión. Vidre bufat →
forn de calç
horno de cal. Calciners i forns de calç →
forn àrab
horno de cámaras superpuestas y tiro vertical. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
fornal
fragua. Ferro forjat →
fornal
fragua; en Mallorca también hornilla de caldera. Enclusa i manxa →
fornal
en Mallorca, también hornilla de la caldera. Foganya i estris del foc →
forner
panadero. Pastera i pala de forn →
forner / fornera
quien cuece el pan. Forners →
forrellat
cerrojo. Ferro forjat →
fosa
fundición. refosa: refundición. Campaners i fonedors de campanes →
fulla
hoja. Ganiveteria →
fumeral
chimenea del horno. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
fusell
eje del carro. Mestres de carros i roders →
fusell
eje del carretó. Carretó de batre (trill) →
fuster
carpintero. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
fuster
carpintero. Eines de fuster →
fuster
carpintero. Indústria del moble de Manacor →
fuster comú / groller
en Mallorca, el que hace y repara carros, arados y sínies. Eines de fuster →
fuster d'obra grossa
carpintero de andamios, escaleras y carros. Mestres de carros i roders →
fuster d'obra prima / obra grossa
carpintero fino / basto. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
fuster primater
el que hace obra fina y muebles. Eines de fuster →
fusteria
carpintería (oficio y taller). Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
fusteria
carpintería. Indústria del moble de Manacor →

G

gaiato / gaiata
cayado. Pronunciaciones: gəјáto (Artà, Llucmajor, Inca), giéto (Felanitx), gəátu (Sóller). Gaiato →
galereta
coche de pasajeros de cuatro ruedas. Carro mallorquí →
galet
chorro fino; beure a galet, beber sin tocar el pico. Càntir i botilla →
gall
el capcer (Mall.). Palangre →
galze
rebaje donde encaja la hoja. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
ganivet
cuchillo. Ganiveteria →
ganiveter
cuchillero. Ganiveteria →
ganxo
rastrillo de púas de hierro (Mall.). Forca, rampí i ganxo →
ganxos de romana
los dos ganchos. Romana →
garba
haz de mies. Falç i falçó →
garba
haz de mies. Garba, garbera i vencís →
garba de vena
de forraje (Manacor). Garba, garbera i vencís →
garba trutja
garba torcida o mal hecha (Petra, Campos, Manacor, Llucmajor). Garba, garbera i vencís →
garballó / pauma / palma
Chamaerops humilis, única palmera autóctona; pauma es la forma oral mallorquina. Obra de palma: llata i garballó →
garbell
criba. Garbell, porgador i sedàs →
garbellar
cribar. Garbell, porgador i sedàs →
garbera
almiar de garbes. Garba, garbera i vencís →
garlopa
cepillo largo. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
garlopa
cepillo largo con asa. Eines de fuster →
gaveta
cajón de amasar mortero; en Mallorca, también el hueco que deja un cantó arrancado en la pedrera. Eines de picapedrer →
gegant / geganta
gigante. Caparrots i gegants →
geganter
portador. Caparrots i gegants →
gelosia
celosía. Cadiram de la Seu i moble d'església →
genet
jinete. Siurells →
gerra
en Baleares, cántaro de dos asas (del árabe garrah). Alfàbia, gerra i gerricó →
gerra
jarra grande de barro. Gerrer →
gerra amb pixerell
gerra de una asa y pico. Alfàbia, gerra i gerricó →
gerra someral
gerra muy grande para llevar a lomo. Alfàbia, gerra i gerricó →
gerrer
artesano de gerres y piezas para agua y despensa. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
gerrer
alfarero; en Mallorca, también el poyo de las gerres. Alfàbia, gerra i gerricó →
gerrer
repisa para gerres (Mall.). Gerrer →
gerrer
quien hace o vende gerres. En Mallorca también es el poyo de cocina donde se ponen las gerres (DCVB). Torn de gerrer →
gerreta
cantarillo pequeño. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
gerricó
otro nombre de la gerreta felanitxera. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
gerricó
gerra pequeña. Alfàbia, gerra i gerricó →
gibrell
cubo para la sangre. Matances →
gibrell amb brec
lebrillo con pico para la sangre de la matanza. Ribella i ribell →
gipó
jubón. Joieria tradicional i botons mallorquins →
gipó
jubón ceñido con mangas. Gipó i vestit de pagès →
gipó amb cartons
gipó con refuerzos internos (Mall.). Gipó i vestit de pagès →
glosa / glosador / glosat
verso / poeta improvisador / duelo. Ball de bot i gloses →
glosador
quien las improvisa. Ximbomba →
gloses
versos improvisados o populares cantados. Ximbomba →
goigs
composición poética en honor de la Virgen o un santo, impresa en hoja. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
goigs
gozos. Goigs →
goigs
hoja de canto a un santo. Xilografies de la Impremta Guasp →
goigs
gozos, canto al santo. Sant Antoni de sa Pobla →
golfo
pernio de puerta. Ferro forjat →
graelles
parrilla. Foganya i estris del foc →
grall
puntero melódico. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
grall
puntero melódico. Xeremies →
granera
escoba. Graneres i graneretes →
granera nova agrana net
refrán: lo nuevo funciona bien (mall., men.). Graneres i graneretes →
granereta
escobilla de palma para encalar. Graneres i graneretes →
granulat
decoración de bolitas. Joieria tradicional i botons mallorquins →
greixonera
en Mallorca, cazuela de barro; también el guiso cocido en ella. Greixonera →
greixoneró / greixonereta
diminutivos (DCVB). Greixonera →
gresol
crisol. Vidre bufat →
gresol / cresol
recipiente del aceite y la mecha; por extensión, el candil. Llum de cresol (llum de cruia) →
gronsa
tolva por donde caen las aceitunas. Premsa de biga (biga de tafona) →
guardapits
chaleco del hombre. Gipó i vestit de pagès →
guarnicioner
sinónimo moderno. Basters i selleters →
guarniment
arreos de gala del animal. Beneïdes de Sant Antoni de Muro →
guarniments
arreos. Guarniments: collera, bast i aubardà →
guinaveta / ganiveta
cuchillo de matances. Podadora i tallant →
guix
yeso. Guixers i emblanquinadors →
guix viu / guix mort
yeso con fuerza / que la ha perdido. Guixers i emblanquinadors →
guixer / guixaire
quien trabaja o vende yeso (fon. mall. giʃáјnə). Guixers i emblanquinadors →
gàbia
forma de poda del almendro abierta (DCVB). Gàbia enganadora →
gàbia enganadora
jaula trampa (Mall., Men.). Gàbia enganadora →
gànguil
red cónica de arrastre con aro de hierro (Mall., Eiv.); también barca. Gànguil i xarxes →
gúbia
gubia. Fusta d'olivera →
gúbia
gubia. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
gúbia
gubia. Torners (torn de fusta) →
gúbia
gubia. Eines de fuster →

H

ham
anzuelo. Palangre →
hebdomadari
canónigo de turno semanal. Cadiram de la Seu i moble d'església →
herbes seques / mesclades / dolces
tipos según azúcar y grado. Alambiners i herbes de Mallorca →
homes d'era
los que trabajan la trilla. Pala de ventar i barraca d'era →

I

ikat
técnica de teñir en reserva los hilos antes de tejer (palabra malaya). Roba de llengües (ikat mallorquí) →
imatger
autor de imágenes. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
inventari post mortem
inventario de bienes tras una muerte. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →

J

jaç / sotamola
lecho de piedra del trull. Premsa de biga (biga de tafona) →
jaç / sotamola
lecho de piedra. Trull de tafona →
jeure
guardar cama tras el parto (per verificar uso). Cadira paridora →
joier
joyero. Joieria tradicional i botons mallorquins →
joies
joyas. Vestit i joies de les Àguiles (Pollença) →
joies
joyas prestadas. Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
joies
premios de las carreras. Cossiers de Montuïri →
jou
yugo. Campaners i fonedors de campanes →
jou
yugo. Jou i arada mallorquina →
juntera
cuerda que une las camelles. Jou i arada mallorquina →

L

La Ferradura
pequeña cala en la costa de Pollença, hacia Ariant (DCVB). Ferradura →
la mocada
cintas del sombrero. Vestit de cossier i de la Dama →
la mocada
tres cintas del sombrero. Cossiers de Montuïri →
la Patrona
la Mare de Déu dels Àngels y su fiesta. Moros i Cristians de Pollença (la Patrona) →
La Romana
caserío del término de Calvià. Romana →
lacca povera
decoración de grabados pegados y barnizados. Canterano →
llama
lama. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
llamador
aldaba. Ferro forjat →
llana
lana. Flassades i mantes de llana →
llander
sinónimo. Llauners i estanyers →
llanerol
impuesto gremial sobre quien trabajaba lana sin ser paraire; también esos empresarios (ss. XVI-XVII). Flassades i mantes de llana →
llanta / llanda
cerco de hierro que envuelve la rueda. Mestres de carros i roders →
llanterner
llauner (Val., Mall.); también fabricante de faroles. Llauners i estanyers →
llar
porción de suelo donde se hace el fuego; también la casa. Foganya i estris del foc →
llata / llatra
cinta trenzada de palma (llata en Capdepera, llatra en Artà). Obra de palma: llata i garballó →
llatrer
artesano de la llatra (palma trenzada), en Artà. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
llauna
hojalata; también lata y bandeja de horno. Llauners i estanyers →
llauner
quien hace o arregla objetos de hojalata. Llauners i estanyers →
llavi
borde inferior de la campana. Campaners i fonedors de campanes →
llaüt
barca de dos rodes y vela llatina. Llaüt (com a objecte) →
llaüt coraler
llaüt dedicado a coralar (Mall.). Coralers →
lleixa
estante (no mallorquín). Escudeller →
lleixiu
lejía. Sabó (saboneria mallorquina) →
lleixiu
agua con sales alcalinas sacada de la ceniza. Cossi i bugada →
llendera
cuerda larga y fina (aparece en las estenalles de arrancar palma). Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
llendera
látigo. barrota — palo. Careta i vestit de dimoni →
llendera
látigo del dimoni. Cossiers de Montuïri →
llenya
leña. Fogueró →
llença
línea, sedal. Palangre →
lligar
atar tramos del hilo para que no tomen el tinte. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
llinda
dintel. brancal: jamba. Marès i picapedrers →
llisa
sin relleno. Ensaïmada →
llit
cama; también el juego de ropa de cama. Llit →
llit de repòs
cama de descanso. Cadira de repòs i llit de repòs →
llit de repòs
cama de descanso. Llit →
llit encaixat
cama entre arquibancs. Llit →
llit encaxat
cama encajada entre arquibancs. Arquibanc →
llit entorcillat
cama de columnas salomónicas. Llit →
lliura / quintar
piedra de contrapeso del husillo. Premsa de biga (biga de tafona) →
llosa / llova
trampa de piedra. Llosa (trampa de pedra) →
llossa
fondo agujereado del poal de la prensa. Fideuers →
llossa
fondo perforado. Premsa de fideus →
llum de cruia / de cruies
candil de gancho (Mall.). Llum de cresol (llum de cruia) →
llum de ganxo
nombre general del candil colgado. Llum de cresol (llum de cruia) →
llum de tafona
candil grande para la tafona. Premsa de biga (biga de tafona) →
llum de tafona
candil grande de la almazara. Llum de cresol (llum de cruia) →
lutier
constructor de instrumentos. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →

M

maceta
martillo pequeño y robusto. Eines de marger →
maceta
baqueta única del tamborí. Flabiol i tamborí (tamborino) →
madeixa
madeja de hilo. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
majordom del gremi
cargo del gremio. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
mall
martillo grande. Ferro forjat →
mall
mazo de mango largo. Eines de picapedrer →
mall
mazo de mango largo. Enclusa i manxa →
mall de cap i pena
mazo con hacha y azuela. Eines de picapedrer →
malla
cuadro de la red. Gànguil i xarxes →
manegots
manguitos; también los del vestit de festa de las payesas (Mall.). Cuixals, manegots i didals de canya (equip del segador) →
manegots
manguitos de trabajo. Gipó i vestit de pagès →
manegots
manguitos de tela para proteger los brazos al trabajar. Rebosillo i mocador →
manescal
veterinario antiguo (fon. mall. mənəskáɫ). Ferradors i manescals →
mangra
tierra roja usada como pigmento. Teules i teuleres →
manxa
fuelle. Ferro forjat →
manxa / manxes
fuelle; manxa de ferrer, el grande de la fragua. Enclusa i manxa →
marbrejar
rodar el vidrio sobre placa. Vidre bufat →
marc
bastidor de madera para trenzar piel en casa. Espardenyes i calçat (Inca) →
marge
muro de piedra en seco que sostiene tierra. Pedra en sec (margers) →
marge
muro de contención que crea un bancal. Eines de marger →
marger
constructor de marges. Pedra en sec (margers) →
marger
hombre que hace marges o paredes secas (DCVB, Barc. y Mall.). Eines de marger →
marjada
conjunto de bancales escalonados. Pedra en sec (margers) →
marqueteria
taracea. Ebenisteria i moble mallorquí →
marqueteria / maderas embutidas
taracea. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
marxando
vendedor ambulante (mall., men.; fon. məɾʃándo; en Sóller məɾʃándu). Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
marès
arenisca calcárea marina, blanda al corte. Marès i picapedrers →
matancera
mujer que elabora los embutidos. Matances →
matances
matanza del cerdo. Ganiveteria →
matances
matanza del cerdo. Omplidor i estris de matances →
matances
matanza del cerdo. Podadora i tallant →
matances
la matanza. Matances →
matansera
mujer que trabaja en la matanza. Omplidor i estris de matances →
mateixa
baile tradicional mallorquín. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
Matines
maitines de Nochebuena. Cant de la Sibil·la →
matisar
dar matices con varios tonos de hilo. Brodats i calats →
matraca
del árabe maṭraqa, martillo. Matraques →
maça
en la manxa mallorquina, caja entre los fuelles y el canó. Enclusa i manxa →
maça
mano de mortero (DCVB; en Ibiza, maceta). Morter i maça →
maça / atac
pistón que empuja la pasta. Fideuers →
maça / atac
pistón. Premsa de fideus →
menjadora
comedero. Gàbia enganadora →
menjar pa i trinxet
comer pan a secas (Mall.). Trinxet (navalla de pagès) →
menjar-se els ferros dels fogons
tener mucha hambre (Mall.; DCVB, s.v. fogó). Foganya i estris del foc →
mercat / mercadal
mercado semanal. Fira de Sineu →
mercer
vendedor de cintas, botones y agujas. Marxandos i mercers (comerç ambulant) →
mestre / fadrí / mosso
maestro / oficial / aprendiz del obrador. Torn de gerrer →
mestre d'aixa
carpintero de ribera. Vela llatina i mestres d'aixa →
mestre de carros
categoría del repertorio de oficios artesanos. Mestres de carros i roders →
mestre sabater
zapatero con taller propio. Espardenyes i calçat (Inca) →
mestre veler
diseña y corta velas. Vela llatina i mestres d'aixa →
mestre xarxer
hace jarcia y maniobra. Vela llatina i mestres d'aixa →
mig almud / un mig
medio almud. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
miloca
aparece junto a estel en Penya (per verificar sentido en Mallorca). Estel →
milotxa
nombre valenciano; no recogido para Mallorca. Estel →
mirall
espejo. Cornucòpia i mirall →
Misteri
Nacimiento. Betlem →
moble
mueble. Ebenisteria i moble mallorquí →
moble de Manacor
etiqueta comercial (per verificar uso). Indústria del moble de Manacor →
mocador de cap
pañuelo de cabeza. Rebosillo i mocador →
mocador de set pams
pañuelo grande que cubre la espalda. Rebosillo i mocador →
modista
quien confecciona ropa de mujer. Sastres i calceters →
mola
disco de piedra para afilar. Esmoladors →
mola
muela de afilar. Ganiveteria →
mola
disco de piedra para afilar. Roda d'esmolar (mola) →
mola
muela. Trull de tafona →
mola catalana
piedra grande de una sola pieza (Mall.). Moliners →
mola corredora / sotana
piedra que gira / piedra fija. Moliners →
mola de fust
rueda de madera para repasar. Roda d'esmolar (mola) →
mola foguera
de piezas de sílex encajadas en un aro (Mall.). Moliners →
mola foguera / catalana / negra / blanca
tipos de piedra. Tremuja i moles (eines del moliner) →
moliner
quien tiene a su cargo un molino. Moliners →
molls
tenazas de brasas. Foganya i estris del foc →
molí draper
molino de batanar paños. Flassades i mantes de llana →
molí draper / batan
molino de mazos para abatanar el paño. Paraires i draperia →
morca
poso del aceite. Sabó (saboneria mallorquina) →
morca
poso, alpechín. Premsa de biga (biga de tafona) →
morenell
nasa pequeña, misma forma. Nansa →
morera
árbol cuya hoja come el gusano. Velluters i seda →
morral
bozal; morral de pienso; zurrón. Morral →
morrió
bozal trenzado. Espart i cistelleria →
morter
mortero. Morter i maça →
morteret / morteró
morterito (DCVB). Morter i maça →
mosaic hidràulic
sinónimo usado en Cataluña. Rajoles hidràuliques →
mosso
aprendiz. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
mostassaf
oficial municipal que controlaba pesos y calidad del pan. Forners →
mostra
exhibición. Ball de bot i gloses →
motlle
molde metálico de la pieza. Rajoles hidràuliques →
motlle
marco para dar forma a la placa de barro. Teules i teuleres →
motllura
moldura. Marès i picapedrers →
munyeca
muñequilla de tela para estarcir. Brodats i calats →
mànec
mango. Ganiveteria →
més prim que un bri d'espart
"más delgado que una hebra de esparto" (locución mallorquina, DCVB). Espart i cistelleria →

N

nansa
nasa, trampa acampanada. Nansa →
nas de trinxet
nariz muy curvada (Mall., Men.). Hay una canción popular: «Mestre Miquel, vós teniu / aqueix nas com un trinxet». Trinxet (navalla de pagès) →
navaja plegable. Ganiveteria →
ni un salabre
nada de nada (Palma, Manacor). Salabre →
nina
muñeca (catalán general). Pepa (nina) →
no fer-se davall es gerrer
(Mall.) ser difícil de criar (DCVB). Gerrer →
no fer-se davall es gerrer
en Mallorca, criarse con dificultad (DCVB). Torn de gerrer →
nucli
núcleo. Perles de Manacor (perla d'imitació) →

O

obrador
taller; lo dirige el mestre. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
obrer
encargado de la fiesta ese año. Sant Antoni d'Artà →
obrer de vila / mestre de cases
albañil (sinónimos del sentido balear). Eines de picapedrer →
obreria
junta que custodia los bienes de la Virgen. Vestit i joies de les Àguiles (Pollença) →
obreria / obrer
junta laica que cuida el culto del santo. Sant Antoni de sa Pobla →
obreria de Sant Joan
junta que lo organiza. Sant Joan Pelós de Felanitx →
oli
aceite, base del jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
oli de bigues
primera presa de aceite (Mall.). Cofí i esportí →
oli de bigues
aceite de la primera presa (Mall.). Premsa de biga (biga de tafona) →
oli de cremar
aceite para alumbrar. Llum de cresol (llum de cruia) →
oli verjo
aceite virgen, el que brota antes de prensar (forma mallorquina). Cofí i esportí →
olivera
olivo. ullastre: acebuche (olivo silvestre). Fusta d'olivera →
olla
cilindro excavado, cámara del horno. Calciners i forns de calç →
olla
cámara inferior del horno donde arde la leña. Teules i teuleres →
olla
vaso de cocer de barro; también el guiso de carne y verduras. Olla, cassola i perol →
olla colera
olla grande para la leche del queso (Mall.). Olla, cassola i perol →
olla de molts, no bull
refrán: lo que es de todos no se cuida (Mall.). Olla, cassola i perol →
olla vetlada, mai bull
refrán: lo que se espera con ansia tarda (Mall.). Olla, cassola i perol →
oller
artesano que hace olles y piezas de fuego. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
oller
alfarero de piezas de fuego (olles, greixoneres). Torn de gerrer →
oller / gerrer
alfarero de piezas de fuego / de agua. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
olleria
taller del oller. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
olleria
taller de oller. Torn de gerrer →
omplidor / omplidoret
embutidor (Mall.). Omplidor i estris de matances →
ordir
preparar y ordenar los hilos del ordit para el telar. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
ordir / teixir
preparar el ordit / tejer. Flassades i mantes de llana →
ordit
conjunto de hilos longitudinales del tejido. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
orelleres
orejeras que abren el surco. Jou i arada mallorquina →
orla
marco. Goigs →

P

pa d'or
pan de oro. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
pa d'or
pan de oro. Cornucòpia i mirall →
padrí / fillol
padrino / ahijado. Rosari ensucrat de Tots Sants →
pagès / moro
los dos bandos. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
pagès / pagesa
campesino, campesina: figuras canónicas. Siurells →
pala
pala de horno. Forners →
pala de forner
pala de horno, de madera para enfornar. Pastera i pala de forn →
pala de ventar / de traspalar
pala de aventar. Pala de ventar i barraca d'era →
palanca / clavilla**, **costelles**, **puntal / batall
piezas de madera. Llosa (trampa de pedra) →
palangre
arte de anzuelos en línea fondeada. Palangre →
palangrer
llaüt de palangre (Bal.). Llaüt (com a objecte) →
palangrer
pescador de palangre; llaüt de palangre (Bal.). Palangre →
paleta
paleta de albañil; en Mallorca también llana. Eines de picapedrer →
pam
palmo, medida tradicional de eslora. Vela llatina i mestres d'aixa →
pam
palmo, medida de eslora. Llaüt (com a objecte) →
paner
cesto de una sola asa de lado a lado. Cove (covo) i paner →
paner coitor / collitor
el de recoger aceitunas (Mall.). Cove (covo) i paner →
paner d'oferir
el que lleva el pan de la ofrenda a misa. Cove (covo) i paner →
pany
cerradura. Caixa de mariner →
pany
cerradura. Caixa de núvia →
paraire
quien prepara la lana (cardar, peinar) y en la práctica organizaba la producción. Flassades i mantes de llana →
paraire
quien prepara la lana y acaba el paño (del latín parator, «preparador»). Paraires i draperia →
parany
trampa; lugar donde están las trampas. Llosa (trampa de pedra) →
parar taula
poner la mesa. Taula i bufet →
parell
pareja de animales de tiro. Jou i arada mallorquina →
pareller
gañán que labra con una pareja de animales. Càntir i botilla →
paridora
en el DCVB, hembra fértil; lugar del corral donde paren las ovejas. Cadira paridora →
passadet
línea de puntadas espesas sobre el repunt. Brodats i calats →
pastera
artesa de amasar. Ebenisteria i moble mallorquí →
pastera
artesa de amasar. Forners →
pastera
balsa o recipiente para amasar el barro. Teules i teuleres →
pastera
artesa de amasar. Pastera i pala de forn →
pastera
la barca más humilde, al remo (en el norte, beta). Rems (i escàlems) →
pastera (barca)
en Mallorca, también la barca más humilde y plana, al remo (vela llatina). Pastera i pala de forn →
pastera amb tomba
de paredes inclinadas hacia fuera. Pastera i pala de forn →
pasterada
masa de una vez («sa pasterada i sa dona», copla de ximbomba, DCVB). Pastera i pala de forn →
pastilla
pieza de jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
patatera
bota de la cosecha de patatas, con la misma solapa por fuera (Sóller). Porqueres (sabates de feina) →
patena
medalla o colgante central. Rosari ensucrat de Tots Sants →
peana
base de barro donde se apoya la figura. Siurells →
peana
base de barro. Siurell →
pebre bord
pimentón. Matances →
pedra de Santanyí
calcarenita dura y dorada, piedra noble. Marès i picapedrers →
pedra foguera
pedernal. Esca i encenalls →
pedra travada
piedra que entra en profundidad y ata el muro. Pedra en sec (margers) →
pedra viva
caliza a cocer. Calciners i forns de calç →
pedral
peso de piedra. Almadrava →
pedrera
cantera (a cel obert o en galería). Marès i picapedrers →
pellaire
quien compra, vende o trabaja pieles. Blanquers i assaonadors →
pelós
peludo. Vestit de Sant Joan Pelós →
pelós
velludo; antes vestía piel de oveja sin curtir. Sant Joan Pelós de Felanitx →
penjador
colgador. Cornucòpia i mirall →
pepa
muñeca (Mall.). Pepa (nina) →
perfilar
definir la forma. Torners (torn de fusta) →
perfils d'os
filetes de hueso incrustados. Canterano →
perla d'imitació / perla artificial
perla fabricada. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
perlera
fábrica de perlas y, por extensión, obrera. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
perol
recipiente de cobre semiesférico. Calderers i courers →
perol
caldero de cobre; talla de olla y de greixonera en Pòrtol. Olla, cassola i perol →
perpal
barra para mover piedras grandes. Pedra en sec (margers) →
perpal / parpal
barra de palanca. Eines de marger →
persiana
contraventana de lamas. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
perxa
lanza central del carro de parell. Carro mallorquí →
perxa
brazo de tiro. Trull de tafona →
perxar
colgar el paño en la perxa y cardarlo. Paraires i draperia →
perxar
colgar el paño en la perxa y cardarlo. Cardes i tisores d'abaixar →
petges
patas de la pastera. Pastera i pala de forn →
petja / cama
pata. Taula i bufet →
peu
base del muro. Pedra en sec (margers) →
Peuets
danza propia de Manacor. Cossiers de Manacor →
peülla
casco. Ferradors i manescals →
pi
pino. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
pi
pino; aquí, el tronco ritual. Pi de Sant Antoni de Pollença →
pica
pila de piedra. Marès i picapedrers →
picapedrer
quien labra la piedra. Marès i picapedrers →
picapedrer
cantero; en Baleares, también albañil. Eines de picapedrer →
picar les moles
repasar los surcos. Tremuja i moles (eines del moliner) →
picarol
cencerro pequeño y plano. Esquella i picarol →
picarol
cascabel del gall para encontrarlo de noche (Mall.). Palangre →
picarol
almendra menuda que no parte la máquina (Alaró, Binissalem). Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
picassa
martillo/hacha mayor que el picassó. Destral i picassó →
picassa
en Mallorca, almádena para trocear piedra. Eines de marger →
picassa
almádena (Mall.). Eines de picapedrer →
picassó
martillo de partir piedra (Mall.). Destral i picassó →
pigment
óxidos que dan el color. Rajoles hidràuliques →
pila / peu
columna de esportins llenos bajo la prensa. Cofí i esportí →
pila / peu
columna de esportins. Premsa de biga (biga de tafona) →
piló
pesa corredera. Romana →
pinces / tenalles
herramientas de formar. Vidre bufat →
piques
depósitos del aceite. Premsa de biga (biga de tafona) →
pito
la parte que suena. Siurells →
pito
la parte que suena. Siurell →
pitral
petral. Guarniments: collera, bast i aubardà →
pixerell
pico de la gerra que hace de botijo. Càntir i botilla →
plana
cepillo de carpintero (Bal.). Eines de fuster →
plana
martillo de alisar en caliente. Enclusa i manxa →
plana bocell
cepillo de cara convexa que acanala (Mall.). Eines de fuster →
plana voltada
cepillo de base curva (Mall., Men.). Eines de fuster →
plat
plato de sujeción. Torners (torn de fusta) →
plat de bollit
plato hondo de servir el cocido. Escudelles i plats de Pòrtol →
plat moreno
plato de pasta roja con engalba blanca. Escudelles i plats de Pòrtol →
plater
escurreplatos (Mall.). Escudeller →
plater
escurreplatos (Mall.). Plater →
pleita
cinta trenzada de esparto que se cose para hacer piezas. Espart i cistelleria →
plom
plomada: plomo atado a un cordel para comprobar la verticalidad. Eines de marger →
plom
plomada. Eines de picapedrer →
poal
cubo (Bal.). Poal i cadufos →
poal
recipiente de la prensa. Premsa de fideus →
poal de pou
el que se baja al pozo. Poal i cadufos →
podadora
cuchillo curvo de podar (Mall.). Podadora i tallant →
podall
lo mismo en Cataluña; no mallorquín. Podadora i tallant →
pois
golpes con la punta de otra baldufa. Baldufa →
policromia
color aplicado. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
politja
polea; polea de correa. Corriola i politja →
pols de marbre
polvo de mármol de la capa vista. Rajoles hidràuliques →
pontell
barra para sujetar la pieza por la base. Vidre bufat →
porgador
criba fina; en Mallorca también criba de obra. Garbell, porgador i sedàs →
porgar
limpiar el grano de polvo. Garbell, porgador i sedàs →
porgueres
lo que queda al porgar. Garbell, porgador i sedàs →
porquer
en Mallorca, soll o corral de cerdos (DCVB, acepción Mall.). Posible origen del nombre (per verificar). Porqueres (sabates de feina) →
porquera / porqueres
zapato de trabajo mallorquín descrito arriba (nombre de uso; no recogido así en el DCVB). Porqueres (sabates de feina) →
porta forana
puerta de la calle. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
portadora
comporta de vendimia. Portadora →
portell
abertura para cargar y vaciar. Calciners i forns de calç →
porticó
contraventana interior. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
posar es cossi dins s'aumut
poner las cosas fuera de su sitio; entender mal (Manacor). Cossi i bugada →
possessió
finca rural con casas. Mobiliari de possessió, casa de poble i casal palmesà →
posta
gota de vidrio recogida. Vidre bufat →
potassa
álcali para jabón blando. Sabó (saboneria mallorquina) →
potera / botera
señuelo de calamar. Potera →
premsa
prensa de imprimir. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
premsa
prensa hidráulica. Rajoles hidràuliques →
premsa
prensa. Xilografies de la Impremta Guasp →
prohoms de la Sang
cofrades que portan el Cristo. Setmana Santa: la Sang de Palma i el Davallament de Pollença →
promesa
voto. Exvots i retaules mariners →
pujar al pi
trepar. Pi de Sant Antoni de Pollença →
punt
punto de sujeción. Torners (torn de fusta) →
punt mallorquí
combinación de cadeneta, escapulari y creueta. Brodats i calats →

Q

quall
cuajo. Formatgera →
quartera / cortera
70,34 l en Baleares; seis barcelles. Mesures de gra: quartera, barcella i almud →
quarteró
botita ovalada, ¼ de quartí (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
quartí / cortí
26,67 l (Mall.). Bóta congrenyada i quartí →
qui a bona cadira seu, bona ventura espera
refrán (Mall.). Cadira de bova i banc →
qui amb greixonera cou, amb poc menjar en té prou
refrán (DCVB). Greixonera →
qui és sabater, que faci sabates
refrán: cada uno a su oficio (DCVB, parcial). Eines de sabater →
quilla
espina dorsal del casco. Vela llatina i mestres d'aixa →
quilla
espina dorsal del casco. Llaüt (com a objecte) →
quimelca
refuerzo central de la antena. Vela llatina i mestres d'aixa →
quintar
42 kg. arrova: 10,4 kg. Carboners i sitges →

R

rajola
baldosa en general. Rajoles hidràuliques →
rajola hidràulica
baldosa de cemento prensada, sin cocción. Rajoles hidràuliques →
rajoler
quien hace rajoles. Rajoles hidràuliques →
rajoleria
taller de rajoles. Rajoles hidràuliques →
rampí
rastrillo de era. Forca, rampí i ganxo →
ranxo
lote de bosque arrendado. Carboners i sitges →
rata traginera
rata grande; fig., persona que va y viene sin parar (Mall.). Traginers i carreters →
reble / rebliment
piedra menuda de relleno y drenaje. Pedra en sec (margers) →
rebliment
relleno de piedra menuda. Eines de marger →
rebló
remache. Ferro forjat →
rebló
remache. Ganiveteria →
rebosillet de punt
rebosillo de punto o encaje. Rebosillo i mocador →
rebosillo
toca de tela fina de la pagesa (castellanismo, de rebociño). Rebosillo i mocador →
rebosillo (xeremies)
trapito que tapa el paso entre sarró y tubos de las xeremies para que no entren pelos (Mall., DCVB). Rebosillo i mocador →
rebost
despensa. Ebenisteria i moble mallorquí →
rebost
despensa (habitación). Arquibanc →
rebost
despensa (habitación). Tinell →
recader
quien lleva encargos de un lugar a otro (castellanismo según DCVB; figura popular del recader de pueblo, per verificar). Traginers i carreters →
rechilieu
calado con barras que unen los huecos. Brodats i calats →
reclam
pájaro o sonido que atrae a otros. Gàbia enganadora →
recuit
recocido. Vidre bufat →
refort / talonera / somereta
correa del talón (Petra / Manacor / Son Servera). Avarques (varques) →
regala
tablón que remata la borda. Vela llatina i mestres d'aixa →
regala
tablón que remata la borda. Llaüt (com a objecte) →
regala
tablón que remata la borda, donde va el escàlem. Rems (i escàlems) →
reixa
reja. Ferro forjat →
rella
reja. Jou i arada mallorquina →
relliquis
estampas de santos. Vestit de cossier i de la Dama →
relliquis
estampas de santos cosidas. Cossiers de Montuïri →
rem
remo. Rems (i escàlems) →
rentador
fregadero. Gerrer →
rentador
fregadero. Plater →
replè (o passat)
relleno hecho con crucecitas juntas. Brodats i calats →
repols
barrita cónica de hierro para hundir clavos (Mall.; fon. rəpóɫs). Boters →
repols
barrita cónica de hierro para hundir clavos (Mall.). Bóta i eines de boter →
repussat
repujado. Joieria tradicional i botons mallorquins →
respatler
respaldo. Arquibanc →
retaule
retablo. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
retaule
retablo. Exvots i retaules mariners →
revetla
verbena de la víspera. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
ribell / llibrell / gibrell
lebrillo; en Mallorca, ribell. Ribella i ribell →
ribella / llibrella / gibrella
jofaina; en Mallorca, ribella. Ribella i ribell →
ribelleta / ribellona
diminutivo / aumentativo (DCVB). Ribella i ribell →
riscla
aro o borde del garbell. Garbell, porgador i sedàs →
risus paschalis
risa de Pascua. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
roba de llengües / tela de llengos
tejido mallorquín con dibujo de llamas hecho con ikat. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
robiol
empanadilla dulce. Confiters i pastissers →
robiol / rubiol
empanadilla dulce rellena de brossat, confitura o crema (Mall.). Forners →
roda
red de reparto de trabajo a domicilio por los pueblos. Espardenyes i calçat (Inca) →
roda
pieza curva de proa (o popa). Vela llatina i mestres d'aixa →
roda
pieza curva de proa o popa. Llaüt (com a objecte) →
roda plena
rueda maciza de disco. Carro mallorquí →
roder
en Mallorca, obrero que trabaja en la rueda de gerrer (DCVB); en Andorra, carpintero de carros. Mestres de carros i roders →
rodet
rodezno. Tremuja i moles (eines del moliner) →
romana
balanza romana. Romana →
romeria
peregrinación festiva, lugar tradicional de venta. Siurells →
romeria
fiesta junto a un santuario o iglesia. Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
roncó
bordón principal. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
roncó
bordón que suena. Xeremies →
rosari
cadena de cadufos. Poal i cadufos →
rosari
rosario. Rosari ensucrat de Tots Sants →
rostidora
greixonera alargada para asar. Greixonera →
roter
campesino que roturaba y cultivaba rotes. Pedra en sec (margers) →
Rotlet, Pas Nou, Cadenetes
danzas. Cavallets de Felanitx →
rotlo
plataforma de la sitja. Carboners i sitges →
rotlo
corro de gente alrededor de los dimonis. Sant Antoni d'Artà →
ràfec
alero de tejas. Teules i teuleres →

S

s'Encontrada
procesión del encuentro de Pascua. Sermó de l'Enganalla (Llucmajor) →
sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca
refrán para una limpieza mal hecha (Mall.). Cossi i bugada →
sa punta
esclavina. Vestit de cossier i de la Dama →
sa punta
esclavina con estampas. Cossiers de Montuïri →
sabater
zapatero. Espardenyes i calçat (Inca) →
sabater
zapatero. Eines de sabater →
sabater de vell
remendón (DCVB). Eines de sabater →
sabates d'espart
calzado de esparto. Cossiers de Manacor →
saboner
quien hace o vende jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
saboneria
fábrica de jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
sabó
jabón. Sabó (saboneria mallorquina) →
sabó dur
jabón duro. Sabó (saboneria mallorquina) →
sabó fluix
jabón blando. Sabó (saboneria mallorquina) →
sac / sarró
odre. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
sac / sarró
odre. Xeremies →
safareig (de tafona)
depósito de obra del aceite (Mall.). Safareig →
safareig / safreig
balsa de riego (Bal.). Safareig →
sagnar
sangrar. Barbers i cirurgians →
sala
sede del gremio. Escuts dels gremis de Mallorca →
salabre
salabardo (bal., DCVB). Salabre →
sanefa
cenefa decorativa de llata cosida. Obra de palma: llata i garballó →
Sant Joan Pelós
san Juan Bautista «peludo». Corpus de Pollença: Àguiles i Sant Joan Pelós →
sarrió (Mall.)
disco de llatra con dos asas para barreduras y paja. Sàrria i sarrió →
sarrió (Santa Margalida)
esterilla de palma forrada de saco detrás de la albarda. Sàrria i sarrió →
sastre / sastressa
quien confecciona ropa a medida. Sastres i calceters →
saïmera
greixonera con escotaduras para verter la manteca. Greixonera →
secallona
higo maduro de piel ya pasa; rutló — el que cae solo (Pons). Sequer i canyissos →
sedàs
cedazo. Garbell, porgador i sedàs →
sega / segar
la siega / segar. Falç i falçó →
segador
jornalero de la siega. Falç i falçó →
seller / selleter
quien hace sillas de montar. Basters i selleters →
sembradora
cesta de sembrar; máquina de sembrar. Sembradora (senalla de sembrar) →
sembrar a eixam
a voleo. Sembradora (senalla de sembrar) →
senalla
capazo de dos asas. Espart i cistelleria →
senalla
capazo de palma o espart con dos asas. Senalla →
senalla / senalleta
capazo / capazo pequeño, la pieza emblema. Obra de palma: llata i garballó →
senalla de clotar
ancha y baja, para traginar tierra. Senalla →
senalla farinera
alta y estrecha, para recoger harina en el molino. Senalla →
senallater
comprador mayorista de obra de palma. Obra de palma: llata i garballó →
senallater
comprador mayorista de obra de palma. Senalla →
senalleta
senalla pequeña, de compra o de paseo. Senalla →
senyal
marca de oreja. Senyal de bestiar →
senyal del pa
marca de cada casa en el pan. Senyal de bestiar →
sequer
secadero; los canyissos llenos; su cobertizo (Mall.). Sequer i canyissos →
serra
sierra. Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
serra de cadastre
sierra de bastidor vertical de dos hombres (Mall.). Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
serrador
aserrador. Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
serraller
cerrajero. Ferro forjat →
Sibil·la
profetisa; la cantante. Vestit i espasa de la Sibil·la →
Sibil·la
profetisa; también quien la canta. Cant de la Sibil·la →
sitja
pila de carbonear. Carboners i sitges →
siurell
silbato-figura de barro; de siular, silbar. Siurells →
siurell
silbato-figura de barro; de siular, silbar. Siurell →
siurell
figura-silbato de barro. Sant Marçal i la Fira del Fang (Marratxí) →
Siurellada
desfile de las fiestas de Sa Cabaneta con gente disfrazada de siurell. Siurells →
Siurellada
desfile de Sa Cabaneta con gente vestida de siurell. Siurell →
siurellera
mujer que modela siurells. Siurells →
siurellera
mujer que los modela. Siurell →
siurelleria
oficio o taller de siurells; sección del Museu del Fang. Siurells →
sobrassada
embutido crudo de cerdo con pimentón, típico de Baleares. Omplidor i estris de matances →
sobrassada
embutido curado de carne picada con pimentón. Matances →
soca
tocón y base del tronco. Fusta d'olivera →
sola
suela. Espardenyes i calçat (Inca) →
sola
suela. Avarques (varques) →
sola
suela de fibra trenzada. Espardenyes →
soldador
herramienta para fundir el estaño (per verificar término local). Llauners i estanyers →
sonador
músico. Ball de bot i gloses →
sonadors
músicos. Sant Antoni de Manacor →
sosa
álcali para jabón duro. Sabó (saboneria mallorquina) →
suro
corcho. Almadrava →
sàrria
serón (1 sàrria = 8 arroves = 2 quintars). Carboners i sitges →
sàrria / sària
serón doble para el animal de carga. Sàrria i sarrió →
sàrries (Petra, Vilafranca)
esquellots, cencerros (DCVB). Sàrria i sarrió →
sínia
noria. Safareig →
sínia / cini
noria (en Mallorca también cini, según cita DCVB). Poal i cadufos →
síquia
acequia. Safareig →
sòcol
zócalo. Caixa de núvia →

T

taco / matriu
bloque de madera grabado. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
taco / matriu
bloque grabado. Xilografies de la Impremta Guasp →
tacó
tacón. Espardenyes i calçat (Inca) →
tafarra / rabasta
ataharre. Guarniments: collera, bast i aubardà →
tafona
almazara mallorquina: trull, prensa y edificio. Premsa de biga (biga de tafona) →
tafona
almazara mallorquina. Trull de tafona →
tafoner / tafoner major
trabajador de la tafona / quien monta la pila. Premsa de biga (biga de tafona) →
tafoner major
quien monta la pila de esportins. Cofí i esportí →
taleca
bolsa. Coll de tords i filats →
tall
filo. llom: lomo. Ganiveteria →
tallant
herramienta de corte. Marès i picapedrers →
tallant (de picapedrer)
herramienta de dos hojas para rebajar piedra. Podadora i tallant →
tallant / taiant
cuchilla de golpe; en Mallorca, de carnicero. Podadora i tallant →
tallista / tallador
quien talla. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
tamboret
taburete (forma general). Balancí i tibulet →
tamborí
tamboril. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
tamborí / tamborino
tamboril. Flabiol i tamborí (tamborino) →
tancador
cierre. Perles de Manacor (perla d'imitació) →
tant va sa gerra en es pou, que a la fi se trenca
refrán (Mall.). Alfàbia, gerra i gerricó →
tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca
refrán (también bal.; DCVB). Càntir i botilla →
tapa
tapa; la interior es el lienzo pintado. Caixa de mariner →
tarongí
planta aromática de la receta. Alambiners i herbes de Mallorca →
tascó
cuña para separar el bloque. Marès i picapedrers →
tascó
cuña. Eines de picapedrer →
taula
mesa. Taula i bufet →
taula d'estisora
mesa de patas cruzadas. Taula i bufet →
taula ministre
mesa con cajones. Taula i bufet →
taula plegadissa
mesa plegable. Taula i bufet →
teia
astilla de pino resinoso. Fitora i pesca a l'encesa →
teixidor / teixidora
quien teje. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
teixidor de llana
tejedor de lana; gremio propio. Flassades i mantes de llana →
teixidor de lli
tejedor de fibras vegetales (lino, cáñamo, algodón); gremio propio desde la Edad Moderna. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
teler
telar manual de trenat. Espardenyes i calçat (Inca) →
teler
telar. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
temprar
templar. Ganiveteria →
tenalles
tenazas. Ferro forjat →
tenalles
tenazas. Enclusa i manxa →
tenir carros / carretells
girar áspera (Sóller). Baldufa →
tenir més gana que un trinxet nou
tener mucha hambre (Pollença). Trinxet (navalla de pagès) →
tenyir
teñir. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
tenyir
teñir. Tintorers →
Ternelles
predio y valle de donde sale el pino. Pi de Sant Antoni de Pollença →
terratzo
pavimento de cemento con chinas de mármol. Rajoles hidràuliques →
terrisser
alfarero en general. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
test
trozo de cerámica rota. Adobacossis i cordadors d'olles →
teula
pieza de barro cocido para cubrir el tejado. Teules i teuleres →
teula cobertora
la que va boca abajo, encima de las de canal. Teules i teuleres →
teula de canal
la que va boca arriba y conduce el agua. Teules i teuleres →
teula pintada
teja decorada con calç y mangra. Teules i teuleres →
teula àrab
teja curva tradicional. Teules i teuleres →
teulada
cubierta de tejas. Teules i teuleres →
teuler
quien hace teja y ladrillo en la teulera. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
teuler
persona que fabrica tejas. Teules i teuleres →
teulera / teuleria
taller y horno donde se hacen; en Mallorca, teulera. Teules i teuleres →
teuleria
tejar; en Felanitx también hacía gerretes. Olleria de Felanitx i gerreta felanitxera →
tiba
piedra que cae. Llosa (trampa de pedra) →
tibal / bancal / capçaler
piedra fija. Llosa (trampa de pedra) →
tibulet
taburete. Cadiraires i cordat de cadires (bova i palma) →
tibulet
taburete (Manacor, Sant Llorenç). Balancí i tibulet →
tibulet
taburete. Cadira de bova i banc →
tinell
estantería escalonada para vajilla. Tinell →
tintorer
tintorero. Flassades i mantes de llana →
tintorer
tintorero; oficio regulado en Mallorca desde 1315. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
tintorer
quien tiñe materias textiles. Tintorers →
tintoreria
taller de tinte. Tintorers →
tir de fona
deporte. Fona →
tirador
espacio o bastidor para estirar los paños tras teñirlos. Flassades i mantes de llana →
tirapeu / estirapeu
tirapié. Eines de sabater →
tisores de sastre
tijeras grandes de cortar tela. Sastres i calceters →
toc
toque. repic: repique. Campaners i fonedors de campanes →
toc de morts
toque de difuntos. Campaners i fonedors de campanes →
tolet
escàlem de metal. Rems (i escàlems) →
tomar
derribar, hacer caer (Mall.). Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
tomar garroves / ametles
varear algarrobas / almendras. Tomar garroves i ametles (canya de tomar) →
tondre
esquilar. Estisores de tondre →
tondre / abaixar
recortar el pelo del paño. Paraires i draperia →
tondre de filera / de gra d'ordi / de miralló
patrones de esquileo (Mall.). Estisores de tondre →
torcedor
palo con cordel para sujetar el morro del animal mientras se herra. Ferradors i manescals →
torcedor de seda
quien retuerce el hilo. Velluters i seda →
tord
zorzal; en Mallorca, tord blanc o simplemente tord. Coll de tords i filats →
torn
torno de alfarero. Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
torn
torno. Torners (torn de fusta) →
torn
torno; roda de terrisser (DCVB). Torn de gerrer →
torn d'aigua
turno de riego (per verificar término mallorquín). Safareig →
tornada
estribillo. Goigs →
torner
tornero. torn: torno. Fusta d'olivera →
torner
tornero. Torners (torn de fusta) →
torrada
asado. Fogueró →
torrada
carne a la brasa del fogueró. Sant Sebastià (Palma i Pollença) →
torçar
retorcer. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
tos / tosa
esquilado/a. Estisores de tondre →
trabucaire
bandolero armado con trabuco. Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
traginar
acarrear. Traginers i carreters →
traginer
intermediario que recogía la obra casa por casa. Obra de palma: llata i garballó →
traginer
quien se dedica a transportar mercancías. Traginers i carreters →
traginer d'oli
el que transportaba el aceite comprado en el banc de l'oli. Traginers i carreters →
traginer de garrot
el que llevaba la carga a lomo de bestia (doc. 1496, Mallorca). Traginers i carreters →
trama
hilo que cruza el ordit de lado a lado. Roba de llengües (ikat mallorquí) →
trasmall
red de tres telas. Gànguil i xarxes →
traspalar
pasar el grano de un montón a otro con la pala. Pala de ventar i barraca d'era →
trefilar
estirar hilo metálico por la hilera. Joieria tradicional i botons mallorquins →
tremuja
tolva. Moliners →
tremuja
tolva. Tremuja i moles (eines del moliner) →
trenat / trençat
piel trenzada (trençat, forma popular en Inca). Espardenyes i calçat (Inca) →
trencador
quien arranca bloques en la pedrera. Marès i picapedrers →
trepa
rejilla metálica que separa los colores. Rajoles hidràuliques →
trepitjar
pisar la uva. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
trespeus
trébedes. Foganya i estris del foc →
trespeus
en Mallorca, pie de tres patas del lavamanos. Ribella i ribell →
trespol
suelo de una estancia (en Mallorca). Rajoles hidràuliques →
triar la sitja
apagar y clasificar el carbón. Carboners i sitges →
trill
trillo de tabla o rodillo (Cat., Val.); no mallorquín. Carretó de batre (trill) →
trinxet
cuchilla de cortar piel. Eines de sabater →
trinxet
navaja curva de bolsillo (Mall.). Trinxet (navalla de pagès) →
trull / mola
piedra que muele la aceituna. Premsa de biga (biga de tafona) →
trull / trui
molino de aceituna; piedra que muele (Mancor). Trull de tafona →
trunyella
trenza de pelo. Rebosillo i mocador →
túnel
faldilla del cossier (Montuïri). Vestit de cossier i de la Dama →
túnel
faldilla de color del cossier. Cossiers de Montuïri →

U

ull
chimenea central de la sitja. Carboners i sitges →
ull
agujero del hierro donde entra el mango. Aixada i xapeta (aixadell) →
ull
ojo donde entra el mango. Càvec →
ull
ojo del mango. Destral i picassó →
ullet
agujerito redondo bordado. Brodats i calats →
una gerra, quan se trenca, a qualque lloc deu ferir
refrán (Mall.). Alfàbia, gerra i gerricó →

V

Valentes Dones
las hermanas Casasnovas, heroínas de Can Tamany (per verificar nombres). Firó de Sóller (Moros i Cristians) →
varqueres
cordeles que atan la avarca a la pierna. Avarques (varques) →
vell / velló de llana
vellón. Tintorers →
vellut
terciopelo. Velluters i seda →
velluter
quien hacía o vendía terciopelo (doc. mallorquines 1573 y 1623, BSAL). Velluters i seda →
vencill
atadura de hierba (càrritx) para hacer haces. Corderia: corders i cordes (cànem, espart, palma) →
vencís
atadura de la garba. Falç i falçó →
vencís / vencí
atadura de la garba (Mall.). Garba, garbera i vencís →
ventador
soplillo para el fuego (Bal.); también quien avienta el grano. Ventador i ventall de palma →
ventafocs / marguà
sinónimos de ventador (DCVB). Ventador i ventall de palma →
ventall
en la palma, la hoja ya abierta del garballó. Graneres i graneretes →
ventall
abanico; en la palma, la hoja abierta del garballó. Ventador i ventall de palma →
ventalla
ala del sombrero. Capellers i barreters →
ventalla
ala. Capell de palma (capell de pauma) →
ventar
aventar el grano. Forca, rampí i ganxo →
ventar
aventar el grano. Pala de ventar i barraca d'era →
ventar
dar aire; aventar. Ventador i ventall de palma →
verd de coure
verde de cobre. Siurells →
verduc
vara fina de olivo o acebuche para cestería. Barral →
verduc
tronzador de dos hombres (Mall.). Serres de fusta: serra de cadastre i verduc →
verema
vendimia. Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
veria / averia negra
pasta de botifarró. Omplidor i estris de matances →
vespra
víspera, la noche del 16. Sant Antoni de sa Pobla →
vesta
túnica. Capirot i vesta de confrare →
veta
dibujo de la fibra. Fusta d'olivera →
veta
cinta para atar. Espardenyes →
veu de cossi
voz cascada (Mall.). Cossi i bugada →
vidres pintats
cristales pintados. Escriptori i arquilla →
vidriat
vidriado (de plomo, en la tradición). Ceràmica i gerreria (Pòrtol, Sa Cabaneta, Felanitx) →
vidrier
maestro vidriero. Vidre bufat →
virolla
anillo metálico del mango. Ganiveteria →
vogar
remar. Rems (i escàlems) →
vol
volteo completo. Campaners i fonedors de campanes →
voladís
alero en voladizo. Fusteria mallorquina (portes, finestres, persianes) →
voladís
alero. Talla i escultura en fusta (retaules, imatgeria) →
volant
tocado de fiesta alternativo al rebosillo (per verificar forma). Rebosillo i mocador →
volta
bóveda de piedras sobre el hogar. Calciners i forns de calç →
voreta
borde cilíndrico de refuerzo con alma de càrritx. Obra de palma: llata i garballó →
voreta
borde de refuerzo con alma de càrritx. Senalla →
vímet
mimbre. Espart i cistelleria →
vímet
mimbre. Cove (covo) i paner →

X

xada boca-ampla
de filo ancho, para leña. Aixada i xapeta (aixadell) →
xada puntera / gavetera
con punta, para zanjas (gavetes). Aixada i xapeta (aixadell) →
xapa
chapa de madera fina. Calaixera →
xapat
chapeado. Ebenisteria i moble mallorquí →
xapat
chapeado. Moble neoclàssic mallorquí i taller Isern →
xapeta / xapolina
azada pequeña (Mall.). Aixada i xapeta (aixadell) →
xarxa / xerxa
red (xerxa en pronunciación balear). Gànguil i xarxes →
xarxa cega
de malla muy estrecha. Gànguil i xarxes →
xeremier
quien toca las xeremies. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
xeremier
quien la toca. Xeremies →
xeremies
gaita mallorquina. Xeremies →
xerrac
serrucho. Eines de fuster →
xeta
grifo / pileta del cup (Inca). Cup i canyís (trepitjar el raïm) →
xeta / aixeta
grifo. Aixeta (xeta) →
xicra
taza. Xocolaters →
xilografia
grabado en madera. Estampers i impremta popular (Impremta Guasp) →
xilografia
grabado en madera. Xilografies de la Impremta Guasp →
ximbomba
zambomba. Instruments tradicionals i luthiers (xeremies, flabiols, guitarres) →
ximbomba
zambomba (Mall., Men.). Ximbomba →
ximbomber
quien la toca (per verificar uso). Ximbomba →
ximbombeta
ximbomba pequeña. Ximbomba →
xiulell / xiurell / siulet
variantes del nombre según la zona. Siurells →
xiulell / xiurell / siulet
variantes según la zona. Siurell →
xocolata desfeta
chocolate a la taza. Xocolaters →
xocolater / xocolatera
quien hace o vende chocolate (fon. mall. ʃokoɫəté, ʃikoɫəté). Xocolaters →
xocolatera
recipiente para el chocolate. Xocolaters →