Espart i cistelleria — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

Espart: fibra de Stipa tenacissima. Es trena o es pica per a fer cordes, soles, esportins, cabassos.
Cistelleria: cistelleria amb vímet (vímet), canya, jonc, i a Mallorca sobretot palma de garballó (veure obra-de-palma-llata). La senalla és una forma (bossa-cistella), no un material.

Història breu

Oficis rurals d'ús diari: transport, collita, almàssera, pesca. Les esparteries urbanes (Palma, Inca) van ser la botiga de referència del camp.

La paraula espardenya deriva de espart (calçat d'espart), ja en Eiximenis, segle XIV (DECat).
1652: "una estora de bova" en un document de Sóller (DCVB): estores de enea a la casa mallorquina.
1787-1867: els viatgers il·lustrats i l'Arxiduc descriuen la cistelleria de palma com a indústria domèstica principal de Llevant (veure obra-de-palma-llata).
1925 Esparteria Beltran (Palma); 1940 Ca'n Toni Blancos (Inca).
Segle XX: el plàstic substitueix senalles, esportins i cordes; l'ofici es refugia a la botiga.
2017: els cistells dels mercats de Mallorca són sobretot del Marroc (Mallorca Magazin).

Procés pas a pas

Espart (tècnica general, no documentada específicament a Mallorca): recol·lectar la fulla, assecar; espart cru per a trenar; espart picat (enriado en aigua i colpejat) per a corda fina i soles (per verificar a Mallorca). Es trena en pleita (cinta) i es cus, igual que la llata.
Cistelleria de vímet o canya: armadura de vares (costelles) i teixit altern de vímet o canya partida; vímet remullat perquè doble (tècnica general).
Palma: trenat en llata i cosit en espiral. Procés complet en obra-de-palma-llata.
Bova: fulla de Typha assecada i torta per a seients i estores (veure cadiraires-i-boga).

Formis i objectes

Senalla / senalleta: cabàs amb dues anses; l'objecte emblema.
Esportí / espartí: disc d'espart per a premsar oliva o raïm en l'almàssera (DECat).
Estora / estoreta: esterilla de sòl (espart, palma o bova).
Cofa: cabàs gran de càrrega. Barxa: senalla allargada de transport.
Morrió / morrionet: morrió de l'animal de sínia o de trilla.
Covo: nasa de pesca de jonc o canya (per verificar tipologia mallorquina).
Cistell / cistella: cistell de vímet o canya amb ansa.
Espardenya: sola de espart cosida (veure espardenyes-i-calcat-inca).
Corda / cordell: corda de espart, palma o cànem (veure corderia).

Vocabulari

espart: gramínia (Stipa tenacissima) de fulla tenaç per a cordes, cistells, estores i soles.
espart bord: Lygeum spartum*, albardín.
esparter / esparteria: qui treballa o ven espart / la seva botiga.
pleita: cinta trenada d'espart que es cus per a fer peces.
espartí / esportí: disc d'espart per a la premsa d'oli o vi.
senalla: cabàs de dues anses.
cofa: cabàs gran de càrrega.
estora: estora de sòl.
bova / boga: enea (Typha); a Mallorca es diu bova.
vímet: vímet.
canya: canya (Arundo donax).
cisteller: cestero.
cistell / cistella: cistell / cistella.
morrió: morrió trenat.
covo: nasa de pesca.
més prim que un bri d'espart: "més prim que un bri d'espart" (locució mallorquina, DCVB).

Geografia

Palma i Inca: comerç (esparteries), per ser centres de mercat del camp.
Llevant (Artà, Capdepera) i Ponent (Andratx): cistelleria de palma, on creix el garballó.
Espart: no consta producció d'espart a Mallorca; probablement sempre va arribar de la península (Múrcia, Almeria). Per verificar.
Bova: zones humides (s'Albufera, s'Albufereta) (per verificar recol·lecció històrica).

Xifres

Esparteria Beltran: des de 1925, Comerç Emblemàtic. Ca'n Toni Blancos: des de 1940, tercera generació.
No hi ha cens verificat de cesteros d'espart o vímet en actiu a Mallorca. Cap declaració BIC pròpia (la palma sí, incoada en 2026).

On i qui avui

Perviu sobretot com a comerç, no com a taller productiu:

Esparteria Ca'n Toni Blancos — Inca, des de 1940, tercera generació. esparteria-can-toni-blancos
Esparteria Beltran — Palma, des de 1925, Comerç Emblemàtic. esparteria-beltran
Mimbreria Vidal — Palma, c/ Corderia (carrer dels cordeleros). mimbreria-vidal
L'"últim cestero de Mallorca" de Mallorca Magazin (2017) és en realitat un mestre de palma: Guillem Cassellas (Artà).

Estat

En risc com a producció local. Dubtós: bona part del espart que s'embeni avui probablement és de fora de l'illa (no verificat; preguntar a les botigues).

Actualitzacions contemporànies

Sense casos mallorquins verificats. Cal buscar dissenyadors que treballin amb cesteros locals.

Per què és disseny

Fibres sense cultiu ni energia: fulla, sol i mans. Biodegradables. Veure disseny de proximitat.
La forma surt de la fibra: cinta + costura (espart, palma) o ordit rígida + trama (vímet, canya).
Objectes amb una funció exacta: el espartí filtra i aguanta la pressió de la premsa; el morrió deixa respirar a l'animal.
El plàstic va copiar les formes (la senalla de plàstic) però no la reparabilidad.

Per al projecte

Peça possible: mapear qui produeix de debò a l'illa (i què és importat) per a l'atles; si apareix un cestero actiu, col·laboració en una peça de mobiliari o contenidor.
Contactar: Toni Ramis (Ca'n Toni Blancos, Inca), família Beltran (Palma), Mimbreria Vidal.
Pregunta de fons: on està l'ofici quan queden les botigues però no els tallers?

Preguntes freqüents

Què és Espart i cistelleria?

- Espart: fibra de Stipa tenacissima. Es trena o es pica per a fer cordes, soles, esportins, cabassos.

Qui fa avui Espart i cistelleria a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 3 artesans vinculats a aquest ofici, a Campanet, Manacor, Sant Joan.

Quines paraules pròpies té Espart i cistelleria?

Algunes paraules: bova / boga, canya, cistell / cistella, cisteller, cofa, covo, espart, espart bord.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →