Vela llatina i mestres d'aixa — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

La vela llatina (triangular, en antena) i els vaixells que la usen: llaüt, bot, etc. Els mestres d'aixa (fusters de ribera) construeixen el casc en fusta (pi, savina, olivera per a peces corbes) a partir de plantilles i saber transmès.

Història breu

Usada pels pescadors mallorquins "des de temps immemorial"; els vaixells d'arrossegament van ser els últims que la van usar per a pescar. Avui viu en la navegació tradicional i recreativa, molt dispersa.

Cronologia:

1249: primera cita documental d'un llaüt a Mallorca.
Època moderna: xabecs i llaüts costaners i viatgers mouen el comerç.
Segle XX: la vela llatina queda en la flota menor (llaüts, bots, algun gussi); anys 40-50, regates en la badia de Palma.
1915, 1924, 1925: es construeixen les barques de bous Rafael, Balear i Sant Isidre.
1926: el mestre d'aixa Antoni Ferrer construeix a Palma el llaüt Mare Nostrum.
Inventaris de flota: 1990, 1994, 1996, 2001, 2010 (i un altre en marxa en 2019).
1998: el Balear (Palma, 1924) és BIC. 2008: el llaüt Alzina (Cala Ratjada, 1945) és BIC.
2002: Amics del Museu Marítim llancen «La Nau» per a salvar barques del desballestament.
2015: el Saló Nàutic de Palma premia a la Escola de Mestres d'Aixa del Consell.
2020: Bernat Oliver Font, Els mestres d'aixa de Mallorca.
2022: BIC Immaterial de la vela llatina.
2024: el Consell incoa el Mare Nostrum com Bé Catalogat.
Maig 2025: 1r Festival d'Embarcacions Tradicionals en Portocolom (26 barques).

On i qui avui

Museu Marítim de Mallorca i Amics del Museu Marítim (promotors de la protecció). (fitxa d'organització pendent)
Mestres d'aixa amb nom: veure Xifres. Escola de Mestres d'Aixa del Consell (premi Saló Nàutic 2015; va restaurar els llaüts Balear i Alzina).
Associació de Barques Tradicionals (Portocolom) i Amics del Museu Marítim (projecte La Nau).

Estat

BIC Immaterial de Mallorca: "La vela llatina i els oficis i coneixements relacionats amb la seva pràctica" (incoació des. 2020; declaració BOIB núm. 57, 30/04/2022). Inclou mestres d'aixa i embarcacions. Ofici de mestre d'aixa: en risc.

Procés pas a pas

Construcció tradicional d'un llaüt (resum):

1. Fusta: es tallava a la muntanya, en la lluna adequada, i s'assecava mesos.

2. Plantilles: el mestre d'aixa traça formes amb plantilles heretades, no amb plans.

3. Enramada: quilla, peu de roda, codasts i costelles (cuadernas). Les rodes es fixen a la quilla amb contrarodes.

4. Folre: taulons del casc clavats a les costelles.

5. Calafatejar: segellar juntes amb estopa i brea (ofici del calafat).

6. Coberta, cossia, escotillons, regala, maneguetes.

7. Aparell: el mestre d'aixa fa també arbres, antenes (car, pena, quimelca), botafores i peces petites (cassanells, clavilles, bigotis, cornamuses).

Variant actual: cold-moulding (làmines fines encolades, sense juntes ni calafatejo), usada per Joan Màrius Rabassa.
Avui gairebé no es construeix de nova planta: l'ofici se centra en restaurar i mantenir (BOIB 2021).

Formis i objectes

Llaüt: la tipologia més nombrosa. De menys d'1 a 50 t. Sense popa de mirall; dos rodes; la de proa coronada pel capellet ** (cap de mort). Pesca i cabotatge.
Bot: popa de mirall (plana). Cobertat o descobertat.
Llanxa felanitxera (bot felanitxer): proa llançada, 20-25 pams; rem i vela; zona de Portocolom.
Gussi: casc semblant al llaüt, de 22-23 pams; gairebé desaparegut.
Pastera (beta en el nord): la més humil, plana, al rem; feta amb restes de fusta.
Barca de bou: única tipologia major conservada (Rafael, Balear, Sant Isidre).
Aparell: combinacions de arbre mestre, triquet i mitjana, amb floc.

Vocabulari

mestre d'aixa: fuster de ribera.
calafat: qui segella juntes del casc.
mestre veler: dissenya i curta veles.
mestre xarxer: fa eixàrcia i maniobra.
quilla: espina dorsal del casc.
roda: peça corba de proa (o popa).
codast: peça de popa unida a la quilla.
costella: cuaderna.
escalemot: prolongació de la cuaderna sobre coberta.
regala: tauló que remata la borda.
capellet: rematada de la roda de proa del llaüt.
cossia: buit central de la coberta.
antena: verga de la vela, formada per car (part baixa) i pena (alta).
quimelca: reforç central de l'antena.
enginyes: lligadures que uneixen car i pena.
botafora: botaló de popa.
pam: pam, mesura tradicional d'eslora.

Geografia

Portocolom (Felanitx): major flota tradicional conservada; famílies Creus i Estelrich (segle XX); mestre Xifri.
Sóller, Pollença, Alcúdia: flota menor conservada.
Altres tallers citats: Portocristo, Vilafranca, Can Pastilla, Palma, Andratx; famílies en Cala Cagada, Santanyí i Colònia de Sant Jordi.
Fusta tradicional de la muntanya mallorquina (espècies per verificar: se citen pi, alzina, olivera i savina).

Xifres

Inventari 2010: 782 barques, 733 de tipologies de vela llatina. En 2019 ja hi havia menys.
Associació de Barques Tradicionals: 197 barques de fusta documentades (més d'un terç de les tradicionals que queden).
Portocolom: almenys 60 barques de fusta sense amarrament protegit (2026); amarrament de 700 € per 4-6 mesos.
Uns 8 tallers privats de mestres d'aixa (2019).
Mestres velers capaços de tallar una vela llatina: no més de mitja dotzena. Mestres xarxers: no més de dos.
La Nau: 25 barques salvades (1934-1983) fins a 2021.
Diada de Vela Llatina de Cala Gamba: més de 40 barques; 30a edició en 2026 (per verificar).
Mestres d'aixa amb nom: Pep Florit (Consell), Pep Cabot (professor a l'escola del Consell), Xifri (Portocolom), Joan Màrius Rabassa (Can Pastilla; treballa sobretot a Andratx), Miquel Clamor (Pollença, 3a generació). Comprovar si segueixen actius.

Per què és disseny

Forma provada per segles: el casc és el resultat de proves en la mateixa mar.
Material local i reparable: fusta de l'illa, peces substituïbles.
Disseny sense plans: la plantilla és l'arxiu; el mestre és la memòria.
Aparell versàtil: un mateix sistema (arbre + antena) es combina segons la barca i l'ús.
Veure disseny de proximitat.

Per al projecte

Peça possible: el llaüt com a objecte de disseny perfecte (forma-funció-material local) en l'exposició; col·laboració amb un mestre d'aixa per a una peça fora de la mar (moble, banc).
Contactar: Museu Marítim de Mallorca; Bernat Oliver Font (autor de l'informe tècnic).
Pregunta de fons: l'enginyeria popular com a disseny: qui va dissenyar el llaüt?

Preguntes freqüents

Què és Vela llatina i mestres d'aixa?

La vela llatina (triangular, en antena) i els vaixells que la usen: llaüt, bot, etc. Els mestres d'aixa (fusters de ribera) construeixen el casc en fusta…

Qui fa avui Vela llatina i mestres d'aixa a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 18 artesans vinculats a aquest ofici, a Felanitx, Palma, Campos, Sineu, Vilafranca De Bonany.

Quines paraules pròpies té Vela llatina i mestres d'aixa?

Algunes paraules: antena, botafora, calafat, capellet, codast, cossia, costella, enginyes.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →