Carboners i sitges — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

El carboner convertia llenya d'alzina en carbó vegetal. Ho feia en la sitja: un munt de llenya cobert de terra que crema lent, amb molt poc aire. La fusta perd l'aigua i concentra carboni (d'un 50% a un 80%). El carbó pes menys, escalfa més i no es podreix: era l'energia de pobles i ciutat.

Història breu

Segles XVIII-XX: ofici familiar en els alzinars de la Tramuntana (per verificar inici).
El carboner no era amo del bosc: contractava un ranxo (3-4 cuarteradas) al senyor de la possessió.
Anys 50-60: el gas butà i el petroli entren en les cuines; l'ofici cau.
1952: Toni Bosch Mas (Esporles) ho deixa per a #fer picapedrer.
1968: última sitja documentada a Escorca.
1989: Gabriel Valero, «Sitges i carboners».
2018-2019: TFG de Joan Lluís Cañellas (#UIB) amb 13 entrevistes a carboners.

Procés pas a pas

1. Triar i tallar: l'amo marcava les alzines cortables (més gruixudes que una argolla de ferro) per a tornar als 7 anys. Trossos d'uns 50 #cm; es llevava l'escorça (servia per a adobar).

2. Rotlo: plataforma circular empedrada (uns 4,8 #m de diàmetre en exemples de Calvià), amb canals per a l'aire. Damunt, pedra menuda i argila vermella.

3. Muntar la sitja: troncs gruixuts en el centre; buit central (ull) com a xemeneia; llenya cada vegada més fina cap a fora, en vertical.

4. Tapar: feixos de canyís o branques (cocs) i una capa de terra trepitjada de dos dits.

5. Encendre pel ull amb branques seques (bessons) i alimentar (bessonar) fins a sis vegades al dia.

6. Vigilar de dia i de nit: obrir i tancar badalls (forats d'aire) perquè cogui igual.

7. Cocció: uns 8-10 dies. La brasera de la base avisa que està cuita.

8. Triar la sitja: destapar, refredar amb terra garbellada i classificar el carbó per grandària.

9. Ensacar en sàrries i baixar amb carro o ruc.

Temporada: d'abril a setembre (Bosch); a Menorca, primavera i tardor pel risc de foc.

Formis i objectes

Rotlo de sitja: plataforma circular de pedra (petjada que queda en el bosc).
Barraca de carboner: barraca de pedra en sec, gairebé rodona, d'un metre d'alt; sostre cònic de troncs i canyís; porta mirant a la sitja.
Sitja / sitjó: el munt de llenya.
Sàrria: sàrria d'espart per al carbó.
Camins de ferradura que baixen al poble.

Vocabulari

carboner: carboner.
sitja: pila de carbonear.
rotlo: plataforma de la sitja.
ranxo: lot de bosc arrendat.
ull: xemeneia central de la sitja.
coques: feixos de canyís o branques.
bessó: alimentar la sitja.
badall: forat de tir.
brasera: capa de branca fina de la base, testimoni de cocció.
triar la sitja: apagar i classificar el carbó.
sàrria: sàrria (1 sàrria = 8 arroves = 2 quintars).
quintar: 10,4 kg.
carretada: 8 sàrries.
alzinar: alzinar.

Geografia

Alzinars de la Serra de Tramuntana (Esporles, Escorca, Bunyola, Calvià…).
Lògica: fusta dura d'alzina + pendent que no serveix per a conrear + pobles a baix que necessiten combustible.
Les sitges i barraques figuren entre les petjades humanes del paisatge protegit de la Tramuntana.

Xifres

Rendiment: 2.500 kg de llenya uns 500 kg de carbó (Bosch).
Una sitja de 20 peus de diàmetre 60 quintars de carbó (uns 2.500 kg).
Cocció: 8-10 dies.
Rotació de l'alzinar: 7 anys.
Sense inventari insular de sitges (per verificar amb el Consell).

Per què és disseny

Gestió del bosc: tall selectiu i rotació = sostenibilitat abans de la paraula.
Enginyeria de l'aire: canals, ull i badalls controlen una combustió lenta.
Energia local de proximitat (concepte).
Relacionat: calciners-i-forns-de-calc, pedra-en-sec.

Estat

Context: ofici extingit. Recreacions divulgatives i rotlos visibles en rutes de la Tramuntana.

Per al projecte

Peça possible: el rotlo com a forma gràfica de l'atles; carbó vegetal local per a dibuix (carbonet d'alzina mallorquina).
Contactar: Camp d'Aprenentatge Orient (quadern didàctic); autor del TFG de la #UIB.
Pregunta de fons: com era un bosc gestionat pels qui vivien d'ell?

Preguntes freqüents

Què és Carboners i sitges?

El carboner convertia llenya d'alzina en carbó vegetal. Ho feia en la sitja: un munt de llenya cobert de terra que crema lent, amb molt poc aire. La fusta…

Quines paraules pròpies té Carboners i sitges?

Algunes paraules: alzinar, badall, bessó, brasera, carboner, carretada, coques, quintar.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →