Disseny IndígenaCAESEN

Inici / Arquitectura i enginyeria /

Arquitectura vernacla de Mallorca

Sitges i barraques de carboner

En breu

Les petjades del carboneig : convertir llenya del bosc en carbó vegetal. La sitja és la plataforma circular on es muntava el forn de llenya. La barraca és la…

Arquitectura i enginyeria
Arquitectura vernacla de Mallorca
Barraca de carboners enmig d'un bosc camí del Puig Major
Barraca de carboners enmig d'un bosc camí del Puig Major — [Entre 1939 i 1959], Títol atorgat pel catalogador, Memòria Digital de Catalunya – Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (afcecin)

Què és

Les petjades del carboneig *: convertir llenya del bosc en carbó vegetal. La sitja és la plataforma circular on es muntava el forn de llenya. La barraca* és la cabanya de pedra on vivien els carboners durant la campanya.

Com funciona

  • Contracte: carboner i amo del terreny acordaven quins arbres tallar i on fer sitja i barraca.
  • Barraca primer: planta circular, parets de pedra en sec, coberta cònica amb armadura de fusta i càrritx.
  • Sitja: es delimita un cercle empedrat; damunt, pedres petites, terra seca i vermella, i la llenya de pi o alzina en forma cònica. Es cobreix amb branques verdes i una capa de terra fina (Consorci).
  • Cocció lenta sense flama: el foc crema poc oxigen i la llenya es carbonitza en comptes de cremar. Cal vigilar dia i nit.
  • Campanya: primavera i estiu.

Elements i vocabulari

  • sitja (DCVB, Mall.): forn de carbó, munt de llenya disposat per a coure-la i fer carbó
  • rotlo (cercle empedrat de la sitja), ull (obertura del foc; per verificar), ranxo (menjar de la colla; per verificar), barraca, carbó, carboner, colla
  • Termes clau del TFG #UIB El parlar dels carboners: sitja, rotlo, ull, ranxo, barraca, carbó

Història

  • Una de les activitats econòmiques més importants de la Serra (Consorci).
  • Els catàlegs de Calvià daten aquests conjunts entre el #s. XVIII i principis del XX.
  • Fi: gas butà i electricitat a mitjan #s. XX (per verificar data).
  • Obra de referència citada pels catàlegs: Valero Martí, Sitges i carboners (1989; per verificar autor complet).

On veure'n

  • Qualsevol alzinar de la Serra: els rotlos empedrats es veuen al costat dels camins.
  • Parc Etnològic de Caimari: barraca i sitja reconstruïdes (per verificar contingut exacte).
  • Itineraris del GR 221 i finques públiques (Son Moragues, Tossals Verds…).

Estat

Milers de rotlos en el bosc, sense protecció individual. Les barraques cauen sense ús. Memòria oral recollida per la #UIB (13 entrevistes a carboners, 2018).

Per què és disseny

El bosc com a fàbrica temporal: arquitectura mínima, desmuntable, en el lloc del recurs. La barraca és refugi de posar i treure amb el que dóna la muntanya. Lliçó: construir per a una estació i deixar el lloc gairebé igual. És disseny de proximitat.

Arquitectura d'avui

Sense reinterpretació identificada. Tema obert: arquitectura efímera i de campanya.

Per al projecte

  • Àudio/entrevista: usar el TFG #UIB com a guió per a recuperar la parla dels carboners.
  • Atles: mapa de rotlos en una finca pública + dibuix de la sitja en capes.
  • Ofici (fitxa germana): carboners i sitges.
  • Ofici lligat: pedra en sec.

Preguntes freqüents

Què és Sitges i barraques de carboner?

Les petjades del carboneig : convertir llenya del bosc en carbó vegetal. La sitja és la plataforma circular on es muntava el forn de llenya. La barraca és la…

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →