Espardenyes i calçat (Inca) — Ofici tradicional de Mallorca

Què és i tècnica

Dues tradicions:

Espardenya: sola de espart o jute trenat i cosit, empenya de lona. Veure espart-i-cistelleria.
Sabata de pell: el gran ofici industrial de l'illa. Del sabater de banc (patronatge, cort, cosit, muntat en forma) a la fàbrica mecanitzada.

Història breu

Indústria del calçat a Palma, Inca, Llucmajor, Alaró, Lloseta i Binissalem. Molt exportadora: la pèrdua de Cuba (1898) va enfonsar molts tallers. Antoni Fluxà porta mètodes industrials d'Anglaterra i obre a Inca (1877) la primera fàbrica; en 1914, primer taller mecanitzat de Balears. D'aquí surten Lottusse i, molt després, Camper (consolidada en 1975, encara que usa "1877" en la seva marca). Unes altres: Kollflex, Ballco. La història dels sabaters anònims "està per fer" (Enciclopèdia; Jornades d'Estudis Locals d'Inca).

Cronologia ampliada:

Segle XIII: la espardenya ja apareix en documents (Enciclopèdia). Espardenya ve de espart.
1875: arriba el tren a Inca; el calçat del Raiguer sali més ràpid cap al port de Palma (Museu del Calçat).
1892: sindicat La Igualtat (Palma); 1898 Centri de Mestres Sabaters de Palma. Aquest any el comerç exterior cau un 66%.
c. 1909-1910: mecanització a Llucmajor. 1915: les exportacions per Palma es multipliquen per dotze (Primera Guerra Mundial). 1920: Reial decret que prohibeix exportar calçat.
1938: el calçat és el 40,89% del valor de producció fabril de Balears.
1936 d'ara endavant: fàbriques de Palma, Binissalem i Inca declaren sabata trenada. 1950-1980: indústria del trenat de pell (pell trenada) a Inca, amb treball a domicili de dones a Sant Joan, Maria de la Salut, Algaida, Búger, Pina, Montuïri, Selva, Mancor… Fires a Bolonya, Düsseldorf i París. 2006: tanca Matrema, l'última gran fàbrica de trenat.
Anys 1960: "unes 2.000 fàbriques i tallers" a Inca segons Modaes (xifra per verificar; barreja tallers mínims).
2018: el museu reobre com Museu del Calçat i de la Indústria. 2025: exposició "Trenar" (4.947 visitants).

Procés pas a pas

Sabata de banc (tècnica general; per verificar matisos locals amb el Museu del Calçat):

1. Patronatge: patró sobre la forma (forma).

2. Tallar: tallar les peces de pell a fulla, aprofitant la pell.

3. Aparar: cosir el tall (empenya); tasca de les aparadors, sovint a casa.

4. Muntar: tibar el tall sobre la forma i clavar-lo a la plantilla.

5. Solar: cosir o pegar la sola; posar taló.

6. Acabar: escatar, tenyir cants, abrillantar, treure de la forma.

Trenat de pell (Inca, 1950-2000):

Tires de pell tallades a màquina (màquina de tall circular, introduïda per un modelista arribat de Menorca).
Les dones trenaven a casa sobre marcs de fusta clavats (de 50 x 40 #cm a 270 #cm de llarg), després en telers manuals. Repartidors (rodes) portaven material als pobles i pagaven per peça.
En fàbrica es premsava i abrillantava. Ús: sabates, bosses, cinturons, mobles.

Espardenya: sola de espart o jute trenat i cosit en espiral; empenya de lona cosit a mà (tècnica general).

Formis i objectes

Espardenya (de lona i sola d'espart); avarques (sandàlia rústica de pastors i mossos, també a Mallorca, segons DCVB).
Sabata de pell: sabata de vestir d'Inca i Llucmajor; bota de treball.
Sabata de trenat: sabata de pell trenada (trençat en la parla popular), dibuixos dama i molinet.
Camper Pilotes (1995): sola amb boletes, inspirada segons la marca en sabates de conductors i en el camp (per verificar origen exacte).
Marroquineria de trenat: bosses, cinturons.

Vocabulari

sabater: sabater.
mestre sabater: sabater amb taller propi.
forma: forma.
empenya: part superior de la sabata.
sola: sola.
tacó: taló.
aparadora: dona que cus el tall de la sabata.
trenat / trençat: pell trenada (trençat, forma popular a Inca).
marc: bastidor de fusta per a trenar pell a casa.
teler: teler manual de trenat.
roda: xarxa de repartiment de treball a domicili pels pobles.
espardenya: espardenya.
espardenyer: qui fa o ven espardenyes.
avarques: sandàlies rústiques de pell o goma.
adobar: adobar la pell.
assaonador: adober (per verificar ús a Mallorca).

Geografia

Raiguer: Inca, Lloseta, Binissalem, Alaró, Consell, Selva. Pla i Migjorn: Llucmajor. Palma.
Per què aquí: tradició d'adoberies, mà d'obra agrària barata, tren Palma-Inca (1875), xarxa de treball a domicili femení als pobles del Pla.
Obrers c. 1913: Palma 1.000, Llucmajor 800, Alaró 700, Inca 500, Lloseta 200 (Enciclopèdia).

Xifres

1897: exportacions per 41,8 milions de pessetes (Enciclopèdia; per verificar unitat).
1938: 40,89% de la producció fabril balear.
Anys 1960: fins a 2.000 fàbriques i tallers a Inca (Modaes, per verificar).
2006: tancament de Matrema, última gran fàbrica de trenat.
2025: exposició "Trenar", 4.947 visitants; més de 20 trenadoras entrevistades.
No hi ha BIC ni declaració patrimonial del calçat mallorquí (a data d'aquesta fitxa).

On i qui avui

Continuen actives: Lottusse, Camper, Miquel, Bestard, Menges, TLB, Carmina, Vidal (segons el Museu del Calçat d'Inca). lottusse, camper, carmina-shoemaker
Museu del Calçat i de la Pell (Inca).
Espardenyes a mà: Alpargateria La Concepció (Palma, 1940), Esparteria Beltran, Ca'n Toni Blancos.

Estat

Viu com a indústria de marca; en risc l'ofici manual de sabater de banc. Molta producció s'ha deslocalitzat (no verificat per marca).

Actualitzacions contemporànies

Museu del Calçat: taller de trenat amb Mastrenat i de sandàlies de pell trenada amb l'artesana Martina Candela (2025).

Camper és el cas global de "el rural mallorquí com a identitat de marca" (el nom ve de camper, pagès). Carmina Shoemaker va participar en LOOP Brodats (2024).

Per què és disseny

La espardenya és un objecte de proximitat: fibra vegetal, lona i cosit a mà; es repara i es composta. Veure disseny de proximitat.
El trenat converteix retallades de pell en superfície: aprofitament màxim del material.
Camper va construir una marca global amb la idea del pagès mallorquí: disseny d'identitat més que d'ofici.
La història d'Inca mostra el risc: quan la producció es va, queda la marca i es perd el saber de mà.

Per al projecte

Peça possible: documentar l'últim sabater de banc d'Inca per a l'atles; col·laboració amb una fàbrica d'Inca usant roba de llengües o brodats.
Contactar: Museu del Calçat d'Inca; Lottusse (família Fluxà, quarta generació).
Pregunta de fons: Camper és dissenyo indígena o màrqueting de l'indígena? Què queda de Mallorca en una sabata feta fora?

Preguntes freqüents

Què és Espardenyes i calçat (Inca)?

Dues tradicions:

Qui fa avui Espardenyes i calçat (Inca) a Mallorca?

Al Registre d'Artesania de les Illes Balears hi ha 17 artesans vinculats a aquest ofici, a Alaró, Inca, Binissalem, Campanet, Palma.

Quines paraules pròpies té Espardenyes i calçat (Inca)?

Algunes paraules: adobar, aparadora, assaonador, avarques, empenya, espardenya, espardenyer, forma.

Fonts

Text de treball, extret del cervell Disseny Indígena.

Obre-la a l'atles →