Disseny IndígenaCAESEN

Inici / Objectes i eines /

Objecte tradicional mallorquí

Ximbomba

En breu

Tambor de fricció. Una pell tibant sobre la boca d'un recipient, travessada en el centre per una canya. En fregar la canya amb la mà humida, la pell vibra i…

Objectes i eines
Objecte tradicional mallorquí
Paraules
canya, darrers dies, glosador, gloses, ximbomba, ximbomber
Fets
1
Zambomba
Zambomba — Moltó Díaz, José Antonio, http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, Museum of Costume. Ethnological Heritage Research Centre (vía Europeana/CER.ES)

Què és

Tambor de fricció. Una pell tibant sobre la boca d'un recipient, travessada en el centre per una canya. En fregar la canya amb la mà humida, la pell vibra i el recipient ressona: un so greu i repetit. A Mallorca acompanya les gloses i cançons de Sant Antoni i de l'hivern. En la resta del domini es diu simbomba.

Com és

  • Caixa: un recipient de boca rodona: gerra, caduf, pot, cossiol, gerricó (Viquipèdia); de ceràmica, fusta o avui plàstic. Obert o foradat per baix.
  • Membrana: pell (d'aquí la cobla «te sa pell de ca»), tibada i lligada al coll del recipient.
  • Canya: canya fixada al centre de la pell; a vegades una corda.
  • Grandàries molt variables (sense mesures verificades).

Com és fa

Objecte casolà: es reutilitza una peça de fang (ceràmica i gerreria; cadufos i gerricons, veure poal i cadufos), es tiba la pell mullada i es lliga, es clava la canya. La cobla ho diu: «Vaig collir una canyeta per fer una ximbombeta» (DCVB). Constructors o venedors: Mobles Bonnin (sa Pobla) embeni ximbombes (directori; qui les fabrica, per verificar).

Com s'usa

  • Gest: se sosté sota el braç o entre les cames; la mà mullada puja i baixa per la canya. Cada passada, un cop greu.
  • Quan: Sant Antoni (16-17 de gener), al voltant dels foguerons; carnestoltes i «darrers dies»; Nadal.
  • Amb què: gloses improvisades i cançons de ximbomba amb tonades pròpies (recollides per Mn. Antoni Josep Pont per al DCVB).
  • On: sa Pobla, Manacor, Artà, Capdepera, Pollença, sobretot.

Vocabulari

  • ximbomba: simbomba (Mall., Men.).
  • ximbombeta: ximbomba petita.
  • ximbomber: qui la toca (per verificar ús).
  • gloses: versos improvisats o populars cantats.
  • glosador: qui les improvisa.
  • canya: vara que es frega.
  • darrers dies: els últims dies de carnestoltes.
  • «Sa ximbomba ja no sona... perque té sa pell de ca i sa canya que no és bona»: cobla (DCVB).

Història

  • Segle XIX: apareix en L'Ignorància al costat del fobiol i els ferreguets (DCVB).
  • Principis #s. XX: el DCVB la descriu com a instrument «molt primitiu» que encara usa la pagesia de Mallorca però que «tendeix a desaparèixer».
  • Avui: viva a Sant Antoni; a sa Pobla, grups de ximbombers i glosadors en la plaça fins a tarda.

On veure'n

  • Sant Antoni a sa Pobla, Manacor, Artà (16-17 de gener).
  • Arxiu del So i de la Imatge: enregistraments de cançons de ximbomba (per verificar fons).

Per què és disseny

  • Reutilització pura: una gerra trencada, un tros de pell i una canya fan un instrument.
  • So sense afinació: no exclou a ningú; sosté el cant col·lectiu.
  • Fricció com a principi: una altra manera de fer vibrar una pell, sense baqueta.

Per al projecte

  • Taller de construcció de ximbombes amb peces d'una olleria de Marratxí (cadufos, gerricons) abans de Sant Antoni.
  • Enregistrament de gloses + ximbomba per a l'atles sonor.

Preguntes freqüents

Què és Ximbomba?

Tambor de fricció. Una pell tibant sobre la boca d'un recipient, travessada en el centre per una canya. En fregar la canya amb la mà humida, la pell vibra i…

Quines paraules pròpies té Ximbomba?

Algunes paraules: canya, darrers dies, glosador, gloses, ximbomba, ximbomber, ximbombeta, «Sa ximbomba ja no sona... perque té sa pell de ca i sa canya que no és bona».

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →