Roba de llengües (ikat mallorquí) — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

Teixit amb dibuixos de vores difuminades, com a llengües de foc: d'aquí el nom. Es fa amb ikat: els fils es lliguen i es tenyeixen abans de teixir. Els lligams impedeixen que el tint entre en certs trams. En teixir, el dibuix apareix "mogut". Tradicionalment, cotó i lli; abans es barrejava seda, avui gairebé no per cost.

Història breu

Origen incert. La bibliografia especialitzada és gairebé inexistent (TFG Alomar Llompart, #UB). Es repeteix que va arribar per la Ruta de la Seda o en època musulmana: és tradició oral i de premsa, sense document (per verificar).
#s. XVII. Ja es documenta la catalufa, un altre teixit amb tenyit en reserva (ressenya de Flàmules, Datatèxtil).
Principis del #s. XVIII. Primeres referències documentals a teles de "flàmules" o "llengües" (catàleg Flàmules. Els teles de llengües a Mallorca, 2009). Teixit car, de cases acomodades.
Context tèxtil. Des de finals del XVII l'illa passa de la llana al lli, cànem i cotó; en el XVII els teixidors de lli ja feien cotonines (Deyà Bauzà, 2007). En 1784 la Part Forana tenia 631 teixidors de lli amb 864 telers, enfront de 107 teixidors de llana (Memòries de la Reial Societat Econòmica). Aquest és el brou de cultiu de les llengües.
#s. XIX. El cotó i el teler abarateixen la tela: passa a la classe mitjana (cortines, roba de llit, mantelería). Neixen els tallers actuals: Vicens (1854, va començar amb llana), Riera (1896), Bujosa (1949).
#s. XX. Martí Vicenç Alemany (Pollença, 1926) renova colors i composicions sense perdre el caràcter del teixit.
2009. Exposició i catàleg Flàmules (Casal Solleric, Palma; edició IDI).
21/04/2026. El Consell de Mallorca declara la tècnica BIC Immaterial.

Procés pas a pas

El que diuen els tallers (no hi ha temps publicats per peça; "mesos de treball" segons premsa sobre Riera):

1. Disseny i càlcul. Es decideix el dibuix i en quins trams de cada fil anirà cada color.

2. Preparar el ordit. Fils de cotó blanc (també lli; abans seda) en madeixes o fas.

3. Lligar (reserva). Es lliguen els trams que no han de #tenyir. És el pas que defineix el dibuix.

4. Tenyir. A mà, en tines o piles (Bujosa ho fa en un pati). Es repeteix lligant i deslligant per a cada color. És la fase més laboriosa.

5. Assecar. Assecat dels fils.

6. Ordir. Es munten els fils tenyits en ordre en l'ordidor i es passen al teler.

7. Teixir. En telers dels ss. XIX-XX (Bujosa usa telers mecànics de cap a 1870). Els fils es mouen lleugerament i el dibuix queda amb vores "en flama".

8. Resultat. La tela no té dret ni revés: el dibuix és igual per les dues cares.

Tints

Avui: tints en pots en Bujosa, descrits com a "naturals" per premsa (Cabana Magazine); no consta quines plantes o si hi ha químics (per verificar). Color de referència: el blau, antic indi (fitxa Bujosa).
Història (tèxtil de llana, no llengües): Ordinament dels tintorers de Mallorca de 1315; cap a 1520 tenyir un drap de negre era la fase més cara del procés; en 1590 es passa de la tina en calenta a la tina en fred (Deyà Bauzà, 2007). En el #s. XV es comerciava amb torxella, un liquen tintóreo (Rosselló Vaquer i Bover, BSAL 2001). Sa Granja (Esporles) conserva un antic taller de tints.
No hi ha base per a una fitxa pròpia de "tints naturals" mallorquins com a ofici viu; queda aquí com a apartat.

Formis i objectes

Tela al metre. Ample de 1,50 #m (Vicens) o 70 #cm (Bujosa).
Casa: cortines, cobrellits, tapisseria, coixins, estovalles i tovallons.
Vestit i accessoris: antigament vestit; avui bosses, cinturons, espardenyes, avarques, roba (Pablo Erroz).
Motiu: la "llengua" o "flàmula", forma de flama amb vores borroses, en bandes repetides. Colors habituals: blaus, verda oliva, vermells intensos. No he trobat noms locals documentats per a cada variant de dibuix (per verificar amb els tallers o el catàleg Flàmules).

Vocabulari

roba de llengües / tela de llengos: teixit mallorquí amb dibuix de flames fet amb ikat.
flàmula: flama; nom antic d'aquestes teles ("teles de flàmules").
ikat: tècnica de tenyir en reserva els fils abans de teixir (paraula malaia).
catalufa: teixit amb tenyit en reserva documentat a Mallorca en el #s. XVII.
ordit: conjunt de fils longitudinals del teixit.
ordir: preparar i ordenar els fils del ordit per al teler.
trama: fil que creua el ordit de costat a costat.
teler: teler.
teixidor / teixidora: qui teixeix.
teixidor de lli: teixidor de fibres vegetals (lli, cànem, cotó); gremi propi des de l'Edat Moderna.
lligar: lligar trams del fil perquè no prenguin el tint.
tenyir: tenyir.
tintorer: tintorer; ofici regulat a Mallorca des de 1315.
cotonina: tela de cotó que feien els teixidors de lli en el #s. XVII.
madeixa: madeixa de fil.

Geografia

Pollença (Vicens): en 1584 era la vila amb més paraires (80) i en 1570 amb més teixidors de llana de la Part Forana (12). Tradició tèxtil llarga.
Lloseta (Riera) i Santa Maria del Camí (Bujosa): Raiguer, zona de manufactura rural; Santa Maria va tenir també brodat industrial.
Per què aquí: no hi ha matèria primera local (el cotó és importat); el que hi ha és tradició de teixidors rurals i mà d'obra a domicili des del #s. XVI.

Xifres

Tallers actius: 3 (Vicens, Riera, Bujosa). Cabana Magazine parla de 4 (per verificar).
Fundació: Vicens 1854; Riera 1896; Bujosa 1949.
Telers de Bujosa: mecànics de cap a 1870, en ús diari.
Riera: cotó 70% reciclatge i 30% lli cru (directori mallorca.com; per verificar).
BIC Immaterial: 21/04/2026 (Consell de Mallorca). #UNESCO: només anunciat en 2021, no presentat.
Preus: no publicats de manera fiable (per verificar en botiga).

Per què és disseny

El dibuix està en el fil, no damunt. El patró es decideix abans de teixir: és disseny per càlcul, com un codi.
Reversible. Sense dret ni revés: dura més i es pot girar.
L'error és estil. La vora borrosa neix del petit desplaçament dels fils. La tècnica converteix la seva imprecisió en signatura.
Imitació vs. procés. L'estampat còpia la imatge en segons; el BIC protegeix el procés. Pregunta central d'autenticitat.
Proximitat. Tallers familiars que tenyeixen, teixeixen i venen en el mateix poble: veure disseny de proximitat.

On i qui avui

Només queden tres tallers:

Teixits Vicens — Pollença. Més de 170 anys, cinc generacions; avui amb Cati Vicens en la direcció. Visites guiades. Museu Martí Vicenç (telers antics). teixits-vicens
Teixits Riera — Lloseta (c/ Major 50). Seleccionat en la marca Moda Artesana de Mallorca. teixits-riera
Artesania Tèxtil Bujosa — Santa Maria del Camí. artesania-textil-bujosa

Els "teixits de Pollença" que se citen en guies són, en la pràctica, la producció de Vicens (llengües, mantes, teles de quadres).

Estat

Viu però fràgil: tres tallers familiars. El Consell de Mallorca ho va declarar Bé d'Interès Cultural Immaterial (notícia d'abril de 2026). Mesures: suport a tallers, garantia d'autenticitat i lluita contra imitacions estampades. Abans (2021) es va parlar de candidatura #UNESCO; no consta que s'hagi presentat.

Actualitzacions contemporànies

Pablo Erroz (dissenyador mallorquí): col·leccions amb ikat teixit per Bujosa; en MBFW Madrid 2025, llengües 100% cotó fetes a Mallorca. pablo-erroz
Botigues com Ribes & Casals (Palma) venen la tela al metre; ull: hi ha versions estampades que imiten el ikat.

Per al projecte

Peça possible: col·laboració dissenyador × taller per a un teixit de llengües amb dibuix nou (no estampat), documentant el procés de lligat i tenyit com a peça d'atles/exposició.
Contactar: Cati Vicens (Teixits Vicens, Pollença) o Artesania Tèxtil Bujosa (Santa Maria); referència de col·laboració prèvia: Pablo Erroz.
Pregunta de fons: què és "autèntic" quan una impressora imita en segons el que el ikat triga setmanes? Es protegeix el procés o la imatge?

Preguntes freqüents

Què és Roba de llengües (ikat mallorquí)?

Teixit amb dibuixos de vores difuminades, com a llengües de foc: d'aquí el nom. Es fa amb ikat: els fils es lliguen i es tenyeixen abans de teixir. Els…

Qui fa avui Roba de llengües (ikat mallorquí) a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 32 artesans vinculats a aquest ofici, a Palma, Pollença, Alaró, Lloseta, Artà.

Quines paraules pròpies té Roba de llengües (ikat mallorquí)?

Algunes paraules: catalufa, cotonina, flàmula, ikat, lligar, madeixa, ordir, ordit.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →